Fa unes setmanes ens trobarem a l'avinguda Diagonal de Barcelona amb l'amic Xavier Florez, un dels grans especialistes en línies regulars de viatgers a Catalunya, incloses les línies històriques la major part de les quals desaparegudes que en Xavier localitza capbussant-se en els diaris oficials pretèrits que contenen les publicacions de les resolucions administratives d'atorgament de les concessions de línies i en la premsa de l'època on hi apareixen anuncis de serveis.
En Xavier Florez ens feu observar que aquest bloc tracta preferentment els transportistes i empreses familiars de transport de mercaderies per carretera en camions, negligint les empreses de viatgers per carretera en autocars, les línies regulars i els serveis urbans.
Aquesta observació, absolutament encertada, té la seva raó de ser en el fet que a Catalunya hi ha una bona colla d'estudiosos del món de l'autocar amb les seves ramificacions de les empreses productores de vehicles, dels carrossers, de les empreses que prestaven línies regulars i serveis discrecionals, i dels vehicles. Sense ànim d'exhaustivitat, en aquest camp d'una producció tan fèrtil hi trobem, a més d'en Xavier Flores, en Miquel Segura Llop, en Joan Càmara, en Marcel Estadella, en David Arriola, en Ricard Fernàndez Valentí, l'Albert González Masip, l'Albert Obiols, en Xavier Maraña, entre molts d'altres afeccionats.
Aquest àmbit tan fecund d'estudi i documentació del món de l'autocar i l'autobús no ha trobat un terreny abonat en treballs semblants respecte dels transportistes de mercaderies per carreteres, bé autònoms o bé empreses de caràcter familiar i societats anònimes. Per aquest motiu, aquest espai ha centrat la seva atenció en la recerca dels transportistes de mercaderies, carrossers de camions i mecànics.
Atès que en Xavier Florez té més raó que un sant, procurarem dins de les nostres limitades possibilitats en publicar més articles sobre el món de l'autocar en els cinc vessants exposats: fabricants de vehicles i carrossers, empreses que treballaven i treballen en línies regulars i els serveis discrecionals, vehicles i els tallers especialitzats.
Autocars Olivet de Besalú treballà en els anys 1950 amb aquests dos cotxes retratats a Peníscola, poble turístic de la comarca castellonenca del Baix Maestrat, un Ford i un Chevrolet:
L'autocar número 1 era una reconstrucció completa, inclòs el xassís, a partir d'un tros de ferro amb un número de xassís gravat que comprà el senyor Agustí Brugués Olivet. Amb aquest número de xassís pogué rehabilitar un autocar a Trànsit, disposar de la documentació administrativa que l'autoritzava de circular i construir-lo sencer.
Reconstruït el xassís amb unes bigues de ferro soldades per en Joaquim Genís i Nierga, el mecànic de la casa d'una gran competència i eficàcia, el Ford fou carrossat per en Beulas d'Arbúcies i se li acoblà un motor dièsel -segurament de la casa Barreiros- i un diferencial Timken. La única actuació possible aleshores. D'aquest auto és remarcable pel seu interès els intermitents laterals de plàstic, on arrenquen uns llistons cromats, que en Ramon Beulas, pare d'en Joaquim, l'actual propietari de l'empresa carrossera, fabricava artesanalment a mà.
El Ford carrossat per en Beulas, i retratat a Lorda, fou venut a en Francisco García, un conductor de ca l'Olivet que el tornà a carrossar amb una carrosseria produïda per Factories Zane SA ubicada al barri saragossà de Valdefierro. No disposem pas de fotografies d'aquest cotxe amb carrosseria Zane:
Atès que el personal que treballava a la delegació que el Ministeri d'Indústria espanyol tenia a Girona llogà l'any 1958 aquest Ford per desplaçar-se fins a Lorda i no podia pas circular per França perquè tenia una placa verda provisional, els funcionaris s'encarregaren de precipitar el tràmit administratiu de la concessió de la matrícula definitiva que estigué resolta en un parell de dies. Segurament que és una manifestació del principi d'oportunitat i celeritat administrativa.
El radiador i les motllures que llueix el Chevrolet a la part davantera les fabricà artesanalment en Joaquim Genís i Nierga: produí uns motlles de fusta que omplí d'alumini líquid i, un cop refredat, en resultaren aquests cromats tan vistosos.
El proper any s'escau els cinquanta anys de la venda de Factorias Nápoles SA, fabricant de vehicles Nazar, per la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Saragossa, Aragó i Rioja, l'actual Ibercaja Banc SAU, a Barreiros SA.
Autocars Olivet de Besalú treballà en els anys 1950 amb aquests dos cotxes retratats a Peníscola, poble turístic de la comarca castellonenca del Baix Maestrat, un Ford i un Chevrolet:
L'autocar número 1 era una reconstrucció completa, inclòs el xassís, a partir d'un tros de ferro amb un número de xassís gravat que comprà el senyor Agustí Brugués Olivet. Amb aquest número de xassís pogué rehabilitar un autocar a Trànsit, disposar de la documentació administrativa que l'autoritzava de circular i construir-lo sencer.
Reconstruït el xassís amb unes bigues de ferro soldades per en Joaquim Genís i Nierga, el mecànic de la casa d'una gran competència i eficàcia, el Ford fou carrossat per en Beulas d'Arbúcies i se li acoblà un motor dièsel -segurament de la casa Barreiros- i un diferencial Timken. La única actuació possible aleshores. D'aquest auto és remarcable pel seu interès els intermitents laterals de plàstic, on arrenquen uns llistons cromats, que en Ramon Beulas, pare d'en Joaquim, l'actual propietari de l'empresa carrossera, fabricava artesanalment a mà.
El Ford carrossat per en Beulas, i retratat a Lorda, fou venut a en Francisco García, un conductor de ca l'Olivet que el tornà a carrossar amb una carrosseria produïda per Factories Zane SA ubicada al barri saragossà de Valdefierro. No disposem pas de fotografies d'aquest cotxe amb carrosseria Zane:
Atès que el personal que treballava a la delegació que el Ministeri d'Indústria espanyol tenia a Girona llogà l'any 1958 aquest Ford per desplaçar-se fins a Lorda i no podia pas circular per França perquè tenia una placa verda provisional, els funcionaris s'encarregaren de precipitar el tràmit administratiu de la concessió de la matrícula definitiva que estigué resolta en un parell de dies. Segurament que és una manifestació del principi d'oportunitat i celeritat administrativa.
L'altre autocar, identificat amb el número 2, era un Chevrolet que muntava una carrosseria construïda per en Teixidor de Banyoles, can Gana de motiu. Se li instal·là un motor dièsel Perkins. Aquest autocar el comprà, al cap d'uns anys, Autocars Camps de Tordera, empresa familiar desapareguda.
El proper any s'escau els cinquanta anys de la venda de Factorias Nápoles SA, fabricant de vehicles Nazar, per la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Saragossa, Aragó i Rioja, l'actual Ibercaja Banc SAU, a Barreiros SA.
Atesa la seva condició de creditor majoritari, la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Saragossa, Aragó i Rioja prengué el control de Talleres Nápoles SA, empresa fundada a Saragossa per l'empresari italià Vincenzo Angelino Gervasio i que produïa els vehicles Nazar, després d'haver presentat l'any 1962 suspensió de pagament. Ibercaja resolgué d'apartar de la direcció de l'empresa el seu fundador i nomenà un equip directiu de la seva absoluta confiança amb un programa i objectiu molt clar: sanejar l'empresa i treure-se-la de sobre.
La primera opció de compra que Factorias Nápoles SA tingué sobre la taula la presentà el grup nord-americà Mack. No es dugué a terme pels entrebancs plantejats pel ministeri d'Indústria espanyol que actuava sota la pressió i en defensa dels interessos que exercien els altres dos fabricants espanyols de camions pesats, Enasa-Pegaso i Barreiros. Aleshores els responsables de Ibercaja SA no tingueren cap més alternativa que vendre Factorias Nápoles SA, societat successora de Talleres Nápoles SA, al grup industrial Barreiros, d'origen gallec i que tenia el domicili social i les plantes productives a Madrid.
Aquest fracàs empresarial no desanimà pas a l'industrial Vincenzo Angelino Gervasio a treballar en el sector de l'automoció, malgrat les altes inversions i les dificultats de finançament que projectes industrials d'aquesta mena requerien així com l'intervencionisme administratiu que exercia el Ministeri d'Indústria en aquest sector, qualificat d'estratègic, i que ell coneixia de primera mà.
Després d'imaginar un projecte quimèric de fabricar en sèrie un cotxe de disseny propi i equipat amb un motor dièsel Perkins, projecte que en resultà la fabricació d'uns pocs cotxes amb la marca Sedan, en Vincenzo Angelino constituí la societat Factorias Zane SA que disposava d'una nau al carrer Camèlia del barri saragossà de Valdefierro dedicada a la construcció de carrosseries per autocars i autobusos.
Catàleg de Factorias Zane SA amb la nau que ocupava, d'una superfície de vint-i-dos mil metres quadrats, al carrer Camèlia del barri de Valdefierro, a Saragossa, on construïa carrosseries normals i autoportants amb xassís incorporat.
Després d'imaginar un projecte quimèric de fabricar en sèrie un cotxe de disseny propi i equipat amb un motor dièsel Perkins, projecte que en resultà la fabricació d'uns pocs cotxes amb la marca Sedan, en Vincenzo Angelino constituí la societat Factorias Zane SA que disposava d'una nau al carrer Camèlia del barri saragossà de Valdefierro dedicada a la construcció de carrosseries per autocars i autobusos.
Catàleg de Factorias Zane SA amb la nau que ocupava, d'una superfície de vint-i-dos mil metres quadrats, al carrer Camèlia del barri de Valdefierro, a Saragossa, on construïa carrosseries normals i autoportants amb xassís incorporat.
Algunes de les carrosseries que produí Factorias Zane SA, contingudes en aquest catàleg i dissenyades totes per en Vincenzo Angelino Gervasio, presenten una gran elegància i refinament.
El bon gust del senyor Angelino projectant vehicles l'havia manifestat en les carrosseries d'autocars, camions i furgonetes Nazar, en què predominaven les línies arrodonides, la profusió de cromats i abundoses superfícies amb vidres, acompanyades d'un interiors luxosos i còmodes.
Carrosseria de bus urbà sobre un xassís Pegaso Comet amb un frontal reeixit:
Dues carrosseries autoportants, l'una amb acabat luxós i l'altre d'un acabat més senzill:
Una altre carrosseria que construïa Factories Zane SA:
Una carrosseria autoportant d'autocar amb una capacitat de quaranta places i llur interior:
Una carrosseria normal construïda damunt d'un xassís de Pegaso Europa, que oferia seixanta-quatre places més el conductor:
Una carrosseria autoportant amb xassís incorporat procedent de Pegaso, ja prefabricada per l'empresa i de lliurament immediat:
Una bella carrosseria autoportant amb bastidor incorporat de la casa Pegaso, en la versió d'acabat luxós amb vidres laterals superiors, un gran vidre central panoràmic i un interior espaterrant:
Autocar interurbà de quaranta-cinc places amb un frontal molt similar a la resta dels models que construïa Factories Zane SA:
El model 68 de la carrosseria Zane, dotat d'una gran visibilitat, era el màxim exponent de luxe i confort. El disseny, en la nostra opinió, era plenament original, modern i innovador:
El senyor Joan Brugués tingué tres autocars carrossats per Factorias Zane SA. El primer fou aquest Sava-Austin amb matrícula GI-61272 i pintat amb una combinació de colors crema i vermell:
El Sava-Austin amb carrosseria Zane escortat per dos autocars Pegaso Monotral, també de la casa, al Parador de Caldes de Malavella i l'Hostal Catalunya, al peu de la carretera Nacional II:
Una altre fotografia del Sava Austin:
Aquest autocar treballà al començament transportant el personal de l'aeroport de Girona-Costa Brava: el carregava i descarregava a l'estació del tren de Girona. Després feu serveis discrecionals. En el curs d'un viatge tingué un accident en el tram de la carretera nacional 340 que discorre pel municipi de l'Ametlla de Mar.
El Sava-Austin retratat al garatge de l'empresa Autocars Olivet al carrer Canat de Banyoles:
El Sava-Austin muntava de fàbrica un motor davanter. Atès que la moda que s'estilava al cap de poc temps fou els motors posteriors, en Joaquim Genís i Nierga, que era el mecànic de la casa, va instal·lar el motor a la part del darrera del vehicle. Aquesta intervenció provocà una lleugera modificació de la part davantera, més sòbria per la desaparició de cromats, i l'adopció d'una combinació de color crema i glauc que li conferia una sensació més suau:
En el món dels autocars, com en totes les manifestacions humanes, també imperen i manen les modes. Durant una època hi hagué la moda dels autocars que muntaven els motors en la part posterior. També es produí la moda dels autocars amb motor central.
El segon autocar que el senyor Joan Brugués, amb d'altres socis, encarregà de carrossar a Factorias Zane SA fou un altre Sava Austin que muntava la carrosseria model 68, la màxima expressió de la concepció i els gustos que el senyor Vincenzo Angelino entenia per disseny. Aquest Sava Austin, que el senyor Brugués recollí a Saragossa després de dinar amb el senyor Angelino, fotografiat amb la placa provisional al parador de Caldes de Malavella:
La part posterior del vehicle amb els llums, que són una filigrana, i les formes arrodonides tan presents en les carrosseries de Nazar i Factorias Zane SA:
Interior d'aquest autocar d'un gran luxe però que tenia l'inconvenient dels degotalls quan plovia:
Aquest autocar amb la matrícula definitiva al garatge de l'empresa Autocars Olivet de Banyoles, el qual encara presenta el mateix estat:
El darrer autocar amb carrosseria Zane que tingué el senyor Joan Brugués i Prat fou un Sava-Austin amb matrícula GI-61427, datada el 11 de juny de 1966, i una capacitat de vint-i-sis places, que formava part de la flota de sis cotxes que tenia el senyor Antoni Cassà i Jordà, l'Aiano per motiu, un transportista d'Olot (La Garrotxa), l'empresa del qual el senyor Brugués comprà a finals del 1978.
La flota d'autocars que el senyor Joan Brugués comprà al senyor Cassà el dia 6 de desembre de 1978:
La flota d'autocars que el senyor Joan Brugués comprà al senyor Cassà el dia 6 de desembre de 1978:
El Sava-Austin carrossat per Factories Zane SA procedent de la flota del senyor Cassà i retratat al nou garatge d'Autocars Olivet als afores de Banyoles, poc abans de donar-lo de baixa el 18 d'agost del 1979:
Amb aquest article hem recuperat com es feien les carrosseries en els anys 1950, algunes de les carrosseries que construí Factorias Nápoles SA de Saragossa, de vida efímera com s'estilava en les iniciatives empresarials endegades pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, i els tres cotxes Sava-Austin del senyor Joan Brugués equipats amb aquestes carrosseries saragossanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada