L'hivern de l'any 1920 cinc veïns de Banyoles constituïren la companyia TRANSPORTS ELÈCTRICS INTERURBANS SA (TEISA). En foren els fundadors els germans Joaquim i Lluís Coromina Gispert-Saüch, hisendat i industrial, en Martirià Butinyà i Oller, comerciant, en Jaume Juandó i Parera, també del comerç, i l'Esteve Costa i Masjoan, ramader. Aquests empresaris volien acostar Banyoles a la capital de la província, Girona. I aquesta línia, d'un gran rendiment econòmic, cimentà el creixement de la companyia.
De mica en mica TEISA amplià el seu àmbit territorial amb la incorporació de noves línies regulars. L'any 1925, cinc anys després de llur fundació, obtingué, en règim d'exclusivitat i a l'empara de la normativa reguladora dels transports de mercaderies i viatgers per carretera promulgada en el període de la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera, la línia d'Olot a Girona que incloïa Banyoles i Besalú; també disposà de la línia d'Olot a Banyoles per Mieres. En realitat, era l'extensió fins Olot de la primera línia de Girona a Banyoles
L'any 1927, per un acord celebrat amb TEISA, el senyor Joan Font i Paulí, de Figueres, n'esdevingué accionista mitjançant l'aportació a la societat de llur negoci d'automòbils i les concessions administratives que n'era titular. Aquest contracte permeté a TEISA de fer la línia de Girona-Banyoles-Besalú-Olot i també Figueres. Un negoci rodó.
En 1963 comprà la societat Transports Berga SL, mitjançant l'adquisició de la totalitat del capital social (accions), empresa titular del servei públic de transport de viatgers amb autobús entre Salt i Girona. D'aleshores ençà aquella línia fou prestada per TEISA.
En 1964 -la dècada de 1960 fou d'un gran creixement demogràfic a Girona i els pobles que l'envoltaven- TEISA comprà al senyor Esteve Giral i Novell la línia de la seva titularitat que connectava Girona amb Sant Julià de Ramis a través del barri del Pont Major; la línia també incloïa la ruta del cementiri. L'empresa de Banyoles tenia un peu i mig a la ciutat de Girona.
L'any 1977 comprà la línia regular de Besalú a Barcelona per Olot, Sant Feliu de Pallerols, Amer, Santa Coloma de Farners i Sils, a l'empresa Guerrero SA, que n'era la concessionària i l'explotava. Guerrero SA desaparegué definitivament l'any 1982 per llur absorció per TEISA.
En 1982 comprà la totalitat de les accions de la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona SA, concessionària que explotava la línia regular de viatgers de Sant Feliu de Guíxols i S'Agaró a Girona. Penetrava en el territori on senyorejava Sarfa. Aquesta societat desaparegué l'any 1987 per llur absorció per TEISA.
L'hivern de 1992 comprà l'empresa Güell i Güell de Camprodon, anteriorment Autos Güell, propietat de la família del mateix cognom. Adquirí les línies regulars que n'era concessionària l'empresa i llurs vehicles. Aquest adquisició comportà la seva implantació a la comarca del Ripollès amb la incorporació de la línia regular de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses-Sant Pau de Segúries-Camprodon i Molló. També la línia de Setcases i la de Ripoll a Olot.
TEISA té la concessió de la línia de Barcelona a Vic-Ripoll-Camprodon i de Barcelona a Olot, la qual presta per diferents rutes. També presta, conjuntament amb l'empresa Olivet de Banyoles, els serveis urbans de la ciutat d'Olot; aquest servei s'exerceix a través de l'empresa T.P.O.
I a principis d'any ha comprat La Hispano Hilarenca SA, empresa fundada l'any 1927, amb la qual cosa, a més de les línies regulars que explotava, disposa del servei urbà de la ciutat de Girona que prestava aquella empresa. Una mostra més del vigor de TEISA i el creixement que ha experimentat aquests darreres dècades.
I a principis d'any ha comprat La Hispano Hilarenca SA, empresa fundada l'any 1927, amb la qual cosa, a més de les línies regulars que explotava, disposa del servei urbà de la ciutat de Girona que prestava aquella empresa. Una mostra més del vigor de TEISA i el creixement que ha experimentat aquests darreres dècades.
En els primers anys, el servei de transport de viatgers entre Banyoles i Girona es feia amb galeres construïdes per la família Sarquella, coneguts constructors de carruatges i més endavant carrossers, de Banyoles:
Els primers vehicles de tracció mecànica que tingué TEISA:
Les elegants i boniques carrosseries que disposava TEISA en la primera meitat dels anys 1930, produïdes pels carrossers d'Arbúcies Gelada i Ayats:
Serveis discrecionals d'excursions que prestava la TEISA amb vehicles de gran capacitat, entre els quals, vehicles de la casa italiana Lancia, en la dècada de 1930:
Les belles carrosseries que proliferaren en els anys 1930, en aquest cas, construïda sobre un cotxe Lancia:
Els tristos anys de la postguerra s'exemplifiquen amb aquesta carrosseria construïda amb els pobres i deficients materials disponibles:
Atenta a les darreres novetats que es produïen, TEISA, ben aviat, comprà cotxes de la casa Pegaso, els únics aleshores disponibles:
D'ençà dels anys 1980 TEISA treballà amb vehicles carrossats per la casa Beulas d'Arbúcies, el seu carrosser de referència, conegut per la qualitat de llurs productes:
La presidència de l'empresa recau en el senyor Lluís Coromina Isern, descendent d'una de les famílies fundadores. TEISA és l'operador de transport de viatgers per carretera que més ha crescut aquestes darreres dècades al cantó de Girona. Té vora dos-cents treballadors i cent cinquanta vehicles. Té quaranta-cinc línies regulars, vuitanta rutes de serveis escolars i serveis discrecionals de tota mena, arreu de Catalunya i de la resta d'Europa.
Aquest article constitueix un resum de l'article que el senyor Narcís Puigdevall i Diumé publicà al número 175 de la Revista de Girona, apareguda els mesos de març i abril de 1996, que és una síntesi del llibre que el cronista oficial de la ciutat de Banyoles, el senyor Antoni Rigau i Rigau, escrigué arran del setanta-cinquè aniversari de la fundació de la companyia TEISA.
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada