L'activitat econòmica principal del municipi de Roda de Ter, i també dels municipis limítrofs, es centrava tradicionalment en el sector primari: l'agricultura amb la producció de blat, i la ramaderia amb bestiar boví i porcí estabulat. La ramaderia proporcionava llet, carn, pells i llanes. L'aviram, els ous i carn. L'explotació intensa dels boscos proveïa de llenya, fusta, carbó, herbes i bolets.
A les ribes del riu Ter, a l'edat mitjana s'hi implantaren molins fariners, drapers i paperers que usaven l'energia de l'aigua. Sobre aquestes instal·lacions antigues s'hi implantà al segle XVIII la indústria tèxtil. El Ter és un riu feiner i aprofitat, d'un alt rendiment. L'activitat agrícola i ramadera tradicional es mantingué juntament amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, que comportà un augment de la població.
Roda de Ter acollia importants empreses tèxtils. El municipi limítrof de les Masies de Roda tenia colònies tèxtils aixecades als marges del riu Ter. Les jornades laborals eren de dotze hores. La major part dels treballadors procedien de pagès. Un personal molt complidor i sacrificat, avesat a treballar de valent.
Una de les principals empreses tèxtils ubicada al centre urbà de Roda de Ter era Tecla Sala e Hijos SA, coneguda popularment com La Blava per les finestres i portes que lluïen un blau llampant. Pertanyia a la família Sala i va créixer per l'impuls de la senyora Tecla Sala i Miralpeix, dona d'unes profundes conviccions cristianes. També tenien una altre fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat. L'any 1960, la fàbrica de Roda de Ter tenia més de quatre-cents treballadors. L'any 1956, a catorze anys d'edat, hi entrà a treballar d'escrivent en Miquel Martí i Pol. La seva mare també hi treballà de dobladora. La seva experiència a la fàbrica, que hagué d'abandonar l'any 1974 malalt d'esclerosi múltiple, el recull al llibre La Fàbrica. En Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, visqué exiliat a l'Argentina. Retornat a Catalunya fou un gran mecenes cultural, promotor d'Òmnium Cultural i de la represa de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'empresa Bracons i Riera, on hi treballà el pare d'en Miquel Martí i Pol de torner, fou una de les principals fàbriques nacionals de telers en sèrie.
Can Portavella, a Roda de Ter, fou fundada l'any 1838. El 1898, l'any de la independència de Cuba i Filipines, la família Portavella vengué la fàbrica a la família Sala, que el 1925 traslladà la producció a La Blava, la gran fàbrica aixecada dins del nucli urbà. Amb el trasllat, la fàbrica l'adquirí en Raimundo Bellido. L'any 1969 la comprà Hilados y Tejidos Puigneró SA. L'any següent fou destruïda per un incendi.
Gabriel Comella Arnau i Companyia era una fàbrica cotonera que, com la major part de les indústries tèxtils d'Osona, patí l'aturada de la producció durant la Guerra Civil de 1936-1939. L'aiguat de l'octubre de l'any 1940 danyà greument les instal·lacions amb grans pèrdues econòmiques.
Una de les iniciatives empresarials més interessants fou la Cooperativa Primera del Ter, projecte cooperatiu productor de teixits que va reeixir. En fou promotor en Ferran Alsina i Perellada, enginyer tèxtil que aplicà l'organització del treball de les fàbriques de la Gran Bretanya. Abans d'emprendre aquest projecte l'any 1881, en Ferran Alsina havia estat el director de la fàbrica del Vapor Vell, al barri de Sants de Barcelona, propietat del senyor Eusebi Güell, un dels principals industrials catalans del segle XIX. També participà en la posada en funcionament de la colònia Güell, projectada per l'arquitecte Antoni Gaudí a Santa Coloma de Cervelló. El senyor Alsina, pur esperit de la Renaixença, participà en la Lliga de Catalunya l'any 1887 i a la Unió Catalanista. Aquesta cooperativa, reconvertida en els anys de la Segona República com a Societat Anònima Cooperativa del Ter, tancà l'any 1936.
A Les Masies de Roda hi havia dues grans colònies tèxtils. Can Baurier, a la finca de Salou, fundada per en Pierre Baurier, un comerciant francès establert a Roda de Ter, i el Còdol Dret, fundada per en Ròmul Bosch i Alsina, un conegut industrial català.
Pierre Baurier s'establí al principi a can Moret, un antic molí de Roda de Ter, per produir teixit aprofitant l'energia de l'aigua. Importà maquinària de França i contractà tècnics qualificats francesos. Amplià la producció amb la construcció l'any 1864 d'una colònia a la finca de Salou, al municipi de Les Masies de Roda. La colònia, d'un notable interès arquitectònic, disposa d'habitatges pels treballadors, església i rectoria i la torre dels amos. L'any 1912, la societat Hijos y Nietos de P. Baurier començà la producció de teixit a una fàbrica a Sant Adrià de Besòs. Tancaren les portes l'any 1988. Un camió de can Baurier dels anys 1920, conduït per en Roca, fotografiat a la colònia de Salou (font: Museu d'història de la immigració de Catalunya):
Un camió Dodge de Industrial Baurier SA en servei als anys 1940 (font: Museu d'història de la immigració de Catalunya i portada d'un llibre que recull la història d'aquesta empresa):
En Ròmul Bosch i Alsina, un metge, polític i industrial català aixecà l'any 1862 una fàbrica a la riba del Ter, en el municipi de Les Masies de Roda, coneguda com Còdol Dret. També hi hagué en aquest municipi dues empreses més conegudes popularment com Can Gran i Els Molins.
La construcció de l'embassament de Sau, per proveir d'aigua la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, tingué l'aferrissada oposició dels pobles osonencs afectats. Llur posada en funcionament provocà el tancament l'any 1964 de les fàbriques del Còdol Dret, completament submergida per les aigües, i de can Baurier, parcialment inundada, amb l'acomiadament de tota la plantilla. Un gran impacte per l'ocupació. Les altres fàbriques de Les Masies de Roda i Roda de Ter hagueren d'ajustar la producció i la plantilla.
En aquest món, on l'activitat agrícola i ramadera i la feina a les fàbriques s'encavallava, nasqué a Roda de Ter en Rosendo Quintana i Preseguer, fill de pagès. Ben jovenet, com s'estilava aleshores, entrà a treballar a la Tecla Sala e Hijos, la Blava. Durant els anys 1930, per les tardes, acabada la jornada laboral a la fàbrica transportava àrids amb un carro i un cavall que recollia al riu Ter i servia a la construcció.
Acabada la Guerra Civil Espanyola, el u d'abril de 1939, en Rosendo Quintana recollia pots de llet de les masies i cases de pagès de Roda de Ter, Les Masies de Roda, l'Esquirol-Santa Maria de Corcó, amb un carro i una euga, i els duia cada dia fins a l'estació de tren de Vic on eren carregats en un vagó de càrrega amb destí a Barcelona.
En Rosendo Quintana, cofat amb una gorra i un cigarro a la boca, al cim del carro amb uns pots de llet:
Els pocs vehicles disponibles acabada la Guerra Civil, la falta de peces mecàniques, de pneumàtics nous i de benzina feia que els pots de llet recollits a les comarques del Ripollès i de la plana de Vic s'haguessin de transportar per força en tren.
Cap a l'any 1945, en Rosendo Quintana comprà el seu primer vehicle a motor. Un petit camionet Chevrolet desfet per la Guerra Civil i reconstruït amb peces de pertot. Les fotografies que la família Quintana conserva d'aquest camionet reflecteixen l'estat del parc mòbil que hi havia al país als anys 1940.
Els vehicles abandonats als passos fronteres del Ripollès -el coll d'Ares- i de la Jonquera, a l'Alt Empordà, no reclamats per llurs legítims propietaris, foren reconstruïts i proveïren de peces mecàniques altres vehicles. Al pla on ara hi ha el camp de futbol de Ripoll s'hi dipositaren molts vehicles abandonats per l'exèrcit republicà que creuava la frontera. Els vehicles estimbats també es recuperaren. S'aprofitava tot, inclosos els xassissos.
El Chevrolet del senyor Quintana, amb una caixa de fusta i vela, que recollia pots de llet a les masies de Roda de Ter i dels pobles propers. La sensació de pobresa extrema que projecta aquest camionet Chevrolet és absoluta:
El segon camió que tingué en Rosendo Quintana, retratat acompanyat d'un camàlic, comprat a finals dels anys 1940. El camió, d'una marca nord-americana, muntava una cabina refeta i una caixa de fusta cobert amb una vela pel transport dels pots de llet:
El camionet carregat de mainada participant en la festivitat de Sant Cristòfol:
A finals dels anys 1950 aquest camió se li instal·là un motor dièsel Ebro, repintant-lo amb una combinació de dos colors, un color fosc a la part inferior i un clar a la part superior. Se li assignà el número 1 de la flota de camions que tingué el senyor Rosendo Quintana per la recollida de cantines de llet:
El camió número 1, repintat i equipat amb el motor dièsel de la casa Ebro, fotografiat al costat del pont de Roda de Ter:
Per atendre la demanda de camionets i furgonetes, no coberta pels fabricants espanyols de vehicles ni per la importació de vehicles de l'estranger, que era insignificant, imposava solucions d'emergència. La compra de cotxes particulars, inclosos taxis, i llur transformació per carrossers i ferrers.
El segon camionet de la casa, que era el tercer si computem el Chevrolet, era un antic taxi comprat a Barcelona que se li va acoblar una caixa de fusta i una vela per la recollida de marranxes. Era pintat amb la combinació dels dos colors. El senyor Quintana, talment ho assenyala el rètol penjat a la caixa, també fabricava gel que servia a domicili:
El tercer camió de la casa era el resultat d'una reconstrucció completa. Damunt d'un xassís Fiat es va acoblar una cabina completament artesanal, prou espaiosa, un motor Perkins i una caixa de fusta amb alces i una vela. Tenia un motor i una capacitat de càrrega per carregar pots de llet a masies i granges més allunyades de Roda de Ter:
Aquest Fiat, completament reconstruït, fotografiat al pont de Roda de Ter a la primera meitat dels anys 1960. Al seu darrera, dos camions més de la casa: un Ebro B45 i el camió que tenia assignat el número 1. Al fons, creuant el pont, treu el nas un Pegaso Comet:
El quart camió de la casa fou un Ebro B45, estrenat nou per compra a can Rovira, el concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA a la comarca d'Osona, amb el taller i l'exposició a la ciutat de Vic. També fou el primer camió carrossat amb una cisterna pel transport de llet. El camió Ebro B45 amb llur cisterna retratat al costat del pont de Roda de Ter. Encara era pintat amb el color vermell original de fàbrica:
La millora econòmica que experimentà el país a començaments de la dècada dels anys 1960, resultat del pla d'estabilització econòmica endegat l'any 1959, era un fet cert. Quina diferència que suposava aquest camió Ebro, pintat amb la combinació dels dos colors de la casa, amb el primer Chevrolet de la casa comprat poc després d'acabada la Guerra Civil. El país, poc a poc, començava a sortir del pou:
El cinquè camió de la casa, també comprat nou, era un camionet Sava fabricat a Valladolid sota llicència de la British Motor Corporation, carrossat amb una caixa i tendal:
El sisè camió del senyor Rosendo Quintana. El primer Pegaso de la casa, un Comet de la primera sèrie, comprat a Autosubministres Vic, el concessionari oficial Pegaso a la comarca d'Osona, carrossat amb una cisterna:
El Pegaso Comet va ser el primer camió que lluí una combinació de tres colors que sempre més ha identificat els camions de l'empresa Transports Rodendo Quintana de Roda de Ter. Era el primer d'un bon grapat de Pegasos que tingué aquesta empresa osonenca.
El setè camió de la casa fou un Nazar B equipat amb un motor Perkins, de quatre mil cinc-cents quilos de pes. Era carrossat amb una caixa de fusta pel transport de pots de llet. Aquest camió, la recerca de la fotografia del qual permet de reportar la història completa de Transports Rosendo Quintana, tingué una vida curta. Talment es recull en aquesta fotografia, xocà de front amb un dels plàtans que hi havia plantats als marges de la carretera de Roda de Ter a Vic, que proporcionaven una ombra molt agradable a l'estiu:
Aquest Nazar B no fou pas reparat. Aprofitades les peces útils i la caixa, fou desballestat. En el proper article abordarem la flota de camions que Transports Rosendo Quintana tingué a la primera meitat dels anys 1960.
