En Toni Tomàs pujava sovint a Andorra per descarregar farina en un forn que hi havia a la Carretera de la Massana. En aquests viatges sovint l'acompanyava l'Antoni Vendrell. A la parròquia de Sant Julià de Lòria hi havia un garatge a cel obert excavat a la muntanya on hi tancaven els camions de dues empreses andorranes, Transports Areny i Materials Riba.
Els senyors Tomàs i Vendrell davant del Pegaso Troner de Transports TRO d'Igualada que descarregava farina en el forn de la carretera de la Massana, a Andorra:
Des de la cabina del camió estant els senyors Tomàs i Vendrell veien en el garatge exterior de la parròquia de Sant Julià de Lòria, si no restava amagat darrera dels semiremolcs amb plataformes laterals de Transports Areny i de les cisternes de ciment de Materials Riba, un Pegaso 140 dièsel amb matrícula de Barcelona, completament esgavellat. Llur matrícula era B-117119. El senyor Antoni Vendrell recolzat davant del Pegaso 140:
En Toni Tomàs al costat del Pegaso 140:
Estat que presentava el Pegaso 140 aparcat en el garatge exterior de Sant Julià de Lòria l'any 2000:
Els senyors Vendrell i Tomàs a causa de la singularitat del vehicle -fou el primer Pegaso dièsel que produí ENASA i el darrer model que muntava la cabina del Mofletes, la primera cabina de camió que sortí de la fàbrica de la Sagrera de Barcelona amb la marca Pegaso- van plantejar de comprar-lo i restaurar-lo. El senyor Vendrell va contactar amb el senyor Areny per comprar el Pegaso. El senyor Areny fou molt amable i atent. Va proposar-los que els hi passessin una oferta pel Pegaso, però pel que feia al preu no es barallarien pas, que segur que s'entendrien. I que no hi havia pas cap inconvenient pel que feia al transport. Transports Areny els hi portaria el camió des d'Andorra a Igualada.
Van posar fil a l'agulla. Van parlar amb en Ton i en Quadras, dos mecànics experts i veterans que treballaven a Grues Suàrez i Soler, que fou taller oficial Pegaso a Igualada i s'havien fet un fart de reparar camions Pegaso 140 dièsel. Els dos mecànics els hi van exposar tots els inconvenients que es trobarien davant d'una restauració d'aquella envergadura. El primer, el trencament dels espàrrecs en l'operació de treure les culates. Seria un pou sense fons de gastar diners. Davant d'uns arguments tan clars, els senyors Vendrell i Tomàs van desistir de restaurar el Pegaso.
Al cap d'uns anys, en una revista de compravenda de vehicles aparegué la venda del Pegaso sense la caixa i sense restaurar, tal com estava a l'aparcament exterior de Sant Julià de Lòria. Fou la última notícia que hi hagué del vehicle. No se n'ha sabut res des d'aleshores. S'haurà perdut o el conserva algun afeccionat?
Agraïm a l'Antoni Vendrell les fotografies d'un dels pocs Pegasos 140 que es conservaren fins els anys 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada