Tercera trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló (I).

Ahir divendres per la tarda, tal com tenim per costum, abandonarem la ciutat de Barcelona per passar el cap de setmana a Ripoll. L'oscil·lació tèrmica de Barcelona a Ripoll, dues ciutats separades només per cent quilòmetres de distància, era de deu graus. Sortirem a dos quarts de set de Barcelona amb dinou graus i a Ripoll, a les vuit del vespre, el termòmetre de l'automòbil marcava nou graus de temperatura. El temps tampoc era el mateix; assolellat a Barcelona i capotat a Ripoll. 

Ahir vespre, a casa, mirarem amb interès la informació meteorològica que oferia la televisió catalana. Per a la comarca d'Osona, on avui ha tingut lloc l'encontre de camions clàssics, es preveia un temps irregular. O sigui, que podia ploure, caure un ruixat, fer sol o un temps intermitent amb l'alternança de sol i pluja.

Aquest matí, en el moment d'alçar-nos del llit, el temps a Ripoll era plenament tardorenc. Dia humit i fresc amb núvols baixos que, cap al migdia, ha remuntat amb la sortida del sol i l'alegria que envaeix i s'encomana als vilatans. Aquest era el temps que a un quart d'onze ens hem trobat al pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló. Un dia tapat i fresc que hem combatut amb anoracs. A mig matí, l'aparició del sol amagat rere els núvols ha vingut acompanyat de l'afluència de visitants a la tercera edició de la trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló.   

Enguany hi hagut menys vehicles exposats que en l'anterior edició, la de l'any 2013. És comprensible i lògic que arran de la coincidència de dates amb les fires de Sant Lluc d'Olot, de gran vivacitat i concurrència a la comarca de la Garrotxa, no hi hagin comparegut vehicles d'aquell cantó. Resulta més incomprensible que no hagi comparegut cap vehicle dels pobles del voltant. Llevat del Sava dels senyors Soldevila de Sant Hipòlit de Voltrega, un camió que presenta un gran interès i excel·lent estat de conservació, el Pegaso Tecno de l'empresa Arenes i Graves Castellot SA de Manlleu i el Pegaso Comet de Transports Nord de Torelló, no ha comparegut cap camió més de Vic, Torelló i Manlleu. I n'hi ha uns quants camions guardats i aptes per circular en aquestes dues poblacions industrials. Senzillament no s'entén el poc suport prestat pels amos de camions que resideixen en els pobles limítrofs per a consolidar aquest encontre. 

En un altre categoria cal posar els propietaris de vehicles que havien aparaulat la seva assistència i al darrer moment, amb una qualsevol excusa, s'han fet enrere. A Catalunya, país de pacte i d'un fi sentit comercial, la paraula donada tenia un gran valor. Era un compromís ferm, definitiu, que anava a missa. Sembla que aquesta manera de ser nostra, bàsica per les transaccions comercials atès que atorgava seguretat jurídica, s'està perdent. És la única explicació plausible davant el desistiment d'assistir a aquest encontre feta els dies anteriors a la celebració per alguns  amos de vehicles que s'hi havien compromès. Una pena, tant pels afanys esmerçats pels organitzadors, als qui felicitem per la feina executada i el temps invertit, com pel poc valor que alguns donen a la pròpia paraula. 

El primer vehicle exposat era una ambulància Simca matriculada a Toledo. L'evolució de les ambulàncies al nostre país, aquests darrers quaranta anys, ha estat prodigiós. 

Un dels assistents que mai falla. Antic automòbil Citroen transformat en els anys 1940 en camioneta amb una caixa. La falta de vehicles industrials en la postguerra impulsà la conversió de molts taxis de Barcelona en vehicles de transport:

El senyor Francesc Sagalés també participà en l'encontre amb aquest Ford A jardinera que feia el servei dels balnearis de Caldes de Montbui:

Un Ford que fou de l'empresa Tallers Casals SA (TACSA) de Ripoll i que un afeccionat de Sant Joan de les Abadesses està restaurant; més amunt, l'altre Ford de can Casals amb la cabina pintada de color gris, també propietat del mateix col·leccionista:

El camionet Nazar B de tres-mil cinc cents quilos restaurat pel senyor Xavier Castells i Quintana, un dels organitzadors de l'encontre, gran afeccionat als camions clàssics i erudit de la història del transport de casa nostra:

Aquest camionet, per la novetat que representa, ha estat una de les atraccions principals de la trobada de camions clàssics. És l'únic Nazar restaurat que hi ha ara per ara a Catalunya. Al seu costat, el Pegaso Comet de Transports Nord de Torelló:

Una furgoneta Citroen procedent d'un club d'afeccionats de la Garrotxa. Al fons, passejant, en Martirià Brugada i en Pere Liu:

Un camionet Santana i un camió Ebro B-45 procedent de Manresa:



El camió Ebro de Manresa, ben restaurat:

Un Pegaso Tecno porta-contenidors, encara en actiu -treballa cada dia- de l'empresa Arenes i Graves Castellot SA de Manlleu. En Carles Amils, que el conduïa, ens comentà que a diferència dels camions Volvo, on predomina i mana l'electrònica, aquests Pegasos són fàcils i agraïts de reparar:

I un altre que mai falla, en Ramon Camprubí i la seva tractora Scania, matriculada l'any 1998 i amb set-cents mil quilòmetres recorreguts:

Continuarà.