Alguns dels autos produïts per Seat que conserva l'empresa.

Avui, dia de Nadal, els records i la nostàlgia també es fan presents a taula, al costat de l'escudella i la carn d'olla, les aus farcides i rostides, les neules, els torrons, els vins i el cava. Són dies amb un punt de melangia, dissimulada per l'ambient que ens envolta, una de les grans invencions del comerç. Avui, qui més qui menys, recorda els dinars de Nadal passats i l'absència dels familiars i dels amics que ens han deixat.

I amb aquest punt de nostàlgia que ens envaeix en un dia com avui, ens plau d'exposar-vos algunes de les peces que han d'integrar, si no s'espatlla i se'n va en orris, el futur museu de Seat: els vehicles amb un major interès i valor històric produït per aquesta empresa creada per l'estat espanyol a principis dels anys 1950. 

SEAT, acrònim de la Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, fou fundada per l'Institut Nacional d'Indústria (INI) el maig de 1950. Hi hagué un estira-i-arronsa entre el grup italià Fiat, que aportava la tecnologia i els models que s'havien de fabricar, i el govern espanyol sobre la ubicació de la fàbrica. Al final, els italians imposaren el seu criteri i la gran fàbrica de Seat s'aixecà a la Zona Franca de Barcelona. 

El maig de 1953, just tres anys després de la constitució de la societat, es construïren les primeres unitats del Seat 1400. I l'any 1957 s'inicià la fabricació del Seat 600 N, el model que motoritzà Espanya en els anys 1960 i 1970, la producció del qual es mantingué fins l'any 1974. La dècada del 1970, els anys de la crisi del petroli, es produeixen el Seat 133, el 124, el 131 i el 132. L'any 1979 es fabricà el Seat Ritmo.   

L'any 1980 Fiat incomplí els compromisos celebrats amb el govern espanyol i abandonà Seat. Els cappares de l'Institut Nacional d'Indústria, sabedors que mantenir Seat com empresa d'automoció independent era inviable, negociaren amb empreses automobilistes japoneses -Toyota, Nissan i Mitsubishi-, que  frisaven per implantar-se a Europa, i amb el grup alemany Volkswagen. Els alemanys esdevingueren propietaris únics de Seat l'any 1986. La venda de Seat al grup VW, un cop sanejada després d'una inversió multimilionària per part del govern espanyol, enutjà profundament els capitostos de Fiat perquè Volkswagen adquiria la quota de mercat i la xarxa comercial.

L'any 1984 Seat comercialitzà el model Ibiza, símbol de la nova època que s'encetava amb la seva integració en el grup VW. I l'any 1993 es posà en funcionament la fàbrica de Martorell que disposava d'una gran capacitat productiva i que fabrica avui dia altres models de les marques que integren el grup VW. Fou un any també que l'empresa registrà grans pèrdues econòmiques.

Avui dia Seat és la primera empresa industrial de Catalunya amb una plantilla de dotze mil treballadors i una facturació superior als sis mil milions d'euros. La major part de la producció, amb models de gran èxit com l'Ibiza i el León, es destina a l'exportació.  

Alguns dels vehicles conservats per Seat, restaurats o en fase de restauració, que han d'integrar el futur museu d'aquesta companyia automobilística, són els següents.

Comencem amb el primer model produït l'any 1953, el Seat 1400, que inclou una versió comercial:

Seguim amb el model Seat 1400 C, comercialitzat l'any 1960, i el Seat 1500 en les diferents versions que es produí:

Un Seat 1500 de color gris perla destinat al parc mòbil dels ministeris de l'època: 

Dos Seat 1500 amb doble far, en versió llarga, concebuda pel servei de taxi interurbà, i la  versió amb caixa oberta. Ambdòs vehicles són en procés de restauració:

Un Seat 600, el model més popular de la marca, al costat d'una versió de furgó descobert usat en les visites a la fàbrica produït sobre un xassís de Siata:

Una altre versió de furgó tancat per visites construït sobre un xassís de Siata; al seu costat, renglera de models produïts en els anys 1960 i 1970:

Renglera de vehicles produïts per Seat: a l'esquerra, els models dels anys 1980 i 1990; i a la dreta, prototips que recullen la pauta del disseny de la marca: 

Tres Seat Panda, model llançat al mercat l'any 1980 per substituir el discret Seat 133: una versió ral·li, el vehicle usat pel Papà Joan Pau II en la visita a Espanya l'any 1982, i la versió Terra: 

La vocació de Seat en cobrir tot el segment de mercat de cotxe popular es reflecteix en la producció de vehicles comercials: el Seat 1400 comercial, el Seat 600 comercial i la versió de furgó tancat produït pel carrosser Costa, la Siata, el 1500 i el Seat Trans, a part de les versions produïdes per carrossers com Emelba d'Arbúcies, són els vehicles més populars de l'empresa de Martorell. 

Seat, juntament amb les altres empreses que produixen vehicles a l'estat espanyol -Renault, Citroen i Peugeot, Opel i Ford-, són un dels principals sectors industrials amb una gran capacitat exportadora. Un sector estratègic que cal preservar de totes passades. 

Autocars i autobusos fotografiats pel senyor Joan Brugués a Costa Rica.

D'aquests articles estivals sobre autocars d'arreu del món, li toca el torn a Costa Rica, el petit país d'Amèrica central que el matrimoni Brugués Olivé va visitar l'octubre de 1996. En aquesta ocasió, el senyor Joan Brugués va fotografiar-ne quatre d'autobusos, que ens il·lustra clarament sobre les carrosseries dels autocars i autobusos que hi ha en aquest país. El primer autocar, fotografiat a un hotel, va ser aquest Volvo:

Davant seu hi havia aquest microbús Mitsubishi:

Aquests països no tenen empreses d'automoció pròpies. Recorren per tant a l'importació de vehicles japonesos atès que les marques d'automoció del país del sol naixent gaudeixen mundialment de fama i reconeixement. Als Estats Units, els tres grans de Detroit van cedint gradualment quota de mercat en favor de Toyota i Honda. La lluita entre General Motors i Toyota per ser el primer fabricant mundial d'automòbils es decantarà a favor del fabricant nipó. Sense oblidar que els USA, un país profundament liberal de debò, no va pas dubtar a intervenir GM, una empresa emblemàtica de la seva indústria automobilística, per evitar-ne la fallida.  Un altre autocar de marca desconeguda captat pel senyor Brugués:

El darrer autobús fotografiat pel senyor Joan Brugués, un Mercedes Benz amb una carrosseria força reeixida de gust europeu:



En el proper article estival coneixerem alguns autocars d'Egipte. 

Autocars de Cuba fotografiats per en Joan Brugués i Prat.

En Joan Brugués i Prat i la seva senyora han estat uns infatigables viatgers. Al llarg de la seva vida han viatjat per més de cinquanta països, de tots els continents, alguns dels quals han visitat més d'un cop. Afeccionat com és als autobusos i als autocars, en aquests viatges el senyor Brugués ha fotografiat alguns dels autocars i autobusos que hi ha trobat.

Aquests dies que gaudim de les vacances d'estiu, encetem uns reportatges d'autobusos i autocars d'arreu del món que el senyor Brugués ha fotografiat. L'any 1995 el senyor Brugués i la seva senyora van viatjar a la illa de Cuba. Uns autobusos que hi havia a una estació:

Dos petits autocars Toyota, de procedència japonesa: 



Dos autocars amb dues carrosseries completament diferent: l'una de procedència europea i l'altre americana:



Un autocar Pegaso amb una carrosseria espanyola:

És curiós que dos dictadors ideològicament antagònics com ho eren el feixista espanyol Francisco Franco i el comunista Fidel Castro, ambdós amb arrels gallegues, signessin a la segona meitat dels anys 1960 i principis del 1970 sengles acords comercials amb l'exportació de productes manufacturats espanyols, que va incloure els vehicles produïts per ENASA sota la marca Pegaso.

Un dels principals empresaris espanyols de la segona meitat del segle XX, també gallec, l'Eduardo Barreiros, després d'haver forjat un imperi industrial a l'estat espanyol que va acabar controlat per la nord-americana Chrysler, BARREIROS DIESEL SA, va establir-se a l'illa de Cuba on va desenvolupar motors dièsel sota la marca Taino. Va intentar de motoritzar Cuba com ho havia fet anteriorment a l'Estat espanyol.

Actualment el règim cubà té com un dels socis comercials preferents la República Popular de Xina. Els xinesos estan delerosos de disposar de matèries primeres, incloent-hi el petroli, i tenir mercats on col·locar els productes que produeixen. La Xina ha substituït a l'antiga URSS en aquest paper a l'illa caribenya.

Uns curiosos autobusos urbans que palesen la pobresa de Cuba i el fracàs de la revolució cubana, un malson que s'arrossega des del 1 de gener de 1959 i que ha derivat en una dictadura familiar on la repressió i les delacions garanteixen la continuïtat del règim dels germans Castro: 

Dos autocars fotografiats pel senyor Brugués a Cuba de l'empresa Veracuba:

En la propera crònica coneixerem uns quants autobusos de la República Dominicana fotografiats pel senyor Joan Brugués i Prat.