Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Besalú. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Besalú. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 d’agost del 2019

Un Nissan M140.17 a Besalú: el darrer descendent d'una gran estirp.

Avui hem fet cap a Besalú a visitar un bon amic, en Xavier Forés Vinyeta. L'amistat que tenim es remunta als anys escolars. En Xavier, amb la seva esposa, la Montse, tenen una residència canina, L'Arc de can Puig, al capdamunt d'un turó anomenat El Puig, en el terme municipal de Sant Ferriol. El Puig és un cim entremig del santuari de Sant Ferriol i l'ermita del Sagrat Cor, que forma part de la serra del Puig Cornador. 

Per arribar-hi, després de recórrer un camí planer paral·lel al riu Fluvià que condueix al càmping Besalú, cal enfilar una pista costeruda amb uns revolts tancats, que exigeixen maniobres, proveït amb un vehicle de roda grossa i alt de carrosseria, concepte de vehicle que avui dia ha proliferat de valent: tots els constructors d'automòbils tenen un o més models en el catàleg de vehicles que ofereixen. Atès que l'accés a la finca té lloc per un camí que arrenca del poble de Besalú, la residència canina de l'Arc de can Puig comunament es situa en aquest terme municipal, no pas al de Sant Ferriol al qual, en realitat, pertany.

En Xavier, que és enginyer tècnic agrònom, i la Montse, han fet de la seva passió pels animals, singularment els gossos i els cavalls, el seu mitjà de vida. Aquest fet és admirable i poc usual. Aquesta passió els va impulsar a comprar la finca del Puig, a Sant Ferriol, i implantar-hi l'any 2009, després d'acomplerts els tràmits administratius preceptius i disposar de les llicències requerides, la residència canina i unes pistes amb quadres per millorar el rendiment esportiu dels cavalls. Enguany celebren el desè aniversari. Com una cosa porta l'altre, i en Xavier és emprenedor i pencaire de mena, també té una empresa de jardineria que treballa per particulars, empreses i administracions públiques. 

La passió que tenen als animals repercuteix favorablement en tracte que donen als gossos i cavalls de la residència. Aquest fet, que és prou conegut pels amos dels animals, ha estat la clau per fidelitzar la clientela, repartida per les comarques del Pla de l'Estany, Garrotxa, Gironès i el Baix i Alt Empordà, i fer créixer el negoci. La competència, en aquest camp, és intensa.

La finca del Puig fou habitada fins a principis dels anys 1960, quan, els darrers estadants abandonaren la masia i s'establiren a Besalú. En comprar en Xavier i la Montse la finca l'any 2003, la masia del Puig era una pura ruïna, amb unes poques parets dretes i un escampall de pedres, teules i bigues de fusta podrides a llur voltant. Amb paciència, tenacitat, perseverança i moltes hores de feina, la masia fou reconstruïda  amb els materials originals que són els de la zona on es troba. Fer arribar el material d'obra en aquell indret recòndit, amb l'accés dels camions carregats per la pista que hi condueix, no fou pas fàcil. La casa disposa de serveis bàsics com l'electricitat i l'aigua corrent, que la fan un espai confortable.

De la masia del Puig en destaca un gran finestral, encarat a ponent, que dota de llum natural la cuina, des del qual es veu el cim del Mont que acull el santuari de la Mare de Déu del Mont, patrona de l'Empordà i del bisbat de Girona. En aquest santuari hi féu una curta estada mossèn Cinto Verdaguer. La visió que d'allà estant tingué del Canigó, afavorí el seu propòsit d'acabar el poema èpic Canigó, començat un temps abans.    

Després de dinar, veure els gossos i les instal·lacions dels cavalls, de tornada cap a casa, en el polígon industrial de Besalú, hem trobat un camió Nissan 140.17, propietat d'una empresa de pous i perforacions. Ha estat una sorpresa ben agradable que corona un dia complet i satisfactori. 

El Nissan 140.17 fotografiat en el polígon industrial de Besalú carrossat amb una caixa mòbil dotada de quatre potes. El primer carrosser que construí a Catalunya caixes mòbils fou en Sitges. La combinació de colors, de tons continguts i discrets, incrementa, en la nostra opinió, la bellesa del camió:

IMG-20190824-WA0055

IMG-20190824-WA0053

IMG-20190824-WA0051

IMG-20190824-WA0048

IMG-20190824-WA0047

IMG-20190824-WA0045

IMG-20190824-WA0043

IMG-20190824-WA0041

IMG-20190824-WA0039

IMG-20190824-WA0037

IMG-20190824-WA0035

IMG-20190824-WA0033

IMG-20190824-WA0031


IMG-20190824-WA0029

Aquest model de Nissan no és pas un camió qualsevol. Fou el darrer descendent d'una estirp de camions gloriosos i memorables. La cabina que equipa, ben modernitzada a base de la incorporació de plàstics i lleus modificacions com la col·locació dels llums en el para-xocs, procedeix directament de les cabines que muntava l'èpica gamma P que produí Motor Ibèrica SA en la dècada de 1970. Dues unitats del model de menys tonatge de la gamma P: 

presentació camió Ebro P-112

camió Ebro P Renfe

Una de les decisions adoptades pels japonesos, després de prendre el control de Motor Ibérica SA, a principis de la dècada de 1980, amb l'objectiu de simplificar l'oferta de vehicles i guanyar major competitivitat, fou la supressió de la gamma P i la comercialització del Nissan Patrol i la Vannete, que assoliren unes vendes prodigioses i dispararen la rendibilitat de la companyia. Només estigué en producció, uns pocs anys, amb unes vendes residuals, el Ebro P-137, que muntava la cabina de la gamma Ebro M, gamma coronada amb el model Ebro M-130.

Des d'aquest perspectiva, el Nissan M140.17 fotografiat en el polígon industrial de Besalú, deriva directament del Ebro P-137. És irrellevant que part de l'equipament bàsic del model fos proveït per fabricants externs. En matèria de motors, gairebé tots els constructors nacionals van recórrer a empreses especialitzades en el desenvolupament d'aquests elements o bé els copiaren directament sense gaires miraments: ENASA celebrà uns acords amb Leyland i Barreiros plagià motors aliens. Els constructors de camions petits optaren per la solució més assequible i senzilla: els motors Perkins fabricats a Madrid sota llicència. 

Amb el llançament de la gamma Atleon, aquest model s'extingí definitivament. La fusió de Nissan amb Renault accelerà el procés d'abandonament de la fabricació de camions petits i mitjans. La fàbrica que Nissan té a Àvila cessarà la fabricació de camions la tardor vinent. I aquest fet consumarà la desaparició dels darrers vestigis dels camions Ebro que Motor Ibérica SA produí, els primers anys, a la fàbrica de l'avinguda Icària de Barcelona. El camió Nissan M140.17, objecte d'aquest article, té una gran història al seu darrera, una pinzellada de la qual hem intentat de sintetitzar en aquest article.

dimarts, 16 de febrer del 2016

Imatges de l'enciclopèdia Dolça Catalunya (IV).

Abandonem la comarca d'Osona i ens desplacem fins a la comarca del Berguedà. La primera fotografia és la plaça porticada de Sant Pere amb l'edifici de l'Ajuntament de Berga al fons:

IMG_0525

L'església parroquial de Borredà conserva, malgrat les reformes executades, part de la seva arquitectura romànica primigènia:

IMG_0526

Manresa, la capital de la comarca del Bages, és un gran centre industrial (empreses tèxtils i metal·lúrgiques). A desgrat de tal industrialització, el pla del Bages, talment s'aprecia en la fotografia d'aquesta masia, té un aire rústic molt acusat on hi predomina l'economia basada en les feines del camp:

IMG_0528

El castell i la col·legiata aixecats al cim de turó de Cardona confereixen a la vila un aire medieval característic. L'antigor del castell, amb llurs baluards i triple muralla, contrasta vivament amb l'activitat industrial implantada a la vall:

IMG_0529

Fonollosa, un poble a quinze quilòmetres de Manresa, la capital de la comarca del Bages, té una economia bàsicament agrícola i un clima agradable:

