Reprenem l'activitat d'aquest bloc, aturat dos anys, amb la publicació, en successius articles, de la relació que la família Auroux tingué amb el món de l'automobilisme i la considerable activitat industrial que la ciutat de Barcelona i d'altres ciutats properes tingueren en el curs del segle XX. Tal relació és un fidel reflex de les vicissituds que el país va patir el segle passat, un segle d'una mortaldat esgarrifosa al continent europeu. La Gran Guerra de 1914-1918, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el teló d'acer que va dividir els països europeus.
L'origen d'aquesta història, d'un considerable interès històric, en la mesura que l'arxiu familiar de la família Auroux aporta documentació rellevant no difosa fins ara, es troba en la figura d'en Georges
(Jordi) Auroux Mongault, que va néixer a París cap a
les darreries del segle XIX, el 21 d’abril del 1890, exactament.
Es va casar a París amb la Paquita Sala Bosch,
nascuda a Barcelona. Arran de l’esclat de la Primera Guerra Mundial
l’agost de 1914 i de l’amenaça que les tropes alemanyes
ocupessin Paris
van marxar
cap a Barcelona. Paris no va caure finalment en mans dels alemanys. En
la primera batalla del Marne que tingué lloc el setembre de 1914 el
mariscal Josep Joffre, nascut a Ribesaltes, un poble del Rosselló,
va aconseguir trencar l’avanç dels alemanys.
El
senyor Auroux, a Paris, en el període comprès del 1906 al 1910,
treballà d’aprenent i de muntador elèctric per diverses empreses
del ram. I del 1911 al 1914, fins l’esclat de la Primera Guerra
Mundial, en els anys de l’electrificació de França, programa que
començà primer a les grans ciutats, treballà a la Société
Magnéta d’horologes elèctriques. Els coneixements adquirits en
aquests anys li foren, més endavant, d’un gran profit i rendiment.
Les fatals conseqüències que la Gran Guerra va comporta sobre els països bel·ligerants, i la devastadora incidència que tingué sobre la població civil i els militars que hi participaren, impulsaren que el senyor Auroux, acompanyat de la seva dona i els dos fills, marxés a Barcelona, ciutat on hi havia la família materna. La seva esposa, la Paquita Sala Bosch, estava esperant el tercer fill, en Lluís, que va
néixer el febrer de 1915 a Barcelona.
A
conseqüència de la Primera Guerra Mundial les indústries catalanes tenien un gran volum de feina procedent de la demanda dels països en
guerra. Foren quatre anys de bonança econòmica extraordinària on el diner, principalment a
Barcelona, circulava alegrement i sense mesura. Aquella bonança es clogué abruptament amb l’acabament de la Primera Guerra Mundial
el novembre de 1918.
El
senyor Georges Auroux treballà de l’any
1915 al 1921 a Aceros
San Martín, una empresa metal·lúrgica del barri del Poble Nou de
Barcelona. En la fàbrica que tenia a la confluència dels carrers
Almogàvers i Lutxana, a prop de la carretera de Mataró, Aceros San
Martín tenia uns forns elèctrics on fonien acer, estampaven en
calent i forjaven peces. Aceros San Martin, que era una empresa d’una
importància considerable, també tenia una secció destinada a la
fabricació de motors per a automòbils i camions. Eren els anys
incipients de la motorització del país. El senyor Auroux i la seva família residien en un habitatge dins la fàbrica, fet aleshores corrent.
| Publicitat de l'empresa Aceros San Martin amb una fotografia de l'entrada de la fàbrica a la cantonada dels carrers Almogàvers i Lutxana, i un dels motors que produïen: |
Fotografia de les naus ocupades per l'empresa Aceros San Martin SA al barri industrial del Poble Nou de Barcelona i publicitat de l'empresa:
Fotografies de les seccions de la fàbrica que recull l'estat de la tècnica aquells anys. La primera, la secció de foneria:
Secció de part de la foneria:
Secció de foneria amb dos treballadors i, assegut, en Lluís Auroux Sala:
Tres fotografies del convertidor Bessemer, el número 1, que purificava qualsevol material i també obtenia acer mitjançant aliatges:
Un convertidor Bessemer en posició de buidar la seva càrrega d'acer fos en un cubilot. Aquest acer era buidat dins dels motlles de les caixes de noios:
Tres fotografies de la secció d'estampat de la fàbrica:
Nau central de la fàbrica:
Dues fotografies de la secció de mecanització:
Taller de la foneria:
Secció de motors del taller de la fàbrica, on produïen tota mena de motors:
Sala d'assaigs de laboratori de la fàbrica, amb grans finestres que proporcionaven una bona il·luminació natural:
Forns de la fàbrica:
Un compressor instal·lat a la fàbrica, amb un treballador, dret, al seu costat:
L'enginyer químic, Sr Joanxic, en el laboratori d'anàlisi química de la fàbrica:
El Sr Georges Auroux en la sala d'un compressor rotatiu i en el taller mecànic:
Havent
plegat de Aceros San
Martin el senyor Georges
Auroux treballà, del
1923 al 1925, a Riegos
y Fuerzas del Ebro SA,
de
Barcelona,
la
mítica Ebro
Irrigation and Power Company Limited, empresa
hidroelèctrica que pertanyia a la Barcelona Traction, Light and
Power, popularment coneguda com La Canadenca, fundada a Barcelona
l’any 1911 per iniciativa del senyor Pearson, nord-americà, que
produïa electricitat aprofitant les aigües del riu Noguera
Pallaresa.
Del
1925 al 1937 fou
l’encarregat del departament
de rellotgeria elèctrica Brillié
de la casa Fichet,
S.A.E. de Barcelona, que era el concessionari, a Espanya, dels
rellotges elèctrics Brillié fundada el 1897 per l’enginyer Lucien
Brillié. Publicitat de Fitchet i dels rellotges Brillié:
L’any
1937 entrà a treballar a Altos Hornos de Cataluña SA, situada
a La
Farga de
l’Hospitalet
de Llobregat, una indústria de guerra que proveïa l’exèrcit
republicà. Abandonà l’empresa l’any
1939. Altos
Hornos
de Cataluña SA fou
constituïda l’any 1916 i durant la la Guerra Civil tingué moneda
pròpia. L’any 1942 fou adquirida per la família Riviere. Tancat les portes l’any 1982. Entrada de la foneria en la dècada de 1940:
El
senyor Auroux, després de la Guerra Civil, treballà
pel seu compte com a rellotger
especialitzat en rellotges
elèctrics
industrials pràcticament fins a la seva mort, a Barcelona, l’any
1967.
