Els camions de l'empresa Cinto Trans SL: una iniciativa d'en Jacint Soler Sala i llur fill Joan (i II).

Cinto Trans SL va heretar els principals clients de l'empresa Transports Jacint Soler i Birosta SL, empreses tèxtils i metal·lúrgiques de Manlleu. La feina que hi havia aquells anys va determinar una flota molt equilibrada de camions de gran tonatges i lleugers, indispensable per oferir un servei ajustat a les necessitats concretes de cada client.

Aficionat a la fotografia, en Jacint Soler va fotografiar tots els camions de Cinto Trans SL al polígon industrial de Manlleu. Al centre, el Scania comprat a Holanda, flanquejat pels dos Man; després els quatre camions Man lleugers i les dues furgonetes Mercedes Benz i Peugeot a cada extrem:

 













Una altre sessió fotogràfica amb els camions de l'empresa:








Una altre fotografia amb alguns dels camions de Cinto Trans SL:

Amb la jubilació del senyor Jacint Soler i Sala, l'any 2006, va tancar-se aquesta empresa familiar de transports molt coneguda a la comarca d'Osona i recordada per la qualitat del servei que oferien. Han estat transportistes de vocació. 

Els camions de l'empresa de transports Cinto Trans SL: una iniciativa d'en Jacint Soler i Sala i llur fill Joan (I).

L'adhesió de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea el 1 de gener de 1986, juntament amb Portugal, va tenir notables efectes positius. Les inversions estrangeres van créixer i els fons de cohesió que s'han rebut durant aquests vint-i-cinc anys han contribuït a la riquesa i benestar del país. Les grans infraestructures executades aquestes dècades procedeixen, en part, d'aquests fons de cohesió transferits principalment d'Alemanya. Aquest fet, absolutament rellevant, en aquests moments s'ignora i s'omet deliberadament.

Però a nosaltres, els catalans, també en aquest apartat ens ha tocat el rebre. Catalunya ha estat la Comunitat Autònoma que ha rebut menys fons de cohesió per modernitzar les seves infraestructures. I aquest fet no admet discussió possible. Simplement de circular pel país i per la resta de l'estat espanyol, hom es fa una idea exacta i precisa del problema que denunciem i patim d'una manera soferta i resignada. 

L'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea va ser-li profitós. El progrés assolit per l'estat espanyol d'ençà del 1 de gener de 1986 ha estat extraordinari. Amb l'excepció de la crisi econòmica posterior a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, perllongada fins l'any 1996, els vint-i-dos anys transcorreguts des del 1986 fins l'any 2008 han estat de gran rendiment. 

En el context de la il·lusió col·lectiva i bonança econòmica derivada de l'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea, en Jacint Soler i Sala funda una altra empresa de transports acompanyat del seu fill Joan, que en serà el gerent, Cinto Trans SL. La seu de l'empresa i garatge on hi tanquen els camions també serà el polígon industrial de La Coromina, a Manlleu, la ciutat on resideixen. 

Amb el mercat comú es van produir gran canvis. I el sector dels transport no en va ser pas aliè. Va produir-se el desembarcament dels grans fabricants europeus de camions. Les grans marques van irrompre amb força en un mercat protegit i tancat que senyorejava Pegaso, el fabricant estatal dels camions espanyols per excel·lència, la quota de mercat del qual va minvar progressivament. També són els anys que els transportistes compren camions usats a d'altres països europeus, principalment, Alemanya i Holanda.

Per fornir la flota de camions i vehicles lleugers i aprofitant la lliure circulació de persones i mercaderies, en Jacint Soler i llur fill Joan podien comprar camions d'acreditades marques europees a l'estranger a un preus prou competitius. Opció que van escollir. Van fer cap a Holanda on van comprar alguns dels camions de Cinto Trans SL. En Jacint Soler davant d'un Scania amb remolc comprat a Holanda:

El Scania importat, pintat de color blanc i amb la matrícula assignada:

Un altre camió Man, de dos eixos i amb caixa general, procedent d'Holanda i comprat a Font Camions Sl, de Manlleu, un important compravenda de camions usats, majorment procedent de l'estranger, que s'ha fet un fart de vendre camions per les comarques d'Osona, Bages i gironines atesa la seva proverbial seriositat:

Camions lleugers Man pel repartiment i recollida de mercaderies de curta distància, comprats de segona mà:

Camionet Man estrenat per compra al concessionari oficial Man, de Vic, Autotractor Matias Grau SL:



Aquest Man, comprat a Autotractor Matias Grau SL, també va ser estrenat:



El Man fotografiat a la nau de Cinto Trans SL del polígon La Coromina de Manlleu:




Un toro de l'empresa:

Furgó Mercedes Benz comprat al concessionari oficial Auto Subministres Motor, de Vic, amb caixa per transports generals. Aquest furgó treballava principalment per la filatura manlleuenca Joan Casals SL, desapareguda:

Una Peugeot Partner pel repartiment i recollida de paqueteria:



Una tractora Man de la família Soler:



Continuarà.

Els camions i furgons de TRANSPORTS JACINT SOLER BIROSTA SL de Manlleu (Osona).

En un article publicat anteriorment sobre en Jacint Soler i Sala, un transportista de Manlleu, varem exposar que durant una colla d'anys va treballar per l'escorxador Explasa de Santa Eugènia de Berga. El tancament d'aquest escorxador, que va ser un sotrac econòmic per la comarca d'Osona, va obligar als treballadors, proveïdors, mecànics i transportistes que treballaven per Explasa a haver d'espavilar-se i guanyar-se les garrofes per un altre cantó.

Tancada Explasa, en Jacint Soler és llogat per l'empresa Transports Birosta SL, amb domicili al polígon La Coromina de Manlleu. Transports Birosta SL, una empresa manlleuenca de tota la vida, tenia com a clients principals les empreses Tole Catalana SA i Industrial Europlástica SA.

Al cap d'un temps, en Jacint Soler i Sala torna a establir-se pel seu compte. Emprenedor de mena, va fundar Transports Jacint Soler Birosta SL, un projecte empresarial fet realitat mancomunadament amb el seu fill Jacint Soler i Birosta. La flota de vehicles de l'empresa fotografiats al polígon La Cormina de Manlleu:

Llevat del camió lleuger Pegaso 515, amb plaques verdes, estrenat per compra al concessionari oficial Auto-Suministros Vic SA, la resta de vehicles van ser comprats usats. El camió Pegaso 1080 de dos eixos i amb caixa de transports generals, va ser comprat a Premià de Mar, on treballat per una empresa de vidres. El camionet Sava 415 va ser adquirit a l'empresa Transports Parramon, també de Manlleu. La furgoneta Ebro F108 va ser comprada en un taller que va esdevenir Cotxes Vic SA, concessionari oficial Honda. I la furgoneta Mercedes Benz també va ser comprada usada.

El Sava 415 i el Pegaso 1080 aparcats a un carrer del polígon industrial La Coromina de Manlleu: 

A desgrat que la crisi del petroli de l'any 1973 havia provocat el tancament de nombroses empreses tèxtils i metal·lúrgiques, que ocupaven molt de personal, als anys 1980 a la comarca d'Osona en general i a Manlleu en particular encara hi havia un teixit industrial prou important. Aquest fenomen es produïa també a la comarca veïna del Ripollès, amb tres sectors industrials principals, el tèxtil, el metal·lúrgic i la ventilació industrial. Eren uns anys que amb molt de treball, sacrifici i coneixement de l'ofici, hom es podia guanyar la vida. 

En aquest context, els senyors Soler, pare i fill, van sortir endavant. Treballaven principalment per empreses i indústries de Manlleu com les Filatures Joan Casals SL, Eurotecnic, Geser, Rodin SA, fabricant de ventiladors, i Ferros Malleu SA. També treballaven per altres empreses com Sodeca, de Manlleu, i Soler i Palau SA, de Ripoll, un dels líders mundial en ventilació.

Al cap d'uns anys, en Jacint Soler i Sala fundaria una altre empresa de transports acompanyat del seu altre fill Joan, Cinto Trans SL, que tractarem a la propera crònica.

En Jacint Soler i Sala, un transportista d'Osona.

Article dedicat al Toni Pérez pel seu interès dels camions Pegaso de l'Explasa de Santa Eugènia de Berga.



En Jacint Soler i Sala va néixer el 1931 a Gurb, un poblet de la comarca d'Osona, proper a la capital, Vic. La seva família conreava la terra. Tornat del servei militar i obtingut el permís de conduir de primera, que li permetia de portar camions, cap a l'any 1955 va entrar a treballar a l'empresa Cereals Quer, de la plaça dels Màrtirs de Vic. Conduïa un camió Ford de 17 cavalls de potència equipat amb una caixa de fusta. Distribuïen pinso per la plana de Vic, recollien blat a les masies properes i traginaven patates a Barcelona.

L'any següent, el 1956, va treballar de xòfer a l'agència de transports dels germans Pou Eras, oriünds de Granollers de la Plana, un petit poble proper a Manlleu, establerts a Vic. Conduïa un camió Steyr de vint-i-quatre cavalls que l'havien carregat amb un pes de 8 tones de pes, una pràctica molt estesa aquells anys, l'excés de càrrega dels camions.

Amb el Steyr treballaven per magatzemistes de cereals i majoristes de patates, com en Campdelacreu, molt conegut aquells anys. En aquesta empresa, en Jacint Soler va treballar-hi uns quatre anys. Transports Pou Eras tenia aquells anys un vell Ford per transports locals i de proximitat, el Steyr, un Dodge i un Pegaso. En Jacint Soler dins la cabina del Ford, un camió esparracat adquirit en una subhasta de l'exèrcit: 

L'any 1960, el mateix any que va casar-se, va treballar en el repartiment de les populars Coca Cola arreu de la plana de Vic, una beguda de consum creixent del jovent. Aquells anys vivia a Vic. 

Durant un any va fer de xòfer de l'empresa de transports d'en Josep Rifà, de Manlleu, que treballava per les principals empreses de filats de Manlleu i Les Masies de Voltregà. Cada matí els camions baixaven carregats de fil cap a Barcelona i tornaven curulls de bales de cotó per filar. 

Les principals filatures que treballava en Josep Rifà eren, entre d'altres, les següents: de les Masies de Voltregà, Hilaturas Voltregà SA i Industrias Riva SA; de Manlleu, Hilaturas Hijos de V. Casacuberta SA, Hilaturas Llobet i Guri SA, Hilandera SA, Hilados Buxó SA, Hilaturas Brocato SA, propietat de la família d'en Juan Antonio Samaranch i Torelló, i Hilaturas Estapé SA; de Gurb, Hilaturas Ribe SA; i de Roda de Ter, la coneguda Tecla Sala.

L'any 1962 en Jacint Soler se'n va a viure a Manlleu i fa de xòfer per en Josep Montalt, que tenia un negoci de vins, olis i sal. Comercialitzava la sal Tiburon. Tenia un camió Barreiros de sis tones pel repartiment de la sal embassada i que també usava per carregar i proveir-se de la sal de les salines de Santa Pola, a la comarca del Baix Vinalopó. Per atendre la demanda de sal, va comprar un camió Magirus per transportar la sal de les salines alacantines. Malgrat tenir una càrrega total de vint-i-quatre tones, més d'un cop carregava quaranta tones. Un cop va carregar quaranta-dues tones. En aquesta empresa va treballar-hi quatre anys. 

L'any 1966 en Jacint Soler s'estableix pel seu compte. Compra un camió Barreiros Super Azor Gran Ruta, de tres eixos, a un transportista de Manresa, en Miquel Besa. Estava equipat amb una caixa isotèrmica perquè treballava per una empresa de d'especejament de carn. Va satisfer-ne cinc centes mil pessetes. El Barreiros Super Azor tal com el va comprar el senyor Soler:

En Jacint Soler va encarregar-li al carrosser Sarquella, de Banyoles, l'allargament del xassís i de la caixa isotèrmica. Aquest carrosser també va muntar-li un compressor per disposar d'una caixa frigorífica. El Barreiros amb la caixa transformada: 

Amb aquest Barreiros Super Azor, en Jacint Soler treballava per Transports Pou Prat SA, de Vic, una empresa molt important aquells anys amb delegacions a Barcelona i Olot, i sucursals arreu de l'Estat espanyol, que tenia una divisió de transports en fred, Transfrio. El Barreiros, després d'un accident, amb un cop a la part davantera de la cabina:

Transports Pou Prat SA va crear-se per la fusió de dues empreses de transport vigatanes. La ja citada Transports Pou Eras, on va treballar-hi en Jacint Soler, i la d'en Josep Prat, un altre transportista. Tenia la seu central a Vic i va experimentar un gran creixement aquells anys. Més endavant, van traslladar-se a unes naus grans i modernes a Lliçà d'Amunt, prop de la carretera C-17. Avui dia ja no existeix.

Per Transfrio, en Jacint Soler havia transportat cansalada a Pamplona i per la fàbrica Purlom, d'Abrera. També va treballar per la Comissaria General d'Abastiments i Transports, un organisme creat l'any 1939, tot just acabada la guerra civil, que intervenia productes concrets.

A la dècada dels anys 1960, la Comissaria General d'Abastiments i Transports tenia encomanada la descarrega i distribució de la carn que s'importava en vaixells. Els seus camions tenien una matrícula pròpia amb les sigles CAT. Per compte d'aquest organisme, el senyor Soler havia carregat carn als ports de Barcelona, Bilbao i Donòstia per distribuir-la arreu de l'Estat espanyol.

Transfrio, la divisió de transport de fred de Transports Pou Prat SA, va reduir considerablement la seva activitat. I amb la liberalització de la importació de la carn, la Comissaria General d'Abastiments i Transports també va esllanguir-se. Aleshores, en Jacint Soler va prendre dues decisions: vendre's el camió Barreiros Super Azor perquè era curt de càrrega i treballar pel principal escorxador d'Osona i un dels més importants de l'Estat espanyol, Explasa SA. 

L'any 1971 va comprar un modern Barreiros 2626, de tres eixos, dos dels quals direccionals, al representant que hi havia a Les Franqueses del Vallès. Muntava una caixa frigorífica construïda pel carrosser Sarquella, de Banyoles. El Barreiros Super Azor el va entregar al concessionari. Aquest Barreiros 2626 va donar un resultat excel·lent, anava com una seda. Ací fotografiat al moll de càrrega de l'escorxador Explasa:

En aquells anys EXPLASA, una sala d'especejament de Santa Eugènia de Berga que sacrificava tres mil porcs cada dia, tenia com a gerent el senyor Capdevila, un professional eficient, honrat, complidor, coneixedor de l'ofici i bonhomiós, la paraula del qual anava a missa. Van ser uns anys daurats per l'empresa osonenca.

Atesa la feina que hi havia aleshores a Explasa SA, en Jacint Soler va comprar l'any 1972 al concessionari oficial Pegaso de Vic, Autosuministres Vic, un camió Pegaso 1086 de quatre eixos que muntava una caixa frigorífica construïda per en Sarquella. En Ramon Salvans, de Centelles, i en Juan Flores, d'Hostalets de Balenyà, foren altres dos transportistes que havien treballat per Transfrío, la divisió de Transports Pou Prat SA, i que posteriorment treballaren per Explasa. Fotografies del Pegaso:









 