IMG_0530

Església moderna aixecada l'any 1967 a Sallent dedicada a Sant Antoni Maria Claret, projectada pels arquitectes  Josep Puig Torner i J. M. Esquius i amb decoració escultòrica d'en Josep Maria Subirachs, és una manifestació dels nous aires renovadors que insuflà el Concili del Vaticà II (1962-1965):

IMG_0531

Del Bages saltem a la ciutat de Girona. L'antic convent de Sant Domenec, arrecerat en un angle de la muralla, fou fundat a mitjan segle XIII. L'església, que és una de les primeres manifestacions gòtiques de la ciutat, es posada sobre un turó on s'hi arriba després de completar un munt d'escales:

IMG_0532

El nucli antic de Girona, convertit en una atracció turística, té edificis de gran bellesa, valor arquitectònic i importància històrica:

IMG_0533

A la plaça de Sant Domènec trobem l'antiga universitat de Girona fundada pel rei Alfons IV l'any 1446 i que funcionà fins l'any 1717:

IMG_0534

L'avinguda de Jaume I de Girona, coneguda popularment per Gran Via i que és una de les vies principals de la ciutat, fou oberta a principis del segle XX seguint el traçat de les antigues muralles que protegien la ciutat: 

IMG_0535

Un altre tram de l'avinguda de Jaume I amb el trànsit incessant de vehicles que suporta:

IMG_0536

Edifici de correus i telègrafs de Girona aixecat a principis del segle XX:

IMG_0537

La fàbrica Torraspapel SA de Sarrià de Ter, que produïa paper i tancada fa pocs anys fou una de les  empreses més importants de la comarca del Gironès:

IMG_0538

Un carro i un cavall enmig d'un camp de Vilademuls, municipi de la comarca del Pla de l'Estany:

IMG_0539

La plaça voltada d'arcades de Sant Miquel d'Amer, municipi de la comarca de La Selva, limítrof amb La Garrotxa, en un dia de mercat setmanal. Al fons, a la dreta, hi treu el nas un petit camió Nazar amb la cabina de color blau cel i la calandra blanca: 

IMG_0541

IMG_0542

Una serradora del municipi d'Osor, a la comarca de La Selva, que transformava els troncs procedents dels boscs que envolten el poble:

IMG_0543

Casc urbà de la vila d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, que acull unes quantes empreses productores de carrossers d'autobusos i autocars:

IMG_0988

A la comarca del Baix Empordà hi trobem Santa Cristina d'Aro, poble agradable on les activitats agrícoles tradicionals han donat pas a un creixent sector serveis que treballa en el turisme:

IMG_0544

Una masia a Ullastret, municipi del Baix Empordà, amb la moderna maquinària agrícola exemplificada en el tractor, és una manifestació de la mecanització del camp català, fenomen que arrenca a principis dels anys 1960:

IMG_0545

Camions aparcats a la Jonquera, municipi fronterer de la comarca de l'Alt Empordà. En primer terme, una tractora Magirus amb llur semiremolc:

IMG_0546

Carro davant d'una casa de La Selva de Mar, municipi interior a cavall del Port de la Selva i el monestir de Sant Pere de Rodes, a la comarca de l'Alt Empordà:

IMG_0548

Plaça porticada de Besalú, ciutat comtal de la comarca de La Garrotxa que conserva notables manifestacions d'arquitectura medieval:

IMG_0549

Paller d'una masia o casa pairal garrotxina, una edificació sòlida i ben construïda que palesa la riquesa dels masos d'aquesta comarca fortament industrialitzada: 

IMG_0550

Continuarà.

dimarts, 28 d’agost del 2012

TRANSPORTS ESTAÑOL SL de Banyoles (Pla de l'Estany).

Ja ho hem dit en una altre ocasió. Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l'Estany, ha tingut sempre un gran nombre de transportistes. Per diverses causes, la gent de Banyoles i dels pobles del voltant -que inclou també Besalú, una ciutat propera però pertanyent administrativament a la comarca de la Garrotxa- s'han dedicat professionalment al transport de mercaderies i de persones. 

Aquesta important activitat econòmica va propiciar-se a Banyoles i els pobles de la rodalia per la confluència de diverses causes: la seva situació  estratègica, situada a mig camí de Figueres, amb una important activitat comercial i de mercats, Girona, la capital de la província amb tot el que comporta i Olot, una ciutat industrial que va experimentar un important creixement. 

Els transportistes de Banyoles, que practicaven la professió amb carros i tartanes, tenien el suport de la gent d'ofici que treballaven per ells. Eren els carreters i ferrers, que més endavant produirien les carrosseries per camions i autocars, inclosa la construcció de cabines i caixes a la dècada dels anys 1940 i 1950, els anys de la reconstrucció de vehicles, i els mecànics que coneixien perfectament tots els elements que integraven un vehicle: el motor, la transmissió -diferencial i canvi de marxes- i la part elèctrica. Si hom disposava d'un xassís, a Banyoles li construïen un autocar o un camió sencer. 

També Banyoles va experimentar un desenvolupament de l'activitat industrial amb la implantació de fàbriques de tota mena. Quatre factors en van ser determinants: l'empenta de la seva gent -i dels pobles veïns que van establir-s'hi-, l'extensa plana que l'envolta, apte per a tota mena d'usos, la seva excel·lent comunicació i l'aigua abundant. Aquest fet va consolidar els traginers i transportistes de Banyoles.

En Pere Liu, un bon amic que continua la infatigable recerca de transportistes i vehicles, ha aconseguit unes fotografies d'un dels camions que va tenir l'empresa Estañol, de Banyoles. Un Leyland Comet retratat l'any 1956: 

IMG_0315

IMG_0317

La família Estañol ja fa molts d'any que es dedica al transport. Als anys 1940 van tenir un camió Ford Maria de la O, com era conegut, i un Bedford, un camió anglès que va tenir anomenada aquells anys. Per les comarques gironines en van circular una colla de Bedfords, d'importació. Posteriorment, a mitjans dels anys 1950, varem comprar possiblement el millor camió que hi havia aleshores al mercat, aquest Leyland Comet. 

De sempre, Transports Estañol es va dedicar als transports generals. Els seus camions eren carrossats amb unes caixes de fusta aptes per traginar tota mena de productes. Més endavant, a partir dels anys 1960, van comprar camions Barreiros per fer aquesta feina. 

Avui dia TRANSPORTS ESTAÑOL SL, una empresa familiar que opera com a societat limitada, continua en l'activitat de transport, centrada principalment en el gra. Disposa d'una flota de camions Man per al transport de mercaderies. 

Aquest bloc vol agrair el treball pacient i constant d'en Pere Liu a la recerca dels protagonistes de la història del transport al nostre país. Tres grans col·laboradors del bloc, d'esquerra a dreta: en Pere Liu, en Joan Brugués i en Joan Mercader: 

IMG_0321

dissabte, 30 de juliol del 2011

L'avi Pep se'n va a Barcelona.

En Josep Brugués i Brandia, l'avi Pep, va néixer a Besalú el 13 de desembre del 1878. L'any 1901 es casa amb la pubilla de Can Olivet, la Carolina Olivet, motiu pel qual és conegut arreu com en "Pepet Olivet". Era un excel·lent sardanista i tocava prou bé la guitarra. Va morir a Besalú el 17 de gener de 1960.

A principis de segle, en "Pepet Olivet" va cobrir la línia regular entre Tortellà i Girona amb una tartana. Aquesta línia passava per Besalú, on hi tenia el seu domicili, concretament, al carrer Empalme 4. L'any 1923, va comprar el primer vehicle a motor, un Ford amb carrosseria de fusta.

D'ençà del 1923, la línia regular entre Tortellà i Girona es cobria alternativament amb la tartana i el Ford. Els usuaris de la línia al principi no se'n refiaven pas del Ford i, en ocasions, anava de buit. Per contra, els dies que el servei es cobria amb la tartana, l'omplien.

L'ofici d'en "Pepet Olivet" de carreter i tartaner li permetia que quatre cops a l'any aproximadament baixés a Barcelona a proveir-se de mercaderies diverses que no eren pas cobertes pel servei de l'ordinari. Passava pels comerços de Tortellà i Besalú sol·licitant-los-hi la mercaderia que volien. Aleshores, amb l'encàrrec de les comandes, baixava fins a Mataró en carro i cavall. A la capital del Maresme, agafava el mocador de farcells i marxava en tren -el primer tren construït a la península Ibèrica, d'iniciativa privada- fins a Barcelona on realitzava els encàrrecs, principalment de modistes i tendes de roba.

Amb les comandes adquirides, se'n tornava en tren fins a Mataró, carregava el carro i altre cop feia via cap a Besalú i Tortellà. Aquest servei va prestar-lo des de l'any 1910 fins el 1930, aproximadament.

Fotografia de l'avi Pep amb uns bigotis a la moda d'aquells anys, acompanyat de llurs nebodes Teixidor i Brugués i un dels xòfers de la casa, en Lauro, davant d'un autocar de Can Olivet, un Lancia:

img996

En Josep Brugués i Prat, nét de l'avi Pep, explica que l'origen del transport a casa nostra es troba vinculat directament amb el comerç. Els comerciants havien de tenir carros per a poder proveir-se de la mercaderia que venien. Sovint quan baixaven a una plaça per a comprar les mercaderies, també aprofitaven el viatge per a transportar-hi persones que havien de desplaçar-se, satisfent-ne un preu. Ací hi ha l'origen de les línies regulars d'autobusos. També duien mercaderies i encàrrec per altres comerciants o particulars, origen dels ordinaris o recaders.

L'anècdota de l'activitat que realitzava l'avi Pep a principis del segle XX és prou il·lustrativa de l'origen del transport al nostre país, nascut per la necessitat dels comerciants de disposar de mercaderies.

dijous, 23 de juny del 2011

Autocars de Can Olivet: calaix de sastre (III).

Dins d'aquest calaix de sastre, integrat per material divers recopilat pel senyor Joan Brugués i Prat, publiquem unes fotografies d'un autocar Ford de l'empresa Autos Olivet preses a Lorda. Aquest autocar muntava una carrosseria Beulas, amb el disseny recarregat i barroc propi d'aquells anys. Al cap d'un anys, aquest vehicle fou venut i el nou propietari va recarrossar-lo a l'empresa FACTORIAS ZANE SA, de Saragossa:

fot500

fot501

fot502

L'estat de la carrosseria del Ford després de sofrir un accident a la ciutat d'Olot:

fot504

fot505

fot506




Fotografia d'un dels autocars de Can Olivet. Per bé que aquest vehicle, un Chevrolet reconstruït, ja ha estat relacionat en aquest bloc, l'interès d'aquesta fotografia justifica amb escreix llur reproducció en aquesta crònica:

fot507



El Pegaso Monotral, una de les carrosseries més belles fabricades mai per Pegaso. Fotografia d'un viatge de pagesos de Banyoles al nord d'Espanya per a visitar una central lletera a Cantabria. Hi ha un Pegaso Monotral i el Ford carrossat per Beulas amb matrícula GI-19115:

fot508

fot509

Un Pegaso Monotral d'Autos Olivet fotografiat al pont de Besalú:

fot510




Dues fotografies de finals dels anys 1960 de l'Hostal Catalunya, conegut com el parador de Caldes, al costat de la Nacional II. Era un lloc de parada obligatòria per als primers turistes que gaudien de la Costa Brava. Hi ha un Pegaso Monotral i l'autocar Sava d'en Francesc Jensana, de Cassà de la Selva. Aquests dos vehicles eren agregats d'Olivetrans:

fot511

fot512



Dues fotografies de la flota d'autocars del senyor Antonio Cassà, "Ayano", d'Olot, adquirida pel senyor Joan Brugués i Prat el dia 6 de desembre de 1978. La compra d'aquesta empresa incloïa els serveis de transports escolars i de treballadors d'algunes empreses de la comarca de La Garrotxa.

fot513

El primer autocar era un Pegaso 6046, equipat amb un motor de 165 cavalls de potència, "Europa". Havia estat matriculat l'any 1977 i disposava dels avenços més destacats d'aquells anys: aire condicionat, video TV i nevera. Més tard se li va muntar un motor Pegaso de 200 cavalls i seients reclinables.

fot514

Continuarà.