Francisco Parramon Arajol, transportista de Roda de Ter (Osona).

En Francisco Parramon Arajol va néixer a Roda de Ter, el poble d’en Francesc Macià Ambert, en Bac de Roda, lluitador dels drets i llibertats de Catalunya, els primers anys del segle XX. Provenia d’una família de carreters. Son pare, en Bonaventura Parramon Vinyes, proveït amb un carro i un cavall, feia de recader de la línia de Roda de Ter a Barcelona en els primers decennis del segle XX. Roda de Ter, en el curs del segle XX, tingué un nucli important de transportistes que treballaven per les indústries tèxtils locals, implantades en les darreries del segle XVIII, que experimentaren un creixement desorbitat en el curs dels segles XIX i XX, fins que la crisi del petroli del 1973 causà una minva progressiva de la producció que desembocà en la desaparició i extinció definitiva d'aquesta activitat.

Roda de Ter, captada pel fotògraf Lucien Roisin en les primeres dècades del segle XX, amb la resclosa de la fàbrica Tecla Sala, en primer terme, i al fons, el pont sobre el riu Ter d’accés al nucli urbà:

Pont sobre el riu Ter d'accés al nucli urbà de la població:



Plaça Major de Roda de Ter:

A Roda de Ter, la filatura principal, posada en un marge del riu Ter, fou Tecla Sala, la Blava com és coneguda popularment pel color característic que impregnava les portes i finestres de l’establiment. Implantada a Roda de Ter l’any 1925 per iniciativa del matrimoni format per Tecla Sala Miralpeix i Grau Riera Sala, hi treballà d’administratiu gairebé trenta anys el poeta Miquel Martí Pol. Tecla Sala tingué una altre fàbrica a l’Hospitalet del Llobregat que s’ha reconvertit en equipament cultural de primera magnitud. Després de successives crisis que causà la reducció progressiva del nombre de treballadors, amb successius amos, tancà les portes definitivament l’any 1999.

Publicitat de la filatura Tecla Sala, l'any 1916, amb les dues fàbriques que tenia l'empresa a l'Hospitalet del Llobregat i Roda de Ter:

Primitiva fàbrica que Tecla Sala tenia a Roda de Ter:



La fàbrica Tela Sala, ampliada, l'any 1944:



La Blava a principis dels anys 1960, amb la palanca aixecada entre els anys 1942 i 1945:

Roda de Ter comptava també amb una altre filatura d’acreditada antiguitat, can Portabella. Fundada cap a l’any 1840, fou adquirida a les darreries del segle XIX per la família Sala. Llur darrer propietari fou Hilados y Tejidos Puigneró. Tancà les portes l’any 1970 a conseqüència d’un incendi que la danyà en la seva major part. 

A les Masies de Roda, poble integrat en el municipi de Roda de Ter hi hagué Els Molins, que disposava d’una resclosa i una turbina, i can Grau o can Salamí, fundada a mitjan segle XIX i tancada per la crisi econòmica l’any 1978. Les dues fàbriques més importants foren les colònies Còdol Dret i can Baurier. 

El Còdol Dret fou una filatura propietat de Bosch, Llussà & CIA operativa des del 1871. Al cap d’uns anys, esdevingué propietari únic el senyor Ròmul Bosch i Alsina. Nascut a Calella, establert a Santo Domingo i l’Havana, i retornat a Catalunya, participà en distintes empreses comercials i promocions immobiliàries. També participà en els assumptes públics essent escollit diputat a les Corts Espanyoles i la batllia de Barcelona. Arran de la seva mort l'any 1923, el seu fill Ròmul Bosch i Catarineu, destacat col·leccionista d’art, es féu càrrec de l’empresa fins a la seva mort l’any 1936. El febrer de 1939, en la retirada de l’exèrcit republicà, la fàbrica patí un incendi considerable. L’aiguat de l’octubre de 1940 agreujà l’estat de devastació de la fàbrica que tingué una activitat productiva esllanguida fins llur tancament definitiu el 1963 per la desaparició de la fàbrica i la colònia que acollia els treballadors sota les aigües de l’embassament de Sau. 

Fàbrica i colònia del Còdol Dret:

L’abril de 1864, en Pierre Baurier, viatjant de teixits, i l’Elisa Bacqué, d’origen francès, matrimoni resident a Roda de Ter, comprà la finca el Molinet de Salou, on, en possessió d’una concessió d’aigües, muntà una fàbrica que produïa piqué blanc, alimentada des del 1888 amb fluid elèctric. L’any 1924 la fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma i renovació. Cessà la producció, com també succeí amb la fàbrica del Còdol Dret, l’any 1963, a causa de la construcció i posada en funcionament de l’embassament de Sau les aigües del qual cobriren parcialment la fàbrica. La família Baurier posà en funcionament l’any 1912, amb treballadors de la fàbrica de Salou, una altre fàbrica tèxtil a Sant Adrià de Besòs, dedicada a la producció de teixit. Tancà les portes el 1988, moment que l'empresa es denominava Lacombe Textil SA.

Fàbrica Baurier i la palanca, creuada pels treballadors, en un marge del riu Ter:

Habitatges de la colònia Baurier, a la finca de Salou:

Un camió de can Baurier dels anys 1920, conduït per en Roca, fotografiat a la colònia de Salou (font: Museu d'història de la immigració de Catalunya):

Camió Dodge de can Baurier a la fàbrica de Sant Adrià de Besòs:

La intensa concentració tèxtil a la comarca d’Osona propicià la creació de nombrosos tallers mecànics que treballaven en la reparació i reforma de maquinària tèxtil. Dos tallers esdevingueren, en el curs dels anys, considerables fabricants de maquinària tèxtil: Societat Anòmima Serra constituïda l’any 1913 a Manlleu, constructora de maquinària de filar, transformada al cap dels anys en Serra Saco Lowell i Platt Saco Lowell, que cessà la producció l’any 1992. I a Roda de Ter, Bracons i Riera SA, fundada el 1855 a Roda de Ter, reparava maquinària tèxtil. El 1917 incorporà la fosa i emprengué la construcció de telers mecànics ben acollits pels fabricants. Una part de la producció fou exportada a l'estranger.

Recinte exterior de l'empresa Bracons y Riera SA:

Interior d'una de les naus de l'empresa:



Teler construït per Bracons i Riera SA:

En Francisco Parramon Arajol, fill d'en Bonaventura Parramon Vinyes, aconseguí, cap a l’any 1930, el permís de primera amb el qual es posà a treballar en la conducció dels autobusos que cobrien la línia regular de Roda de Ter a Vic.

Els autos de línia de Roda de Ter a Vic davant l'estació del tren de Vic:



Els conductors dels cotxes de línia:



En Francisco Parramon Arajol i l'auto que conduïa:

L’any 1939, acabats els tres anys infernals de guerra civil, calia refer-se de l’ensulsiada amb la represa de les activitats quotidianes. Les fàbriques tèxtils de Roda de Ter i les Masies de Roda malden per reprendre, amb esforços i sacrificis titànics, l’activitat. La situació era desoladora. S'havia de redreçar una devastació absoluta en unes circumstàncies particularment adverses. Maquinària desapareguda i esgavellada sense recanvis i peces, falta de fluid elèctric, i poca matèria primera. El transport adquireix una importància de primer ordre per guanyar una poca normalitat. Proveir de matèria primera i fer arribar el producte produït. Hi ha molts pocs vehicles, en la seva major part desmanegats.

En Francisco Parramon treballava en la dècada de 1940, amb precaris camions Chevrolets i Fords, per les industries tèxtils de Roda de Ter. Anys difícils, plens de privacions i sacrificis. En la dècada de 1950 tingué un Bedford. Les caixes de fusta que muntaven foren construïdes pel carrosser Comellas de Sallent.

En els anys 1960, d’un creixement econòmic inusitat, estrenà un camió Nazar A de sis tones, Barreiros Azor i Super Azor i dos camions Sava grossos. Fou refractari als camions Pegasos. No en tingué mai cap. Qüestió de gustos i preferències. Els camions que tenia a Roda de Ter eren tancats en un garatge proper al pont del riu. La delegació de Barcelona era al carrer Espronceda 108. Dos clients principals foren Bracons i Riera SA, constructor de telers mecànics, i Vicente Illa SA de Sant Martí de Provençals, al districte del Poblenou, propietat del senyor Vicente Illa Cerdà, fundada el 1930 i tancada el 1993, que blanquejava teixits. Els camions que treballaven a Barcelona eren tancats a ca l’Illa. L'empresa disposava de mecànic propi.

Tres camions que tingué el senyor Parramon en els anys 1960 amb els xofers:

Un Nazar A comprat l'any 1962:

 

Un Barreiros Saeta:



Dues imatges d'un Barreiros Super Azor:

A mitjan anys 1960 el Sr Parramon fixà llur residència a Badalona. I s’incorporaren a l’empresa els seus fills Joan, Carles i Miquel Parramon Cabanas. L’altre fill, en Bonaventura, s’implantà pel seu compte fent d’ordinari de Roda de Ter a Barcelona.

