Retorn a can Padrosa de Hostalets de Llers (Alt Empordà).

A can Padrosa sempre gaudim d'una excel·lent acollida per part de la família Padrosa, sigui a la central de l'empresa de transports a Hostalets de Llers, a tocar de Figueres, on hi tanquen els camions, o bé al Museu de la Tècnica de l'Empordà, al centre urbà de Figueres, que exposa una part de les importants col·leccions creades pel senyor Pere Padrosa Puignau. 

L'extraordinària amabilitat i bonhomia de la família Padrosa envers nosaltres respon al seu tarannà, obert i generós. A més, el senyor Padrosa, com hem exposat en aquest espai, va estudiar als Fossos, que és el nom popular que a Figueres rep el col·legi dels Germans de La Salle -els hermanos amb les seves sotanes negres i pitets blancs-, amb el senyor Joan Brugués, que sent veí de Besalú formava part del nombrós grup d'interns de la institució. No hi havia gaire mobilitat ni desplaçaments als anys 1940. També s'ha d'apuntar la bona amistat que uneix el senyor Padrosa amb el senyor Josep Salarich, un antic xofer de la casa.

Transports Padrosa SA és una de les empreses familiars més antigues que hi ha a Catalunya. Amb la crisi econòmica que patim, les perspectives de la qual no sembla pas que millorin en un termini raonable, ha ajustat la flota de vehicles i el personal a la demanda real de feina. Han prioritzat i s'han centrat en aquelles activitats de major rendibilitat, una especialització convenient i saludable. Les grues i els serveis especials disposen encara de demanda, especialment a França. Sort n'hi ha de la feina al país veí. Una tractora Man de Transports Padrosa: 

Tractores Iveco, una marca que la família Padrosa hi confia, amb llurs gòndoles i semiremolcs concebuts per a serveis especials on el coneixement, el personal qualificat, la maquinària amb llur cost d'adquisició i manteniment, el prestigi en el sector i el preu del servei determinen el volum de feina:

Un Iveco amb llur semiremolc carregat de totxos d'una bòvila de Corçà amb destinació cap a França. De França venen els camions de can Padrosa carregats d'argila -la matèria primera- cap a la bòvila de Corçà i cap a França se'n tornen els camions carregats amb els totxos cuits:

Dues tractores de l'empresa, una italiana i l'altre francesa. Llur disseny traspua els caràcter dels dos pobles; l'una elegant i vivaç i l'altre pomposa i esmussada:

Aquesta tractora Volvo és una de les més antigues que encara té la casa en actiu:



Més camions Iveco, en llur configuració de tractora i rígida:





Un toro al pati de la central d'Hostalets de Llers:

El senyor Brugués al costat d'una tractora de can Padrosa, comprada de segona mà, per atendre serveis de carretera. S'ha respectat i mantingut el color original de la cabina:

La història de l'empresa Transports Padrosa és fascinant per als interessats en aquesta matèria, que també és la història econòmica del país, i resumeix les vicissituds del transport en camions a casa nostra, des dels anys 1920 fins avui dia. 

El senyor Padrosa recorda que el Bussing que el seu pare, en Pere Padrosa i Simon, va comprar als anys 1940 costava el mateix que un mas a l'Alt Empordà. Aquesta comparació permet d'entendre el valor d'un camió nou als anys 1940, agreujat per la dificultat de la seva compra si procedia de l'estranger, la importació del qual estava sotmès a quotes molt restrictives:

Als anys 1950 en Pere Padrosa i Simon va comprar uns camions Austin, anglesos, equipats amb motors de benzina que anaven a bosc. Els matxos i les mules traginaven els sarrions de carbó des de les muntanyes d'Albanyà fins al punt d'encontre on hi arribaven els camions Austin. Els sarrions eren carregats a les caixes dels Austin amb destí cap a Figueres. Els motors d'aquests Austins s'ofegaven perquè la benzina calenta no arribava pas al carburador. La solució era simple i eficaç: posar un sac de sorra moll o un drap humit per refredar la bomba de benzina.

