La influència que la ciutat de Barcelona irradia sobre la resta del país, en tant que capital del país, amb el seu pes demogràfic, administratiu i econòmic i també del de la seva àrea metropolitana que concentra el gruix de la població, no ofega el dinamisme i empenta de les altres principals ciutats catalanes. Lleida, a ponent, exerceix de capital natural de la província; Girona és un destí turístic de primera magnitud que ofereix l'atractiu addicional del seu Pirineu i de la Costa Brava; Tarragona i Reus dominen la capitalitat del camp de Tarragona i de les terres de l'Ebre.
El dinamisme industrial i comercial és ben viu a unes quantes capitals de comarca del país. Balaguer respecte de la comarca de la Noguera; Olot de la comarca de la Garrotxa; Ripoll sobre la comarca del Ripollès; Valls damunt la comarca de l'Alt Camp; Figueres sobre l'Alt Empordà; Puigcerdà en quant a l'Alta i Baixa Cerdanya; La Seu d'Urgell envers l'Alt Urgell; Igualada a la comarca de l'Anoia; Granollers sobre el Vallès Oriental; Sabadell i Terrassa sobre el Vallès Occidental; Cervera i Agramunt sobre la comarca de la Segarra; Tàrrega sobre la comarca de l'Urgell; Manresa sobre la comarca del Bages i Vic sobre la comarca d'Osona.
La cohesió de la comarca envers la seva capital s'ha reforçat per dues circumstàncies addicionals: acollir els jutjats civils i els registres de la propietat i la celebració dels mercats setmanals. No és cap casualitat que un dels criteris adoptats per la delimitació de les comarques a Catalunya fos els desplaçaments naturals de la població als mercats i fires per comerciar i vendre i proveir-se de mercaderies. Altres poblacions que no gaudien de la condició de la capital de comarca, com és el cas de Tordera, a l'Alt Maresme, també tenen mercats molt concorreguts i animats.
Vic, capital de la comarca d'Osona que ocupa una posició central en la geografia del país, celebra els dissabtes un mercat setmanal molt vivaç que ocupa la plaça Major o mercadal i els carrers adjacents. I per Setmana Santa hi té lloc el Mercat del Ram, una fira agrícola i ramadera que amb el temps ha esdevingut multisectorial: bestiar i aviram, exposició d'automòbils i maquinària agrícola, i bens i productes d'empreses de la comarca.
Us presentem dues fotografies d'època de les parades que es muntaven a la plaça Major de Vic pel Mercat del Ram. Aquestes parades oferien fruita, verdura, roba, calçat i parament de la llar. La segona fotografia recull la diversitat de vehicles que hi havia en la primera dècada dels anys 1960: Seats 600 i 1400 B acompanyat d'algun auto més vell; al fons, un camió amb capó davanter carrossat amb un bolquet:
La vivacitat dels mercats setmanals a les principals ciutats del país és una manifestació de l'equilibri territorial que té Catalunya malgrat el pes creixent que exerceix la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina