Inauguració del nou concessionari Renault Trucks de Motor Tàrrega SA a Figueres (II).

Atenent a la invitació per assistir a la inauguració del concessionari Renault Trucks de Figueres, cursada pels responsables de Taller Tàrrega, a tres quarts de sis de la tarda d'ahir divendres, acompanyats dels senyors Joan Brugués i Joan Vilà, acudirem al polígon industrial Logis Empordà de Borrassà on s'ha aixecat aquest establiment.  

El concessionari Renault Trucks de Figueres, ubicat al carrer de la Pireta 16, en un extrem del polígon industrial Logis Empordà del municipi de Borrassà, disposa d'un emplaçament privilegiat, excel·lent, estratègic: proper a la carretera Nacional II i a l'autopista AP-7. En el punt que registra un major trànsit de camions de tota la Península Ibèrica. El solar disposa d'un gran pati que permet, si s'escau, l'ampliació futura de la nau construïda. El taller és equipat amb la maquinària i utillatges més moderns i d'última generació al servei d'un personal altament qualificat.

Els senyors Joan Brugués i Joan Vilà, de Banyoles, s'encaminen al nou concessionari Renault Trucks de l'Alt Empordà:

En aquesta inauguració ens hem trobat els senyors Antoni i Xavier Esteve Roca, responsables del Taller Tàrrega, l'Àngels, l'esposa de l'Antoni, el senyor Domènec Espadalé Vergés, president de la cambra de comerç de Girona, el senyor Ferran Roquer i Padrosa, alcalde de Borrassà, en Claudi i l'Eduard Herguido, en Carles Tomàs Roure, els senyors Terradas, carrossers de Riudarenes, en Pere Liu, en Miquel Patinyo acompanyat del seu fill Miquel Àngel, en Toni Arimany, en Joan Pujol i en Josep Daranas. 

Prèviament a l'inici de l'acte d'inauguració del concessionari, uns quants amics gaudiren del Barreiros Super Azor. Fou el cas d'en Joan Mercader, dins la cabina, i d'en Joan Pujol, que esperava pacientment el moment d'accedir-hi:

En Joan Mercader al volant del Barreiros Super Azor, un camió que conduí fa quaranta-un anys:

En Joan Pujol retratant l'interior de la cabina del camió i en Carles Tomàs exposant-li a en Joan Mercader alguns detalls de la restauració executada: 

D'esquerra a dreta, l'Eduard Herguido, en Joan Mercader, en Carles Tomàs i en Joan Pujol:

A un quart de set de la tarda començà l'acte d'inauguració del concessionari. El senyor Xavier Pujol, dalt d'una tarima, prengué la paraula per agrair l'assistència de tots els presents en aquest acte:

Tot seguit, el senyor Antoni Esteve prengué per la paraula per agrair l'assistència dels presents a l'esdeveniment, amb una menció especial envers els màxims responsables de Renault Espanya; féu referència a la presència dels dos camions procedents d'Alcarràs i la seva significació: de la fusió, a França, dels constructors Saviem i Berliet en resultà els camions Renault; i a Espanya, el precedent directe de Renault és Barreiros. Dues branques d'un arbre frondós que convergeixen en aquest concessionari. Aquest element simbòlic lliga amb la vinculació i llaços històrics que les terres de l'Empordà han mantingut amb França i també la petja i influència que la llengua i cultura franceses hi han deixat a l'Empordà. 

El senyor Esteve glossà en el seu parlament la història del Taller Tàrrega, antic concessionari i taller de la casa Barreiros que, en llur cinquantè aniversari, es troba immers en una gran expansió arreu de Catalunya. Incidí igualment en l'èxit d'aquesta empresa familiar: un equip de professionals motivat, valorat, respectat i compenetrat en el projecte que presta un servei de gran qualitat per satisfer les necessitats dels clients en el termini més breu possible. Els transportistes coneixen la professionalitat del servei que ofereix Taller Tàrrega des de fa cinquanta anys a Tàrrega; ara per ara també a Lleida, Mollerussa i La Seu d'Urgell; i d'ara endavant també a l'Alt Empordà. 

El senyor Antoni Esteve fotografiat en la seva intervenció:

Al final de la seva intervenció el senyor Esteve fou acompanyat del personal que forma part del Taller Tàrrega de Borrassà, un equip jove i dinàmic implicat amb l'empresa i que disposa d'una gran formació tècnica per atendre les tasques encomanades:

Nosaltres afegim que sovint el servei post-venda és una de les motivacions principals que impulsa a un transportista l'elecció d'un camió en detriment d'un altre. I aquesta circumstància, perfectament coneguda per Renault Trucks España, ha motivat que Taller Tàrrega sigui el nou concessionari del constructor francès en una plaça tan important com és l'Alt Empordà.

Després intervingueren un representant de Renault Trucks España i el senyor Domènec Espadalé en qualitat de president de la Cambra de Comerç de Girona que també procedeix del ram del transport. Acabats els parlaments s'oferiren als assistents una degustació de plats freds i calents, excel·lentment cuinats i servits, acompanyats de tota mena de begudes. Els postres, una selecció de pastissos de tota mena, féu les delícies dels llépols.

En Joan Mercader i Josep Daranas observen una tractora Renault que funciona amb gas:



En Miquel Patinyo amb el seu fill Miquel Àngel, dins la cabina del Sava-Berliet:

En Carles Tomàs mostrant a en Joan Mercader i a en Josep Daranas les fotografies que recullen el laboriós i complex treball de restauració d'aquest camió:

D'esquerra a dreta, en Josep Daranas, en Carles Tomàs, en Joan Mercader i en Pere Liu:




El senyor Xavier Esteve al costat d'una tractora Renault:



En Carles Tomàs assegut a la cabina de la tractora Renault:



Una altre tractora al cim de l'elevador, exposada a l'acte d'inauguració:

A dos quarts de deu del vespre fou l'hora que ens acomiadarem. A desgrat de l'hora, l'acte presentava encara una gran vivacitat:

El nou concessionari Renault a l'Alt Empordà, fotografiat ahir divendres a dos quarts del deu del vespre, en el moment que abandonarem Borrassà per anar a Ripoll:

Continuarà.

Inauguració del nou concessionari Renault Trucks de Motor Tàrrega SA a Figueres (I).

Avui divendres a les deu del matí han comparegut a la nau d'Alcarràs on en Claudi i l'Eduard Herguido hi guarden els seus camions clàssics, dues tractores proveïdes de dues góndoles per carregar el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet i dur-los fins a Figueres, la capital de la comarca de l'Alt Empordà, un trajecte que creua el país de cap a cap: la tractora Scania de l'empresa Arimany Piella Transport SL, de Vic, i una tractora Renault noliejada pel Taller Tàrrega SA. 

Atès que els germans Herguido hi tenen la mà trencada en les operacions de carregar i descarregar llurs camions de les góndoles, per ells és bufar i fer ampolles. En poca estona els dos camions eren als cims de les góndoles per partir cap a l'Alt Empordà. 

El Sava-Berliet carregat a la góndola de l'empresa Arimany Piella Transport SL, poc abans de marxar d'Alcarràs:

A l'alçada de Manresa, l'expedició s'ha creuat amb en Gonzalo Latorre Ratés que circulava per l'Eix Transversal en sentit oposat; la seva tractora Renault i el semiremolc havien abandonat l'Empordà i es dirigien cap a la ciutat de Lleida. El trajecte comprès entre Alcarràs i Borrassà ha requerit d'una parada a l'àrea de servei de Gurb, a l'Eix Transversal, per repassar les cordes de les càrregues tan singulars i delicades, fer un cafè i estirar les cames. 

El comboi aturat a la benzinera de Gurb:  

Amb bon pas, a dos quarts de tres del migdia el comboi ha arribat al solar ubicat al carrer de la Pireta 16, del polígon industrial Logis Empordà de Borrassà, una nau de grans dimensions, perfectament visible des de la carretera estant, que acull el nou concessionari Renault Trucks de l'Alt Empordà promogut pel Taller Tàrrega SA. El cel capotat presagiava un xàfec de primavera, el qual s'ha confirmat a les cinc de la tarda. 

Les dues góndoles, encara carregades, aparcades al costat del nou concessionari Renault Trucks de Figueres:

En Claudi Herguido descarregant el Sava-Berliet de la góndola:







Operació completada:



El Barreiros Super Azor dipositat al pati exterior de la nau:

El Sava-Berliet, que ha estat un dels atractius de l'esdeveniment, aparcat dins la nau. En Gonzalo Latorre, un gran erudit sobre l'automoció, li féu observar a en Claudi Herguido que enmig de l'escut Berliet hi ha una S estilitzada que apel·la a Sava, un detall que ens havia passat inadvertit: 

Cinquanta anys separen aquests dos camions francesos:

Les taules, on més tard ha estat servit un suculent tast, parades davant dels camions exposats. A la dreta, dret, en Carles Tomàs Roure, el planxista -fóra més precís de qualificar-lo d'artista o virtuós- que ha restaurat aquests dos camions, també ha assistit a la inauguració d'aquest concessionari:

Continuarà.