Dues de les joies que el senyor Padrosa conserva a Llers són uns camions Saurer perfectament restaurats. Aquests camions, comprats a un desballestament de San Martin de la Vega, a prop de Madrid, que són els més grans de l'estat espanyol perquè s'hi dipositen vehicles militars i de les Administracions, organismes i empreses públiques, disposaven de les peces originals. Per la informació disponible i llurs caixes de fusta per transports generals, havien repartit carbó per Madrid, una activitat molt important abans de l'extensió de l'ús del gas. El senyor Padrosa, meticulós de mena, els ha sotmès a una acurada i completa restauració:

Que un Saurer estigui pintat de color blau cel i l'altre de vermell té una història curiosa al seu darrera. Transports Padrosa tenia per clients dues agències de duanes molts importants a la segona meitat del segle passat, Fernando Roqué SA i Muñoz i Cabrero SA, amb una competència ferotge. El senyor Padrosa tenia una gran flota de tractores Pegaso que treballaven per les dues agències de duanes: els Pegasos pintats de blau cel treballaven per Fernando Roqué SA i els de color vermell treballaven per Muñoz i Cabrero SA. El color d'aquests dos Saurers constitueix el reconeixement del senyor Padrosa a dos dels seus clients principals en la dècada de 1960 i 1970.

Aquesta grua Opel Blitz, coneguda com la Cirila, perquè la conduïa un xofer per nom Cirilo, i aquest país és donat a posar motius, també va ser comprada a un desballestament de San Martin de la Vega i adaptada al taller de can Padrosa. Llur conservació, com s'aprecia en aquesta fotografia, és excel·lent:

D'esquerra a dreta: els Srs. Pere Padrosa, Josep Salarich, Joan Brugués i Xavier Castells davant d'una tractora Iveco amb el cavall alat identificatiu de la casa Pegaso incrustat al frontal:

En el proper article us explicarem un transport especial que va realitzar can Padrosa des de Girona fins a terres castellanes.

La restauració d'alguns camions de TRANSPORTS PADROSA SA.

En Jaume Ribas, gerent i propietari de CARROSSERIES PIRINEUS SA, una important i coneguda empresa carrossera que disposa d'un taller al polígon industrial Mas Aliu del municipi d'Aiguaviva, a tocar de Girona, per l'amistat que hi té amb en Pere Liu i Vila, li ha deixat unes fotografies de vehicles de l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres. Concretament d'una moto i de tres camions antics, molt estimats per la família Padrosa, i que van ser completament restaurats per CARROSSERIES PIRINEUS SA.

La primera fotografia que conserva el senyor Ribas és la Motobekane de la família Padrosa que hom pot admirar, curosament restaurada, al Museu de la Tècnica de l'Empordà, al carrer dels Fossos 12 de Figueres, una iniciativa de la Fundació Pere Padrosa i Puignau i Margarita Pierre i Mallol, resultat de la passió pel col·leccionisme que té el senyor Padrosa. Amb gust, criteri, temps i diners ha aplegat algunes col·leccions extraordinàries de caire monogràfic.

Juntament amb les col·leccions monogràfiques que ha reunit el senyor Pere Padrosa i Puignau de màquines d'escriure i de cosir, estufes, telèfons i rellotges, en aquest Museu hi ha exposat un auto Hispano Suiza, perfectament restaurat, amb matrícula GI-2, i diverses motos que havien estat propietat de la família Padrosa.

La Motobecane, propietat de la família Padrosa, restaurada i exposada al Museu de la Tècnica de l'Empordà:

La Cirila, el camió Opel Blitz equipat amb un motor Ebro, també restaurat per CARROSSERIES PIRINEUS SA, d'Aiguaviva (Gironès). Va ser la primera grua de TRANSPORTS PADROSA SA  i va treballar en múltiples activitats i serveis:

Els dos camions Saurer que conserva la família Padrosa, matriculats a Madrid, com estaven abans de ser sotmesos a un procés complet de restauració:

Aquests dos camions Saurer, amb llurs colors vermell i blau cel, fotografiats un cop acabada la restauració completa a la nau de l'empresa CARROSSERIES PIRINEUS SA. Aquesta restauració excel·lent els hi va retornar tot l'esplendor d'antany:

Un encert haver conservat la grafia original que identificava, a la porta, l'empresa de transports d'en Pere Padrosa i Simon, en castellà, i l'escut amb les traces pròpies d'aquells anys que simbolitzaven la rapidesa i la velocitat:

Admirable el treball final assolit, tant respecte de la planxa de les cabines com de les caixes de fusta que muntaven aquests dos camions Saurer originalment. Tots els elements mecànics van ser igualment restaurats: motor, diferencial, transmissió, frens, electricitat, direcció. Un treball artesanal i meticulós completament reeixit. Aquests tres camions funcionen perfectament. 

Els camions restaurats per l'empresa CARROSSERIES PIRINEUS SA, l'Opel Blitz grua i els dos camions Saurer, actualment es troben dipositats, tancats i sota cobert, en una nau de la base de TRANSPORTS PADROSA SA, a Llers. Fotografies de la Cirila a Llers, que presenta una combinació de colors molt encertada i viva:

Part posterior de la grua que munta l'Opel Blitz amb el tercer eix:

El camió Saurer Vermell, amb matrícula M-20010. Ja han passat uns quants anys des que es va matricular:

Una afeccionats admirant aquest camió Saurer, que conserva el seu motor original:

I l'altre camió Saurer que conserva la família Padrosa, comprat pel senyor Pere Padrosa i Simon, amb matrícula M-25888:

Detall de l'interior de la cabina, amb el volant i el comandament del vehicle, d'una austeritat absoluta:

Aquest bloc vol agrair a en Pere Liu i Vila la recerca exhaustiva de retrats de camions i protagonistes del transport de les comarques gironines, en aquest cas concret, de la restauració de tres camions de la família Padrosa, de Figueres, un projecte reeixit de CARROSSERIES PIRINEUS SA. 

També volem donar les gràcies al senyor Ribas per les fotografies de la restauració d'aquests vehicles que va portar a terme, una iniciativa brillant de la família Padrosa que permet la recuperació i conservació de tres camions emblemàtics de les comarques gironines.

TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: darrers anys i el Museu de la Tècnica de l'Empordà (i X)

A partir dels anys 1990, TRANSPORTS PADROSA SA era una empresa molt vigorosa i reputada que disposava, aleshores, d'un parc de vuitanta tractores, dos-cents vint-i-cinc semiremolcs i vint-i-cinc grues de fins a cent quaranta tones.  Tenia una plantilla de cent cinquanta persones adscrites a diferents departaments: transports internacionals, transports especials i grues de gran tonatge amb  delegacions operatives de camions i grues a Barcelona, amb dotze persones, i a Olot, amb quatre persones. Transport especial d'una màquina de tren: 

TRANSPORTS PADROSA SA va esdevenir aquells anys una de les principals empreses de transport de mercaderies a l'estat espanyol. També va obtenir el certificat de qualitat expedit per AENOR, organisme estatal que acredita les empreses, productes i serveis que assoleixen uns nivells de qualitat estàndard homologables a d'altres països.

Una tractora Pegaso de Can Padrosa amb llur semiremolc fotografiats a la plaça Roja de Moscou, en un dels primers viatges a l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviétiques, una foto històrica, no n'hi ha dubte:

Als anys 1990 es van instal·lar els dispositius que permetia la comunicació dels camions amb la base central de l'empresa via satèl·lit. La qual cosa permet un control immediat de tots els camions i llurs moviments arreu del món. La internalització de l'empresa assolida aquells anys va significar que cobrissin transports per tot Europa, des de l'Atlàntic fins a Turquia i Rússia. Un transport especial a càrrec d'aquesta empresa empordanesa:

Una de les normes de l'empresa és la renovació constant de la flota de camions. Els vehicles s'usen durant tres anys, i vençut aquest termini, es donen de baixa sent substituïts per nous camions. TRANSPORTS PADROSA SA considera que un camió nou en tres anys ja ha estat amortitzat. Aquest serveis permeten d'oferir una excel·lent relació qualitat-preu, més que no pas el creixement quantitatiu.

