Transports Met de Vidreres: la seva fundació pel senyor Jaume Soler. (I).

En Jaume Soler Gay va néixer a Vidreres, a la comarca del Gironès, l'any 1931. Com li'n deien en Jaumet, se li va quedar per motiu en Met. A catorze anys d'edat, completats els estudis bàsics, entra a treballar a l'empresa d'autocars i camions Rafael Mas, també de Vidreres, de cobrador.

Aquesta feina a can Mas el senyor Soler la compaginava amb labors agrícoles i forestals com arrencar les soques de les alzines sureres. L'any 1952 va prestar el servei militar obligatori a l'Àfrica. Llicenciat i retornat a Vidreres, continua treballant a l'empresa Rafael Mas. Aleshores aprofita per treure's el permís de primera que l'autoritzava a conduir camions. 

Un cop obtingut el permís de conduir, en Jaume Soler entra a treballar a l'empresa TRANSPORTS BATALLÉ que tenia dos camions, un Chevrolet de l'any 1930 i un Ford. Més endavant van comprar un camió GMC de deu rodes procedent de l'exèrcit.

En Llorenç Batallé, fill de Maçanet de la Selva i fundador de l'empresa Transports Batallé, es dedicava a l'estraperlo, una pràctica molt freqüent aquells anys de la postguerra de miseria i ferotge, opressiu i asfixiant intervencionisme administratiu. Traginava d'amagat de les autoritats blat i farina, dos productes molt cobejats per la gana d'aquells anys, d'un indret a un altre.

Des de l'any 1954 fins l'any 1960, en Jaume Soler, en Met per motiu, va treballar per l'empresa lletera La Lactaria Española SA, que comercialitzava la llet envasada amb la marca RAM i disposava d'una moderna fàbrica a Vidreres. Quan va entrar a treballar-hi, RAM tenia la següent flota de camions: un camió Pegaso 120 amb un motor original de benzina que l'havien substituït per un motor dièsel; un Pegaso Z-207 Barajas, el Pegasin, un camió molt ràpid i problemàtic per les panes que tenia; un Bedford; un Austin important del Regne Unit i un Reo. 

S'ha de consignar que l'empresa Autocars Olivet, propietat del senyor Agustí Brugués i Olivet, veí de Besalú, va comprar l'any 1950 un camió Reo a l'empresa La Lactaria Española SA amb matrícula L-4218. La venda del camió va signar-la el senyor Manuel Sanmartí i Bellés, veí de Barcelona i apoderat d'aquesta empresa lletera. El carrosser Torrent de Figueres va transformar-lo en un autocar. Més endavant se li va muntar un motor GMC de 20 HP. Aquest autocar va comprar-lo l'any 1953 el senyor Simó Barceló, veí de Palma, a les Illes Balears. Fotografia d'aquest autocar Reo, que havia estat d'origen un camió, aparcat davant de can Olivet, a Besalú, amb en Joan Brugués i una senyoreta enjogassats: 

Al cap de pocs anys, La Lactaria Española SA va renovar la seva flota de camions. Va vendre els vells camions, completament capolats, i va comprar uns moderns Pegasos al concessionari oficial de Girona, Forné.

La Lactaria Española SA era aquells anys una de les principals empreses lleteres d'Espanya. Va ser fundada l'any 1941 a Sils. L'any 1952 va construir una moderna fàbrica a Vidreres amb l'objectiu d'envasar i vendre llet pasteuritzada a Barcelona i les ciutats properes. N'eren els socis el senyor Enrique Mercadar Pomar, fill de Maó, el senyor Castelló, de Mollerussa, propietari de l'empresa lletera El Castillo, i en Ricardo Armella i Mercader les inicials del qual van donar lloc a la marca comercial RAM, molt popular als anys 1960 i 1970. 

 L'any 1963, en Jaume Soler es posa pel seu compte i funda una empresa de transports. El primer camió que va tenir va ser un Bedford anglès amb caixa de fusta per a transports generals comprat usat al senyor Madí Giralt, de Lloret de Mar, titular d'un magatzem de carbó i ciment en aquell poble. Aquest camió va vendre'l, al cap d'uns anys, a Barcelona.

El segon camió que va comprar en Jaume Soler va ser un altre Bedford usat amb matrícula M-80341. Aquest Bedford era d'en Rovira de Sant Hilari Salcalm, un transportista que anava a bosc. Amb aquest camió treballava per l'empresa lletera La Lactaria Española SA, fabricant de la llet RAM. Una fotografia del Bedford i una maqueta que el senyor Soler conserva d'aquest camió:

El tercer camió de la casa va ser un Barreiros Super Azor. El va estrenar nou el senyor Soler per compra al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners, concessionari oficial Barreiros. Els tractes de la compra del camió va fer-los personalment amb el senyor Codina, que n'era el gerent. Muntava una caixa de fusta per a transports general produïda pel carrosser Terradas de Riudarenes. El Barreiros carregat d'ampolles de vidre per envasar la llet RAM:

Aquest camió tirava com un llamp. Tenia un motor potent i ràpid que li permetia de carregar, sense problemes, catorze i quinze tones. Les sobrecàrregues no eren pas cap inconvenient per aquest Barreiros. A l'estiu treballava per l'empresa La Lactaria Española SA; i a l'hivern feia la campanya de la taronja del País Valencià. Traginava caixes de taronges des del País Valencià fins al mercat de Sant Carles, a Perpinyà. Un cop donat de baixa, aquest Barreiros va ser desballestat.

El quart camió de la casa va ser un Pegaso 1063 comprat nou a can Forné, concessionari oficial Pegaso a Girona. Amb la compra d'aquest camió, es va lliurar el segon camió de la casa, el vell Bedford amb matrícula M-80341. El carrosser Terradas, de Riudarenes, va carrossar-lo amb una caixa per a transports generals. Treballava per dos clients principalment: La Lactaria Española SA i Enric Ros SA, empresa de materials de construcció de Vidreres:

El Pegaso 1063 descarregant al port de Barcelona:

Retirat del servei, aquest Pegaso 1063 va estar molt anys tancat al garatge de l'empresa. Pocs anys enrere va ser desballestat. Era un vehicle susceptible d'haver-se conservat atès que és possiblement el camió més bell produït mai per la Pegaso.

Després va arribar el cinquè camió, una tractora Pegaso 2080 amb un motor dièsel de 306 cavalls de potència. Estrenada nova per compra a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona. Aquest camió va donar un resultat pèssim. Va tenir panes contínuament que suposaven una ruïna. Dues fotografies d'aquest Pegaso:

Aquest Pegaso tenia problemes mecànics un rere l'altre. El senyor Soler ens explica que, fart de tantes avaries, va fer-li al taller de can Forné una reparació completa que l'any 1983 va costar 900.000 pessetes, un gran capital aleshores. D'aquells anys és també un Pegaso 1083, un doble direcció de tres eixos, que conduïa en Josep, el gendre del senyor Jaume Soler.

L'any 1984 ENASA va treure la nova gamma de camions dotats de motor amb turbo. Els concessionaris oficials van realitzar unes ofertes molt atractives als transportistes i empreses per guanyar quota de mercat aprofitant l'impuls de la nova gamma. Atesa aquesta circumstància el senyor Soler va comprar una tractora Pegaso 1231T al concessionari oficial de l'Hospitalet del Llobregat. El preu de la nova tractora va ser 6.100.000 pessetes i la seva tractora 2080 van valorar-li en 3.500.000 pessetes. La mateixa tractora a Auto Remolcs Girona SA li costava un milió de pessetes més.

Aquest Pegaso 1231T, que va donar un resultat excel·lent, va treballar durant un temps per Transports J. Prats, també de Vidreres, i lluïa els colors a la cabina identificadors d'aquesta empresa. Traginava cafè produït a la fàbrica de la Nestlé de Girona cap a Galícia. El Pegaso 1231T amb llur semiremolc davant del garatge de Vidreres: 

El Pegaso 1231T i una tractora Troner que també treballava per compte de l'empresa Transports J. Prats: 

Aquesta tractora 1231T va ser transformada al cap d'uns anys en un camió rígid de tres eixos. En el proper article abordarem els camions que Transports Met va tenir a la segona meitat dels anys 1980 i la dècada dels anys 1990.