Dos camions antics de bombers dels parcs de Mataró i Barcelona.

Dues fotografies enviades per en Daniel Sitjà i Palomeras, bon amic i bomber professional, sobre dos incendis ocorreguts en els anys 1980 i 1990 exposen el risc que aquesta professió, d'un contingut altament vocacional, comporta pels bombers i demés agents que intervenen en l'extinció de focs, assistència en accidents, rescats, esfondraments d'edificis i inundacions. Una professió que requereix d'un caràcter específic, gran equilibri personal, bona preparació física i formació permanent sobre els nous mitjans i tècniques.

La primera fotografia correspon a un camió Pegaso 1065 Europa amb la caixa parcialment escalivada per un incendi forestal: 

L'altre fotografia recull els treballs d'extinció de l'incendi produït a la fàbrica que la multinacional Duscholux, fabricant de mampares de bany, tenia a la Zona Franca de Barcelona i que causà la mort d'un bomber de quaranta-nou anys d'edat l'abril de 1995. La combustió dels productes de plàstic acumulats a la fàbrica causà unes grans columnes de fum visibles arreu de la ciutat:

En Daniel Sitjà ens ha enviat les fotografies de dos camions clàssics de bombers que custodien els parcs de Montbau, a Barcelona, i el de Mataró, la capital del Maresme.

El primer camió de bombers és un Ford matriculat en els anys 1940 que conserva el parc del barri de Vall d'Hebron de Barcelona. El seu estat de conservació, com s'aprecia en la fotografia facilitada per en Daniel Sitjà, és excel·lent, superb: 

L'altre vehicle que us reportem en aquest article és un camió Magirus adscrit al parc de bombers de Mataró. Aquest Magirus, un model amb una gran presència en els parcs de bombers dels anys 1960 i 1970, dotat de cabina doble i equipat amb escala és la icona d'aquest parc i participa en la cavalcada dels Reis Mags que es celebra a Mataró la nit del 5 de gener.

Els interiors, amb el tablier central, són d'una acusada austeritat, característica pròpia dels vehicles alemanys:

Un ventilador gros que refrigera el motor:

Protecció Civil de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà i ciutat que té un recinte emmurallat d'un gran interès històric, disposa d'un Pegaso 3041 per atendre les actuacions en què és requerida. Aquest Pegaso, les fotografies del qual també ens ha facilitat l'amic Daniel Sitjà, fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en la primera meitat dels anys 1980 i assignat a un parc de bombers de la demarcació de Lleida. Aquest vehicle, una de les darreres unitats d'aquest model produïdes per ENASA, disposava d'un motor inacabable. Per aquesta raó, retirats del servei actiu, algunes unitats engrossiren els parcs mòbils dels cossos de Protecció Civil d'arreu del territori:  





En els anys 1980 les flotes dels parcs de bombers catalans disposaven dels controvertits Pegasos Egipcis, vehicles produïts per atendre una comanda procedent del govern egipci i que no fructificà del tot. Els camions excedents foren adquirits per l'exèrcit espanyol, administracions i organismes públics. Uns quants Pegasos Egipcis patiren diversos accidents -principalment bolcades en les carreteres per excés de velocitat- amb el resultat de bombers ferits i morts. La causa que bolquessin els camions s'imputà a la roda posterior senzilla i els problemes d'estabilitat que se'n derivaven. La premsa també se'n féu ressò de la denúncia dels sindicats d'un manteniment deficient dels pneumàtics que equipaven aquests camions.

La pressió exercida pels sindicats de bombers aconseguí la retirada dels Pegasos i la seva renovació per camions Mercedes Benz més moderns i més ben equipats. Però en un país com el nostre, que la Generalitat de Catalunya no té un euro a la caixa pels motius que tothom sap, no hagués estat més útil i profitós d'acoblar a aquests Pegasos una segona roda posterior?. Tal vegada s'hagués assolit l'estabilitat i seguretat reclamada i s'hagués allargat la vida útil d'aquests vehicles dotats d'un motor irrompible. Desconeixem si es feren estudis per aplicar aquesta proposta que determinessin la seva viabilitat i cost d'execució. Segurament que si hagués estat factible de dur a la pràctica, s'hagués produït un estalvi considerable de diners públics. Tanmateix hi ha interessos de tota mena, alguns de ben justificats i necessaris com ho són de disposar dels equips més moderns per seguretat i eficàcia, per desestimar aquesta proposta.

Tenim la sort, en aquest país petit i amb persones amb múltiples interessos, que el senyor Joaquim Pol, Quim Pol com és conegut arreu, disposi d'una excel·lent col·lecció fotogràfica de vehicles de bombers i actuacions de tota mena. Un material el valor del qual creix cada dia que passa.

Agraïm a l'amic Dani Sitjar les fotografies facilitades per redactar aquest article. Agraïment extensiu als cossos de bombers i als membres que integren els cossos de protecció civil que presten un gran servei a la ciutadania. Els qui han patit una situació d'emergència ho saben prou bé.

Emissió del documental "La lluita a la Pegaso" dirigit per la Isabel Andrés Portí: avui al canal 33 de Televisió de Catalunya a les 21.30 hores.

En un article anterior vàrem informar que la Isabel Andrés Portí havia dirigit un documental sobre la lluita dels treballadors de la fàbrica Pegaso del barri de la Sagrera de Barcelona, una de les empreses industrials més importants a la dècada dels anys 1960 i 1970, propietat de l'Estat a través de l'Institut Nacional de Indústria (INI), per organitzar les seccions del sindicat Comissions Obreres i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). 

Aquest documental, segons informa el diari PUNT AVUI, es basa en els records i vivències dels protagonistes, un grup de treballadors de la fàbrica, i els enregistraments que van fer amb una càmera Super-8, que han esdevingut amb el temps un document històric. Article publicat al diari PUNT AVUI informant de la difusió d'aquest documental: 

Aquest documental serà difós avui divendres a les 21.30 hores al canal 33 de Televisió de Catalunya. Sens dubte, aquest documental permet de recuperar un fet històric poc reconegut: el paper del moviment obrer durant la transició de l'Estat espanyol cap a la democràcia. 

Pels afeccionats a la història de la automoció, segurament que serà un documental de gran valor el mèrit del qual correspon principalment a la Isabel Andrés Portí, que va saber apreciar el valor del testimoni del seu pare i dels companys de feina i els enregistraments que van realitzar.

Robatoris a camions: un delicte continuat. Crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

Els robatoris a camions ha estat una activitat delictiva continuada al llarg dels anys. Ens els anys 1940 i 1950, els camions vells i equipats amb motors de molt poca potència, circulaven molt lentament quan enfilaven una carretera costeruda per a superar un port o cim de muntanya. L'escassa velocitat dels camions carregats en les pujades permetia que qualsevol persona podés enfilar-se a la caixa del camió i robar part de la mercaderia.

Quan els camions ascendien pel port de la Panadella amb la carretera amb llambordes, hi havia un home amagat en una branca dels plàtans; quan el camió hi passava sota, es llençava sobre la tendal del camió; amb un ganivet hi feia un forat i treia la paqueteria que llençava a la cuneta. Darrera hi circulava un tricicle amb dues persones més: un recollia els paquets mentre l'altre conduïa.

Avui us explico un robatori real amb una víctima amb nom i cognoms. La seqüència dels fets, continguda en la denúncia formulada el 30 de novembre del 2006 per en Josep Salarich i Planas, és la següent:

El dia 30 de novembre de 2006, en Josep Salarich i Planas, major d'edat, camioner de professió i resident a Manlleu, sortia de la planta de SONY de Viladecavalls amb un tràiler de 13 metres carregat de televisors de plasma amb destí al mercat holandès. Havia d'aturar-se a la base que l'empresa per la qual treballava, TRANSPORTS PADROSA SA, tenia a Castellbisbal per si sortia amb aquella tractora o li canviaven per una altre.

En sortir de Viladecavalls va enfilar cap a Terrassa per a accedir a la carretera C-58. Just abans d'arribar a l'antic encreuament d'Olesa de Montserrat, l'avança un Volkswagen gris -no recorda exactament si era un Golf o un Polo- amb una llum blava de la policia espurnejant, ordenant-li que s'aturi a la cuneta de la carretera. Baixen dos homes del cotxe i li demanen al senyor Salarich la documentació del camió; acte seguit també li ordenen que baixés de la cabina per a comprovar el tacògraf. Un cop a terra, se li acosten al senyor Salarich els dos falsos policies, l'agafen i li ajunten els braços per darrera l'esquena posant-li una brida d'electricista a les mans.

Quan el senyor Salarich és completament lligat de braços i mans, arriba una furgoneta blanca grossa i aparca darrera el tràiler; baixen dues persones més i amb empentes l'introdueixen dins de la furgoneta, on hi ha un tercer home. Els dos falsos policies marxen amb el camió i un quart home arrenca la furgoneta veloçment. Quan es va tancar la porta de la furgoneta, tot era fosc com la nit. Dins de la furgoneta, li van posar una altre brida negra als peus. Cap dels quatre home va pronunciar un sol mot. A partir d'aquell moment, en Josep Salarich va començar a perdre la noció del temps. De tant en tant, un dels segrestadors encenia un encenedor i s'assegurava que en Josep s'estigués quiet. El silenci era absolut: nomes es sentia el soroll de la furgoneta. Un dels altres segrestadors es comunicava constantment amb el conductor de la furgoneta a través de missatges de mòbil. Els dos lladres que conduïen el camió es desconeix el temps que van voltar.

De cop la furgoneta es para i un dels segrestadors baixa. L'altre segrestador continuava vigilant a en Josep Salarich il·luminant-lo amb l'encenedor encès. Al cap d'un moment, el segrestador que el vigilava també fuig i desapareix. Completament sol, en Josep comença a cridar que li tiben les manilles sense cap resposta. Al cap d'una estona, comença a trobar-se malament. Li han pres el rellotge, el mòbil i la cartera. No sap ni l'hora que és ni l'estona que dura el seu captiveri.

Amb dificultats, penes i fatigues, de mica en mica s'arrossega fins a la porta exterior. Ja fa molta estona que és sol i no escolta cap veu. En Josep posa els peus a terra, obre la porta i descobreix que és a un passatge interior sense sortida. Ja és negra nit. Donant salts, s'acosta al carrer principal il·luminat d'un polígon industrial: sembla la Carretera del Mig de l'Hospitalet del Llobregat. Una furgoneta que circulava s'atura i li deixen el seu mòbil perquè pugui trucar a la central de TRANSPORTS PADROSA a Figueres denunciant el segrest i el robatori del camió. El cap de TRANSPORTS PADROSA ho comunica immediatament als Mossos d'Esquadra. Com que el camió hi té instal·lat un GPS, el localitzen al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona. Tan bon punt la policia encén les sirenes, els lladres aturen el camió, salten, es fan escàpols i desapareixen. El tràiler era completament buit: la càrrega de televisors de plasma valorada en uns tres cents mil euros havia desaparegut.

El mes de juny del 2008 el PUNT DIARI va informar sobre els robatoris de camions. El temps canvia però els robatoris es professionalitzen amb la incorporació de tècniques i mitjans moderns. La indefensió dels camioners en concret i dels ciutadans en general davant dels delictes que patim és absoluta.



Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.