Encontre el 27 de juny de 2015 al pla de Lleida: la visita al museu de l'Automoció Roda Roda (III).

Des d'Alcarràs, sota un sol rigorós, ens desplaçarem fins al Club de Tennis de Lleida, sobre la carretera d'Osca, on, en el restaurant del propi club, ben refrigerat, ens fou servit un dinar suculent acompanyat de vins de la terra, vins de la denominació d'origen Costers del Segre, forts i amb caràcter.

A les cinc de la tarda, amb una calor considerable, marxarem al museu de l'automoció Roda Roda. Adjacent a l'edifici que ocupa aquell museu hi ha la nau de Carrosseries Consa, un dels carrossers més antics de Lleida i que té molt de renom entre els transportistes lleidatans:

La nau que ocupa el museu d'automoció Roda Roda sempre ha tingut una vinculació amb el món del motor. L'edific fou aixecat l'any 1954 pel senyor Eduardo Velasco i García, titular de la distribució del carburant que comercialitzava CAMPSA, el monopoli estatal, i posseïdor d'una flota de camions que garantien el subministrament de benzina i gasoli arreu dels pobles i ciutats escampats a les comarques lleidatanes, incloent-hi el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Vall d'Aran. Aviat és dit. 

Atès que la nau se li féu petita per encabir la creixent flota de camions, el senyor Velasco resolgué de traslladar-se a un nau més grossa del polígon del Segre de Lleida. I aleshores l'edifici fou ocupat pel concessionari oficial DKW a Lleida atès que llur representant n'era el senyor Velasco. Hi tenien l'exposició de les furgonetes DKW que IMOSA construïa a Vitòria i el taller per atendre el manteniment i les reparacions.

L'any 1972 l'edifici acollí el concessionari de MEVOSA, empresa successora de DKW que distribuïa les furgonetes Mercedes Benz també fabricades a Vitòria. El representant de la casa Mercedes Benz a la província de Lleida era l'Eduardo Velasco. L'any 1992, amb el trasllat del concessionari Mevosa a unes noves instal·lacions, més modernes i grosses, fora de la ciutat, la nau quedà desocupada. L'any 1997, llur adquisició per l'Ajuntament de Lleida, possibilità que acollís el museu d'automoció Roda Roda. Es tancava el cercle. 

El museu Roda Roda disposa d'una notable mostra de les motocicletes i cotxes que circularen pel país. De d'aquest punt de vista, i seguint un model cada cop més valorat pels beneficis que comporta, es pot definir com un museu de proximitat atès que presenta una selecció dels principals automòbils i motocicletes que usaren els lleidatans. O sigui, cotxes populars com el Biscuter, El Seat 600 i el Renault 8. També hi ha una col·lecció de reproduccions de vehicles a escala que aplegà el senyor Ramon Duró. 

Els vehicles del museu Roda Roda estan perfectament restaurats. Hi destaca, per la seva exclusivitat, un Hispano Suiza de l'any 1917 i un Rolls Royce Phantom de l'any 1925. Al seu costat hi ha un dels primers tractors matriculats a Lleida i un autocar Fiat omnibus de l'any 1915 que feia la línia de Lleida-Ponts i traginava el correu.

El museu Roda Roda nasqué del conveni que celebrà l'Ajuntament de Lleida amb un important  col·leccionista particular, el senyor Francesc Segura, transportista jubilat i apassionat del motor. La col·lecció s'ha engrandit en el decurs dels anys amb les donacions d'altres col·leccionistes i la incorporació de vehicles del parc de l'Ajuntament de Lleida: motos de la Guàrdia Urbana, cotxes oficials i un camió Magirus Deutz del cos de bombers equipat amb una escala. També té sortidors antics de benzina i una àrea de descans moblada amb seients d'autobusos.

Façana del museu Roda Roda, l'antic garatge dels camions de la Campsa, dotat de nous usos:

El racó de les motocicletes ofereix una interessant selecció dels vehicles de dues rodes que hi hagué d'ençà dels anys 1950. Un motocarro, matriculat a Saragossa, amb la seva caixa de festa refeta:

Un òmnibus Fiat que feia la línia i el servei de correu de Lleida a Ponts:

Un camió dels anys 1920 amb la seva caixa de fusta. Aquests vehicles, de procedència nord-americana, feren molta forrolla en la dècada de 1920 i 1930:

Un dels primers tractors matriculats a Lleida (L-9) els anys 1920. Muntava  unes rodes massisses que li foren canviades per pneumàtics. Una pura relíquia:

Unes quantes fotografies d'automòbils d'època:

Una de les joies del museu, el Rolls Royce Phantom de l'any 1925. Aquest vehicle requerí d'una restauració molt acurada. La carrosseria fou reconstruïda en la seva totalitat: 

Molt interessant, també en la nostra opinió, és el fons de vehicles matriculats d'ençà dels anys 1940. El museu compta amb dos Biscuters produïts a Sant Adrià de Besòs: l'un, la versió estàndard, i l'altre, la versió comercial apte pel repartiment de paquets i desplaçaments de curta distància:

Una DKW, furgoneta que IMOSA produïa a Vitòria i que, ben segur fou exposada i venuda en el mateix espai que actualment ocupa. En Claudi Herguido ens informà que molts productors de fruita del pla de Lleida compraren aquest model de furgoneta per fer les seves activitats agrícoles:   

Un camió Magirus Deutz, del cos de Bombers, exhibit a la primera sala del museu:





Alguns dels cotxes matriculats des dels anys 1950 fins els anys 1980. El primer, un Rover anglès:

Un Mercedez Benz, de color negre, un cotxe que representava estatus i distinció social, un cotxe de senyor:

El popular Seat 600 i l'escàs Seat 800:




Un Dodge 3700 GT, també de color negre, exposat al costat del Mercedes Benz:



Un cotxe Daf en procés de restauració:

A les sis de tarda, un cop visitar de cap a cap el museu Roda Roda, fou el moment de l'acomiadament i de tornar cap a les residències respectives. Llevat dels amics de Lleida, que tenien el viatge fet, a la resta d'assistents, qui més qui menys, tenia per davant una bona quilometrada. Fou una jornada inoblidable plena de coneixences i emocions diverses. Esperem de repetir-ho ben aviat.

La visita a l'empresa Autocars Olivet i al museu particular del senyor Joan Brugués a Banyoles el dia 6 d'abril de 2013 (i II).

Un cop a Banyoles, després de la visita a la cotxera de Sant Jaume de Llierca, els visitants vàrem aparcar els autos particulars en l’antiga cotxera d’Autocars Olivet, al carrer Canat. Un garatge construït l’any 1966 amb un sostre recolzat sobre unes estructures de ferro, que permeten la il·luminació natural i estalvia l’ús de columnes per facilitar la maniobrabilitat i aparcament dels autocars. D’aquests garatges a Barcelona n’hi havia uns quants. La voracitat immobiliària dels anys anteriors, que tants de problemes ens ha comportat, van aterrar-ne la major part. 

El senyor Brugués té la passió del col·leccionisme. I aquesta passió l’ha portat a la creació de tota mena de col·leccions, incloent-hi coses d’ús corrent com sabons, cerilles o les anelles de puros i cigars. Particularment interessants són les col·leccions d’etiquetes de vins i d’aigües dipositades en un celler on hi guarda vins excel·lents degudament seleccionats. En Quimet Duran i en Pere Liu admirant els vins del celler:

El senyor Joan Brugués, fidel a la tradició de transportistes de la seva família –el seu avi, l’avi Pep, ja baixava a Barcelona amb un carro per a proveir-se de productes que necessitaven els comerços i veïns de Tortellà, a l’Alta Garrotxa; més endavant van començar a cobrir la línia regular de transports per a viatgers, primer amb una tartana i més endavant, l’any 1923, amb un Ford T, del qual, malauradament, no se’n conserva pas cap fotografia- va crear una secció del museu sobre el sector de l’automoció centrat en el món de l’autocar i l’autobús. Disposa d’uns arxius on hi guarda dades, documentació, targetes i fotografies d’empreses de serveis regulars i discrecionals per carretera de Catalunya i d’Espanya. També té uns arxius amb informació, llibres i catàlegs d’empreses fabricants de vehicles i carrossers. I en unes vitrines hi té dipositats maquetes d’autocars i autobusos d’arreu del món i escuts i emblemes de marques i models.

Els visitants d'aquest museu vam gaudir de les fotografies d’autocars penjades a les parets i fullejar part de la quantiosa documentació que integra aquest museu particular. Una de les seccions que gaudeix de més requesta és la dedicada als vehicles: hi ha exposats perfectament conservats un Seat 600 de l'any 1963 en perfecte ordre de marxa, un Seat 131 Supermirafiori, un Seat 133 i un Lancia Thema de 1987 que disposa de telèfon. També reuneix nombroses ferramentes de taller mecànic. En Quimet Duran, en Francesc Bonaventura i en Pere Liu al museu del senyor Brugués:

Acabada la visita del museu del senyor Joan Brugués vam fer cap al restaurant La Carpa, davant de l’estany de Banyoles, on, en un saló reservat, vam poder degustar un suculent menjar.  Amb l’estomac ple, i després d’estirar les cames pels voltants de l’estany, vam fer via cap al museu que la família Bramon té a Banyoles de carros i tartanes i autos. A l’exterior de l’edifici que acull aquest museu hi havia un Dodge Dart 3700 GT, força capolat, un camió militar de tres eixos, una furgoneta Citroen 2 cavalls i un auto esportiu descapotat:

 

A l’entrada del museu, hi ha aquesta màquina de batre, un Peugeot matriculat a Madrid i dues tartanes, l'una restaurada i l'altre pendent de restauració:

 

 

Dins d’aquest museu, primer vàrem visitar els carros i tartanes que en Quimet, un dels darrers artesans d’aquest país, ha restaurat amb gust i encert. Les línies decoratives pintades damunt la fusta dels carros també són obra de les mans prodigioses d’en Quimet Duran:



 

 

En Quimet Duran al costat d’un dels carros que ha restaurat:

Després vam visitar els vehicles amb motor d’explosió d’èpoques diferents.  Un dels vehicles més interessants és aquesta rubia Citroen amb la carrosseria de fusta que en Quimet Duran ha construït artesanalment. En Miquel Segura retratat al costat del Citroen:

 

En Pere Liu observant el radiador d'aquest Citroen:

 

Un Peugeot 302, un vehicle de la segona meitat dels anys 1930 dotat d'una gran modernitat:

Un Cadillac, amb les seves línies tan singulars, sintetitza allò que els nord-americans entenen per disseny i bellesa, força allunyats dels canons imperants a Europa:

Malgrat el núvols que enteranyinaven el cel, no va ploure al llarg del dia. El temps havia respectat els actes de la trobada. A les sis de la tarda, tanmateix, quan sortiem del museu de la família Bramon, van caure les primeres gotes. La pluja, que és un bé de Déu en aquest nostre país, queia sobre Banyoles com correspon a una agradable tarda de primavera. Era el moment de desfer el camí i tornar cap a casa després d’un dia agradabilíssim i rodó. Ens acomiadarem a corre cuita i ens refugirarem en els cotxes. La conclusió és que aquesta mena de trobades enrobusteixen l’afició.

Aquest bloc vol agrair la gentilesa i atencions del senyor Brugués, amfitrió de la trobada, i d’en Quimet Duran, que va ensenyar-nos el vagó restaurat del tren pinxo de Girona a Banyoles estacionat a l’antiga estació de Mata i la col·lecció de carros, tartanes i vehicles.

Una visita a una col·lecció de carros a Banyoles (Pla de l'Estany)

Acompanyat dels senyors Joan Brugués i Prat, Xavier Bonaventura, Joaquim Duran i Estarriola, Joan Mercader i Miquel Patinyo, vaig visitar una col·lecció de carros i altres vehicles a Banyoles, capital de la comarca del Pla de l'Estany.

Tots aquests carros, tartanes i carruatges han estat pacientment restaurats per en Joaquim Duran i Estarriola, en "Quimet carreter", sobrenom amb el qual és conegut. En Quimet carreter, fill de Sant Vicenç de Camós, va aprendre l'ofici a Can Bertran, una empresa de carrosseries de Banyoles. Amb els anys, va establir-se pel seu compte construint carrosseries de fusta per a camions. Un cop jubilat, continua restaurant carros, la seva autèntica passió. És un home que estima la fusta i sap treballar-la com els mestres d'antany.

Els traginers i els carros simbolitzen l'època que les mercaderies es transportaven d'un indret a un altre mercès a la tracció animal. Aquest vell ofici va desaparèixer amb la irrupció dels camions. Aquest revolució del transport s'ha produït durant el passat segle XX. Fins i tot en una ciutat industrial com Barcelona, els carros van ser usats per alguns transportistes del barri del Poblenou cap els anys 1962-1963, en que els camions s'imposen definitivament.

En Quimet carreter realitza totes les tasques de restauració dels carros, incloent-hi pintar els fils decoratius. Malgrat la seva edat, no li tremola pas el pols per a executar aquesta tasca tan delicada i precisa.

Fotografies dels carros restaurats per en Quimet carreter i que varem tenir l'oportunitat de veure:











En Quimet carreter també ha restaurat aquest Citroen "rubia" de fusta. Originalment era una camioneta del municipi de Santa Pau (Garrotxa). Solament se li ha conservat la part davantera i el xassís. Tant l'estructura com el recobriment és de fusta de freixe, dura i elàstica; un cop bullida, el freixe s'hi pot treballar arrodonint-hi les cantonades posteriors del vehicle.







Una altre obra d'en Quimet carreter és la caixa d'aquest camionet, la marca del qual desconec, per bé que deu ser un aiguabarreig de procedència ben diversa. Admirable el resultat final:



Una altre peca molt interessant és aquest antic carro de bombers, amb un cossi per a transportar l'aigua:



A l'exterior d'aquesta antiga fàbrica reconvertida en museu de carros i vehicles de motor, hi havia aquesta furgoneta 2 cavalls, força capolada:



També vaig gaudir fotografiant aquest camió nordamericà i que havia pertangut a algun exèrcit:



Aquest Dodge 3700 GT representatiu de la darrera etapa del franquisme, amb en Carlos Arias Navarro de cap de govern:



Dues peces prou interessants. Un cotxe d'època i un petit camionet en restauració.





Després ens arribarem fins al taller d'en Quimet Duran fotografiant el vehicle que està restaurant: una rúbia. Es remarcable l'estructura de fusta d'aquest vehicle.





En el taller també hi ha un motocarro colgat d'andròmines:



Vull agrair als senyors Joan Brugués, Xavier Bonaventura i en Quimet Duran totes les atencions i l'amabilitat dispensades.