Fins a principis del segle XX, ara fa cent anys, any amunt any avall, el transport per carretera era impulsat per la tracció animal. Per les càrregues de pes, com es recull en la següent fotografia, es recorria a una rècula de cavalls que tirava del carro.
Catalunya és un país apassionat del motor i que fa olor de benzina. No és pas casual que les principals industries d'automoció i productores de motocicletes sorgissin en aquest racó de la Península Ibèrica. També molts pilots, mecànics, enginyers i industrials. N'és eloquent d'aquest fet exposat la primera carrosseria construïda a Banyoles, la història de la qual exposem a continuació.
El progrés i els avenços que sobre el transport per carretera es produïa a Catalunya eren indeturables. A Banyoles la mecanització del transport públic arrencà cap a l'any 1910. Així, l'any 1911 en Gastó Manresa i Massiós, posseïdor d'una gran fortuna, comprà, amb un seu amic de Fraga, capital de la comarca del Baix Cinca, un òmnibus motoritzat. Aquell mateix any, en Màrius Ortega i Langarita, mecànic de professió, es donà d'alta a la contribució industrial del municipi en posseir un òmnibus de setze places.
L'any 1916 es construí a Banyoles la primera carrosseria d'automòbil, en aquest cas, un òmnibus. L'empresa d'autos de Banyoles a Girona posà en circulació aquell any un òmnibus que la premsa de l'època el qualificava ditiràmbicament com un model dotat d'una gran elegància, comoditat i solidesa. La construcció d'aquesta carrosseria, que era un projecte ideat i dirigit pel mecànic Màrius Ortega, hi intervingueren el fuster Joan Teixidor, el forjador Miquel Bosch, el pintor Ciril Masoliver i el baster Salvador Boix. El xassís també fou reformat pels mecànics que hi intervingueren en el projecte. La seva construcció, per la novetat que suposava, se'n féu ressò la premsa de l'època. És el cas del número 64 de la Gaseta Banyolina, corresponen al 1916, que destacava un altre qualitat de la carrosseria construïda, llur lleugeresa.
En Màrius Ortega s'adona ben aviat del paper que el motor d'explosió havia de jugar en l'avenir del món del transport. En el transcurs de la Primera Guerra Mundial el servei del transport de viatges de la línia regular es veié afectat per l'escassedat de benzina, fet que causà la suspensió del servei de Banyoles a Olot. La suspensió del servei en donà notícia el Diari de Girona del 1 de gener de 1918.
Per garantir la correcta prestació del servei de viatgers de la línia regular de Girona-Banyoles-Olot el senyor Màrius Ortega, que en fou el promotor, proposà la constitució d'una societat anònima per explotar la referida línia. Cap a l'any 1920, començaren a circular els primers automòbils particulars. Fou el moment en què el senyor Ortega, emprenedor de mena, obrí el seu taller al públic per fer-se càrrec del manteniment i reparacions dels primers automòbils particulars. L'any 1922 sol·licità l'atorgament de la línia regular de Ripoll a Girona a través d'Olot i Banyoles.
La primera carrosseria d'òmnibus produïda a Banyoles per iniciativa del senyor Màrius Ortega i Langarita:
Amb la signatura del Tractat de Versalles el 1919, i el restabliment de mica en mica de la normalitat de la vida arreu d'Europa, apareixien els primers automòbils particulars a les comarques gironines. És el cas de l'automòbil del senyor Narcís Franch, el 1919:
Un òmnibus elèctric produït per la casa Walker que pertanyia a la TEISA d'Olot. Precisament fou l'ús d'aquests vehicles elèctrics la raó de la denominació que adoptà aquesta societat, Transports Elèctrics Interurbans SA:
Un òmnibus de la casa Teisa equipat amb un motor d'explosió:
Un dels primers autos particulars que circularen per les carreteres gironines:
Uns banyolins en un òmnibus descobert al servei dels visitants i peregrins que feien cap al Santuari de Lorda l'any 1925:
Un dels autos més populars del segle XX, un Ford T, propietat del senyor Llorenç Anglada:
Dos automòbils particulars engalanats per participar en la festa de Sant Cristofol, festivitat consentida per la dictadura del general Francisco Franco pel seu caràcter religiós:
Un autocar amb una carrosseria construïda en els anys 1940, amb un banc de fusta al sostre del vehicle. Un reflex de les estretors d'aquells anys:
Una de les manifestacions de la tradició carrossera de Banyoles fou aquest petit cotxe amb una carrosseria esportiva de gran elegància i refinament que construiren els germans Sarquella l'any 1954:
Aquestes dues fotografies reflecteixen la precarietat del parc mòbil espanyol en els anys 1950: un vell cotxe que usava la família Tremoleda l'any 1955 i un Citroen Stromberg matriculat a Logronyo i destinat al servei de taxi amb la seva baca característica:
Poc a poc la motorització del país avançava. Un Renault 4/4, produït per FASA a Valladolid, i dos Seats 600 accidentats, vehicle produït a la Zona Franca de Barcelona, contribuïren, especialment el segon, a posar a l'abast dels ciutadans automòbils d'ús particular amb un manteniment senzill i econòmic:
En la segona meitat dels anys 1960, amb el país recuperat del sotrac de la Guerra i la Postguerra, s'enfortí l'afició als autos clàssics i s'exhibiren els primers cotxes d'època, com és el cas de la trobada de cotxes antics que tingué lloc al Passeig Dalmau de Banyoles el 1967:
Les fotografies que conserva el senyor Jordi Busquets de vehicles que circularen a Banyoles en el segle XX permet de fer una pinzellada sobre l'automoció al nostre país, que com més va més creix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada