Manual d'instruccions per l'utilització i manteniment de l'autobús Barreiros Saeta 75 (i II).

Operació de comprovació de la tensió de la corretja del compressor en un motor d'un autobús Barreiros Saeta 75:

Procediment de tibar les corretges d'accionament: 



Esquema del circuit de lubricació del motor:



Boca per omplir el motor d'oli:



Operació per desmuntar el filtre de l'oli



Vàlvula de descarrega de l'oli:



Pedal d'embragatge:



Ajustament del pedal de l'embragatge:



Tap per omplir la caixa de canvis:





Respirador del diferencial:



Tap per omplir i buidar el diferencial:



Joc del volant de direcció:




Topall de direcció:



Comprovació del joc en el rodament de la boixa:



Canviar el greix en les boixes de la roda:



Finestra registre de les sabates:



Operació per regular les sabates del fre:





Operació per comprovar el nivell d'oli en la bomba del compressor:



Dipòsit d'aire i vàlvula per purgar:



Operació per tibar el cable del fre de mà:



Operació per regular la tensió de la corretja de l'alternador:



Caixa de fusibles instal·lada a l'espai de conducció del vehicle:



Alienació dels llums davanters:





Operació de desmuntatge dels llums davanters:

En la dècada de 1960 els dissabtes eren laborables. A finals d'aquella dècada s'aconseguí que la jornada laboral finalitzés el dissabte al migdia. Els transportistes, sovint empreses de naturalesa familiar, dedicaven els diumenges als treballs de manteniment dels seus camions; treball que executaven ells mateixos, a casa seva, amb les seves ferramentes i coneixements. També reparaven petites panes. Si la pana d'un camió es produïa enmig de la setmana, s'engiponava una solució provisional i matussera que es resolia definitivament i satisfactòriament el cap de setmana. El lleure no existia ni se'n sabia de la seva existència. Només en les festes assenyalades es descansava i es gaudia de la família. 

Els manuals d'instrucció que publicava Barreiros Dièsel SA eren profusament il·lustrats amb fotografies que detallaven les operacions bàsiques de manteniment dels vehicles que produïen. Només s'acudia al taller quan la pana era grossa, considerable. Tot allò que hom podia fer per seu compte, ho feia a casa. A desgrat que l'activitat del transport era molt rendible, cada mes calia fer front a les lletres de canvi que vencien. I els camions i autocars d'aleshores, amb les qualitats justetes que presentaven, s'espatllaven sovint.

En el proper article exposarem un altre catàleg de dos dels vehicles que Barreiros fabricava en els anys 1960 a la seva fàbrica de Villaverde.

Autocars de Cuba fotografiats per en Joan Brugués i Prat.

En Joan Brugués i Prat i la seva senyora han estat uns infatigables viatgers. Al llarg de la seva vida han viatjat per més de cinquanta països, de tots els continents, alguns dels quals han visitat més d'un cop. Afeccionat com és als autobusos i als autocars, en aquests viatges el senyor Brugués ha fotografiat alguns dels autocars i autobusos que hi ha trobat.

Aquests dies que gaudim de les vacances d'estiu, encetem uns reportatges d'autobusos i autocars d'arreu del món que el senyor Brugués ha fotografiat. L'any 1995 el senyor Brugués i la seva senyora van viatjar a la illa de Cuba. Uns autobusos que hi havia a una estació:

Dos petits autocars Toyota, de procedència japonesa: 



Dos autocars amb dues carrosseries completament diferent: l'una de procedència europea i l'altre americana:



Un autocar Pegaso amb una carrosseria espanyola:

És curiós que dos dictadors ideològicament antagònics com ho eren el feixista espanyol Francisco Franco i el comunista Fidel Castro, ambdós amb arrels gallegues, signessin a la segona meitat dels anys 1960 i principis del 1970 sengles acords comercials amb l'exportació de productes manufacturats espanyols, que va incloure els vehicles produïts per ENASA sota la marca Pegaso.

Un dels principals empresaris espanyols de la segona meitat del segle XX, també gallec, l'Eduardo Barreiros, després d'haver forjat un imperi industrial a l'estat espanyol que va acabar controlat per la nord-americana Chrysler, BARREIROS DIESEL SA, va establir-se a l'illa de Cuba on va desenvolupar motors dièsel sota la marca Taino. Va intentar de motoritzar Cuba com ho havia fet anteriorment a l'Estat espanyol.

Actualment el règim cubà té com un dels socis comercials preferents la República Popular de Xina. Els xinesos estan delerosos de disposar de matèries primeres, incloent-hi el petroli, i tenir mercats on col·locar els productes que produeixen. La Xina ha substituït a l'antiga URSS en aquest paper a l'illa caribenya.

Uns curiosos autobusos urbans que palesen la pobresa de Cuba i el fracàs de la revolució cubana, un malson que s'arrossega des del 1 de gener de 1959 i que ha derivat en una dictadura familiar on la repressió i les delacions garanteixen la continuïtat del règim dels germans Castro: 

Dos autocars fotografiats pel senyor Brugués a Cuba de l'empresa Veracuba:

En la propera crònica coneixerem uns quants autobusos de la República Dominicana fotografiats pel senyor Joan Brugués i Prat.