En Salvador Vendrell Fabregat era fill de can Milà, una masia propera a Sant Martí de Tous. Era un bon pagès. Coneixia bé l’ofici i la terra. Era complidor, treballador i discret. Es casà a l’ermita de la Mare de Déu de Sentfores, en el municipi de Sant Martí de Tous. Com a bon pagès, tenia la il·lusió de posseir un mas propi.
El senyor Vendrell li agradava de conrear vinyes. Era un conreu d’una certa extensió a la comarca de l’Anoia a causa del clima de la zona, favorable al conreu del raïm. Per aquesta raó arrendà moltes vinyes. En pagament de l’ús de la vinya lliurava a l’amo una part del raïm collit.
Acabada la guerra civil, tingué l’oportunitat de comprar la masia de can Blasi, a Vilanova del Camí, que disposava d’un pou d’aigua i una hectàrea de terra al seu voltant. També tenia espai per al carro i el cavall. Era el mas ideal que cercava per establir-se i fer de pagès. El propietari en volia quinze mil pessetes. Una capital considerable aquells anys de fam i repressió.
Féu unes quantes gestions, que foren infructuoses, a familiars per poder reunir el capital necessari per comprar la finca. Eren temps extremament precaris i incerts. La resta de països europeus lluitaven en la Segona Guerra Mundial. El capital el trobà en la munificència del senyor Cardona, un bon amic del seu pare, que tenia un establiment comercial a Igualada, el qual li prestà els diners i l’hi posà unes condicions de devolució del capital deixat molt favorables: sense interessos i en els terminis més convenients i avantatjosos possibles, o sigui, quan poguessin tornar-los en funció del rendiment de les collites.
L’any 1942 el senyor Vendrell féu realitat un dels somnis de la seva vida, la compra de can Blasi. Aquell any les coses van venir-li de cara. Llaurà, en un camp bastant gran que hi havia davant de la masia, cigrons. El temps acompanyà. Tingué una collita extraordinària de cigrons. Collí un munt de sacs, en la immediata postguerra, que va vendre a molt bon preu. Amb el preu de la collita de cigrons va poder retornar íntegrament el préstec al senyor Cardona. Fou una collita inusual. Mai més va tenir una collita amb un tal rendiment. La masia de can Blasi a Vilanova del Camí:
La major part de la finca de can Blasi, més de la meitat de llur superfície, va desaparèixer arran de les obres de l’obertura de la ronda sud d’Igualada. La masia, que estava força deteriorada, fou aterrada. De la superfície original, una hectàrea, la família Vendrell en conserva uns 4.000 m2.
Cap a l’any 1950 li van oferir de comprar la vinya de la Serra, a Vilanova del Camí. Era molt costeruda amb un desnivell molt fort, pronunciat. Dalt la vinya hi havia un camí amb un reng d’oliveres. La vinya, en la part inferior, limitava amb un camí i una riera. Tenia unes vistes magnífiques sobre el Pla de les Gavarreres, on avui dia hi ha el restaurant Carpi, travessat per una recta llarga de la carretera de França, la nacional II. Des d’allà estant també s’albirava l’hostal del Porc. Era, a conseqüència de la seva ubicació, un extraordinari amfiteatre sobre l’antiga carretera nacional II, una via el paviment de la qual era format per llambordes i plataners a banda i banda. El túnel de la carretera nacional II a Cervera l'any 1955:
El senyor Vendrell hi treia cigrons, guixes i veces per als cavalls. Quan el fill petit, l’Antoni, devers els anys 1955 i 1956, acompanyava a son pare a vinya de la Serra, s’embadalia amb el pas dels camions per la recta de la carretera nacional II que creuava el Pla de les Gavarreres. Recorda perfectament el trànsit de camions nord-americans com Mack, anglesos com Leyland, i alemanys com Bussing Nag, Mercedes Benz i Man, dotats d’unes cabines amb uns grans capós davanters, que marxaven cap a Barcelona i cap a Lleida. Els Macks de Transportes Olloquiegui, els de Transportes Gerposa, els de Mateu & Mateu, els de Transportes El Mazo i de Transportes Pio de Madrid i els de Transportes Ochoa. Eren els principals transportistes que hi havia aquells anys. Un Bussing Nag i un Man de Transports Padrosa de Figueres. En Pere Padrosa Puignau és dret davant del Bussing i assegut al final del remolc del Man:
Publicitat de Transports Mateu & Mateu:
Dos camions de Transportes Gerposa:
Alguns camions que tingué l'empresa basca Transportes Ochoa en els anys 1950:
Publicitat de Transports Ochoa:
Autocar del Transports Jové, en Bernet de motiu, que foren els primers transportistes que treballaren per la cervesera San Miguel de Lleida, posada en funcionament l'any 1957:
Cap a l’any 1955 l’Antoni Vendrell no recorda pas gaires Pegasos a la carretera nacional II. Aquests camions vindrien uns anys més tard. Eren camions estrangers els que aleshores hi circulaven. Els conductors que els manejaven eren uns bons professionals, gent d’ofici amb molta experiència. Portar aquells camions no era pas fàcil. Calculaven tothora la potència del motor que tenien en funció del pes de la càrrega que portaven per pujar les costes i la capacitat dels frens en els pendents. Eren camions que permanentment transportaven més pes del permès.
Passat l’hostal del Porc, els camions enfilaven la pujada de cal Carrés i després la de can Palà, que era terrible. Els xofers, que anaven acompanyats dels camàlics, posaven la primera curta i els camions amb els motors a màxim rendiment, amb penes i treballs, esbufegant, arribaven al cim. Causava feredat com bramulaven els motors sotmesos a un gran esforç, un rendiment intens. Un turisme accidentat a la carretera nacional II:
El monument al timbaler del Bruc, aixecat al costat de l'antiga carretera nacional II:
Devers l’any 1966, el senyor Vendrell, ja gran, va vendre la vinya de la Serra al senyor Claramunt, propietari d’una sabateria a Igualada. El senyor Claramunt abandonà el conreu a la vinya al cap de pocs anys. Una gran part d’aquesta vinya també va desaparèixer a causa de l’obertura i posada en funcionament l’any 2010 de la ronda sud d’Igualada. Només se’n conserva la part superior, sense cap conreu ni rendiment. Ara hi creixen els pins.
L’antiga nacional II que el senyor Vendrell veia des de la vinya del seu pare, com els camions i els xòfers que els conduïen, són història. Només se’n conserven alguns trams abandonats i algunes poques fotografies dels camions que les referides empreses de transports tingueren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada