Joan Clua i Maluquer, un artesenc constructor de motos i automòbils.

Un altre artesenc destacat en el món del motor va ser en Joan Clua i Maluquer. El seu pare, en Domingo Clua, en “Mingo cotxero” com era conegut i anomenat, procedia d’una família d’Artesa de Segre dedicada primerament al transport de mercaderies. Posteriorment van constituir l’empresa Hispano Catalana que cobria diverses línies regulars de passatgers. El domicili d’en Domingo Clua era a la carretera d’Agramunt, en un cantó conegut com ca l’Amor. En aquell indret hi havia l’administració de La Hispano Catalana.

En Joan Clua tenia l’ofici de mecànic. Llurs altres dos germans també treballaven en el món del motor. En Josep, en Pep Boig, com era conegut, encara és recordat pels vells del país. Un conductor mític que baixava el port de Comiols per la drecera que flanquejava el barranc del Mascarot, bo i prescindint de la carretera general d'Artesa de Segre Tremp. I el seu altre germà, en Pere, també era mecànic de professió.

Atès que era el cabaler de la casa, en Joan Clua Maluquer va traslladar-se a viure a Barcelona, una ciutat fortament industrialitzada que oferia un avenir. Hi ha constància que l’any 1924 va obrir un taller que reparava camions i òmnibus.

A diferència del seu germà Pere, que va ser sotmès a un procés de responsabilitats polítiques l’estiu del 1939 per haver participat en qualitat de regidor a l’Ajuntament de Tàrrega durant la II República i fins l’any 1938, pròleg de la Causa General promoguda l’any 1940 pel ministre franquista Eduardo Aunós per estendre la repressió amb la incoació de milers de processos de depuració de responsabilitats polítiques tramitats per les autoritats feixistes espanyoles que s’havien imposat en la Guerra civil, llur germà Joan va saber adaptar-se a la nova situació. Sabia que qualsevol activitat econòmica, mínimament rellevant, havia de comptar amb el vist-i-plau de les autoritats de l’època.

El règim franquista va imposar un intervencionisme administratiu absolut en matèria econòmica. Històricament, a l’Estat espanyol, el liberalisme de debò sempre ha fet molta por; n’és una mostra clara el menyspreu i desconfiança amb què els diputats espanyols del segle XIX tractaven la creació i desenvolupament de la indústria catalana, qualificant-la de provinciana i problemàtica socialment, i n’ignoraven que era una font de riquesa i progrés. Per la seva mentalitat tancada, era inconcebible que la indústria podés ser un procés espanyol que contribuís a la regeneració i prosperitat de la nació sencera. Segurament que en aquest posicionaven hi palpitava l’enuig de no poder-la controlar i beneficiar-se’n directament. Per aquesta raó menyspreaven la indústria catalana.

Un cop acabada la Guerra, l’any 1940 en Joan Clua es proposa la fabricació de tractors, empresa que no va reeixir. Són els anys que patenta diversos invents i aplicacions que havia ideat. L’any 1949 comença la fabricació de bicicletes equipades amb un motor, les conegudes motos Benjamin. Després va fer el salt a la construcció de motos i motocarros amb la marca Clua; un llebrer estilitzat, símbol de velocitat, identificava la marca.

En el període comprès entre l’any 1954 i 1964 en Joan Clua va fabricar quatre models de motos amb unes cilindrades de 74 cc, 96 cc, 125 cc i 150 cc, les quals va perfeccionar i millorar. Dues motocicletes  produïdes per CONSTRUCCIONS MECÀNIQUES CLUA SA: 

 

L’any 1955 va celebrar un acord amb la empresa italiana Alpino per la construcció d’un petit microcotxe que muntava un motor de 498 cc i una carrosseria biplaça creada per en Pedro Serra, un dels dissenyadors catalans més importants d’aquells anys, inspirat en l’automòbil esportiu Pegaso. El cotxe Clua: 

 

Se’n varen fabricar cent microcotxes Clua, dels quals tenim notícia que se n’han conservat tres unitats: un a Madrid, propietat del senyor Antonio Martin del Barrio, excel·lentment restaurat, i dos més que s’estan restaurant actualment a Catalunya. En Josep Maluquer dins del seu Clua a l'era de la finca familiar de Els Paons Blancs, prop de Balaguer (La Noguera): 

 

L’auto Clua, possiblement el més bonic dels microcotxes produïts a l’Estat espanyol a la dècada del 1950, palesa l’agosarament i valentia del seu promotor, en Joan Clua i Maluquer. Projecta i crea un vehicle petit, elegant i distingit per satisfer els desitjos de motorització de l’escassa classe mitja alta d’aquells anys. Avui dia les poques unitats que se’n conserven són molt valorades pels col·leccionistes.

En l’article que els redactors de la revista Lectures van dedicar-li a en Joan Clua, dins del monogràfic dedicat a l’automòbil, el defineixen com el Preston Tucker català, una definició exactíssima per l’entusiasme i coratge que va encomanar als seus projectes. 

En Joan Clua va ser molt espavilat i hàbil en disposar dels pertinents permisos administratius, imprescindibles per poder fabricar vehicles. Aquest permís també era indispensable per assolir la matèria primera, peces, recanvis, maquinària i utillatges. Era un home dotat d’una gran simpatia i facilitat per les relacions socials. En Joan Clua Maluquer, el segon per la dreta, a la Fira Siderometal·lúrgica celebrada a Madrid l'abril de 1957:

Que d’un poble petit com Artesa de Segre en sortissin dos notables empresaris del sector de l’automoció, en Ramon Pla i Clua i en Joan Clua i Maluquer no és pas casual. Obeeix al caràcter de la gent del país. Catalunya sempre va tenir gent d’ofici agrupats en gremis que produïen articles excel·lents. Els gremis disposaven dels seus reglaments que regulaven les activitats. 

Aquest caràcter mercantil va permetre a Catalunya de ser capdavantera en la producció de vaixells –les drassanes de Barcelona n’és tal vegada l’exponent més arrodonit-, teixits, armes, vins i aiguardents, i fins i tot rellotges. Aquest tarannà va ser la causa que el país es modernitzés amb la revolució industrial basada en la implantació de la màquina de vapor a la indústria tèxtil.

Agraïm als responsable del Club de Lectures d’Artesa de Segre la iniciativa de la publicació d’un monogràfic sobre la incidència que l’automòbil, una de les eines fonamentals del segle XX, va tenir en aquest municipi de la comarca de La Noguera, un autèntica cruïlla de camins.

L'auto Clua d'en Josep Maluquer i Maluquer

En Joan Clua i Maluquer era fill d'en Domingo Clua i l'Enriqueta Maluquer, del poble d'Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera. La família Maluquer, d'arrels occitanes, procedien del poble d'Alentorn, conegut per l'elaboració de forques.

L'Enric Clua i Maluquer, germà d'en Joan, fou l'any 1931 dirigent de la Unió Republicana; l'any 1934 fou regidor a Tàrrega pel Front Obrer Republicà; i el juliol del 1939 va patir la repressió feixista havent de comparèixer davant de les noves autoritats per les seves activitats polítiques durant la segona república.

En Joan Clua i Maluquer va traslladar-se a Barcelona amb l'objectiu de treballar en el món del motor, llur veritable passió. Escarquillat i treballador de mena, va crear una important i reconeguda foneria al carrer Espronceda de Barcelona, la qual tenia importants clients, entre els quals, alguns dels pocs fabricants de vehicles que hi havia a la depauperada Espanya dels anys 1950.

El prestigi de la seva foneria i el ventall de peces que fabricaven, va permetre-li d'entrar en relació amb els principals caps de la indústria espanyola d'automoció com en Wifredo Ricart, de Pegaso, o el dissenyador Pedro Serra. També va guanyar un concurs per a fabricar els blocs dels motors dels camions Barreiros. Més endavant, un cop Barreiros va esdevenir una empresa prou gran, ja va disposar de la seva pròpia foneria.

Paral·lelament a la seva activitat industrial de fonedor, en Joan Clua va aprofundir en l'estudi i investigació dels motors patentant durant la dècada de 1950 i 1960 nombrosos invents com un dispositiu per a filtrar gasoil, un sistema de bomba centrífuga per a refrigerar motors, un tractor, una fresadora per a treballs agrícoles, un mecanisme per a la transformació dels motors de dos temps en motors de quatre temps, un motor de dos temps amb compressor, o un perfeccionament del canvi de marxes i conducció de motocicletes, entre d'altres.

A començaments de la dècada de 1950, CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. inicia la fabricació de motocicletes, concretament la popular Gorrion de 49 cc. En Josep Maluquer, parent d'en Joan Clua, va tenir-ne una amb la qual es desplaçava per la Nacional II des de Barcelona fins a Balaguer, capital de La Noguera, superant els ports dels Brucs i La Panadella i endinsant-se a les planes de la Segarra, l'Urgell i la Noguera. En Josep en recorda la fiabilitat i qualitat de materials del Gorrion. Fotografia de la moto "Gorrion" de 49 cc, presa a la finca familiar "Els paons blancs" del municipi de Térmens:



Aquesta moto per tenir 49 cc i disposar de pedals, podia circular amb una matrícula local, car la legislació d'aleshores considerava les motos a partir de 50 cc. A més, en aquells anys en que la pagesia del país usava majoritàriament les Guzzi Hispania, la moto Clua d'en Josep Maluquer cridava força l'atenció. Fou una gran moto en uns anys plens de dificultats de tota mena per a la fabricació.

S'ha de tenir present que CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. fabricava el motor i les peces d'alumini de les motos CLUA, malgrat les dificultats que hi havia en aquells anys per a atènyer alumini i ferro degut a la poca producció i l'assignació de quotes des del Ministeri de Indústria, en una economia profundament intervinguda i malfiada de la iniciativa privada.

La bona acollida de la moto Gorrion de 49 cc, va engrescar a en Joan Clua per a fabricar unes motos de 75 cc, 125 cc i 175 cc. Aquestes sí eren motos de debò amb matrícula provincial.

En Joan Clua sempre tenia la dèria de fabricar un petit automòbil, la qual fou reforçada amb l'aparició del Biscuter i l'Isseta. Malauradament, tingué molts problemes amb l'autorització administrativa del Ministeri de Indústria, imprescindible per a fabricar vehicles. Finalment, i després de molts esforços i gestions, li fou atorgada aquesta autorització.

CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. va encarregar el disseny de l'auto a en Pedro Serra, possiblement un dels millors dissenyadors espanyols de cotxes de tots els temps, el qual va inspirar-se en les carrosseries dels cotxes Pegaso, creades per ell i que tanta anomenada tenien aleshores. Fotografies d'estudi del cotxe CLUA dissenyat per en Serra:





Fotografia de la presentació del cotxe Clua a la fira siderometal·lúrgica de Madrid celebrada l'abril de l'any 1957. De dreta a esquerra hi ha en Wifredo Ricart, enginyer i home fort de Pegaso, en Joan Clua i Maluquer, en Josep Maluquer al fons, el Ministre de Indústria, senyor Joaquin Planell i Riera, i en José Solís Ruiz, Secretari General del Moviment.



Aquest mateix auto fou exposat a la Fira de Mostres de Barcelona celebrada el mes de juny de 1957, gaudint de molt bona acollida tant per llur disseny, encertat i bonic, com per l'afany de nombrosos ciutadans delerosos de gaudir d'un petit vehicle i deixar enrere els tristos i llargs anys de la postguerra amb les cartilles de racionament i les privacions de tota mena.

El vehicle que fou fabricat per CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. era una mica diferent del model exposat a les Fires de Madrid i Barcelona, dissenyat per en Serra. El motiu principal era l'alt cost de fabricació de la carrosseria d'en Serra, que provocava la inviabilitat econòmica del projecte. Per aquest motiu, l'auto fabricat per CLUA va perdre part de la gràcia i l'encert del disseny original.

La gran amistat que tenia amb en Joan Clua va permetre a en Josep Maluquer d'acabar al seu gust un auto CLUA a mig construir. Per les tardes, un cop plegava de la seva jornada laboral a FECSA, en Josep Maluquer s'estava unes hores a una de les naus del carrer Espronceda acabant l'auto CLUA amb l'ajuda de dos treballadors.

Aquest cotxe muntava el mateix motor que la resta de cotxes CLUA: un motor de 500 cc, de dos temps i refrigerat per aire que s'inspirava en el Citroën 2 cv. Per iniciativa d'en Josep Maluquer se li va muntar un neteja parabrises intermitent, l'obertura del tap de la benzina amb un botó que s'accionava des del tablier, detall molt poc freqüent aleshores i que oferien vehicles de la categoria del Rolls Royce, un sistema lluminós que indicava la marxa, circuits elèctrics independents, o doble circuit de fre. Era de color blanc amb una tapisseria d'imitació de pell vermella. Un vehicle molt cridaner entre els vehicles de l'Espanya de la segona meitat dels anys 1950.

Un cop acabat aquest auto CLUA, en Josep Maluquer es va desplaçar des de Barcelona fins a la finca familiar de Térmens, a la Noguera. En Josep recorda el soroll del vehicle, més propi d'una moto que no pas d'un cotxe. La fressa que produïa provocava que la gent dels pobles sortís a la carretera per veure'l passar. En aquesta fotografia hi ha en Josep Maluquer a l'era de la finca familiar de "Els paons blancs" assegut al CLUA:



Més endavant, aquest vehicle fou propietat del xòfer de la família Rosillo de Madrid. Avui dia se li ha perdut la pista. Tanmateix, tant CLUA com altres petits cotxes que van fabricar-se durant la dècada de 1950 no van poder competir amb el Seat 600.

Per la informació que m'ha facilitat el senyor Antonio Martin del Barrio, propietari d'un cotxe CLUA curosament restaurat, i estudiós d'aquesta empresa, sembla que avui dia solament es conserven 3 cotxes CLUA dels més de 200 vehicles que foren fabricats. Fotografia del cotxe CLUA propietat del senyor Martin, de Madrid, presa l'any 1999, i restaurat seguint el disseny original del carrosser Pedro Serra:



Tant en Joan Clua com en Josep Maluquer eren parents d'en Juan Antonio de Odriozola i Maluquer, un altre apassionat a l'automoció que amb un seu soci, van fabricar un motocicleta a Barcelona sota la marca TABER. Sens dubte, són tres exemples de persones amants dels motors que van fer llurs aportacions dins del món de l'automoció d'aquest país, engrescats per llur entusiasme i empenta, en uns anys de dificultats de tota mena.