Transportistes de la llet de la plana de Vic: records d'en Carles Rifà i Cruells.

En Carles Rifà i Cruells, malgrat la seva joventut, coneix els transportistes de la Plana de Vic i del Ripollès que recollien la llet a les granges, masos, cases de pagès i els estables dels pobles per transportar-la devers les plantes lleteres esteses a Osona, una comarca dotada d'una gran empenta industrial des de temps reculats. Aquest coneixent li prové a en Carles del fet que, de ben petit, quan era un vailet, acompanya a son pare, l'Adjutori Rifà i Vilalta, amb el camió de casa en la recollida de la llet als masos i granges. 

La recollida de la llet, en el període comprès entre el 1940 i els anys 1970, era una feina molt feixuga solament apte per valents i decidits: precisava de gent forta i sacrificada. Els nyicris i els deixats no podien pas d'acomplir-la. Calia carregar a pes els pots de llet, primer de ferro i després d'alumini, que pesaven uns trenta quilos, i descarregar-los manualment un cop arribats a la planta que pasteuritzava la llet i l'embotellava.

Exposició dels bidons d'alumini per traginar la llet produïts per Indústries Vallcorba SA (Invasa) a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental):





Els transportistes que recollien la llet arrencaven de matinada. Engegaven i escalfaven els motors; i per camins polsosos i glaçats a l'hivern, amb aquelles baluernes d'aleshores, veritables desferres que funcionaven moltes amb gasogen, recollien els pots de llet a les granges escampades a la Plana de Vic i als estables dels pobles d'Osona. S'estilava aquells anys que en tots els pobles osonencs moltes famílies tinguessin unes poques vaques estabulades als baixos de casa seva que produïen llet. Cal també comptar-hi les panes i punxades dels pneumàtics apedaçats pertot que tenien els camions i que era un autèntic calvari pel sofert conductor.

Un camió Sava de Transports Rosendo Quintana, de Roda de Ter, una de les primeres empreses osonenques que treballà en la recollida de la llet, equipat amb una caixa de fusta i una vela per a recollir i transportar els pots de llet:



Es treballava els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any. Diumenges i festes assenyalades també calia recollir i transportar la llet atès que les vaques, de festes, no n'entenen pas. A mitjans dels anys 1970, amb la implantació en les granges de tancs refrigerats que acumulaven la llet produïda, es va assolir una gran conquesta: descansar els diumenges.

El progrés i els avanços que comportava també arribaren a poc a poc en aquesta activitat del transport per carretera en camions que tan d'esforç requeria. Les marranxes o pots de llet foren gradualment abandonats en benefici dels camions dotats de cisternes per la recollida i transport de la llet.

Un Pegaso de Transports Quintana retratat a la planta de refrigeració de la llet que l'empresa tenia a Roda de Ter; al fons, amuntegades en el moll de càrrega, uns pots de llet:

Un Pegaso 1086 carrossat amb una cisterna pel transport de llet, també de l'empresa Rosendo Quintana de Roda de Ter, fotografiat davant del taller d'Auto Subministres Vic SA, el concessionari oficial Pegaso i Sava a la comarca d'Osona, al peu de l'antiga carretera C-152, actualment C-17:

Els transportistes de la llet que operaven a les comarques d'Osona i del Ripollès, el record dels quals té en Carles Rifà, i les empreses lleteres per les quals treballaven, són els següents.


COMERCIAL LACTEA INDUSTRIAL SA (CLISA), propietat de la família Erra, que produïa llet sota la marca Letel, tenia una planta d'embotellament a l'entrada sud de la ciutat de Vic. CLISA fou venuda a la multinacional francesa Lactalis; l'any 2006 els francesos decidiren de tancar la fàbrica de Vic. L'any 2008, en el procés de transformació urbanística del sector sud de Vic que comportava la implantació de nous usos residencials en detriment dels industrials, es procedí a l'enderrocament de la fàbrica i la construcció d'habitatges residencials. Els transportistes que treballaven per CLISA eren:

L'Aureli Parés, de Sant Boi de Lluçanès, que disposava d'un Barreiros 4214 -un camió força dolent en comparació amb el model superior, el Barreiros 4216, que sortí boníssim i fiable- dotat d'una cisterna per la recollida de llet al Lluçanès.

En Pere Falgà, en Reca per motiu, començà amb un camió Ebro que al cap d'uns anys canvià per un Barreiros 4214 carrossat amb una cisterna amb una capacitat de vuit mil litres. Recollia la llet del cantó del Collsacabra: els pobles de Rupit, Pruit i Tavertet. L'any 1984 plegà de l'activitat de la recollida de la llet i la línia que cobria la féu l'Adjutori Rifà i Vilalta, que també recollia llet per compte de la Letel.

A principis dels anys 1960, la llet del cantó de Collsacabra l'havia recollida en Pons de Rupit, un transportista que tenia un camió Nazar i transportava la llet procedent dels masos de Rupit, Pruit, Santa Maria de Corcó-L'Esquirol i Sant Martí Sescorts.

En Joan Gallach, de can Perot de Santa Cecília de Voltregà, tenia un Pegaso Comet equipat amb una cisterna amb una capacitat de vuit mil litres  i recollia la llet del seu poble, Les Masies de Voltregà, Sant Quirze i Santa Maria de Besora, Vidrà, Montesquiu, Les Lloses, Ripoll i Vallfogona del Ripollès.

L'Adjutori Rifà i Vilalta, en Tori, fill de Tavèrnoles, recollia la llet del cantó de Manlleu, Torelló, Orís, Granollers de la Plana i el seu poble. Quan en Pere Falgà abandonà el transport de la llet l'any 1984, el senyor Rifà prestà el servei en els pobles del cantó de Collsacabra: Santa Maria de Corcó-L'Esquirol, Tavertet, Rupit, Pruit i Sant Martí Sescorts. El primer camió que tingué era una desferra procedent del parc mòbil que participà en la dissortada Guerra Civil Espanyola. Després estrenà dos camions Barreiros, un 35 i un 75, comprats nous al concessionari oficial de Les Quatre Carreteres. Eren carrossats amb unes caixes per transportar bestiar: al matí recollien i transportaven els pots de llet; a la tarda transportaven el bestiar dels ramaders als mercats. L'any 1978 el senyor Rifà es tragué de sobre els dos Barreiros i comprà a can Rovira, el concessionari oficial Ebro-Motor Iberica SA d'Osona, un Ebro P-137 que equipà amb una cisterna d'alumini. 

L'Ebro P-137 que comprà el senyor Adjutori Rifà l'any 1978 per la recollida i transport de la llet per compte de la Letel, de Vic, i que conduí el seu fill Carles, dipositat en un mas de la plana de Vic. Llur matrícula era B-4500-DB. En Carles Rifà, que conduí aquest camió fins l'any 1990, quan fou donat de baixa i substituït per un Man, damunt d'un bidó: 

Aquest Ebro P-137 no sortí pas gaire bo. Calia engegar-lo amb èter i aquesta activitat era tota una cerimònia. En Carles Rifà començà a conduir aquest camió als catorze anys d'edat. Canviar d'un vell Ebro P-137, amb el problemàtic motor Perkins que equipava, per un modern Man fou, per en Carles Rifà, un esdeveniment inenarrable.

En Josep Tarradellas, en Curet, de cal Curet d'Oristà, tenia un camió Barreiros per la recollida de la llet als pobles i masies d'un tros del Lluçanès i del Moianès.

En Ramon Llimós, en Quica, de Roda de Ter, disposava d'un Pegaso Comet per recollir la llet al seu poble, les Masies de Roda, Manlleu, Sant Martí Sescorts i Vic.

En Pericas del poble del Brull, al Montseny, tenia un Pegaso Comet i recollia la llet a Viladrau, Aiguafreda, Centelles, Els Hostalets de Balenyà, Viladrau, Seva, Tona, Taradell, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes.

En Francesc Ricart, en Quico, de Sant Joan de les Abadesses, disposava d'un Pegaso 1100, equipat amb un motor de quatre cilindres i carrossat amb una caixa de fusta i vela per la recollida de la llet del cantó de la vall del Ter: Molló, Camprodon, Setcases, Llanars, Vilallonga del Ter, Ogassa-Surroca i Sant Pau de Segúries. De tornada portava càrregues generals: sacs de pinso, paqueteria, etc.

L'Àngel Rigat, de Ribes de Freser, recollia la llet dels pobles de la vall de Ribes: Queralbs, Campelles, Bruguera, Planoles, Fornells i Toses. 

La SOCIEDAD ANÓNIMA LECHERA INDUSTRIAL SA (SALI), propietat de la família Vinyes de Manlleu, tenia una planta embotelladora a tocar de l'estació del tren de Manlleu, l'antiga fàbrica de la Nestlé, i comercialitzava la llet sota la marca Sali. Al cap d'uns anys, traslladaren la fàbrica de Manlleu a Utebo, un municipi de la província de Saragossa. Sali acabà sent propietat del Grup Rumasa. Una quants ramaders osonencs proveïdors de llet a SALI fundaren l'any 1966 la COOPERATIVA AGRÀRIA COMARCAL PLANA DE VIC que pasteuritzava i embotellava la llet a l'antiga planta de la Sali ubicada al sector de l'estació del tren de Manlleu. Des de l'any 1975 endavant, per aquesta cooperativa lletera hi treballaren els següents transportistes:

En Josep Mas, de Santa Cecília de Voltregà, tenia un Pegaso 1121 per recollir la llet, Un camió força dolent que trencava sovint el diferencial i els paliers.

En Pere Comerma, de Seva, també tenia també un Pegaso 1121, un camió que substituïa el model Comet però d'una fiabilitat molt inferior. Abans havia treballat per Productos Lacteos Freixas SA, productora de la llet Rania.

En Jordi Mas, de Centelles, tingué un Pegaso Comet i després un Pegaso 1223.

En Lluís Morell, també de Centelles, treballava amb un Pegaso Comet. Abans havia treballat per la Llet Sant Pau, una petita empresa lletera de la comarca del Vallès.

Aquesta cooperativa, semblantment a la diversificació empresa anys enrere per la Cooperativa de Guissona, i coronada per un gran creixement de les vendes, facturació i beneficis, avui dia ofereix una àmplia gamma de productes alimentaris en llurs botigues, llets, carns i pinsos.

AGRUPACIÓ LLETERA DEL MONTSENY SA, de Balenyà, propietat del senyor Delfí Vila, successora de la llet fresca pasteuritzada en bosses Eslat, molt en voga els anys 1960, produïa llet i derivats que comercialitzava amb la marca Làctics Rabadà. Una caixa frigorífica per la distribució de les llets i derivats que produïa Làctics Rabadà a la planta de Balenyà:

Per Làctics Rabadà hi treballaven, entre d'altres, els següents transportistes:

En Jacint Verdaguer, en Cinto de Tona, tenia un Pegaso Comet per la recollida i el transport de la llet de les granges i masos propers a la planta que l'empresa tenia a Balenyà.

En Josep Maria Costa Espunya del mas Serrat, al Mallol, un poble del municipi de La Vall d'en Bas, a la comarca de La Garrotxa, recollia la llet d'aquell cantó per compte de Làctics Rabadà. Havia començat la recollida de llet a les granges de la Vall d'en Bas amb pots de llet a mitjans dels anys 1970 amb un Pegaso Comet carrossat amb una caixa de fusta. Els pots de llet els duia a la planta de recollida de la llet que la Sociedad Anònima Lechera Industrial (SALI) tenia a Mieres (La Garrotxa). Després transportà llet a la planta que Productos Lacteos Freixas SA, productora de la llet Rania, tenia a Santa Perpètua de Mogoda. En la dècada del 1970 i 1980 tingué un Ebro P-200 i un Pegaso Comet equipats amb cisternes. La família Costa continua l'activitat de la recollida i transport de la llet amb un camió Man amb remolc per compte de Verntallat-Cooperativa de la Vall d'en Bas, una cooperativa fundada l'any 1971 que disposa de restaurants i botigues on ofereixen els seus productes. 

El camió Man de tres eixos amb remolc, propietat de la família Costa, per la recollida de llet:

LACTARIA ESPANYOLA SA, productora de la llet RAM, tenia una fàbrica davant del camp de futbol de Vic que més endavant traslladaren a la carretera de Vic a Manlleu. Aquesta planta, propietat de la família Casellas, s'hi produeix actualment la Llet Nostra de Cooperatives Catalanes. Per la RAM hi treballaren els següents transportistes: 

En Joaquim Roca tenia un camió Sava carrossat amb una caixa i vela per recollir i transportar els pots de llet.

En Vicenç Bach, d'Oristà, que tenia un Pegaso Comet.

En Josep Casellas, propietari de la planta de tractament i embotellament de la Llet Nostra de Cooperatives Catalanes a la carretera de Vic a Manlleu, era un dels principals transportistes que treballaven en el transport de la llet per la RAM. 

En Miquel Berenguer, de Sant Vicenç de Torelló, que havia conduït el Barreiros 75 del senyor Adjutori Rifà i Vilalta, es posà pel seu compte amb un Pegaso Comet. 

Un furgó Austin de la casa Subministres Làctics Font, de Girona, distribuïdor oficial de la llet RAM, carrossat per en Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí:

En Rosendo Quintana i Preseguer, de Roda de Ter, un dels transportistes osonencs més antics del gremi del transport de la llet treballà en els anys 1970 i 1980 per Centro Lacteo Balcells SA, fundat l'any 1963 per la família Balcells i que disposava d'una planta embotelladora a la Zona Franca de Barcelona per produir i comercialitzar la llet ATO, la qual tingué molta requesta en els anys 1970 i 1980. Un Pegaso Comet de can Quintana, retratat al pati de l'empresa, a Roda de Ter, que recollia la llet de les granges de la plana de Vic amb destí a la Zona Franca de Barcelona:

En Baltasar Dot, de Santa Maria de Besora, poble del qual en fou batlle, treballà per compte d'en Rosendo Quintana en la recollida i transport de la llet cap a la planta que Centro Lacteo Balcells SA tenia a la Zona Franca de Barcelona

PRODUCTOS LACTEOS FREIXAS SA, productora de la llet Rania, tenia una planta embotelladora a Santa Perpètua de Mogoda. Fotografia aèria de la planta procedent del fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, organisme autònom depenent de la Generalitat de Catalunya: 

Per Productos Lacteos Freixas hi treballaven uns quants transportistes que recollien la llet principalment a les granges del Vallès Oriental. En Pere Comerma, un transportista osonenc, començà el transport de la llet per compte de la Rania i després recollí llet per la Cooperativa Agrària Plana de Vic.

En Ramon Rodellas, de Sant Quirze de Besora, n'era el representant per al seu poble, Montesquiu, La Farga de Bebié i Borgunyà, Disposava d'un camió amb caixa i vela pel transport i distribució de les caixes de llet carregades a la planta de Santa Perpètua de Moguda entre els comerços i clients -bars, restaurants, hotels i fondes- d'aquests pobles. El representant a Ripoll era la família Salvans.

D'esquerra a dreta, en Carles Rifà i Cruells, en Josep Espelt, en Pesca (dret) i en Ramon Camprubí i Fageda, tots tres vinculats al transport d'Osona, retratats a la Fonda Vilaseca de Sant Vicenç de Torelló, on serveixen uns esmorzars de forquilla i  ganivet suculents: 

Aquest article, que recupera uns quants transportistes que treballaven en la recollida i transport de la llet, primer en pots i després amb cisternes, a les comarques d'Osona i del Ripollès, segueix la petja, més modestament, de l'extraordinari treball que el senyor Carles Dalmau i Robres ha escrit sobre el transport mixt de persones i llet a les comarques de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, i també d'Andorra, publicat per l'editorial andorrana A4. 

Agraïm al senyor Carles Rifà la relació dels transportistes osonencs i ripollesos que treballaren en la recollida i transport de la llet, compilada en aquest article, agraïment extensiu al senyor Camprubí que tingué la gentilesa de presentar-nos-el. Tenim pendent l'activitat de la recollida de la llet al Gironès i comarques limítrofs. 

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (II).

Tradicionalment la llet era transportada en pots, lleteres o marranxes recollides a les cases de pagès o bé a peu de carretera. En els articles del transport de la llet a les comarques de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell, hem exposat com els camions de la llet recollien els pots en les línies assignades, activitat que també cobrien els camions mixtes o lleteres, una modalitat de transport d'alta muntanya que combinava les persones i les mercaderies, bàsicament articles de primera necessitat. Fins als anys 1980 els pagesos i ramaders deixaven les marranxes de llet, a peu de carretera, on eren recollides pel camió. Amb la promulgació d'una normativa que obligava a transportar la llet en cisternes, el transports de marranxes desaparegué.

Als anys 1940, a la comarca del Ripollès, el senyor Nogué transportava diàriament marranxes de llet des de Molló fins a Camprodon. Els germans Plana, de Surroca, recollien les marranxes de llet des de Llanars fins a Camprodon, seguint la vall del riu Ter, amb un camionet Ford de disset cavalls. A Camprodon transbordaven les marranxes del Fiat al Ford de disset cavalls, que les duia fins a Ripoll, on eren carregades en un vagó de càrrega del tren conegut com El Correu amb destí a Barcelona. El tren era el mitjà de transport més eficaç atès la manca de vehicles, carburant i pneumàtics.

El camió Fiat del senyor Nogué, de Molló, fotografiat a Camprodon: 

A les comarques gironines hi va haver uns quants transportistes que traginaven marranxes. Transports Manuel Vilaró de Vilablareix tenia un camió Ebro B-45 amb matrícula GI-34319 que recollia les marranxes a les cases de pagès; treien la nata de la llet per vendre-la a les pastisseries de la ciutat de Girona; més endavant compraren camions Barreiros Azor; el darrer camió que tingueren fou un Barreiros Saeta, amb la cabina de color verd clar, una de les últimes unitats fabricades i matriculades a Girona. Transports Sellés, de Quart, un gran client de la casa Barreiros; en Pere Felip, de Sant Andreu del Terri, tenia un camionet petit anglès, molt antic, que traginava marranxes; Transports Met de Vidreres treballava per la fàbrica Ram de Vidreres; en Jordi Rieradavall, de Vidreres, tenia un Pegaso 1063 que traginava marranxes per la RAM. 

Dos camions de Transports Met de Vidreres que treballaven per la fàbrica Ram de Vidreres; un Bedford que traginava marranxes i un Barreiros Super Azor carregat d'ampolles de vidre per envasar la llet: 

El Pegaso 1063 d'en Jordi Rieradavall que traginava marranxes per la fàbrica Ram, fotografiat al pati de l'empresa Grues Viñoles:

 

Transports Bofill de Torroella de Montgrí, per motiu El Pèsol, tenia dos camions Ebro, un C550 i un D700, que traginaven marranxes; Jaume Banús, de Maçanet de la Selva, ara Transports i Serveis Ravich SA, començà el transport de llet amb pots i ara disposa de cisternes. Transports J. Prats de Vidreres traginà marranxes i més endavant tingué camions amb cisterna que treballaven per Yoplait; Transports Castellà de Bàscara tenia un Barreiros 4220 equipat amb una cisterna que treballava per la casa ATO. Transports Joan Teixidó de Monells tenia una tractora Mercedes Benz amb una cisterna que treballava per la casa Danone.

Transports Intercomarcals SA (TISA) de Banyoles tenia un Pegaso 1060 amb una cisterna que més endavant comprà Transports Llenas del barri de Santa Eugènia de Ter, a Girona. També tenien dues tractores Pegaso 2011 amb semiremolcs carrossats amb cisternes que treballaven per Productos Lácteos Freixas, fabricant de la llet Rania, fundada pel senyor Pere Freixas, un vaquer del barri de Sants. Quan Rania plegà, treballaren per Danone. L'empresa lletera Rania tenia una nau industrial a Fornells de la Selva on es transvassava la llet recollida pels camions petits a les granges i cases de pagès a les cisternes grosses que la duien a la planta embotelladora a Santa Perpètua de Mogoda.

Als anys 1960 hi havia al cantó de Girona quatre empreses lleteres. Làctics Clarió SA, productora de la llet fresca Lactasana; les plantes embotelladores de llet de la Lactaria Española SA, productora de la llet RAM i que disposava d'una flota pròpia de camions, i la planta que Letona tenia a Riudellots de la Selva, al peu de la carretera Nacional II, on hi treballaven uns quants transportistes autònoms.  

Un camió Ebro P137 fotografiat a l'entrada de la fàbrica Letona de Ruidellots de la Selva:

L'Ajuntament de Girona, en el període de la Segon República, creà una central lletera municipal que produïa i servia llet fresca. La recollida, tractament i envasat de la llet fresca es realitzava en unes naus al costat de l'escorxador i el parc de bombers, on ara s'hi aixeca l'edifici dels jutjats. L'any 1947 la gestió de la central lletera fou encomanada en règim de concessió administrativa al senyor Magí Clarió Salilles, de Maçant de la Selva, que venia llet fresca sota la marca Lactasana. Els anys 1970 disposava d'una flota de furgonetes Mercedes Benz i un camió Ebro E70 frigorífics, per la distribució de la llet fresca. El senyor Rosendo Quintana també hi recollia excedents de llet. 

A finals dels anys 1980 Làctics Clarió es traslladà al polígon industrial Mas Xirgu de Girona. Els últims camions que tingueren eren un Renault D170.17 i un Iveco de 18 tones. També tenien un taller de fabricació de maquinària per la indústria lletera. Muntaven instal·lacions arreu de l'estat espanyol. L'any 2008 tancaren les dues activitats, l'empresa embotelladora de llet fresca i el taller.

A Osona hi havia quatre plantes embotelladores de llet. Industries Casellas SA (ICSA) i Letel a la ciutat de Vic; Sociedad Anónima Lechera Industrial, que produïa llet sota la marca Sali, amb una planta embotelladora al costat de l'estació de tren de Manlleu; i Làctics Rabadà SA, de Balenyà, de la família Vila. Alguns dels transportistes que traginaven la llet per aquestes plantes embotelladores eren l'Adjutori Rifà, en Tori per motiu, fill de Tavèrnoles i establert a Manlleu, que treballà amb un Pegaso Comet i un Barreiros Saeta traginant marranxes; més endavant tingué un Ebro P-137 amb cisterna que duia llet a la Letel. En Joaquim Roca, de Torelló, que recollia els pots de llet amb un camió Sava. En Pere Falgà, de motiu en Reca, de Roda de Ter, també transportava llet. Al Ripollès, hi havia l'Àngel Rigat, de Ribes de Freser, i en Francesc Ricart, de Sant Joan de les Abadesses, conegut com en Quico.

A Sant Hipòlit de Voltregà hi havia La Comercial Vigatana SA, propietat de la família Estapé, que disposava d'una flota de camions Pegasos amb cisternes per la recollida de la llet de les granges i cases de pagès de la comarca d'Osona.

A l'avinguda Bogatell de Barcelona hi havia el gremi de vaquers. Un espai on es tancaven els tractes de compravenda de llet entre els vaquers i les empreses lleteres. Hi venien la llet els vaquers de la ciutat de Barcelona i la llet procedent d'altres comarques del país. Les empreses lleteres de Barcelona -en Peret Hereu, la Granja Viader, productora del famós Cacaolat i en Joan Vilajeliu- adquirien la llet al gremi de vaquers.

Als barris de la ciutat de Barcelona hi havia vaqueries. En Pere Freixas, fundador de la llet Rania, tenia una vaqueria al barri de Sants. Al barri del Poblenou, en Joan Vilajeliu tenia una autoclau per esterilitzar la llet que barrejava amb cacau i produïa un batut que comercialitzava amb la marca de La Vaquita Sabia. No tenia pas vaques pròpies i adquiria la llet al gremi de lleters de l'avinguda del Bogatell. En Joan Castella tenia dues vaqueries, l'una al carrer Marià Aguiló i l'altre al carrer Pujades. En Frederic Tusell tenia una vaqueria al carrer Pujades, a prop de la Rambla del Poblenou; el creixement del barri amb l'expansió del nucli urbà va obligar-lo a traslladar la vaqueria a la confluència dels carrers Agricultura amb Pere IV. A la Guerra Civil de 1936-1939, li va caure una bomba que matà unes quantes vaques per la seva proximitat a la fàbrica de can Girona, que fabricava material de guerra i era objecte de bombardeigs constants per l'aviació italiana amb base a Mallorca. Una de les últimes vaqueries del Poblenou era en Sevilla, amb una estable a la confluència dels carrers Taulat i Marià Aguiló; tancà a finals dels anys 1960.

Al barri del Poblenou hi havia la fàbrica Letona, al carrer Pujades, i la Lactaria Española SA, productora de la llet RAM, amb una planta embotelladora que ocupava una illa delimitada pels carrers de Pujades, Bac de Roda, Llull i Fluvià. Un camions de la casa Letona al moll de càrrega de la fàbrica del carrer Pujades 25:




Un Pegaso 1060 de Transports Homs fotografiat davant de la fàbrica de La Lactaria Española SA:

El senyor Rosendo Quintana i Preseguer, de Roda de Ter, fundador de Transports Rosendo Quintana,  començà la recollida de pots de llet i més endavant usà els camions cisterna. L'inici de l'activitat de la recollida de la llet i els primers anys els tractarem en el proper article.