Transports Casacuberta d'Olot: el butà i les càrregues generals (I).

En Samuel Casacuberta i Camps nasqué el febrer de 1921 al mas Busquets de Batet, un poble a tocar d'Olot, exactament a quatre quilòmetres de distància. La seva família feia de pagès. Completats els estudis bàsics, es posà a treballar i es casà cap a l'any 1945 amb la Maria del Tura Masdeu Valeri, filla d'Olot, motiu pel qual fixà llur residència a la capital de La Garrotxa. En aquells anys féu de paleta. 

El 19 de maig de 1951 el senyor Casacuberta es tragué el carnet de conduir de primera, que li permetia de conduir camions i autocars. Aleshores resolgué d'abandonar la professió de paleta per fer de conductor professional. 

El permís de conduir expedit a favor del senyor Samuel Casacuberta:

En Gassiot d'Olot, els fills del qual exerceixen d'advocats a Barcelona, tenia uns quants camions destinats als treballs de desforestació per la construcció de l'embassament de Susqueda, a la conca del riu Ter. Aquesta fou llur primera feina de xofer. 

Un camió enramat que participava en la celebració de la festa de Sant Cristòfol, de molta anomenada a Olot, en els anys que el senyor Casacuberta treballava per compte del senyor Gassiot: 

Plegat que fou de treballar pel senyor Gassiot, devers l'any 1955 aproximadament entrà a treballar a la casa Teisa d'Olot, antiga empresa dedicada a prestar el servei regular de viatges -els autos de línia com eren coneguts arreu de Catalunya- i serveis discrecionals per carretera, principalment excursions els caps de setmana. Durant la setmana laboral, que aleshores comprenia també els dissabtes, feia el servei de línies regulars i els caps de setmana dels mesos de bon temps excursions organitzades.

El senyor Casacuberta, a la dreta, amb el senyor Joan Collell, fill de Lleida, que organitzava excursions i sortides en autocar els caps de setmana, retratats a Roses (Alt Empordà), davant de l'autocar que la casa Teisa li assignà, un vell autocar reconstruït completament:

Cap a l'any 1960 el senyor Casacuberta es posà pel seu compte. Comprà d'ocasió un camionet Sava Austin carrossat amb una caixa de transports generals per fer tota mena d'encàrrecs i serveis: paqueteria, distribució, mudances, mobles. Un Sava Austin per la distribució del butà als pobles de la Garrotxa com el que comprà el senyor Casacuberta:

El camionet Sava-Austin, que no li sortí gaire bo i li causà molts de problemes mecànics, el tingué solament un parell d'anys. L'any 1962 comprà, també usat, un Ebro B-45, el característic camió lleuger de repartiment i trajectes de curta distància dels anys 1960 amb llur cabina de morro i pintat de color vermell, carrossat amb un bolquet. Treballava per la construcció. Traginava sorra i també greda que carregava al volcà de Montsacopa, a la ciutat d'Olot, una activitat avui dia no permesa. 

L'any 1964 el senyor Casacuberta comprà al senyor Olivet de Castellfollit de la Roca el servei del transport de bombones de butà des de la central que l'empresa estatal Butano SA tenia a Caldes de Malavella fins al magatzem que la família Castanyer, titular de la concessió de la distribució del butà a la comarca de la Garrotxa, tenia al Bosc de Tosca, al municipi de Les Preses.

El senyor Josep Maria Castanyer, gerent de l'empresa familiar que distribuïa el butà a Olot i els pobles de la comarca de la Garrotxa:

Revista número 20 de Gent de Butano, butlletí informatiu editat per Butano SA, corresponen al mes de juliol de 1966, que recollia un article dedicat a l'agència d'Olot amb la flota de vehicles que hi treballava, entre els quals, el Nazar B de set tones del senyor Samuel Casacuberta:

En possessió del servei del transport de les bombones de butà entre la planta de Caldes de Malavella i el bosc de Tosca, a Les Preses, el senyor Casacuberta realitzà els primers viatges amb el camió Ebro B-45 carrossat amb el bolquet. Ben aviat s'adonà que l'Ebro no li era pas útil per aquesta escomesa: el motor era de poca potència i el bolquet presentava poca capacitat de càrrega. Aleshores comprà a l'agència que els senyors Fontàs i Costa, representants de la casa Nazar tenien a Banyoles, un camió Nazar B de set tones equipat amb un motor Perkins. La caixa fou construïda pel carrosser Sol-Xar de Girona. 

Retrat del pati del magatzem que l'agència Castanyer, distribuïdors oficials del butà a la comarca de La Garrotxa, tenia al Bosc de Tosca, a Les Preses, amb els quatre vehicles que hi treballaven: el camió gros, el Nazar del senyor Casacuberta, dos camionets Sava-Austin i una furgoneta tancada Citroen Dos Cavalls:

El senyor Casacuberta feia amb el Nazar invariablement la mateixa ruta: transportava des del Bosc de Tosca per la carretera de Besalú-Girona i la nacional II, les bombones de butà buides fins a la planta central que Butano SA tenia a Caldes de Malavella. Allà carregava les bombones plenes que s'havien de repartir a la comarca de La Garrotxa i les dipositava al magatzem de l'agència a Les Preses.

En el període de garantia del Nazar, el senyor Casacuberta confià el manteniment i les reparacions al taller oficial de Girona, el cap de mecànics del qual era el senyor Pere Liu. Extingit el servei oficial Nazar a Girona per la desaparició de l'empresa Factorias Nápoles SA de Saragossa, comprada per Barreiros, el senyor Casacuberta confià aquest servei al senyor Pere Liu, que s'havia establert de mecànic pel seu compte. 

L'any 1968 el senyor Casacuberta vengué el Nazar a un particular d'Olot que recollia cantines de llet a les masies i granges de les rodalies d'Olot i les duia a la central de refrigeració de la llet que hi havia al costat de l'estació del tren d'Olot i a prop del riu Fluvià, i estrenà un camió Barreiros Super Azor Gran Ruta equipat amb un  motor dièsel de cent setanta cavalls de potència comprat nou a Dimasa, el concessionari oficial de Girona. El Barreiros, amb matrícula GI-79674, retratat al magatzem del butà del Bosc de Tosca:

Atès que el camió se li féu petit per transportar totes les bombones de butà que l'agència d'Olot necessitava per atendre la demanda, el senyor Casacuberta comprà un remolc, adaptat pel carrosser Bertran de Banyoles, que li enganxà al Barreiros per traginar més bombones. 

El camió Barreiros retratat a la plaça Clarà, davant de l'Escoles Pies, al centre d'Olot, on hi residia el senyor Casacuberta. Són els anys, a finals del 1960, que encara es podia aparcar davant de casa el cotxe o, en aquest cas, un camió amb remolc:

Aquest pobre Barreiros, equipat amb un motor de 170 cavalls de potència amb què havia de transportar les bombones de butà carregades a la caixa i el remolc, no podia amb la seva ànima. No tirava de cap manera. Aleshores es vengué el remolc i comprà a l'empresa Transports Sellés de Quart, gran client de la casa Barreiros, un altre Super Azor Gran Ruta que muntava el mateix motor de cent setanta cavalls de potència. 

El primer Barreiros Super Azor Gran Ruta que comprà el senyor Casacuberta retratat a la plaça Clarà d'Olot en el moment en què el mossèn el beneïa en la festa de Sant Cristòfol:

El segon Barreiros Super Azor Gran Ruta que el senyor Casacuberta comprà a Transports Sellés, amb matrícula GI-78195 i que conservava la combinació de glaucs que identificaven els camions de l'empresa de Quart, molt coneguda a les comarques gironines, en el moment de rebre la benedicció del mossèn en la festa de Sant Cristòfol:

El senyor Samuel Casacuberta conduïa el Barreiros de color verd, comprat usat a Transports Sellés, i un xòfer llogat, en Lluís Ferrés, conduïa l'altre Barreiros, pintat de color taronja i comprat nou. 

Continuarà.