Camions de Llagostera per gentilesa del Taller Bernis.

Els responsables del Taller Bernis de Llagostera, bons amics d'en Pere Liu i Vila des dels anys que foren agents de l'empresa Nazar de Saragossa, conserven unes quantes fotografies de vehicles que van córrer en aquest municipi. En Pere Liu, cap dels taller de Nazar a Girona i que expedia els certificats de garantia dels vehicles matriculats, va tenir una intensa relació amb el Taller Bernis als anys 1960.

Per facilitar la implantació i venda dels autocars, camions i furgonetes de la marca Nazar a les comarques gironines, en un context d'una competència ferotge, en Lluís Costa i els altres socis que tenien aquesta representació van resoldre de nomenar delegats o agents de la casa Nazar arreu de la província de Girona.

El nomenament d'agent o delegat de la casa Nazar va recaure en tallers de reconegut prestigi que podien aportar clients. A La Bisbal d'Empordà, els agents eren el Garatge Estació i a Llagostera ho era el Taller Bernis. Aquests delegats o agents captaven potencials clients i en feien el manteniment i les reparacions dels vehicles. En el cas del Taller Bernis, també disposaven d'un servei de grua per remolcar vehicles avariats i accidentats. Havien reparat dos camions Nazar, l'un d'en Lluís Bassols i Pijoan, per motiu en Cornetes, de S'Agaró-Castell Platja d'Aro, i l'altre d'en Joan Sabater Estrach de Sant Feliu de Guíxols.

El municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès i limítrof amb el massís de les Gavarres, constitueix un nus de carreteres per llur emplaçament estratègic, la principal de les quals condueix de Vidreres a La Costa Brava. També hi havia transcorregut la línia del carrilet -ferrocarril de via estreta- que enllaçava Girona amb Sant Feliu de Guíxols, tancat l'any 1969.

La proximitat al massís de Les Gavarres va ser la causa del desenvolupament a Llagostera d'una admirable indústria de producció de taps de suro. D'altres municipis propers com Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Palafrugell també van tenir una important indústria surera.

Les primeres fotografies que conserva el Taller Bernis és d'un camió Dodge, matriculat a Bilbao, i carrossat amb la típica caixa de fusta i marquesina, ideal per al transport de suro amb clova, els fardells de suro i els taps elaborats:

Aquest camió, comprat per un transportista de Llagostera, en Vila, va ser motoritzat amb un motor dièsel Perkins, una pràctica molt estesa aquells anys. Posteriorment, quan l'activitat surera va declinar aquest transportista va orientar-se cap els transports generals: 

Si en un article anterior destacaven el paper del camió Ebro B-45 com el camió lleuger per antonomàsia de la dècada dels anys 1960, aquest paper va correspondre-li als motors Perkins en la dècada anterior. Antics camions i autocars, completament transformats i reconstruïts, van ser equipats amb aquests motors d'origen anglès, que eren dels pocs disponibles en el mercat que oferien garanties. En els anys 1960, alguns constructors espanyols de camions i autocars com Avia, Nazar i Lai-Karpetan van recórrer als motors Perkins per motoritzar els vehicles que produïen.

Els anys 1940 i 1950 són els anys de la recerca febril de xassissos per a reconstruir camions i autocars. Era la única manera, aquells anys, de disposar d'un vehicle. Amb un tros de xassís es fabricava un camió o un autocar. Un carrosser destre, un motor Perkins i un diferencial Timken era tot el que calia. Tres fotografies de tres xassissos amb els motors, la direcció i el diferencial; el primer, un Ford de disset cavalls:

Un camió Bedford equipat amb un motor dièsel Barreiros i carrossat amb una caixa i sobrecabina, per a treballar per la indústria surera, de l'empresa Transports Payret de Llagostera:

Transports Payret compaginaven la recaderia de Llagostera a Barcelona i els transports per la indústria surera. La major part dels Bedfords que van circular per les comarques del Gironès i del Baix Empordà els va vendre el Garatge Boada, de Santa Coloma de Farners, que també eren representants de Barreiros.

L'ús de la tracció animal quan falla la tracció mecànica. Uns homes arrossegant per un marge un camió amb un bolquet mitjançant l'ús d'una cadena. En desconeixem el model, francament: 

Una camioneta de la casa Pallach, dedicada a la venda de licors, de l'antic municipi de Palau-sacosta, annexionat i convertit en un barri de la ciutat de Girona. Possiblement que es tractava d'un antic auto transformat en camioneta per qualsevulla dels bons carrossers gironins d'aquells anys:

Un camió Delahaye, amb matrícula GI-7756, i una caixa de fusta i marquesina per a transports generals:

Un vailet bada davant d'un Pegaso Comet bolcat que emergeix enmig de la vegetació com el brot d'una alzina surera: 

Un tractor que funcionava amb gasogen i disposava d'una politja lateral que feia anar una corretja que rodava una altre politja de la màquina de batre. En aquestes dues fotografies es visualitza aquest moviment: 

Finalment, per gentilesa d'en Pere Liu, us presentem el retrat d'un camió Berliet de Transports José Prats de Vidreres, amb una caixa de fusta i sostre. Aquesta empresa familiar, molt antiga, recollia llet amb lleteres per la planta de La Lactaria Espanyola SA de Vidreres, productora de la llet RAM i realitzava el transport de l'empresa Fibracolor SA, de Tordera, dedicada a l'acabat, tenyit i estampació de peces tèxtils:

El recull de fotografies de camions que han corregut per les carreteres del país, amb llur matrícula i propietari, és un dels objectius centrals d'aquest bloc. Sort en tenim de la col·laboració desinteressada dels titulars de les fotografies i dels amics que ens hi posen en contacte, com en Pere Liu, a qui agraïm un cop més aquest labor.