Alguns dels projectes executats per ENHER.

Aquest és el darrer article sobre les activitats executades per ENHER publicats els darrers dos anys en aquest espai. La petita selecció del material fotogràfic que es conserva de l'empresa, d'un gran valor per als historiadors i afeccionats, està sent objecte d'una acurada digitalització per part dels responsables de la Fundació Endesa, la seva titular, per a facilitar-ne la consulta als interessats. 

La troballa d'aquestes fotografies va ser casual. En un article del diari La Vanguardia s'informava de la història d'un expedicionari estranger pel Pirineu de Lleida i citava el nom d'en Sergi Treviño, que tenia cura de la documentació sobre aquest episodi. Contactar amb en Sergi Treviño i descobrir un món meravellós de fotografies d'antany va ser una revelació.

Gràcies als bons oficis i l'amabilitat d'en Sergi hem posat a l'abast dels afeccionats el record dels primers Pegasos de la ENHER i d'altres camions estrangers que va tenir l'empresa. Més endavant, totes les fotografies de ENHER i documentació d'altre mena seran consultables on line. Nosaltres n'hem ofert un petit tast centrat principalment en els vehicles. 

Per acabar la sèrie d'articles sobre els projectes executats per ENHER a la conca del riu Noguera Ribagorçana, ens hem centrat en les primeres actuacions consistents en la construcció de centrals hidroelèctriques a la capçalera d'aquest riu, dins de la comarca catalana de la Ribagorça, amb El Pont de Suert com a capital. Allà s'hi van aixecar els edificis que acollien els habitatges dels treballadors, els garatges i tallers dels vehicles, la infermeria, l'economat i els espais de lleure per als treballadors: cinema i sala de ball.

Hem negligit algunes de les actuacions més notables de ENHER com la construcció de la fàbrica de ciment de Xerallo, tancada l'any 1973, l'explotació de les mines de carbó a Malpàs i de plom a Cierco, o la construcció de l'embassamant de Mequinensa, ja exposades en aquest bloc.

La primera fotografia és de l'estació de Cellers-Llimiana de la línia del tren de Lleida a La Pobla de Segur, el tren dels llacs com se'n diu ara. Aquesta estació, que registra molt poca activitat, és propera a l'embassament de Terradets i dins del municipi del Castell de Mur:      

Abandonat el projecte de construcció d'una línia transfronterera, la construcció de la línia es va acabar a La Pobla de Segur. En la dècada dels anys 1950, la finalitat d'aquest tren era doble: atendre les necessitats del campament militar de Talarn i de les dues companyies hidroelèctriques que operaven a les capçaleres dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana, respectivament FECSA i ENHER.

La visita al riu Noguera Ribagorçana permet copsar la gran labor que va dur a terme ENHER aleshores amb la construcció de centrals hidroelèctriques al llarg del seu curs i l'intens aprofitament del riu que se'n va derivar. Sobta la qualitat d'aquestes construccions, en uns anys que els materials d'obres eren d'una qualitat ínfima, i d'un gust arquitectònic exquisit aleshores per l'aplicació de criteris d'harmonització amb el paisatge. El senyor Victoriano Muñoz s'estimava el país i la feina ben feta.

Hem seleccionat la construcció d'algunes de les centrals hidroelèctriques amb els camions que hi treballaven en aquestes obres, alguns dels quals, els primers camions Pegaso produïts per ENASA, una altre empresa de l'Institut Nacional de Indústria, a la fàbrica que tenia al barri de Sant Andreu de Barcelona: 

Altres construccions executades per ENHER al Pirineu de Lleida:

La mecanització del treball en aquells anys era molt limitada talment es visualitza en aquesta fotografia que retrata el transport d'un transformador dins d'un edifici, arrossegat per treballadors proveïts de cordes: 

Construcció d'una presa que regula el cabal del riu:



Dues obres executades per ENHER a principis dels anys 1950:

Malgrat les poques divises disponibles i les restriccions a la importació de matèries primeres, maquinària i béns d'equip imposades pel govern espanyol, ENHER va dotar-se de la maquinària més moderna aleshores per a la producció d'electricitat. Fotografies d'alternadors instal·lats a les centrals hidroelèctriques: 

Aquest fet porta causa dels greus problemes que les apagades i talls del subministrament d'energia elèctrica patia Catalunya, molt impopular i que provoca grans pèrdues econòmiques a la indústria catalana, una situació insostenible per a la dictadura franquista.

Aquest descontentament va determinar el nomenament al capdavant de ENHER d'una persona molt competent i qualificada dotada d'un profund coneixement del país, el senyor Muñoz. El nomenament del senyor Muñoz contrastava vivament amb els criteris adoptats per la designació dels grans funcionaris de l'estat, gent incompetent l'únic mèrit dels quals era la seva fidelitat a la dictadura franquista i els mèrits de guerra.

Edifici administratiu de l'empresa al carrer de Còrsega de Barcelona, a prop del passeig de Gràcia, avui dia reconvertit en un hotel: 

ENHER va ocupar també durant molts anys la casa Fuster, al capdamunt del passeig de Gràcia, indret conegut popularment com Els Jardinets, on hi havia residit el poeta Salvador Espriu, un notable edifici modernista projectat que l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que avui dia acull l'hotel de luxe Casa Fuster. 