L'any 1974, llicenciat del servei militar i després d'haver estat treballant un any de xòfer a l'Agència Nord de Torelló, en Josep Salarich i Planas va treballar amb en Jacint Soler conduint el Barreiros 2626. Cada setmana feia alternativament dos o tres viatges a Madrid. El Barreiros 2626 i el Pegaso 1086 al moll de càrrega de la fàbrica Explasa, a Santa Eugènia de Berga:

El Pegaso 1086 i el Barreiros 2626 marxaven cada setmana a Madrid per descarregar carn escorxada. S'alternaven els dos camions 3 viatges per setmana l'un i dos viatges per setmana l'altre. Repartien la carn pertot Madrid i els barris perifèrics. Comptaquilòmetres del Pegaso 1086 quan va fer un milió de quilòmetres. El Jacint Soler va aturar el camió per fotografiar aquell quilometratge:

 

El manteniment del Pegaso se'n feia càrrec el taller d'Auto-Suministros Vic SA, concessionari oficial Pegaso a la comarca d'Osona. I el Barreiros 2626 el cobria el taller de les Quatre Carreteres de Tona, concessionari oficial Barreiros. 

En Jacint Soler va vendre a un transportista del País Valencià la primera caixa frigorífica que muntava el Pegaso, produïda pel carrosser Sarquella de Banyoles. I va substituir-la per una altre caixa frigorífica de polièster fabricada pel carrosser Gozalbo de Vila-real, a la comarca valenciana de la Plana Baixa. Aquesta caixa al ser més lleugera i tarar menys carregava dues tones més de pes, i aguantava molt millor el fred:

 

Als anys 1980, EXPLASA va patir greus problemes econòmics amb una baixada de la producció i menys feina. Aleshores en Jacint Soler va decidir de vendre el camió Barreiros 2626 a l'empresa TRANSPORTS ÁLVARO, de Barcelona. Conserva el Pegaso 1086 i treballa per Els Àngels, de Quart (Gironès), una altre empresa d'especejament. Al cap d'un temps va vendre el Pegaso al propietari de l'empresa, el senyor Josep Vilardell.

Aleshores en Jacint Soler entra a una empresa de transports de Manlleu, el municipi on resideix, Transports Birosta SL, amb domicili al polígon La Coromina. Transports Birosta SL treballava per algunes industries de Manlleu, com Tole Catalana SA, fabricant de palets i bobines, i Industrial Europlástica SA.

Quan plega de Transports Birosta SL, munta la seva pròpia empresa, Transports Jacint Soler SL, acompanyat del seu fill, en Jacint Soler i Birosta. Treballaven principalment per empreses i indústries de Manlleu, com les Filatures Joan Casals SL, Eurotecnic, Geser, Rodin SA, fabricant de ventiladors, i Ferros Malleu SA.

Més endavant, en Jacint Soler constitueix una altre empresa, Cintro Trans SL, l'administrador de la qual fou el seu fill Joan Soler i Birosta. Aquesta empresa va tenir onze camions: dos camions Scania amb remolc i sis Man de tonatge diferent, dos de grossos i quatre de petits. Alguns d'aquests camions van ser comprats, de segona mà, a Holanda. Un camió Man estrenat per en Jacint Soler que va comprar al concessionari oficial de Vic, Autotractor Matias Grau SL:



Flota dels camions de l'empresa Cinto Trans SL:



Un camionet Iveco, comprat a un fruiter de Manlleu, serigrafiat amb el nom i adreça d'un dels clients de Cinto Trans SL, les Filatures Joan Casals, de Manlleu:



Un dels Scania de Cinto Trans SL descarregat l'escenari per un concert a l'estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona, actualment estadi Lluís Companys:

L'any 2006, després de més de cinquanta anys damunt d'un camió, en Jacint Soler i Sala es jubilava. Volem agrair al senyor Soler i la seva esposa l'amabilitat i calidesa amb que van acollir-nos a casa seva, el temps esmerçat i la paciència en l'explicació del seu dilatat recorregut professional. Agraïment extensiu a en Josep Salarich que va facilitar-nos el contacte i va acompanyar-nos a casa del senyor Jacint Soler.