Un tractor d'arrossegar que havia servit en un aeroport i que el senyor Padrosa va comprar a un ferroveller de Sant Martin de la Vega, prop de Madrid:

L'any 1994, la gerència de TRANSPORTS PADROSA SA era encarregada a en Pere Padrosa Simon, llur fill Pere Padrosa Puignau, i els dos néts, en Pere i en Xavier Padrosa Pierre.Vehicles que integren actualment la flota de l'empresa, fotografiats a la base de Llers:

Cal remarcar que en Pere Padrosa i Puignau és molt afeccionat a les antiguitats havent reunit una importantíssima col·lecció de màquines d'escriure i de cosir, de totes les èpoques, que a principis dels anys 1990 guardava al semisotan de casa llur.

Avui dia, aquesta importantíssima col·lecció de màquines d'escriure i de cosir, algunes de les quals són peces úniques, s'han aplegat i poden visitar-se al Museu de la Tècnica de l'Empordà, promogut per la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre i Mallol, situat a l'antic garatge i residència particular de la família Padrosa, al carrer dels Fossos 12, de Figueres. 

La casa dels carrer dels Fossos 12 va comprar-la en Pere Padrosa i Simon l'any 1944, mig enrunada, per tancar-hi els camions de l'empresa familiar de transports. L'any 2004 es va inaugurar la remodelació completa de l'edifici amb un canvi d'usos: d'edifici industrial a edifici cultural. Ubicada al centre de Figueres, contribueix a diversificar i augmentar l'important activitat cultural de la capital de l'Alt Empordà.

El Museu de la Tècnica de l'Empordà conté una mostra molt important, per la seva qualitat i quantitat, de màquines d'escriure i de cosir, rellotges, telèfons i estufes. Moltes peces són del segle XIX, de disseny curiós i funcionament arcaic i rudimentari avui dia però capdavanteres en el seu moment. Palesen l'evolució tècnica dels sistemes mecanogràfics i de costura. Constitueix un autèntic museu monogràfic, dels més importants del món en la seva especialitat.

Acabem aquests articles dedicats a l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres, amb una referència a la nissaga dels Padrosa. Des de l'any 1802, tots els fills primogènits han estat batejats amb el nom de Pere, llevat d'en Baldiri Padrosa. En Pere Padrosa i Marich (1802), en Pere Padrosa i Batllori (1837), en Baldiri Padrosa i Darder (1878), en Pere Padrosa i Simon (1908), en Pere Padrosa Puignau (1934) i en Pere Padrosa i Pierre (1965). Aquestes sis generacions abasten dos cents anys.

Volem agrair a la família Padrosa l'extraordinària amabilitat amb que sempre ens han acollit a casa seva, fet que palesa la seva alta qualitat humana. Agraïment extensiu a en Josep Salarich i a en Joan Brugués i Prat, bons amics d'en Pere Padrosa i Puignau, els quals han contribuït a poder redactar aquests articles d'una de les empreses de transport catalanes més importants. De dreta a esquerra: en Pere Padrosa Pierre, en Pere Padrosa i Puignau, en Joan Brugués i Prat, en Josep Salarich, en Miquel Patinyo (darrera), en Joan  Pujol i en Ramon Timoneda (darrera):

Una visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà) (I).

El passat mes de maig, gràcies a en Josep Salarich, vam tenir l'oportunitat de visitar el Museu de la Tècnica de l'Empordà, una iniciativa de la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre i Mallol. Aquest Museu és situat en un edifici del carrer dels Fossos, cantonada Calçada dels Monjos, al centre de la ciutat de Figueres, una vila amb un important oferta cultural de tota mena.

El Museu de la Tècnica de l'Empordà, inaugurat l'any 2004 a l'antic garatge de TRANSPORTS PADROSA, convenientment restaurat i condicionat, aplega una de les col·leccions de màquines d'escriure, estufes, salamandres i màquines de cosir més importants del món. També hi ha curosament restaurat, el segon vehicle matriculat a les comarques de Girona, un Hispano Suiza, al costat d'unes motos Vespa comprades pel senyor Padrosa en llur joventut, igualment admirablement restaurades.

En aquella visita ens va acompanyar el senyor Pere Padrosa Puignau, qui va oferir-nos tota mena d'explicacions de la peces exposades, com havia aplegat aquesta col·lecció, els criteris de selecció i anècdotes d'algunes de les peces, úniques al món.

Després vam visitar la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, on hi havia uns quants camions clàssics de Can Padrosa, també impecablement restaurats. En aquell encontre, el senyor Padrosa va comentar-nos que hi tenia guardats uns quants Pegasos en un nau propera a Figueres. Teníem curiositat de veure aquests camions que ara són guardats a uns garatges de la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers.

Gràcies a l'amistat del senyor Padrosa amb en Josep Salarich, un xòfer ja jubilat que va treballar a Can Padrosa vint-i-un anys, i amb el senyor Joan Brugués i Prat, quan estudiaven plegats a La Salle Figueres, coneguda popularment com "Els Fossos", van tenir l'oportunitat de poder visitar altre cop la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, al peu de l'entrada a l'autopista i que disposa de tots els serveis i instal·lacions que ha de menester un transportista.

Dit i fet. El senyor Pere Padrosa acompayat del senyor Castillo ens van rebre a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers el passat dissabte 12 de novembre. A l'exterior de les instal·lacions de Can Padrosa, hi havia un Iveco de l'empresa carregat amb un biga de grans dimensions:

Un Iveco i un Man fotografiat dins de la base de TRANSPORTS PADROSA. Els dissabtes també es treballa en feines de manteniment:

Una tractora Mercedes Benz de transports especials:

La flota de TRANSPORTS PADROSA està constituïda majorment per camions IVECO:

Una tractora Volvo de Can Padrosa carregada de material de construcció:

A la base de Llers, també hi ha uns quants camions vells, com aquest Ebro de material de construcció i el Pegaso 1090 d'una empresa tèxtil d'Olot, amb una carrosseria de Can Sarquella de Banyoles:

Una fotografia característica de principis dels anys 1970, un Pegaso 1090 i un Ebro, dues marques prou importants, desaparegudes:

Un camió de l'empresa GRUES PADROSA, retirat del servei. Deuria fer patxoca quan estava en actiu:

Un dels models fabricats per ENASA més ben acollits pels transportistes a mitjans dels anys 1980, una tractora Pegaso 1231, de l'empresa INTER EUROPA, pertanyent al GRUP PADROSA, especialitzada en transport internacional:

Un Pegaso Comet, de la primera època amb el tablier al mig, equipat amb un bolquet, d'un constructor de Figueres:

Una altre meravella del senyor Padrosa. Un Scammell amb un motor Rolls Royce que funciona amb la precisió d'un rellotge suís:

Un altre tractora Pegaso 1231, també de l'empresa INTER EUROPA, força picolada:

Un camió Simca-Unic de l'exèrcit francès:



Una furgoneta Citroën Dyane, conservada pel senyor Padrosa:



Tractores Iveco de TRANSPORTS PADROSA, destinades a transport internacional i especial:

Un tractoret de fabricació nordamericana per a aeroports. El senyor Padrosa va comprar-lo al desballestament més gros de l'Estat espanyol, a San Martin de la Vega. El seu motor d'origen, de benzina, li fou substituït per un motor dièsel Ebro fabricat per Motor Ibérica SA:

No hi ha dubte que visitar la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers és per a qualsevol afeccionat als camions un plaer i un munt de sorpreses. Continuarà.