Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (V).

A la segona meitat dels anys 1960 es produeix la consolidació de l'empresa, la qual, per les inversions realitzades pel senyor Rosendo Quintana disposava de tots els permisos administratius per la recollida de la llet a les granges i masies, la seva refrigeració i posterior transport a les plantes d'envasat. 

Fotografia de la planta de refrigeració de llet del senyor Quintana al carrer Verdaguer 10, de Roda de Ter: 

Un Renault 4 de la casa, un auto molt apreciat per pagesos i ramaders, fotografiat davant de la planta de refrigeració de la llet. A l'esquerra, el moll per descarregar els pots de llet. A la dreta, l'espai on era instal·lat un tanc que transvasava la llet refrigerada a les cisternes dels camions per transportar-la a les plantes d'envasat, operació que en aquell moment s'estava duent a terme amb un Pegaso Comet que lluïa els tres colors identificadors de l'empresa, el granat inferior, el crema enmig i el blanc a la part superior:

El senyor Quintana renovà i amplià la flota de camions. Aquesta decisió vingué causada per l'augment de la demanda de llet produïda pel creixement demogràfic i la millora del poder adquisitiu dels consumidors.

Els tres vells camions dels anys 1930 foren donats de baixa i substituïts per uns Ebros B i C, comprats nous al concessionari oficial can Rovira, de Vic, representant de Motor Ibérica SA a la comarca d'Osona, amb caixa de fusta i vela per la recollida dels pots de llet als punts d'origen. Els camions petits destinats a la recollida de pots de llet eren pintats amb una combinació de dos colors. Els camions cisterna, per contra, eren pintats amb la referida combinació de tres colors que s'ha mantingut fins als nostres dies. 

La nova etapa, que arrencà l'any 1965, s'encetà amb un canvi en la numeració dels camions. Talment s'aprecia en les fotografies, es tornaren a numerar els camions. Aquesta camioneta B15, amb roda senzilla posterior, li fou assignat el número 2, que corresponia al vell taxi dels anys 1930 transformat en camioneta:

El número 3, que corresponia al vell camionet Fiat matriculat a Girona, completament reconstruït i equipat amb motor Perkins, li pertocà a un Ebro B35, amb la mateixa carrosseria per la recollida de pots de llet:

El camió número 5 fou un Ebro C350, amb caixa i vela per la recollida de marranxes de llet, que substituïa el Sava Austin:

El primer Pegaso Comet de la casa equipat amb una cisterna i que li correspongué el número 6 fou canviat per un Pegaso Supercomet, un 1095, també amb una cisterna. Fotografia del Pegaso a la carretera de Vic, davant de la planta de refrigeració de llet; al fons, dos autocars que prestaven el servei a Roda de Ter: 

Dues fotografies més d'aquest Pegaso 1095:

El número 7 assignat al camió Nazar B que havia xocat amb un plataner a la carretera de Roda de Ter a Vic, li fou adjudicat en la nova numeració a un altre Ebro C350 que recollia pots de llet:

El número 8 correspongué a un Pegaso Comet equipat amb una cisterna:

Un altre Pegaso 1095 fotografiat a la carretera de Vic, amb els autocars de l'Ajuntament de Roda de Ter de testimonis, equipat amb una cisterna fabricada per la casa Dacar de València :

Aquest camió retratat anys més tard, després d'haver patit un petit accident, quan Transports Rosendo Quintana transportava llet per la casa Ato de Barcelona:

El senyor Rosendo Quintana tingué una gran relació amb els responsables d'Auto Subministres Vic, el concessionari oficial Pegaso i Sava a la comarca d'Osona. Fou un bon client de Pegaso.

Fotografia de la flota de camions de Transports Rosendo Quintana el juliol de 1968; al fons, la planta de refrigeració de llet amb la façana blanca. Al davant, els camions Ebro B i C de recollida dels pots de llet; al capdavall, els dos Pegasos Comet amb cisterna:

En el proper article abordarem els anys 1970, amb nous clients i la renovació de la flota de camions.

L'Ebro C-150 de l'empresa Rosell de Torelló (Osona): crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

El senyor Josep Rosell i Juvanteny, de Torelló, sempre es va dedicar a la fusta: tenia una serradora, repartia llenya i va ampliar el negoci a la fabricació dels palets.

El 14 d'octubre de 1967, el senyor Rosell va comprar al concessionari oficial de Vic, Can Rovira, un camió Ebro C150. Aquest vehicle va costar 250.000 pessetes de l'època, un capital. Documentació administrativa d'aquest Ebro C150:

Amb aquest Ebro, el senyor Josep Rosell Juvanteny es va treure el carnet de conduir als 47 anys d'edat. Aquest Ebro ara el condueix en Josep, el seu fill, i continua treballant com el primer dia que li van lliurar al seu pare en el concessionari de Vic. Fotografies d'aquest Ebro preses a l'empresa del senyor Josep Rosell:

L'any 1983, aquest camió Ebro C150 se li va muntar una grua per a les tasques de càrrega i descàrrega dels troncs i la llenya.

Aquest Ebro solament el condueix el senyor Rosell ja que el canvi de marxes és molt delicat. Fa pocs mesos se li va fer l'embragatge al concessionari oficial Nissan de Vic. També es van repassar totes les peces mecàniques del camió, que presenten un bon estat de conservació.

Més endavant, a finals dels anys 1980, aquesta empresa familiar va adquirir uns furgons Nissan Trade destinats al repartiment de fusta per les cases, un servei a domicili que gaudeix de molt bona acceptació. Fotografies de dos furgons Nissan Trade:

Actualment, la flota d'aquesta empresa és de cinc vehicles: l'Ebro C150, tres furgons Nissan Trade i un Nissan Atleon. En Josep Rosell manté la fidelitat a Ebro i la seva successora, Nissan. El bon resultat d'aquest Ebro C150, adquirit pel seu pare l'any 1967, justifica amb escreix la confiança dipositada en l'empresa de camions de l'avinguda Icària de Barcelona.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.

TRANSPORTS CAMPRUBÍ de Torelló (Osona) per en Xavier Castells i Quintana.

TRANSPORTS CAMPRUBÍ és una empresa de Torelló fundada per en Ramon Camprubí, l'avi Camprubí, cap a l'any 1927. La seva primera activitat fou sortir al riu Ter, concretament al paratge de Conanglell, a recollir rocs, sorra i còdols amb un carro i cavall que servien a la construcció. El seu pare, en Joan Camprubí, havia administrat en qualitat de procurador aquests terrenys de Conanglell que pertanyien a l'Hospital de Vic i a la Casa de la Misericòrdia.

La feina de recollir rocs, còdols, sorra i grava al paratge de Conanglell, a prop de l'aiguabarreig dels rius Ter i Ges, fou continuada per el fill d'en Ramon, en Joan Camprubí i Nogué, qui feia la mateixa feina amb un camió amb matrícula B-100542. Extreien la pedra i sorra del riu, classificant-la i subministrant-la als contractistes que feien les comandes per telèfon a la senyora Ramona Fageda, muller d'en Joan Camprubí, nascuda a Sant Pere de Torelló (Osona). Fotografia d'en Joan Camprubí i un treballador feinejant al riu amb el camió:

Aquest camió aparcat a Torelló. Al cap d'uns anys, se li va muntar un motor Barreiros Diesel:

Mes tard, en Joan Camprubí va comprar un Ford "barbes" per a atendre les comandes de material.

El meu avi matern, en Joan Quintana i Esperó, fill del poble de Cabrianes, a la comarca del Bages, tenia una empresa d'autobusos de línia i d'autos de lloguer de luxe. La família Camprubí l'any 1961 va fer un viatge amb un cotxe facilitat per l'avi Joan Quintana. De retorn del viatge, en Joan Camprubí estava tan entusiasmat amb la comoditat d'aquell auto que se'n va comprar un. Fotografia dels dos camions de Can Camprubí i l'auto enmig:

El senyor Joan Campubí va morir l'any 1973, ben jove, deixant vídua i tres nens petits. La vídua, Ramona Fageda, va continuar el negoci familiar contractant dos xòfers; l'avi Ramon Camprubí també hi ajudava. Els dos xòfers i l'avi conduïen tres camions Ebro i feinejaven al sector de Conanglell i al riu Ter, extraient sorra, grava i còdols per a la construcció.

Aquests tres Ebros foren comprats al concessionari Rovira de Vic i els bolquets que muntaven foren construïts pel carrosser Pujadas. Aquests camions Ebros, que no es conserven pas fotografies, tenien les següents matrícules:

1) Ebro B-45 amb morro, amb matrícula B-294419.
2) Ebro semixato C500 amb matrícula M-497757
3) Ebro C700 amb matrícula B-622479

Més endavant es va adquirir també a Can Rovira de Vic, un Ebro P-137 amb matrícula B-7834-AU. Se li va muntar un bolquet de Can Pujadas per a treballar al riu.

Els dos fills d'en Joan Camprubí, en Ramon i en Josep Maria, van continuar la feina del seu pare en dues activitats: en Josep Maria treballa amb contenidors de runa, i en Ramon treballava en les deixalles compactades i les empreses de destrucció d'aliments caducats amb camions tràilers.

En els anys 1990, en Ramon Camprubí era conegut per l'emissora com el "Travolta". En "Travolta", a la dreta, juntament amb un seu xofer prenent el "cubata" al bar Ca la Càndida de Sant Quirze de Besora, fotografiat en una entrevista publicada per la revista Solo Camión del gener de 1991:



En aquells anys en "Travolta" transportava les deixalles compactades des de la comarca d'Osona fins a l'abocador de Vacarisses usant dos tràilers Renault, un dels quals va bolcar i fou desballestant, restant des d'aleshores amb un sol vehicle. Fotografia d'un dels dos camions Renault publicada a la revista Solo Camión:



Avui dia en Ramon es dedica al subministrament de terres preparades per jardins i viatges de granel amb dos moderns Scania. Un tractora Scania d'en Ramon:

La decoració d'aquesta tractora Scania palesa l'afició que en Ramon Camprubí professa envers els camions.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011