Acabem aquest darrer article dedicat a l'empresa ENHER amb una fotografia del senyor Victoriano Muñoz i Oms, màxim responsable de l'empresa i autèntic seny ordenador de les obres d'aprofitament del riu Noguera Ribagorçana:

Desitgem que ben aviat podem gaudir de l'arxiu fotogràfic complet de l'empresa ENHER, el qual permet comprendre la importància que l'electrificació va suposar per a Catalunya, un país eminentment industrial, en uns anys que les energies alternatives -com la nuclear tan qüestionada- no s'havien desenvolupat. 

Igualment agraïm al senyor Sergi Treviño i als responsables de la Fundació Endesa les facilitats per a difondre una part de l'arxiu fotogràfic de ENHER.

Inauguració del tram de Balaguer a Cellers del tren de Lleida a Sent Gironç el 19 de juliol de 1949.

La línia de tren de Lleida fins a La Pobla de Segur té el seu origen en l’acord signat l’any 1885 entre els governs espanyol i francès per executar un via fèrria transfronterera que enllacés Lleida amb Sent Gironç, de conformitat amb un projecte aprovat l’any 1879 que contemplava l’execució d’un túnel en les entranyes del port de Salau, que comunica la comarca del Pallars Sobirà amb l’Arieja. 

Pel cantó espanyol, les obres del tram comprès entre Lleida i Balaguer, capital de la comarca de La Noguera, es van iniciar l’any 1907. Aquest tram es va inaugurar l’any 1924. Les obres d’execució del tram de Balaguer a Tremp, que discorre per Sant Llorenç de Montgai, Santa Linya, Àger, el congost de Terradets, Cellers i Palau de Noguera, van alentir-se per causa de les prioritats del període republicà i la Guerra Civil Espanyola. 

L’any 1941 RENFE n’assumeix la construcció dels trams de la línia pendent. Una de les causes principals de l’execució d’aquesta línia fèrria va ser l’interès d’ENHER de garantir-se el proveïment de la maquinària i materials que havia de menester per la construcció de les obres del riu Noguera Ribagorçana en el tram que discorria per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i La Noguera.

Aquestes obres hidràuliques, encomanades a ENHER i iniciades l’any 1946, havien de garantir el subministrament d’energia elèctrica i resoldre les greus restriccions i talls del subministrament que danyaven greument l’activitat productiva i causaven incomoditats a les famílies. En aquells anys de la postguerra el dèficit dels mitjans de transport per carretera era un greu problema de difícil solució: molt pocs vehicles, poc carburant i unes carreteres molt deficients. Tenir a l’abast una línia de tren suposava un gran avantatge.

L’any 1949 es va inaugurar el tram de Balaguer a Cellers, el més abrupte i muntanyós l’execució del qual presentava més dificultats. Aquestes dificultats orogràfiques van ser superades amb la construcció de túnels, viaductes i ponts. També és el tram més bell atès que passa per paratges de gran bellesa: flanqueja l’embassament de Camarasa i anguileja pel congost de Terradets. 

L’any 1950 aquesta línia de tren arriba fins a Tremp, la capital del Pallars Jussà. I un any més tard, a La Pobla de Segur.  Aquí s’acaba aquesta línia fèrria. El tram fins a Sort, la capital del Pallars Sobirà, no es va executar mai. Al llarg de la dècada del 1950, aquesta línia va transportar principalment el ciment que ENHER produïa a la fàbrica de Xerallo, fustes que s’extreien dels boscos del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i soldats i material assignat al campament militar de Talarn. 

En la dècada del 1960, l’activitat del tren va minvar considerablement per causa, en part, de la davallada de l’activitat constructora d’ENHER a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i La Noguera. ENHER ha estat indissociablement lligada a la història del tren. En va impulsar la construcció de la línia i va causar-ne la seva decadència. 

Aquesta vinculació entre la línia del tren de Lleida a La Pobla de Segur i ENHER es reflecteix en el quaderns fotogràfics de l’empresa que contenen les fotografies de la inauguració del tram d’aquesta línia fèrria entre Balaguer i Cellers, tot just superat el congost de Terradets, i que tenia les següents estacions: Gerb, Sant Llorenç de Montgai, Vilanova de la Sal, Santa Linya i Àger. 

La inauguració d'aquest tram es va escaure enmig d’una festa d’exaltació a la dictadura del general Franco i en una data significada, el 19 de juliol de 1949, just tretze anys després de l’alçament militar contra el govern de la República.

Fotografies seleccionades d’aquest esdeveniment, amb les autoritats, els veïns i l'escenografia franquista. Les primeres fotografies corresponen a l'entrada a l'estació d'Àger amb els seus molls:





 

 Vagons circulant per aquesta línia que s'estava enllestint:

Celebració de l'arribada del tren a l'estació de tren de Cellers-Llimiana el 19 de juliol de 1949, amb les autoritats del règim còmodament arribades amb els seus luxosos autos nord-americans:

La coreografia franquista, imprescindible en aquesta mena d'actes:

 

Amb la política endegada pel govern espanyol, a principis dels anys 1980, de tancament de les línies de tren altament deficitàries, aquesta línia estava condemnada a desaparèixer. L'oposició del territori va ser ferotge. Finalment, l'any 2005 el govern espanyol va traspassar-la a la Generalitat de Catalunya, la qual ha executat millores per a assegurar-ne el seu manteniment i contribuir a ampliar l'oferta turística que avui dia ofereixen les terres de Lleida tot l'any. La seva gestió està encomanada a l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.