Aquest bloc va iniciar llur activitat a començaments de gener d'enguany; a la tardor de l'any 2008 estava sopant al Restaurant Can Costas del municipi d'Ogassa-Surroca, bonic i recomanable poble ripollès famós per les seves antigues mines de carbó, tancades des de l'any 1975, quan vaig preguntar-li a la mestressa del restaurant si tenia pas cap fotografia de camions antics. La mestressa rient va presentar-me al seu pare, qui, parsimoniosament, va mostrar-me dues fotografies de dos camions que havia tingut acabada la guerra civil, exposant-me els seus records i vivències. De sobte, vaig adonar-me que si aquesta petita història no es recollia en un bloc, el seu record es perdria indefectiblement. Les fotografies d'aquests dos camionets són inserides al segon article d'aquest bloc.
Des del gener fins ara, i havent transcorregut més de 7 mesos, crec que cal fer balanç del funcionament del bloc. Com no pot ser altrament, no em pertoca valorar el contingut ni la qualitat; endemés, la temàtica escollida certament no és gaire popular. Si bé aquest bloc l'he creat com una activitat purament de lleure i amb la intenció de recollir i explicar històries de transportistes i llurs vehicles, el número de visites creixents crec que palesa un cert interès per part dels afeccionats a aquesta temàtica. Tampoc he volgut centrar-me en els vehicles sinó que he volgut donar una visió més ample de tot el món que envolta una activitat com el transport a Catalunya; aquesta ampliació de continguts també pretén fer-lo més atractiu a un major nombre possible d'interessats en aquesta temàtica. També haig de confessar que els magres coneixements tècnics no em permetrien fer un bloc centrar especificament en els vehicles.
Una de les altres sorpreses que he tingut ha estat la procedència de les visites; aquest bloc rep bàsicament visites de l'Estat espanyol, centrades en les ciutats de Barcelona i rodalies, Madrid i Girona; també hi ha nombroses visites de Brasil; tenim un afeccionat argentí que ens visita cada setmana; i un senyor d'Argelia que també li plau de visitar-nos. De Paris també rebem algunes visites; i d'Alemanya també tenim la sort que ens segueixen. Aquesta circumstància ha justificat que s'hagi instal·lat un traductor automàtic al respectiu idioma.
Finalment, també vull esmentar que el periodista i crític d'art Carles Guerra, en un article aparegut en un monogràfic sobre els Pirineus publicat pel diari LA VANGUARDIA a mitjans del mes de juny passat, va comentar amb intel·ligent ironia un article d'aquest bloc sobre els camions de l'empresa FONTAGA SA que comercialitza l'AIGUA DE RIBES; en aquest article, el Sr. Guerra exposava que la marca Pirineus ja no es trobava a la publicitat, la qual provoca una certa malfiança entre els consumidors, sinó en els comentaris dels blocs; afegia que la publicitat que aquest bloc realitzava de l'AIGUA DE RIBES no era pas per les qualitats cristal·lines de l'aigua d'aquesta empresa, sinó per la flota de camions que tenia: un bonic Iveco Stralis, unes tractores Scania, un Volvo de tres eixos molt adient per a circular per una carretera com la C-17 o el Pegaso Tecno, un dels millors camions fabricats per ENASA.
El darrer camió Pegaso Tecno de l'empresa AIGUA DE RIBES, que el crític d'art Carles Guerra esmenta en un article publicat a LA VANGUARDIA, aparcat al barri d'Engordans de Ripoll:
Des d'ací, vull expressar el meu agraïment a tots els qui m'han ofert desinteressament fotografies, catàlegs i informació per a confegir els articles; també a tots els visitants que gaudeixen del contingut d'aquest bloc, atès que la seva presència constitueix un gran estímul per a continuar aquesta tasca.