Els anys gloriosos de l’empresa foren la dècada de 1970. Transports Parramon disposava de trenta-cinc vehicles, constituïts per camions i furgonetes. Treballava per empreses tèxtils d’Osona i de Barcelona. Sovintejaven els viatges dels camions a Tarragona i Mequinensa.

A principis de 1970 fou acoblada en la part posterior del Nazar una grua per carregar i descarregar els telers mecànics fabricats Barcons i Riera SA que s'havien de transportar. Treballà fins que l’any 1982 fou dipositat en un desballestament de Gavà. Allà morí el Nazar de can Parramon.

Jubilat de l’empresa, en Francisco Parramon retornà a Roda de Ter, on residí fins a la seva mort. L’empresa, comandada pels fills, cessà l’activitat  cap a l’any 1992. 

Agraïm al senyor Francesc Parramon Benitez, nét del protagonista d’aquest article, que segueix l'ofici a Transports Canigó de Manlleu, la informació i fotografies facilitades per redactar-lo.

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (III).

L'activitat econòmica principal del municipi de Roda de Ter, i també dels municipis limítrofs, es centrava tradicionalment en el sector primari: l'agricultura amb la producció de blat, i la ramaderia amb bestiar boví i porcí estabulat. La ramaderia proporcionava llet, carn, pells i llanes. L'aviram, els ous i carn. L'explotació intensa dels boscos proveïa de llenya, fusta, carbó, herbes i bolets.

A les ribes del riu Ter, a l'edat mitjana s'hi implantaren molins fariners, drapers i paperers que usaven l'energia de l'aigua. Sobre aquestes instal·lacions antigues s'hi implantà al segle XVIII la indústria tèxtil. El Ter és un riu feiner i aprofitat, d'un alt rendiment. L'activitat agrícola i ramadera tradicional es mantingué juntament amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, que comportà un augment de la població. 

Roda de Ter acollia importants empreses tèxtils. El municipi limítrof de les Masies de Roda tenia colònies tèxtils aixecades als marges del riu Ter. Les jornades laborals eren de dotze hores. La major part dels treballadors procedien de pagès. Un personal molt complidor i sacrificat, avesat a treballar de valent.

Una de les principals empreses tèxtils ubicada al centre urbà de Roda de Ter era Tecla Sala e Hijos SA, coneguda popularment com La Blava per les finestres i portes que lluïen un blau llampant. Pertanyia a la família Sala i va créixer per l'impuls de la senyora Tecla Sala i Miralpeix, dona d'unes profundes conviccions cristianes. També tenien una altre fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat. L'any 1960, la fàbrica de Roda de Ter tenia més de quatre-cents treballadors. L'any 1956, a catorze anys d'edat, hi entrà a treballar d'escrivent en Miquel Martí i Pol. La seva mare també hi treballà de dobladora. La seva experiència a la fàbrica, que hagué d'abandonar l'any 1974 malalt d'esclerosi múltiple, el recull al llibre La Fàbrica. En Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, visqué exiliat a l'Argentina. Retornat a Catalunya fou un gran mecenes cultural, promotor d'Òmnium Cultural i de la represa de l'Institut d'Estudis Catalans. 

L'empresa Bracons i Riera, on hi treballà el pare d'en Miquel Martí i Pol de torner, fou una de les principals fàbriques nacionals de telers en sèrie.

Can Portavella, a Roda de Ter, fou fundada l'any 1838. El 1898, l'any de la independència de Cuba i Filipines, la família Portavella vengué la fàbrica a la família Sala, que el 1925 traslladà la producció a La Blava, la gran fàbrica aixecada dins del nucli urbà. Amb el trasllat, la fàbrica l'adquirí en Raimundo Bellido. L'any 1969 la comprà Hilados y Tejidos Puigneró SA. L'any següent fou destruïda per un incendi.

Gabriel Comella Arnau i Companyia era una fàbrica cotonera que, com la major part de les indústries tèxtils d'Osona, patí l'aturada de la producció durant la Guerra Civil de 1936-1939. L'aiguat de l'octubre de l'any 1940 danyà greument les instal·lacions amb grans pèrdues econòmiques.

Una de les iniciatives empresarials més interessants fou la Cooperativa Primera del Ter, projecte cooperatiu productor de teixits que va reeixir. En fou promotor en Ferran Alsina i Perellada, enginyer tèxtil que aplicà l'organització del treball de les fàbriques de la Gran Bretanya. Abans d'emprendre aquest projecte l'any 1881, en Ferran Alsina havia estat el director de la fàbrica del Vapor Vell, al barri de Sants de Barcelona, propietat del senyor Eusebi Güell, un dels principals industrials catalans del segle XIX. També participà en la posada en funcionament de la colònia Güell, projectada per l'arquitecte Antoni Gaudí a Santa Coloma de Cervelló. El senyor Alsina, pur esperit de la Renaixença, participà en la Lliga de Catalunya l'any 1887 i a la Unió Catalanista. Aquesta cooperativa, reconvertida en els anys de la Segona República com a Societat Anònima Cooperativa del Ter, tancà l'any 1936.

A Les Masies de Roda hi havia dues grans colònies tèxtils. Can Baurier, a la finca de Salou, fundada per en Pierre Baurier, un comerciant francès establert a Roda de Ter, i el Còdol Dret, fundada per en Ròmul Bosch i Alsina, un conegut industrial català.

Pierre Baurier s'establí al principi a can Moret, un antic molí de Roda de Ter, per produir teixit aprofitant l'energia de l'aigua. Importà maquinària de França i contractà tècnics qualificats francesos. Amplià la producció amb la construcció l'any 1864 d'una colònia a la finca de Salou, al municipi de Les Masies de Roda. La colònia, d'un notable interès arquitectònic, disposa d'habitatges pels treballadors, església i rectoria i la torre dels amos. L'any 1912, la societat Hijos y Nietos de P. Baurier començà la producció de teixit a una fàbrica a Sant Adrià de Besòs. Tancaren les portes l'any 1988. Un camió de can Baurier dels anys 1920, conduït per en Roca, fotografiat a la colònia de Salou (font: Museu d'història de la immigració de Catalunya):



Un camió Dodge de Industrial Baurier SA en servei als anys 1940 (font: Museu d'història de la immigració de Catalunya i portada d'un llibre que recull la història d'aquesta empresa):





En Ròmul Bosch i Alsina, un metge, polític i industrial català aixecà l'any 1862 una fàbrica a la riba del Ter, en el municipi de Les Masies de Roda, coneguda com Còdol Dret. També hi hagué en aquest municipi dues empreses més conegudes popularment com Can Gran i Els Molins.

La construcció de l'embassament de Sau, per proveir d'aigua la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, tingué l'aferrissada oposició dels pobles osonencs afectats. Llur posada en funcionament provocà el tancament l'any 1964 de les fàbriques del Còdol Dret, completament submergida per les aigües, i de can Baurier, parcialment inundada, amb l'acomiadament de tota la plantilla. Un gran impacte per l'ocupació. Les altres fàbriques de Les Masies de Roda i Roda de Ter hagueren d'ajustar la producció i la plantilla.

En aquest món, on l'activitat agrícola i ramadera i la feina a les fàbriques s'encavallava, nasqué a Roda de Ter en Rosendo Quintana i Preseguer, fill de pagès. Ben jovenet, com s'estilava aleshores, entrà a treballar a la Tecla Sala e Hijos, la Blava. Durant els anys 1930, per les tardes, acabada la jornada laboral a la fàbrica transportava àrids amb un carro i un cavall que recollia al riu Ter i servia a la construcció.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, el u d'abril de 1939, en Rosendo Quintana recollia pots de llet de les masies i cases de pagès de Roda de Ter, Les Masies de Roda, l'Esquirol-Santa Maria de Corcó, amb un carro i una euga, i els duia cada dia fins a l'estació de tren de Vic on eren carregats en un vagó de càrrega amb destí a Barcelona.

En Rosendo Quintana, cofat amb una gorra i un cigarro a la boca, al cim del carro amb uns pots de llet:

Els pocs vehicles disponibles acabada la Guerra Civil, la falta de peces mecàniques, de pneumàtics nous i de benzina feia que els pots de llet recollits a les comarques del Ripollès i de la plana de Vic s'haguessin de transportar per força en tren.

Cap a l'any 1945, en Rosendo Quintana comprà el seu primer vehicle a motor. Un petit camionet Chevrolet desfet per la Guerra Civil i reconstruït amb peces de pertot. Les fotografies que la família Quintana conserva d'aquest camionet reflecteixen l'estat del parc mòbil que hi havia al país als anys 1940.

Els vehicles abandonats als passos fronteres del Ripollès -el coll d'Ares- i de la Jonquera, a l'Alt Empordà, no reclamats per llurs legítims propietaris, foren reconstruïts i proveïren de peces mecàniques altres vehicles. Al pla on ara hi ha el camp de futbol de Ripoll s'hi dipositaren molts vehicles abandonats per l'exèrcit republicà que creuava la frontera. Els vehicles estimbats també es recuperaren. S'aprofitava tot, inclosos els xassissos.

El Chevrolet del senyor Quintana, amb una caixa de fusta i vela, que recollia pots de llet a les masies de Roda de Ter i dels pobles propers. La sensació de pobresa extrema que projecta aquest camionet Chevrolet és absoluta:

El segon camió que tingué en Rosendo Quintana, retratat acompanyat d'un camàlic, comprat a finals dels anys 1940. El camió, d'una marca nord-americana, muntava una cabina refeta i una caixa de fusta cobert amb una vela pel transport dels pots de llet:

El camionet carregat de mainada participant en la festivitat de Sant Cristòfol:

A finals dels anys 1950 aquest camió se li instal·là un motor dièsel Ebro, repintant-lo amb una combinació de dos colors, un color fosc a la part inferior i un clar a la part superior. Se li assignà el número 1 de la flota de camions que tingué el senyor Rosendo Quintana per la recollida de cantines de llet:

El camió número 1, repintat i equipat amb el motor dièsel de la casa Ebro, fotografiat al costat del pont de Roda de Ter:

Per atendre la demanda de camionets i furgonetes, no coberta pels fabricants espanyols de vehicles ni per la importació de vehicles de l'estranger, que era insignificant, imposava solucions d'emergència. La compra de cotxes particulars, inclosos taxis, i llur transformació per carrossers i ferrers.

El segon camionet de la casa, que era el tercer si computem el Chevrolet, era un antic taxi comprat a Barcelona que se li va acoblar una caixa de fusta i una vela per la recollida de marranxes. Era pintat amb la combinació dels dos colors. El senyor Quintana, talment ho assenyala el rètol penjat a la caixa, també fabricava gel que servia a domicili:

El tercer camió de la casa era el resultat d'una reconstrucció completa. Damunt d'un xassís Fiat es va acoblar una cabina completament artesanal, prou espaiosa, un motor Perkins i una caixa de fusta amb alces i una vela. Tenia un motor i una capacitat de càrrega per carregar pots de llet a masies i granges més allunyades de Roda de Ter:

Aquest Fiat, completament reconstruït, fotografiat al pont de Roda de Ter a la primera meitat dels anys 1960. Al seu darrera, dos camions més de la casa: un Ebro B45 i el camió que tenia assignat el número 1. Al fons, creuant el pont, treu el nas un Pegaso Comet: 

El quart camió de la casa fou un Ebro B45, estrenat nou per compra a can Rovira, el concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA a la comarca d'Osona, amb el taller i l'exposició a la ciutat de Vic. També fou el primer camió carrossat amb una cisterna pel transport de llet. El camió Ebro B45 amb llur cisterna retratat al costat del pont de Roda de Ter. Encara era pintat amb el color vermell original de fàbrica:

La millora econòmica que experimentà el país a començaments de la dècada dels anys 1960, resultat del pla d'estabilització econòmica endegat l'any 1959, era un fet cert. Quina diferència que suposava aquest camió Ebro, pintat amb la combinació dels dos colors de la casa, amb el primer Chevrolet de la casa comprat poc després d'acabada la Guerra Civil. El país, poc a poc, començava a sortir del pou:

El cinquè camió de la casa, també comprat nou, era un camionet Sava fabricat a Valladolid sota llicència de la British Motor Corporation, carrossat amb una caixa i tendal:

El sisè camió del senyor Rosendo Quintana. El primer Pegaso de la casa, un Comet de la primera sèrie, comprat a Autosubministres Vic, el concessionari oficial Pegaso a la comarca d'Osona, carrossat amb una cisterna:

El Pegaso Comet va ser el primer camió que lluí una combinació de tres colors que sempre més ha identificat els camions de l'empresa Transports Rodendo Quintana de Roda de Ter. Era el primer d'un bon grapat de Pegasos que tingué aquesta empresa osonenca.

El setè camió de la casa fou un Nazar B equipat amb un motor Perkins, de quatre mil cinc-cents quilos de pes. Era carrossat amb una caixa de fusta pel transport de pots de llet. Aquest camió, la recerca de la fotografia del qual permet de reportar la història completa de Transports Rosendo Quintana, tingué una vida curta. Talment es recull en aquesta fotografia, xocà de front amb un dels plàtans que hi havia plantats als marges de la carretera de Roda de Ter a Vic, que proporcionaven una ombra molt agradable a l'estiu:

Aquest Nazar B no fou pas reparat. Aprofitades les peces útils i la caixa, fou desballestat. En el proper article abordarem la flota de camions que Transports Rosendo Quintana tingué a la primera meitat dels anys 1960.