L'Estand que ENASA-Pegaso muntà a la Fira de Mostres de Barcelona l'any 1962: els nous temps.

Si hi ha un any d'una gran significació en la història de ENASA, l'empresa de capital públic que fabricava els camions Pegaso, poc destacat segons el nostre parer pels estudiosos en la matèria, és el 1962. I el motiu rau en la renovació completa de la gamma de camions personalitzada en el llançament del Pegaso Comet, un autèntic supervendes, per bé que el gir emprès per ENASA sota la direcció d'en Claudio Boada i Villalonga ja s'havia manifestat amb el Pegaso 1060, un camió dotat d'un motor d'una gran eficàcia, potència, rendiment i fiabilitat en comparació amb els models anteriors, força més problemàtics, i que arraconava el període en què l'empresa estigué sota la direcció de l'enginyer Wifredo Ricart, que participava en el falangisme omnipresent aleshores.

Si hi ha una fotografia que il·lustra aquest canvi és l'estand exterior que ENASA plantà al capdamunt de la fira de mostres de Barcelona l'any 1962, en la intersecció de l'avinguda de la Reina Maria Cristina amb l'avinguda de Rius a Taulet, als peus de la font projectada per l'arquitecte Carles Buïgas: 

 

Aquesta fotografia, enviada per la senyora Mercè López de Sant Cugat del Vallès, recull tres Pegasos 1031, un model basat en el Pegaso Z-207, del qual n'és una posada al dia, i que representa la transició entre el Z-207 i el Comet, dos models que encarnen dues concepcions diametralment oposades d'entendre un camió. L'una emfatitza criteris tècnics i l'altre la rendibilitat del vehicle amb tot el que aquest concepte comporta: durabilitat, polivalència d'usos, potència de motor per la capacitat de càrrega, consum moderat i manteniment econòmic.

La bona acollida que el Pegaso Comet tingué en el mercat deriva també de dos fets addicionals: el pragmatisme que el senyor Boada imposà en el desenvolupament dels nous models que produí Pegaso d'ençà dels anys 1960 i aquella dècada prodigiosa amb un creixement econòmic vertiginós.

L'habilitat que demostrà l'Eduardo Barreiros, l'industrial espanyol més important de la segona meitat del segle XX, en el disseny i producció del Barreiros Halcon i Saeta, models que equipaven unes motoritzacions basades en motors d'acreditada eficàcia i cabines procedents d'altres constructors de camions estrangers molt modernes, sense que suposés una competència directa atès que la importació de Berliets en aquells anys era testimonial, l'aplicà en Boada a Pegaso: la cabina del Comet és un rejoveniment encertat de la del Ford Simca Cargo i el motor procedia del Leyland Comet -del qual en conservà el nom. Un camió amb aquests atributs, i amb una qualitat superior al Saeta, el seu competidor directe, amb una fabricació molt més senzilla, econòmica i ràpida que no pas el Z-207 que comportà una augment de la producció de camions amb la mateixa maquinària i personal, juntament amb la gran demanda de vehicles particulars i industrials que es produí a partir de 1960 per l'augment i renovació del parc automobilístic, en resultà un èxit absolut i rotund per Pegaso, èxit que mantingué amb la comercialització del Pegaso 1095 i el 1065 Europa.  

El Pegaso Comet comercialitzat l'any 1962: 

Dos Pegasos Comet de l'empresa Transports Vicenç Bach de Sant Quirze de Besora:

Un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet de l'empresa de Barcelona Excavacions Gonzalo García SA:

Aquest període gloriós de Pegaso durà poc més de deu anys. L'any 1973, amb la crisi del petroli, l'empresa patí unes pèrdues econòmiques considerables any rere any que s'acabaren vint anys més tard, quan l'Institut Nacional d'Indústria vengué ENASA al grup  FIAT-IVECO.