El creixement demogràfic que experimentaren les ciutats de Manlleu i Torelló d'ençà de la segona meitat del segle XIX arran de la implantació de nombroses indústries, procés que s'afermà en el transcurs del segle XX, i el trànsit incessant de persones i mercaderies que se'n derivà amb la capital de la comarca d'Osona, Vic, centre administratiu de primer ordre i ciutat d'una gran vitalitat comercial i industrial i de serveis, fou al capdavall la causa de l'establiment de la línia regular de viatgers per carretera de Torelló-Manlleu-Vic.
La informació facilitada per l'amic Xavier Florez, ben documentada, exposa que en els anys 1920, coincidint amb la generalització dels vehicles amb motor d'explosió, en Ramon Pous Vila de Manlleu era titular de les línies de Torelló a Vic per Manlleu i d'Olot a Manlleu per l'Esquirol, Cantonigròs i Sant Esteve d'en Bas. O sigui, les principals línies de la comarca d'Osona quant a nombre de viatgers.
En Ramon Pous i Vila, que morí en els primers anys de la dècada del 1940, fou succeït en el negoci per llurs fills Josep i Antoni Pous Rovira. Transcorreguts uns anys, els germans es repartiren les línies. En Josep s'adjudicà la línia regular de Torelló-Manlleu-Vic i l'Antoni, en Tonet, la de Manlleu a l'estació de tren i a Roda de Ter. Els cotxes de l'Antoni eren pintats d'un color blau cel i els d'en Tonet d'un to verd. Els dos germans compaginaren les línies regulars amb els serveis discrecionals.
En Ramon Pous i Fusté, que succeí al senyor Josep Pous Rovira al capdavant de l'empresa de transports de viatgers, constituí l'any 1972 Empresa Pous SA amb domicili al passeig de Sant Joan 123 de Manlleu. Aquells anys, Empresa Pous SA era titular de la línia de Torelló-Manlleu-Vic, que proporcionava un bon rendiment econòmic i ensems de les línies de Vinyoles a Torelló, de Torelló a Sant Pere de Torelló i la de l'Esquirol a Vic.
A finals de l'any 2004 Sagalés comprà Empresa Pous SA. Fou una gran jugada de l'empresa vallesana car, dins el projecte d'engrandiment i expansió de la companyia, penetrava a la comarca d'Osona. L'Empresa Pous SA de Manlleu s'integrà en una altre societat del grup Sagalés, Osona Bus SA. En aquesta societat també s'hi integraren Transports Castellà, que explotava la línia de Sant Quirze de Besora a Prats de Lluçanès, J. Verdaguer SL i Autos Casas, titular de la línia de Tona a Vic, empreses que també foren adquirides per Sagalés.
Sagalés els hi assignà una nova numeració als cotxes de l'Empresa Pous SA, els repintà i els distribuí alguns en funció de les seves necessitats. També usà la nau que can Pous tenia al polígon industrial de Manlleu com a base de l'empresa a Osona.
Tres autocars Setra de can Pous, que conservaven els colors propis, amb la nova numeració assignada per Sagalés, aparcats fora de la nau que l'empresa tenia al polígon industrial de Manlleu:
Tres autocars Setra de can Pous, que conservaven els colors propis, amb la nova numeració assignada per Sagalés, aparcats fora de la nau que l'empresa tenia al polígon industrial de Manlleu:
Els vehicles més vells que l'empresa Pous SA posseïa s'enviaren a Caldes de Montbui, a la nau que guarda els cotxes antics preservats per Sagalés, alguns d'ells, bellament restaurats, i que conforma una de les col·leccions privades d'autobusos i autocars més valuoses del país. Un dels vehicles transferit a Caldes de Montbui fou un autocar Pegaso amb carrosseria Setra.
Aquest autobús Pegaso amb matrícula B-2543-EW féu els primers anys serveis discrecionals. Al cap d'uns anys i amb uns quants milers de quilòmetres recorreguts, com era el costum de la casa, treballà en les línies regulars. L'autocar, de nou en nou, fou sotmès a unes reformes. El carrosser Beulas, d'Arbúcies, li canvià els llums davanters i posteriors.
Atesa la bona amistat del senyor Francesc Sagalés amb el senyor Antoni Arimany, i per raons de caràcter familiar i sentimental -el pare d'en l'Antoni conduí un temps l'autocar-, li fou cedida la propietat amb el benentès que el preservaria i restauraria.
Aquest autobús Pegaso amb matrícula B-2543-EW féu els primers anys serveis discrecionals. Al cap d'uns anys i amb uns quants milers de quilòmetres recorreguts, com era el costum de la casa, treballà en les línies regulars. L'autocar, de nou en nou, fou sotmès a unes reformes. El carrosser Beulas, d'Arbúcies, li canvià els llums davanters i posteriors.
Atesa la bona amistat del senyor Francesc Sagalés amb el senyor Antoni Arimany, i per raons de caràcter familiar i sentimental -el pare d'en l'Antoni conduí un temps l'autocar-, li fou cedida la propietat amb el benentès que el preservaria i restauraria.
Moment en què una tractora Scania equipada amb una góndola recollí a la base central que Sagalés té a Caldes de Montbuí l'autocar Pegaso de l'empresa Pous SA:
Uns quants afeccionats als autocars foren testimonis del moment en què el Pegaso abandonava Caldes de Montbui per tornar a Manlleu:
L'autocar arribat a la base que Arimany Piella Transport SL tenia a Vic:
Arraconat a la nau de l'empresa de transports d'en Toni Arimany:
Més imatges de l'autocar Pegaso amb carrosseria Setra que ha preservat l'Antoni Arimany per sotmetre'l a una acurada i completa restauració:
De mica en mica s'aferma, a casa nostra, la conservació i restauració de camions i autobusos. Els vehicles restaurats i exposats en aquest espai ho exemplifiquen. Agraïm al Toni Arimany les fotografies del l'autocar de la seva propietat, record d'unes quantes generacions de manlleuencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada