Manual d'instruccions del camió Ebro P-190 produït per Motor Ibèrica SA (i III).

Exposem més elements que incorporava de sèrie el camió Ebro P190, els quals es detallen en el manual d'instruccions editat per la Direcció d'assistència tècnica de Motor Ibèrica SA l'any 1975. El primer element, el selector pneumàtic del pont posterior de dues velocitats:

Canvi d'oli de la servodirecció:




Canvi de l'oli i del filtre de la servodirecció i purgador del circuit de la servodirecció:





Canvi dels elements del filtre del combustible:





Ajustament de la folgança de les vàlvules:



Bomba alimentadora:



Disposició del sistema d'injecció de combustible:



Buidatge del sistema de refrigeració:



Roda de recanvi a la part posterior del xassís:



Bateries:



Desmuntatge dels llums davanters:



Substitució de les bombetes dels llums posteriors:



Identificació dels fusibles:





Reglatge dels llums davanters:

Aquest manual d’instruccions, amb un  contingut didàctic i entenedor, conté fotografies dels elements acoblats al camió Ebro P190 i el procediment per fer-ne el manteniment ordinari. Qualsevol propietari del vehicle, amb interès i en possessió de les eines adients, podia executar algunes operacions bàsiques de manteniment. També corre la brama que molts mecànics dels concessionaris Ebro escampats arreu del país no tenien prou coneixements ni formació especialitzada per reparar correctament i amb garantia el motor de vuit cilindres en V que aquest model equipava. 

Observat amb perspectiva, podem concloure que aquesta fou la darrera cabina que un fabricant espanyol de camions projectà i construí. La cabina del Barreiros 4220, dissenyada a Madrid per tècnics espanyols, fou presentada i comercialitzada l’any 1969. La rèplica de Pegaso, la cabina quadrada, fou presentada al Saló de l’Automòbil de Barcelona l’any 1972. Aquesta cabina, muntada sobre distints models de Pegaso, es produí ininterrompudament fins el cessament de la producció dels camions Pegaso i llur desaparició l’any 1993. 

La cabina del model Ebro P, presentada al Saló de l'Automòbil de Barcelona l'any 1973, convenientment ajustada, fou muntada en els models Ebro M i L, llançats a les darreries de la dècada de 1970 per substituir la sèrie E. I fou una cabina que, ben adaptada a les modes i pertinents actualitzacions, un exercici en què els italians hi excel·leixen, estigué en producció i comercialitzada amb la marca Nissan fins a les darreries dels anys 1990. La cabina del model Atleon, que la succeí, és un producte íntegrament Nissan malgrat fos desenvolupat a Espanya.

Hem de lamentar el poc interès que aquest model ha suscitat en els col·leccionistes espanyols de camions clàssics. el nombre dels quals s'incrementa cada any. Només tenim constància d’una unitat restaurada per un transportista del poble de Xàbia, a la Marina Alta, en Gaspar Cardona. Tant de bo que tal situació es redreci. 

Agraïm al senyor Trayter de la Bisbal d’Empordà l’interès manifestat per difondre aquest manual d’instruccions que conserva d’un Ebro P190 que tingué fa uns quants anys.

Tercera trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló (III).

Seguint el programa d'activitats de la trobada, a les dotze del migdia, l'hora de l'àngelus, els motors dels camions i demés vehicles foren engegats. Començava la rua pels carrers de Sant Vicenç de Torelló i Torelló, la capital de la vall del Ges. Tancava la rua la tractora Scania d'en Ramon Camprubí. Nosaltres ens encabirem i ens acomodarem com bonament poguérem a la caixa del Nazar B d'en Xavier Castells. Els tres Pegasos dels senyors Salvador i Garcia i de l'agència Nord de Torelló es posaren ordenadament a la fila per fer la volta:

La caixa del camionet Nazar B curulla d'afeccionats que participaren en la rua; fotografia feta pel senyor Juan Salvador des del seu Pegaso Tecno:

 

Darrera del Nazar seguien disciplinadament el Pegaso Tecno de Ballestas y Frenos Egara SL de Terrassa, el Pegaso Comet de l'agència Nord de Torelló i el Pegaso 1135 del senyor Jordi Garcia de Vallirana:

Abandonant Sant Vicenç de Torelló:

Transitant per la carretera que uneix els pobles de Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló amb Torelló:

Rua pel centre urbà de Torelló:

Acabada la rua a quarts de dues de la tarda tornarem al punt de partida, a l'aparcament situat davant del pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló. L'estomac començava a fer rau-rau atès que ens havíem despertat aviat i el matí havia estat atapeït d'activitats. 

Marxant darrera la tractora Scania d'en Ramon Camprubí arribarem al restaurant El Triangle de Torelló. Allà, al voltant d'una taula ample i còmode ens aplegarem una bona colla d'afeccionats. Del cantó de Girona, en Joan Brugués, en Miquel Patinyo i son fill Miquel Àngel, en Pere Liu i en Xavier Pujol; del cantó de Lleida, en Claudi Herguido, en Toni Ceballos, l'Eloi i en Fernando; i de la comarca d'Osona, en Ramon Camprubí que exercia d'amfitrió, en Francesc Parramon, en Josep Salarich (Gigi), l'Antoni Arimany Piella i en Carles Amils. L'acte de menjar còmodament instal·lats a la taula, amb les converses que fluïen en la sobretaula acompanyades dels licors, coronà un dia esplèndid, rodó en tots els sentits.

Continuarà. 

Llibre commemoratiu de les XXX edicions del saló de l'automòbil de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona.

Assolida la fita de la celebració de trentè saló de l'automòbil de la Fira Internacional de mostres de Barcelona, es va editar un llibre commemoratiu que repassava la història d'aquest saló, la seva importància i els efectes positius que havia tingut.

Com ja hem comentat, el darrer saló de l'automòbil que va celebrar-se en una fira de mostres juntament amb d'altres sector productius, fou el del 1965. Tanmateix, la importància que el saló de l'automòbil tenia va ser la causa que en l'edició següent, la del 1966, es realitzés el primer saló de l'automòbil independent, que aplegava també vehicles industrials, autocars i autobusos i empreses de compoments i accessoris.

Portada del llibre publicat per celebrar la trentena edició del saló de l'automòbil de la Fira Internacional de mostres de Barcelona:

Saló de l'automòbil celebrat a començaments de la dècada del 1960. Hi destacava l'estand de Gogomobil, un popular microcotxe d'origen alemany:

El saló de l'automòbil de Barcelona celebrat l'any 1967 amb els principals fabricants espanyols i europeus: Pegaso, Barreiros, Sava-Austin-BMC-Berliet, Trimak, Commer, entre d'altres:

Presentació del Dodge Dart descapotable a l'avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona:

Exposició d'autocars i autobusos al saló de l'automòbil organitzat per la Fira Internacional de mostres de Barcelona:

Un Lamborghini Miura, possiblement un dels autos més bells que mai han estat fabricats, al Saló de l'automòbil de Barcelona. L'expectació que causava, d'altre banda, era absolutament comprensible:

El Dodge Spectro, amb una carrosseria d'encuny nordamericà obra d'en Pedro Serra, fou presentat al Saló de l'automòbil de Barcelona del 1968:

Estand dels Land Rover fabricats per Santana Motor a mitjans dels anys 1980:



L'autocar Pegaso que participava en la celebració del Mundial de Futbol del 1982:



L'estand dels Lands Rovers i dels camions Pegaso a finals dels anys 1980:

L'edició d'aquest llibre permet d'abastar la transcendència que la Fira Internacional de Mostres de Barcelona ha tingut per a Barcelona i Catalunya. I en el cas del saló de l'automòbil, aquesta importància es reforça perquè Catalunya ha estat el bressol de la indústria de l'automoció a l'Estat espanyol amb empreses capdavanteres com la Hispano Suiza, arruïnada per la bogeria dels tres anys de guerra civil i enterrada per causa de la demencial política econòmica posterior que va comportar llur nacionalització.

AIGUA DE RIBES

A Ribes de Freser, municipi de la comarca del Ripollès, ens trobem amb els camions que diàriament transporten aigua embotellada des de la planta d'embotellament d'AIGUA DE RIBES que FONTAGA SA té al costat de la carretera C-17, prop del balneari Montagut, fins a Barcelona i les ciutats que l'envolten.

Aquests camions es desplacen cada dia des de Ribes de Freser carregats d'aigua i tornen buits per la carretera C-17, antiga carretera N-152, la qual solament té 4 carrils -dos en cada sentit- des de Barcelona fins al municipi d'Orís; ara tot just s'han iniciat les obres per a llur desdoblament fins a Ripoll, una antiga i desatesa reclamació dels ripollesos, ben justificada i legítima per altra banda.

L'execució de l'eix del Llobregat a mitjans de la dècada de 1980 i la construcció del Túnel del Cadí que va connectar La Cerdanya amb Barcelona a través de Manresa i Berga, va isolar la comarca del Ripollès dels grans eixos de carreteres executats aquests darrers anys: l'eix transversal, l'eix pirinenc que arriba fins a Olot o, més recentment, el túnel de Bracons, el qual arriba tard i limitat per a atendre el trànsit que hi ha entre dos comarques molt dinàmiques com són La Garrotxa i Osona, veritables motors econòmics de Catalunya, han palesat les males carreteres que comuniquen el Ripollès amb les comarques veïnes.

Tant de bo que el desdoblament de la C-17 permeti millorar les comunicació per carretera del Ripollès amb la comarca d'Osona, esdevenint alhora un estímul per a construir el túnel de Toses amb una connexió ràpida amb La Cerdanya, i una carretera directa amb Olot i Berga, esmorteint la lenta decadència industrial i demogràfica d'aquesta comarca batejada com el bressol de Catalunya.

Avui dia, la flota de camions d'AIGUA DE RIBES és integrada per diversos conductors autònoms de la comarca del Ripollès que són alhora els propietaris dels seus propis vehicles. La presència de cada cop més autònoms és un dels trets definidors del transport avui dia. Grans empreses de distribució, tant de transports urgents -SEUR o, MRW- com de grans cadenes alimentàries -Cooperativa de Guissona, Bon Preu o Eroski- disposen d'empreses externes formades per autònoms que treballen per aquestes empreses.

Per a il·lustrar aquest article, us oferim un recull de fotografies de diversos camions que treballen per FONTAGA SA. En primer lloc, un Iveco Stralis fotografiat a Campdevànol, camió de disseny molt afortunat com és característic d'un vehicle italià.



Una tractora Scania amb el seu remolc, la qual permet una gran capacitat de càrrega:




Una altra tractora Volvo FL10, amb una cabina dissenyada i concebuda per al transport urbà i interurbà:




Pegaso Tecno rígid de 4 eixos, fotografiat a Ripoll; un dels millors camions fabricats per ENASA i, alhora, un vehicle molt adient per a aquesta mena de transports:

Una altra tractora Scania amb remolc aparcada davant de l'empresa:

Tractora DAF fotografiada a Ripoll, la qual també treballa per a FONTAGA SA:

Un camió Volvo FH-12, de tres eixos rígid, configuració molt adient per a circular pel tram de la C-17 que discorre per la comarca del Ripollès, amb molt revolts, i nevades i glaçades a l'hivern.

Una moderna tractora Scania aparcada just al davant de la planta embotelladora d'AIGUA DE RIBES.

Una altra tractora FL10 d'aquesta empresa del Ripollès:

Un Iveco de 3 eixos fotografiat a Ripoll:

Si bé la comarca del Ripollès des de començaments de la dècada de 1970 ha experimentat una gran crisi industrial pel tancament progressiu de les empreses dedicades al tèxtil i la metal·lúrgia, les millores de les carreteres d'accés, la diversificació econòmica orientada vers el turisme i noves activitats productives més especialitzades com l'alimentària o fabricació de plàstics, permeten albirar esperances de redreçament d'aquest ensopiment, del qual aquesta empresa n'és un bon exemple.