Alguns autobusos Mercedes Benz 0405 de Transports Metropolitans de Barcelona (col·lecció Xavier Maraña).

Transports Metropolitans de Barcelona, per renovar la flota i jubilar uns quants autobusos Pegasos vells, comprà, entre els anys 1989 i 1992, autobusos Mercedes Benz 0405 en dues versions, l'estàndard i l'articulat, denominat tècnicament 0405G. 

Les numeracions que els assignaren als cotxes Mercedes Benz 0405, versió estàndard, i llurs carrossers, segons la informació precisa que ens ha facilitat en Xavier Maraña, foren les següents: 

1) Cotxes núm. 5.500 al 5.507 i del 5.513 al 5.519, foren carrossats per Castrosua. El cotxe núm. 5.516, que circulà fins l'any 2006, fou l'única unitat que muntava l'equip de refrigeració a la part posterior del sostre.

2) Cotxes núm. 5.508 al 5.512 i del 5.520 al 5.542, foren carrossats per Hispano Carrocera. 

3) Cotxes núm. 5.600 al 5.629 foren també carrossats per Hispano Carrocera. 

4) Cotxes núm. 5.630 al 5.649 foren carrossats per Unicar. 

5) Cotxes  núm. 5.800 al 5.833 foren tots carrossats per Hispano Carrocera. Els cotxes núm. 5.827 fins el 5.833 equipaven la refrigeració a la part davantera del sostre. 

Quant als articulats, model Mercedes Benz 0405G, tingueren la següent numeració: 

1) Cotxe núm. 3.500 fou carrossat per Castrosua. 

2) Cotxes núm. 3.501 al 3.571 foren carrossats per Unicar. 

3) Cotxes núm. 3.600 al 3.645 foren carrossats per Hispano Carrocera. 

Aquests cotxes foren donats de baixa, progressivament, d'ençà de l'any 2003. Actualment no en n'hi ha cap en circulació. Algunes unitats foren comprades per Sarbus, sent usats com a reforç del servei del metro i vehicles llançadora. Unes altres unitats foren exportades a Cuba i algun país del continent Africà.

Cotxe núm. 5.514 arreplegat a la parada final del línia 39, al barri de la Barceloneta, el 8 de juliol de 1994:

Cotxe núm. 5.508 fotografiat al barri de la Barceloneta el 6 de gener de 1995. Atès que els dies festius comportava la reducció del servei i menor de circulació de vehicles, els Mercedes Benz 0405 cobrien línies que els dies laborables eren fetes per Pegasos Monotral:

El cotxe núm. 5.534 fou una de les poques unitats d'aquesta sèrie que fou pintat amb els nous colors que identificaven els vehicles de TMB. Fotografiat el 25 d'octubre de 2001 a la plaça Catalunya de Barcelona:

Cotxe núm. 5.516 fotografiat a la cotxera de la Zona Franca de Barcelona el 16 de desembre de 2006, pocs temps abans de ser donat de baixa del servei:

El cotxe núm. 5.506 fotografiat el 16 de desembre de 2006 a la cotxera de la Zona Franca de Barcelona, poc temps abans de ser retirat de la circulació:

Cotxe núm. 5.517 al costat del cotxe núm. 3.632, un Mercedes Benz 0405G articulat, carrossat per Hispano Carrocera, fotografiats el 6 de juny de 1993 al barri de la Barceloneta:

El cotxe núm. 5.522 baixant pel carrer Torrent de l'Olla, una de les artèries principals del barri de Gràcia que el travessa de nord a sud, el juliol de 1995:

El cotxe núm. 5.520, un Mercedes Benz 0405 estàndard, al costat del cotxe núm. 5.304, un Pegaso 6420, fotografiat a la plaça de Catalunya l'any 1995:

Cotxe núm. 5.516 era l'únic de la sèrie que duia la capsa de la climatització a la part posterior del sostre:

Una altre fotografia del cotxe núm. 5.516 circulant a la línia 59. Fotografia feta el febrer de 1993 a la plaça de la Reina Maria Cristina, al mig de les torres de la seu central de La Caixa i del Corte Inglés de l'avinguda Diagonal:

Cotxe núm. 5.504, carrossat per Castrosua i fotografiat el mes de març de 1994 a la plaça del Pla del Palau:



Interior d'aquest cotxe núm. 5.504 retratat a la parada final del Pla del Palau el febrer de 1993:

Cotxe núm. 5.500, carrossat per Castrosua, fotografiat el 24 de juny de 1992 al barri de la Barceloneta:

Agraïm a l'amic Xavier el consentiment per difondre algunes de les fotografies de la seva col·lecció en aquest bloc, les quals formen part de la memòria col·lectiva dels barcelonins i tenen un gran valor documental.

El camió Ebro P-190 d'en Josep Busquets de can Batlle d'Esponellà.

Aquest matí, ben puntuals, uns quants afeccionats als camions procedents de Girona, Sant Julià de Ramis i Banyoles ens hem trobat al bar que hi ha al costat de la benzinera de Mata, anomenat El Cafè del Poste de Mata. Un local modern, esbatanat, net, endreçat i confortable que disposa d'un personal amable, atent, ràpid i eficaç, i també d'un garatge per tal que els clients hi aparquin els seus cotxes.

Havent fet un esmorzar suau a base de cafès amb llet, tallats i croissants -sembla que els esmorzats de forquilla amb pa amb tomàtec i embotits, plats guisats, vi, cafès i licors van de baixa arreu del país-, hem fet via cap a Pelacalç, un poble constituït per masies disseminades, amb el seu castell i la capella de l'Assumpta, transformada en habitatge particular, actualment integrat al municipi de Ventalló. Allà ens esperava el senyor Josep Busquets, de can Batlle d'Esponellà. El motiu era gaudir d'un camió Ebro P-190 que conserva el senyor Busquets.  

La família Busquets, de can Batlle, és oriünda d'Esponellà, un poble aixecat en una riba del riu Fluvià amb cases de pedra bellament mantingudes i adscrit a la comarca del Pla de l'Estany. Aquest municipi té una gran extensió car és integrat també per petits nuclis urbans disseminats com Vilert, Centenys i els veïnats de Martís, de les Anglades, de Batllori, de Borrell, de Brunsó i de les Caselles.

La família Busquets foren tractants de cereals i farratges amb un establiment al seu poble, Esponellà. Atès que la major part de llurs clients eren pagesos i ramaders de la comarca de l'Alt Empordà, s'establiren a Pelacalç. En un terreny espaiós, al costat de la carretera que condueix de Viladamat a l'Armentera i Sant Pere Pescador, aixecà una moderna instal·lació d'emmagatzematge de cereals i farratges.

 

Sitges d'emmagatzematge de cereal:



Les sitges de can Batlle, a Pelacalç, fotografiades des d'un altre angle:

Pallera o cobert gran de formigó de planta rectangular, que fa les funcions de la pallissa en una masia o casa de pagès tradicional, l'espai per guardar-hi les bales de farratge:

La bàscula per pesar-hi els camions i remolcs agrícoles arrossegats pels tractors:

El setembre de l'any 1975 en Josep Busquets comprà al Garatge Camps de Girona, concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA, un Ebro P-190 de xassís llarg que costà un milió de pessetes. El comercial que els atengué i assessorà en la compravenda del vehicle fou en Jordi Teixidor, l'actual titular del concessionari Nissan a Olot, capital de la comarca de la Garrotxa. Fou carrossat amb una caixa de polièster, aleshores molt habitual, que construí el carrosser Auto Ampurdan SL de Figueres. Segons la informació recopilada, fou la primera unitat d'un Ebro P-190 venuda a la demarcació de Girona.

Estat que presenta el Ebro P-190 del senyor Josep Busquets, el qual treballà fins l'any 2011:

Cabina imponent del Ebro P, que deriva o es basa en la del Ford sèrie D:

Com el model Ebro D, construït per Motor Ibérica SA i primer camió espanyol amb la cabina abatible, la sèrie P de Ebro també disposava d'aquesta eficaç innovació que permet al mecànic de tenir el motor còmodament a l'abast per fer-hi el manteniment i arreglar-hi les panes:

D'esquerra a dreta, en Pere Liu guaitant el motor, en Josep Busquets, que ens ha acollit a casa seva i mostrat el seu Ebro P-190, en Joan Mercader, amb una gorra al cap, en Joan Brugués i en Joan Vilà:

En Pere Liu, que tota la seva vida ha remenat motors Perkins, havent fins i tot assessorat als enginyers de Motor Ibérica SA de Barcelona per resoldre una incidència que aparegué en els motors Perkins que equipaven els camions Ebro de la sèrie E, observa el motor d'aquest camió, una meravella tecnològica a principis dels anys 1970:

La novetat i innovació que la cabina abatible representà, posà en evidència l'endarreriment en aquest punt dels dos grans fabricants espanyols de camions de mig i gran tonatge, Pegaso i Barreiros:

La cabina del Ebro P, tal com es reflecteix  en aquesta fotografia, tenia una gran capacitat abatible. Per abatre la cabina el canvi de marxes ha d'estar posat en punt mort:

El delicat, modern i sofisticat motor Perkins de vuit cilindres disposats en forma de V que equipava aquest model. Un motor, el manteniment i reparacions del qual, no era a l'abast de qualsevol mecànic. I el brogit que emetia aquest motor transmetia una sensació de vigor, potència i energia prodigiosa:

Mentre la família Busquets residí a Esponellà, el manteniment del camió se'n féu càrrec el Taller Unió de Banyoles. Aquest taller, agent oficial dels motors Perkins i dels camions Avia, el representant dels quals, a Girona, fou en Lluís Costa, hi entrà a treballar l'any 1965, llicenciat del servei militar, en Joan Vilà, el qual, l'any 1979, amb la jubilació del propietari, li fou traspassat el negoci. En Joan Vilà féu, doncs, el manteniment del camió Ebro P-190. També li instal·là, quan fou obligatori per llei, un tacògraf de la casa Jaeger, del qual n'era representant oficial. L'any 1989 el Taller Unió esdevingué representant oficial dels vehicles Mercedes Benz.

La cabina, que només es produïa en versió curta, té una mida molt petita en relació al tonatge i la cabuda de les cabines dels camions que fabricaven la competència, Pegaso i Barreiros. Una badada dels enginyers, dissenyador i projectistes de Motor Ibèrica SA. La mida de la roda és tan gran com la cabina del vehicle, fet insòlit atribuïble a la poca experiència que Motor Ibérica SA tenia quant als camions de gran tonatge i la necessitat d'un espai mínim pels xofers i, eventualment, acompanyants:

La porta, gran en comparació de la mida reduïda de la cabina, facilitava la maniobra d'accés i sortida de la cabina:

Interior de la cabina del camió Ebro P amb un tablier de fusta fosca, curull de rellotges i indicadors, que li conferia elegància, distinció i calidesa. El manteniment del tacògraf Jaeger sempre el féu el Taller Unió de Banyoles:

Targeta tècnica del vehicle que recull l'autorització per carregar un pes màxim de vint tones:

La legislació sobre transport, vigent l'any 1975, només autoritzava per aquesta mena de camions un pes màxim de dinou tones. Atesa tal limitació legal, el camió de fàbrica era el model P-190. Tanmateix, al cap de poc temps, arran d'una modificació legislativa, s'autoritzà que aquests camions podessin carregar un pes màxim de vint tones. Aleshores Motor Ibérica SA comercialitzà el Ebro P-200 i el senyor Busquets hagué de complimentar els tràmits preceptius per tal de disposar d'una autorització especial de circulació adoptada pel Ministeri d'Obres Públiques espanyol que li permetia de carregar el pes màxim legal de vint tones:

Permís de circulació de l'Ebro P-190 expedit per la prefectura provincial de trànsit de Girona, òrgan depenent del Ministeri de l'Interior espanyol, l'any 1982:

Un distribuïdor o carregador de bales de palla acoblat al xassís del camió. Aquest invent, d'una gran senzillesa i eficàcia, i que sembla que sorgí a les comarques del pla de Lleida, on el conreu dels farratges ocupa milers de hectàrees, és un mer pistó hidràulic que acciona una molla quan la forca és carregada amb una bala de palla o farratge:

La seva popularitat i simplicitat tècnica propicià que qualsevol ferrer de poble construís i muntés carregadors hidràulics de bales de farratge.

Sol·licitud formulada el 20 d'agost de 1987 pel senyor Busquets, a través del senyor Miquel Guardiola Fuxà, gestor administratiu de Girona, als Serveis Territorials d'Indústria del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya per tal de legalitzar el carregador lateral del camió mitjançant el compliment del tràmit de la inspecció tècnica del vehicle:

D'esquerra a dreta, en Pere Liu, en Joan Vilà, en Josep Busquets i en Joan Mercader:




En Joan Brugués i en Pere Liu:



Un tractor Fendt alemany amb un remolc importat de Suècia, propietat del senyor Busquets:





Maquinària i remolcs que té el senyor Busquets per fer la seva feina:

Agraïm la visita organitzada pel senyor Joan Vilà, de Banyoles, a en Josep Busquets que ens ha permès de fruir de l'Ebro P-190 que conserva arraconat en una de les nau de la seva finca de Pelacalç, on comercialitza cereals i farratges. Un camió portentós que sembla que presenta un destí incert. Tant de bo que ens equivoquem.