Viejas Máquinas en viejas manos: el llibre escrit pel senyor Alberto F. Puerta relatiu a llurs poves de camions clàssics espanyols i estrangers. Recopilació de trenta anys de feina.

El nom d'Alberto F. Puerta, per qualsevol persona que tingui curiositat sobre el món dels camions forçosament li ha ser familiar. Sempre ha manifestat un viu interès pel transport i els camions, interès potser vinculat al fet que és asturià, una terra on la passió pels ferros és ben viva i intensa. L'interès pels camions fou un fet decisiu en la seva vida: treballà de transportista carretejant mercaderies amunt i avall conduint Pegasos i Barreiros.

Amb la irrupció en el mercat espanyol de les primeres revistes sobre el transport, en la segona meitat dels anys 1980, seguint la petja de revistes europees semblants, fou un dels primers provadors espanyols dels camions que produïen els fabricants europeus. Per fer aquest treball, en el qual ha tingut un gran reconeixement per llur acreditada professionalitat, jugà un paper principal la seva experiència en la conducció de camions arreu d'Espanya i la resta de països europeus, la seva facilitat natural per cultivar amistats i un bon domini d'idiomes, principalment, l'anglès.

L'Alberto F. Puerta és un home cultivat. Ha aprofitant una part de les seves hores lliures per llegir escriptors i poetes castellans. En una ocasió, a Alcarràs, li comentà a en Claudi Herguido que estava de pas i marxava a visitar la tomba del poeta Machado enterrat a Cotlliure, al Rosselló, parada d'un viatge més llarg per països europeus. El senyor Herguido, que és un bon amic seu, li regalà el llibre d'en Josep Maria Espinàs Combat de Nit, un dietari d'un viatge a bord d'un camió Pegaso 140 dièsel l'any 1959 des de Barcelona a Valladolid, en l'edició original en català, idioma que entén perfectament. En un país on, en general, impera un monolingüisme recalcitrant, tal actitud és admirable i poc corrent.

Els senyors Luis Alberto Garrido Sanz, Alberto F. Puerta i Claudi Herguido, a Alcarràs, davant dels quatre camions restaurats pel Claudi i llur germà Eduard:



En el curs dels últims anys, l'Alberto F. Puerta s'ha fet un fart de viatjar per tots els països de la Unió Europea provant camions. Tal activitat li ha proporcionat, a causa del seu caràcter, un gran rendiment personal. Ha estat afortunat en poder treballar en la matèria per la qual hi té autèntica devoció: el sector del transport i els camions de totes les èpoques i nacionalitats.

El senyor Alberto F. Puerta, acompanyat d'en Claudi Herguido, en Luis Alberto Garrido Sanz i un responsable del constructor holandès, a Medina del Campo, provant una tractora Daf:

D'esquerra a dreta: el responsable de DAF, en Luis Alberto Garrido Sanz, l'Alberto F. Puerta i en Claudi Herguido:

Paral·lelament a les proves de camions nous, també ha trobat temps per provar camions que han circulat per les carreteres espanyoles, de fabricació autòctona i importats de l'estranger. A Alcarràs provà el Barreiros Azor i el Sava Berliet que en Claudi i l'Eduard Herguido restauraren fa uns anys: 

Fruit de la seva generositat proverbial, l'Alberto F. Puerta publica, en un llibre d'edició privada titulat Viejas Máquinas en viejas manos, les proves fetes, en el curs dels darrers trenta anys, a vint camions clàssics, acompanyat de llurs dades tècniques. El llibre, de tapa dura, en castellà, serà una sèrie limitada d'acord amb les comades dels interessats. Conté vehicles de la major part de fabricants espanyols com Hispano-Suiza, Barreiros, Pegaso, Avia, Dodge, Sava, Ebro i també alguns d'estrangers amb una forta implantació com Volvo, Mercedes-Benz, DAF, Berliet, AEC, Austin, Ddoge i Renault. També incorpora les proves fetes al Barreiros Azor i al Sava-Berliet restaurats pels senyors Herguido. El llibre, amb un preu de trenta-cinc euros, es pot sol·licitar per correu electrònic.

Portada del llibre que publica el Sr Puerta:

El llibre inclou la prova d'un camió Nazar B de set tones que fou d'un firaire de Jaen i que un col·leccionista asturià ha restaurant mantenint els elements originals. És una de les novetats del llibre ja que no s'havia pas publicat cap prova de cap dels vehicles que Nazar produí. I el model escollit, un Super 7, és un dels més reeixits que produí el constructor aragonès:

Dues consideracions finals: atès l'interès que el llibre presenta, potser s'hauria pogut plantejar un apèndix en anglès de la part escrita per facilitar-ne la difusió a interessats estrangers. I si l'Alberto F. Puerta té ganes i temps, podria fer-ne un altre relatiu a més models construïts per empreses espanyoles. N'hi ha un grapat de camions susceptibles de ser provats i valorats: Ebros de la sèrie D, E, M i P; més Barreiros i Pegasos; Sava SH i 415-515; Avia 6000 i 7000; i per descomptat, els singulars Nazars, com el que posseeix el senyor Castells, fotografiat al costat del Ford del senyor Vallcorba. En la fotografia, drets, el senyor Jordi Fluriach, transportista jubilat del poble de El Masnou, el senyor Ramon Manonellas i el senyor Joan Vallcorba Pomier: 

Atès que el llibre és una edició limitada a les peticions rebudes, creiem que val més no badar i adquirir-lo ja que el seu contingut ha de ser apreciable a conseqüència del seu autor, un provador professional que té un prestigi acreditat.

Celebració del Ral·li Internacional d'autobusos clàssics Barcelona-Caldes de Montbui el cap de setmana del 9 i 10 de juny de 2018

El cap de setmana vinent del nou i deu de juny de 2018 tindrà lloc al recinte firal de Montjuïc el Ral·li Internacional d’Autobusos Clàssics Barcelona-Caldes de Montbui que organitzen conjuntament la Fundació de Transports Metropolitans de Barcelona, l’empresa Sagalés i l’Associació per la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA).

Aquest Ral·li, juntament amb el Ral·li Internacional de Cotxes d’època Barcelona-Sitges i la Trobada de Vehicles clàssics de La Panadella que tindrà lloc el cap de setmana del 16 i 17 de juny, són els tres principals esdeveniment d’aquesta mena que tenen lloc al nostre país.

Gràcies a l’eficaç col·laboració entre el sector públic i institucional i el privat, aquest Ral·li engrandeix la participació de vehicles i públic assistent en cada edició. És prevista l’assistència de més de quaranta vehicles procedents principalment de Catalunya. També comptarem amb l’assistència d’alguns vehicles espanyols i francesos.

El dissabte 9 de juny, a primera hora del matí, hi haurà l’arribada i exposició de vehicles participants a l’avinguda de la reina Maria Cristina, dins del recinte firal de Montjuïc. El diumenge 10 de juny, a les onze del matí, els vehicles marxaran fins a Caldes de Montbui, municipi que acull la seu de l’empresa Sagalés, un deliciós trajecte per la comarca del Vallès Oriental, on tindrà lloc un dinar de celebració. Acabat el dinar i l’esdeveniment, els vehicles i els participants emprendran el camí de tonada a casa.

Dos bons amics participen en aquesta trobada singular. En Toni Arimany Piella amb llur Pegaso amb carrosseria Setra Seida que fou de l'Empresa Pous SA de Manlleu, i en Joan Vallcorba Pomier, amb el Pegaso carrossat per Beulas que fou de l'empresa Autos Roig de Castellbisbal:

Aquesta mena d'encontres també són una excel·lent ocasió per retrobar els amics amb els quals compartim aquesta afició, gaudir d'autocars i autobusos clàssics i passar una estona entretinguda. Us hi esperem.

L'Expoclàssic de Mollerussa: la participació d'uns camions clàssics (i II).

Dins el recinte firal de Mollerussa hem tingut l’oportunitat de saludar i xerrar amb uns quants amics. Els primers que la casualitat ha volgut que ens trobéssim han estat els senyors Ceballos, pare i fill. Li hem expressat al Toni Ceballos que, a parer nostre, han estat una badada involuntària, sense malícia, el fet que no s’hagi contemplat d’exposar el seu Pegaso 200 al costat del Pegaso Z-207 Barajas de la família Argelich. I ben fàcil que hagués estat d’exposar-lo car el camió compleix amb tots els requeriments administratius i mecànics per poder circular fins a Mollerussa; oimés és tancat en un poble proper a Mollerussa. Tenir el Barajas i el 200 un al costat de l'altre hagués fet molta patxoca, produït un gran i grat efecte. Al capdavall un deriva de l'altre. Tant de bo que si en la propera edició d’aquest saló els organitzadors projecten de reservar-hi un espai per l’exposició de camions clàssics, no hi ha de faltar pas el Pegaso d’en Toni Ceballos, a més d’altres camions que hi ha a les comarques limítrofs. Només és qüestió de cercar-los i contactar amb els seus propietaris per tal que els cedeixin. 

Al cap d’un moment hem saludat al senyor Antoni Pomés, representant del Club de Vehicles Clàssics de Lleida, associació caracteritzada per la celebració habitual d’esdeveniments, un dels quals, l’organització de la gran trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc la propera primavera a La Panadella, un repte de debò que de ben segur serà un èxit absolut. No hi hem pogut xerrar gaire amb el senyor Pomés atès que estava atrafegat amunt i avall de l’exposició. Poc després hem tingut ocasió de saludar els senyors Gonzalo i Xavier Latorre, i la senyora del primer. 

Un cop visitades les parades de tots els marxants, ens hem encaminat dretament cap a l’espai on eren exposats els camions clàssics. Protegits per una cinta que barrava el pas als afeccionats i visitants, i sota un estricte control de seguretat que vetllava pel compliment de les normes de conducta, els camions eren arrenglats aproximadament per les dates de matriculació. L’exposició dels camions ha suposat un gran esforç econòmic per l’organització atès que gairebé tots els vehicles han estat transportats per Grues Cabós, una empresa de Fraga que té una base a Torrefarrera i disposa de góndoles pel traginar qualsevol classe de vehicle. 

Recollida del Berliet de Transports Herguido al garatge d’Alcarràs amb destinació a Mollerussa, a càrrec de Grues Cabós:  

Els primers camions exposats eren dos camions nord-americans de la dècada de 1920,  un Overland de l’any 1927, propietat del senyor Lluís Ardanuy, a qui no hem pogut pas saludar, i un Chevrolet amb la cabina de color groc que el senyor Argelich ha cedit amablement. Al seu costat, un furgó Mercedes Benz que ENMASA construí a la planta que tenia al barri del Bon Pastor de Barcelona, el qual fou propietat del Garatge Dalmau de Lleida. Un encert el fet d’haver conservat els colors originals dels vehicle. 

El Chevrolet i el Overland, dos camions produïts en els feliços anys 1920: 

El furgó Mercedes Benz que fou del Garatge Dalmau de Lleida: 

A la renglera de camions clàssics era formada per un Bedford, de la família Argelich, molt ben restaurat. Un dels elements més bonics del vehicle és la caixa de fusta que conserva. 

Després hem gaudit amb el Pegaso Z-207 Barajas, recuperat en un desballestament d’Igualada, que conserva els elements originals propis del model –com ho és la seva peculiar suspensió davantera- i també ben restaurat. 

 

 

El Barreiros Super Azor dels senyors Herguido era posat a la dreta del  Pegaso Z-207: 

Un de les sorpreses de l’encontre ha estat la presentació del Pegaso 1065 primera sèrie, matriculat a Osca, el qual equipa el canvi de sis marxes, el motor de cent setanta cavalls de potència i el calderí rodó, que el senyor Miquel Gamon ha restaurat. Una restauració de concurs, immaculada. Equipa un bolquet Pepin, construït a Saragossa, una grua Hiab-Valman i a la visera hi porta escrit El Portal del Pirineu. 

 

Felicitem al senyor Gamon per la iniciativa d’haver restaurat el Pegaso Europa, el qual desitgem de veure, si és possible, a la trobada de La Panadella. 

El següent vehicle era l’autocar Pegaso Comet que cobria la línia regular de Lleida a Camporrells i que  el senyor Gamon restaurà fa uns quants anys. 

Els darrers vehicles eren el Sava-Berliet de Transports Herguido d’Alcarràs i el Magirus del parc de bombers de Lleida que s’exposa al museu Roda Roda de la capital del Segrià. 

El Berliet de la família Herguido d'Alcarràs: 

El Magirus del cos de bombers de Lleida que s'exposa al museu Roda Roda de la capital del Segrià: 

 

En Toni Arimany, un bon amic, amb el seu fill Àlex: 

 

A les dues del migdia, i sota un sol inclement hem fet via cap el restaurant Resquitx de Mollerussa, on hem dinat i ens hem reviscolat. Un cop tips, ens hem acomiadat i cap a casa. 

Lamentem no haver pogut saludar els senyors Gamon i Riera Palmer.  I quant a la fira, hem de felicitar els organitzadors per la distribució de les activitats muntades.  Un gran nombre d’expositors, de visitants i compradors.  També era molt raonable el preu de l’entrada, fet que facilita l’assistència d’afeccionats. 

Ara que sembla que l'interès pels camions ha arrencat a casa nostra amb força, creiem que s'ha de remarcar l'afany que en Xavier Castells Quintana, transportista jubilat, ha tingut per difondre i fer créixer l'afició mitjançant l'organització de les tres edicions de la trobada de vehicles clàssics que s'han celebrat a Sant Vicenç de Torelló els anys 2011, 2013 i 2015. 

Tant de bo que en l’edició del proper any els promotors del saló Expoclàssics apostin per la continuïtat dels camions clàssics. Una afició que cada dia es consolida a casa nostra. Agraïm al Claudio Herguido que ens convidés a aquest saló de vehicles clàssics. I ho formulem en plural (vehicles clàssics) atès que hi ha hagut motocicletes, automòbils, furgonetes, camions, autocars i tractors, tots d'època.

El transport d'un autocar Pegaso amb carrosseria Beulas de l'empresa Autos Castellbisbal SA a Sentmenat.

Ahir dissabte, descarregat a primera hora del matí l'autocar Pegaso del senyor Miquel Gamon a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, dins el recinte firal de Montjuïc, per participar en l'edició d'enguany del Ral·li Bus, i completat el preceptiu paperam administratiu, el Toni Arimany havia de fer un altre transport, també ben singular. 

A les dotze en punt del migdia arrencava, des de l'avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona, una comitiva de vehicles cap a Castellbisbal. L'encapçalava en Joan Vallcorba i el senyor Josep Roig, a bord d'un vehicle; el seguia la tractora Scania conduïda per en Toni Arimany amb una góndola enganxada; i tancava la comitiva un tercer cotxe. El trajecte des de la plaça Espanya de Barcelona fins a Castellbisbal fou un passeig distret i ben agradable. Abandonada l'autovia A2, enfilarem la costa amb revolts tancats que condueix dretament fins a Castellbisbal. A l'entrada del poble hi ha la nau on la família Roig hi tanca els autocars i autobusos de l'empresa Autos Castellbisbal SA. Allà, en la primera parada del viatge, s'havia de recollir un vell autocar Pegaso carrossat per en Beulas d'Arbúcies.

Aquest autocar fou donat de baixa l'any 2003 i ensems dipositat al pati de la nau que la família Roig té a Castellbisbal. El cotxe fou matriculat a Girona; el senyor Roig el comprà a l'empresa Autocars Xiberta SL de Celrà. Munta un motor Pegaso de cent setanta cavalls de potència, motor prou fiable però curt de potència. La carrosseria, model Eurocar del carrosser Beulas, és pròpia de les darreries de la dècada de 1970 i la primera meitat dels anys 1980.

A desgrat que la família Roig concebé llur restauració, el fet que ja posseeixen un autocar pulcra i bellament reconstruït -un Pegaso Comet amb carrosseria Ayats espaterrant- va replantejar el projecte inicial. En Joan Vallcorba, que té una col·lecció de vehicles -cotxes, furgonetes i camions- ha assumit el projecte de restaurar l'autocar Pegaso de la família Roig i recuperar-ne llur esplendor.  

Fa unes setmanes en Joan Vallcorba, mecànic professional, assistit per en Xavier Castells, revisaren a fons els elements mecànics del Pegaso. El resultat fou satisfactori. I amb la certesa que el motor, frens, canvi de marxes i demés elements mecànics funcionaven correctament, convingueren amb el senyor Roig de recollir-lo el dissabte 28 de maig, aprofitant la disponibilitat de la góndola d'Arimany i Piella Transport SL un cop descarregat a l'avinguda de la Reina Maria Cristina l'autocar Pegaso del senyor Miquel Gamon portat de Lleida i el fet que el propi senyor Roig també hi era, car acudí a l'encontre amb el seu autocar Pegaso Comet.

En el pati de la finca de Castellbisbal on la família Roig hi tanca els autocars i autobusos, el senyor Roig engegà el motor del vell Pegaso per poder carregar-lo a la góndola. Una labor delicada que requerí de temps, paciència i perícia. El Pegaso instants abans d'abandonar l'espai que ha ocupat una colla d'anys:

A poc a poc, amb lentitud i prudència, el Pegaso conduït pel senyor Roig abandonava el seu aparcament, operació en què fou assistit per en Joan Vallcorba, que treia el cap per una de les finestres:

Prossegueix la marxa enrere de l'autocar:



Cal recular per tal de tenir prou angle de gir i accedir a l'entrada d'un altre garatge de l'empresa:



Accés a un dels garatges adossats a la nau principal:



Recula el Pegaso per tal de poder encarar-se amb la góndola:



Marxa dretament i sense vacil·lar cap a la góndola:





La primera maniobra per pujar a la góndola fou fallida:

En la segona temptativa, amb el suport d'unes travesses de tren, que li proporcionaren més altura, el Pegaso, usant la potència del seu motor, s'enfilà ben justet a la góndola:

L'operació de la càrrega de l'autocar a la góndola fou verificada per en Toni Arimany:













Operació de falcar i afermar bé l'autocar un cop dipositat damunt la góndola:






De dreta a esquerra, els senyors Roig, pare i fill, en Joan Vallcorba i en Toni Arimany:

Amb l'autocar ben subjectat, marxarem, per l'autovia de circumval·lació de Barcelona B-30 que discorre per les comarques del Baix Llobregat, i el Vallès Occidental i Oriental, cap a Sentmenat. La part final del trajecte fou completat per unes carreteres comarcals envoltades de camps curulls d'herba grassa. Arribats a destí, s'havia de descarregat l'autocar Pegaso en una nau d'un polígon industrial de Sentmenat:

S'hagué d'engegar el motor de l'autocar per tal que la carrosseria s'aixequés i desfalcar-lo de les rodes posteriors. Una operació en la qual invertirem més temps del que suposàvem:

Un cop l'autocar desfalcat, se li llevaren les brides que el subjectaven a la góndola: 

Amb cura, extremant la prudència, l'autocar, conduït per en Joan Vallcorba, descendí de la góndola, operació que fou meticulosament supervisada per en Toni Arimany:

L'autocar ja és a terra:



Recollida de les travesses i demés eines usades per a carregar, transportar i descarregar el Pegaso:



L'autocar, prest per ser dipositat a la nau que el senyor Vallcorba té a Sentmenat:

La satisfacció de la feina ben feta, eficaçment executada, reflectida en les cares exultants d'en Toni Arimany i d'en Joan Vallcorba:

De ben segur que en Joan Vallcorba, que ha restaurat uns quants vehicles, la seva passió, els seus coneixements mecànics i de planxa li seran de gran profit per executar un restauració impecable a aquest Pegaso amb carrosseria Beulas Eurocar. N'estem convençuts que en una propera edició del Ral·li Bus serà exposat al costat del Pegaso Comet amb carrosseria Ayats que posseeix el senyor Roig de Castellbisbal.