En Pere Blanch i Planas, fill de El Pasteral, un petit poble integrat al municipi de La Cellera del Ter, anava a batre quan era l'època. La resta de l'any anava a bosc on treballava en labors de desemboscar i la producció de carbó.
Per augmentar el rendiment del seu treball, la productivitat que en diem avui dia, en Pere Blanch va comprar a en Pau Serra, un veí de El Pasteral que tenia tractors i màquines de batre, un tractor Lanz Bulldog de vint-i-cinc cavalls de potència. L'engegada d'aquest tractor era tot un art: es feia foc al davant per escalfar el motor i, un cop calent, es llevava el volant per engegar-lo pel costat. Amb aquest tractor en Pere Blanch anava a bosc.
El segon vehicle que va comprar el senyor Blanch va ser un altre tractor, un Ford Super 52. Aquells anys continuava treballant a bosc. Tanmateix, poc a poc, les labors forestals que implicaven un gran esforç personal perderen rendiment econòmic.
A principis dels anys 1960 va començar l'execució d'una de les grans obres públiques construïdes durant la dictadura del General Franco a Catalunya: la construcció de l'embassament de Susqueda, a tocar de El Pasteral, que la premsa de l'època controlada i dirigida pel règim qualificava de faraònica. En els quaranta anys de dictadura franquista les inversions de l'estat en grans obres públiques van ser molt magres, una tradició que arrenca amb la dinastia dels Borbons i que es manté actualment.
La construcció dels embassaments de Sau i Susqueda, sobre el riu Ter, tenien per finalitat la producció d'energia elèctrica i garantir el proveïment d'aigua a la ciutat de Barcelona i les ciutats properes de llur àrea metropolitana que havien experimentat un gran creixement de la població per l'assentament d'immigrants procedents majorment del sud d'Espanya. També subministrava aigua a la ciutat de Girona i municipis limítrofs. L'energia elèctrica i l'aigua eren de cabdal importància per la indústria catalana, una part de la qual es concentrava a l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'execució dels dos embassaments de Sau i Susqueda va ser molt profitós per a les comarques de La Selva i Osona. Molts transportistes autònoms es van engrescar a comprar camions equipats amb bolquets per treballar en la construcció dels dos embassaments. Hi havia la seguretat de la feina fins l'acabament de les dues obres.
En el cas de l'embassament de Susqueda, el senyor Raya, un andalús establert a La Cellera del Ter, va comprar dos camions Nazar de set tones que en Pere Liu mantenia i reparava. En Pere Liu se n'havia fet un fart de marxar cap a Susqueda per reparar paliers i canvis de marxes de camions Nazar trencats. En Raya, segons recorda en Josep Blanch i Vila, fill d'en Pere i que va succeir-lo en el negoci del transport, també tenia una camió Karpetan.
En Raya, que era emprenedor de mena, regentava també la cantina de l'embassament que oferia menjar i begudes als treballadors rassos. Acabades les obres de l'embassament, en Raya va comprar uns camions Barreiros de gran tonatge, que reparava també en Pere Liu, per al transport per les províncies espanyoles.
En la construcció de l'embassament de Susqueda cal lamentar un accident mortal. En Barceló, un conductor que portava un microbús Nazar per al transport dels enginyers i el personal qualificat, propietat d'en Meleiro, va estimbar-se barranc avall. El van evacuar viu però molt malferit estirat a la llitera de la cabina d'un camió Nazar gros de set tones, possiblement d'en Raya, que va dur-lo fins a l'hospital. Arribat a l'hospital i malgrat els esforços dels metges i infermeres per reanimar-lo, no van poder fer res per salvar-li la vida al senyor Barceló per la gravetat de les ferides patides. En Meleiro, que aquells anys de molta feina disposava d'un bar al poble de El Pasteral, a tocar del restaurant Can Quer, va quedar molt afectat per aquest accident fatal.
En aquesta obra hi treballava en José Luis Cao Jato que conduïa un Land Rover per al transport dels enginyers que dirigien aquestes obres. Acabada aquesta obra, el senyor Cao va comprar uns camions vells amb bolquet -un Nazar i un Pegaso Barajas- que remullaven les obres de construcció de l'autopista AP-7 en el tram que discorria per les comarques gironines, concretament de Maçanet de la Selva a la ciutat de Girona.
Amb la construcció de l'embassament de Susqueda en Pere Blanch va comprar un camió Ford importat de Gran Bretanya, amb el volant a la dreta, al senyor Miquel Fontàs i Tinto, del poble d'Amer. El senyor Blanch va carrossar-lo amb un bolquet de la marca Evac, un petit taller que produïa bolquets al barri gironí de Santa Eugènia de Ter.
En Miquel Fontàs i Tinto va establir-se a Banyoles. Va fer companyia amb en Lluís Costa i Liu i van esdevenir representants oficials de la casa Nazar per tota la província de Girona. Al començament tenien la representació i el taller a Banyoles. Però l'any 1964, per ordres dels directius de l'empresa que fabricava els vehicles Nazar, van obrir un concessionari amb exposició al carrer Bisbe Lorenzana de Girona. El taller oficial també era a Girona, a tocar de la plaça de braus. Al cap d'un temps, el senyor Fontàs va vendre la seva participació en la societat als senyors Enric Serrat i Joan Congost. Publicitat del concessionari oficial Nazar a Girona l'any 1963:
El segon vehicle que va comprar el senyor Blanch va ser un altre tractor, un Ford Super 52. Aquells anys continuava treballant a bosc. Tanmateix, poc a poc, les labors forestals que implicaven un gran esforç personal perderen rendiment econòmic.
A principis dels anys 1960 va començar l'execució d'una de les grans obres públiques construïdes durant la dictadura del General Franco a Catalunya: la construcció de l'embassament de Susqueda, a tocar de El Pasteral, que la premsa de l'època controlada i dirigida pel règim qualificava de faraònica. En els quaranta anys de dictadura franquista les inversions de l'estat en grans obres públiques van ser molt magres, una tradició que arrenca amb la dinastia dels Borbons i que es manté actualment.
La construcció dels embassaments de Sau i Susqueda, sobre el riu Ter, tenien per finalitat la producció d'energia elèctrica i garantir el proveïment d'aigua a la ciutat de Barcelona i les ciutats properes de llur àrea metropolitana que havien experimentat un gran creixement de la població per l'assentament d'immigrants procedents majorment del sud d'Espanya. També subministrava aigua a la ciutat de Girona i municipis limítrofs. L'energia elèctrica i l'aigua eren de cabdal importància per la indústria catalana, una part de la qual es concentrava a l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'execució dels dos embassaments de Sau i Susqueda va ser molt profitós per a les comarques de La Selva i Osona. Molts transportistes autònoms es van engrescar a comprar camions equipats amb bolquets per treballar en la construcció dels dos embassaments. Hi havia la seguretat de la feina fins l'acabament de les dues obres.
En el cas de l'embassament de Susqueda, el senyor Raya, un andalús establert a La Cellera del Ter, va comprar dos camions Nazar de set tones que en Pere Liu mantenia i reparava. En Pere Liu se n'havia fet un fart de marxar cap a Susqueda per reparar paliers i canvis de marxes de camions Nazar trencats. En Raya, segons recorda en Josep Blanch i Vila, fill d'en Pere i que va succeir-lo en el negoci del transport, també tenia una camió Karpetan.
En Raya, que era emprenedor de mena, regentava també la cantina de l'embassament que oferia menjar i begudes als treballadors rassos. Acabades les obres de l'embassament, en Raya va comprar uns camions Barreiros de gran tonatge, que reparava també en Pere Liu, per al transport per les províncies espanyoles.
En la construcció de l'embassament de Susqueda cal lamentar un accident mortal. En Barceló, un conductor que portava un microbús Nazar per al transport dels enginyers i el personal qualificat, propietat d'en Meleiro, va estimbar-se barranc avall. El van evacuar viu però molt malferit estirat a la llitera de la cabina d'un camió Nazar gros de set tones, possiblement d'en Raya, que va dur-lo fins a l'hospital. Arribat a l'hospital i malgrat els esforços dels metges i infermeres per reanimar-lo, no van poder fer res per salvar-li la vida al senyor Barceló per la gravetat de les ferides patides. En Meleiro, que aquells anys de molta feina disposava d'un bar al poble de El Pasteral, a tocar del restaurant Can Quer, va quedar molt afectat per aquest accident fatal.
En aquesta obra hi treballava en José Luis Cao Jato que conduïa un Land Rover per al transport dels enginyers que dirigien aquestes obres. Acabada aquesta obra, el senyor Cao va comprar uns camions vells amb bolquet -un Nazar i un Pegaso Barajas- que remullaven les obres de construcció de l'autopista AP-7 en el tram que discorria per les comarques gironines, concretament de Maçanet de la Selva a la ciutat de Girona.
Amb la construcció de l'embassament de Susqueda en Pere Blanch va comprar un camió Ford importat de Gran Bretanya, amb el volant a la dreta, al senyor Miquel Fontàs i Tinto, del poble d'Amer. El senyor Blanch va carrossar-lo amb un bolquet de la marca Evac, un petit taller que produïa bolquets al barri gironí de Santa Eugènia de Ter.
En Miquel Fontàs i Tinto va establir-se a Banyoles. Va fer companyia amb en Lluís Costa i Liu i van esdevenir representants oficials de la casa Nazar per tota la província de Girona. Al començament tenien la representació i el taller a Banyoles. Però l'any 1964, per ordres dels directius de l'empresa que fabricava els vehicles Nazar, van obrir un concessionari amb exposició al carrer Bisbe Lorenzana de Girona. El taller oficial també era a Girona, a tocar de la plaça de braus. Al cap d'un temps, el senyor Fontàs va vendre la seva participació en la societat als senyors Enric Serrat i Joan Congost. Publicitat del concessionari oficial Nazar a Girona l'any 1963:
Els treballs d'obres públiques trinxava la mecànica dels camions, vehicles que es compraven usats i força amortitzats. El senyor Pere Blanch va comprar un camió International a Catasús i Cia, distribuïdor oficial dels carburants de la Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis SA (CAMPSA) a les comarques de Girona. Li van llevar la cisterna que muntava i van equipar-lo amb un bolquet.
Després del camió International va arribar el primer camió fabricat a Espanya. Un Ebro B45 amb matrícula GI-37XXX. També muntava un bolquet per treballar a les obres públiques i la construcció. Els anys 1960 hi ha va haver una gran activitat constructora i les empreses espanyoles productores de camions ja tenien capacitat per satisfer la demanda de camions.
L'Ebro B45, un bon camió aleshores però una mica just de motor, va ser substituït per un camió Barreiros Saeta 65 carrossat amb un bolquet de la marca Evac, i amb matrícula GI-51549. En Josep Blanch recorda que amb el Barreiros Saeta havia fet un cop un transport fins a Galícia.
Fotografia d'un Barreiros Saeta de l'empresa Transports i Materials L. Roura SL, de Sarrià de Ter, fundada per la senyora Leonor Roura, que muntava un bolquet Evac semblant al comprat per la família Blanch de El Pasteral:
Fotografia d'un Barreiros Saeta de l'empresa Transports i Materials L. Roura SL, de Sarrià de Ter, fundada per la senyora Leonor Roura, que muntava un bolquet Evac semblant al comprat per la família Blanch de El Pasteral:
Als anys 1960 es va incorporar al negoci familiar de transport en Josep Blanch i Vila, fill d'en Pere, el fundador. Obtingut el preceptiu permís, va conduir els camions de casa seva. Va treballar de transportista fins que va jubilar-se. També va succeir al seu pare al capdavant de l'empresa de transports familiar quan en Pere Blanch va retirar-se.
El Barreiros Saeta va ser el darrer camió de la família Blanch que va treballar en el sector de la construcció. Va ser substituït per un Pegaso 1065 Europa amb matrícula GI-73.586, comprat a can Forné, concessionari oficial Pegaso a Girona, i carrossat amb una caixa produïda pel carrosser Sol-Xar per a transports a províncies o de llarga distància. Era un bon camió aquells anys. Després d'aquest Pegaso 1065, se'n comprarien més de camions Pegaso.
Als anys 1970 i 1980 en Josep Blanch va ser un fidel client de la casa Pegaso. Va comprar un Pegaso 1086, de quatre eixos, amb una caixa per a transports generals fabricada pel carrosser Sol-Xar. Aquest camió treballava principalment per l'empresa Font Vella. Carregava caixes d'ampolles d'aigua a la planta envasadora que Font Vella té a Sant Hilari Sacalm i les transportava als distribuïdors oficials escampats arreu del país. Aquest camió es va estimbar el dia 5 d'agost de 1975 en el tram de la collada de Toses -una carretera d'alta muntanya amb molts de revolts que connecta les comarques del Ripollès amb La Cerdanya- que discorre pel municipi de Planoles. El Pegaso traginava socs per produir la pasta de paper per l'empresa paperera Torras Hostench.
També va comprar un Pegaso 1083, que muntava una caixa del carrosser Sol-Xar. Treballava principalment per l'empresa Font Vella i per altes grans indústries de les comarques gironines. Després van arribar les tractores Pegaso estrenades per compra al concessionari oficial Auto Remolcs Girona SA. Treballaven en els transports generals per províncies i a l'enganxament.
Plegat dels transports a províncies, en Josep Blanch va comprar un Pegaso dúmper de tres eixos, de segona mà, al concessionari oficial Pegaso de Vic. Tenia la matrícula B-0938-V. Anava a bosc amb aquest camió com havia fet el seu pare Pere quaranta anys abans. Aquest Pegaso era molt valent i apte per treballs forestals. Tenia un bon motor i una gran maniobrabilitat.
S'ha de consignar que la cabina original que muntava el Pegaso 200 es va aixafar i aleshores el senyor Josep Blanch va substituïr-la per la cabina d'un Pegaso 1065 Europa que va comprar usada a un desballestador de Barcelona per vint mil pessetes. Era curiós de veure un Pegaso dúmper de tres eixos amb una cabina de Pegaso 1065 Europa. Va ser l'únic camió d'aquestes característiques que va treballar per les comarques gironines.
L'últim camió que va comprar en Josep Blanch, per substituir el Pegaso 200, va ser un Mercedes Benz 2632, equipat amb un motor de vuit cilindres en V. Al principi anava a bosc però més endavant va treballar per l'empresa constructora Alsina, de Campllong, dedicada a treballs d'obra pública.
Jubilat de transportista, el Mercedes Benz va usar-lo un temps el fill d'en Josep Blanch, que va succeir-lo en el negoci. El seu fill treballa de transportista amb una moderna tractora Mercedes Benz. Dues fotografies de l'Hostal de la Nuri, a poble de Sant Gregori, que regenta l'esposa del senyor Josep Blanch:
Jubilat de transportista, el Mercedes Benz va usar-lo un temps el fill d'en Josep Blanch, que va succeir-lo en el negoci. El seu fill treballa de transportista amb una moderna tractora Mercedes Benz. Dues fotografies de l'Hostal de la Nuri, a poble de Sant Gregori, que regenta l'esposa del senyor Josep Blanch:
L'Hostal de la Nuri ofereix els guisats de la cuina tradicional del país amb productes seleccionats de proximitat. Una manera de fer que malauradament s'està perdent. La cuina requereix de coneixements, bons ingredients i temps, bondats bandejades pel jovent que comporta un empobriment de la cultura dels fogons a casa nostra:
De dreta a esquerra: en Josep Blanch i Vila, l'Àngel Torrent i Puig, i en Pere Liu i Vila, asseguts en una taula de l'Hostal de la Nuri de Sant Gregori:
Aquest espai vol agrair l'amabilitat amb què el senyor Josep Blanch va acollir-nos a casa seva i el temps dedicat a narrar-nos la història de l'empresa de transports de la seva família, una activitat que ell va heretar del seu pare i en què l'ha succeït el seu fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada