Transportistes de la llet de la plana de Vic: records d'en Carles Rifà i Cruells.

En Carles Rifà i Cruells, malgrat la seva joventut, coneix els transportistes de la Plana de Vic i del Ripollès que recollien la llet a les granges, masos, cases de pagès i els estables dels pobles per transportar-la devers les plantes lleteres esteses a Osona, una comarca dotada d'una gran empenta industrial des de temps reculats. Aquest coneixent li prové a en Carles del fet que, de ben petit, quan era un vailet, acompanya a son pare, l'Adjutori Rifà i Vilalta, amb el camió de casa en la recollida de la llet als masos i granges. 

La recollida de la llet, en el període comprès entre el 1940 i els anys 1970, era una feina molt feixuga solament apte per valents i decidits: precisava de gent forta i sacrificada. Els nyicris i els deixats no podien pas d'acomplir-la. Calia carregar a pes els pots de llet, primer de ferro i després d'alumini, que pesaven uns trenta quilos, i descarregar-los manualment un cop arribats a la planta que pasteuritzava la llet i l'embotellava.

Exposició dels bidons d'alumini per traginar la llet produïts per Indústries Vallcorba SA (Invasa) a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental):





Els transportistes que recollien la llet arrencaven de matinada. Engegaven i escalfaven els motors; i per camins polsosos i glaçats a l'hivern, amb aquelles baluernes d'aleshores, veritables desferres que funcionaven moltes amb gasogen, recollien els pots de llet a les granges escampades a la Plana de Vic i als estables dels pobles d'Osona. S'estilava aquells anys que en tots els pobles osonencs moltes famílies tinguessin unes poques vaques estabulades als baixos de casa seva que produïen llet. Cal també comptar-hi les panes i punxades dels pneumàtics apedaçats pertot que tenien els camions i que era un autèntic calvari pel sofert conductor.

Un camió Sava de Transports Rosendo Quintana, de Roda de Ter, una de les primeres empreses osonenques que treballà en la recollida de la llet, equipat amb una caixa de fusta i una vela per a recollir i transportar els pots de llet:



Es treballava els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any. Diumenges i festes assenyalades també calia recollir i transportar la llet atès que les vaques, de festes, no n'entenen pas. A mitjans dels anys 1970, amb la implantació en les granges de tancs refrigerats que acumulaven la llet produïda, es va assolir una gran conquesta: descansar els diumenges.

El progrés i els avanços que comportava també arribaren a poc a poc en aquesta activitat del transport per carretera en camions que tan d'esforç requeria. Les marranxes o pots de llet foren gradualment abandonats en benefici dels camions dotats de cisternes per la recollida i transport de la llet.

Un Pegaso de Transports Quintana retratat a la planta de refrigeració de la llet que l'empresa tenia a Roda de Ter; al fons, amuntegades en el moll de càrrega, uns pots de llet:

Un Pegaso 1086 carrossat amb una cisterna pel transport de llet, també de l'empresa Rosendo Quintana de Roda de Ter, fotografiat davant del taller d'Auto Subministres Vic SA, el concessionari oficial Pegaso i Sava a la comarca d'Osona, al peu de l'antiga carretera C-152, actualment C-17:

Els transportistes de la llet que operaven a les comarques d'Osona i del Ripollès, el record dels quals té en Carles Rifà, i les empreses lleteres per les quals treballaven, són els següents.


COMERCIAL LACTEA INDUSTRIAL SA (CLISA), propietat de la família Erra, que produïa llet sota la marca Letel, tenia una planta d'embotellament a l'entrada sud de la ciutat de Vic. CLISA fou venuda a la multinacional francesa Lactalis; l'any 2006 els francesos decidiren de tancar la fàbrica de Vic. L'any 2008, en el procés de transformació urbanística del sector sud de Vic que comportava la implantació de nous usos residencials en detriment dels industrials, es procedí a l'enderrocament de la fàbrica i la construcció d'habitatges residencials. Els transportistes que treballaven per CLISA eren:

L'Aureli Parés, de Sant Boi de Lluçanès, que disposava d'un Barreiros 4214 -un camió força dolent en comparació amb el model superior, el Barreiros 4216, que sortí boníssim i fiable- dotat d'una cisterna per la recollida de llet al Lluçanès.

En Pere Falgà, en Reca per motiu, començà amb un camió Ebro que al cap d'uns anys canvià per un Barreiros 4214 carrossat amb una cisterna amb una capacitat de vuit mil litres. Recollia la llet del cantó del Collsacabra: els pobles de Rupit, Pruit i Tavertet. L'any 1984 plegà de l'activitat de la recollida de la llet i la línia que cobria la féu l'Adjutori Rifà i Vilalta, que també recollia llet per compte de la Letel.

A principis dels anys 1960, la llet del cantó de Collsacabra l'havia recollida en Pons de Rupit, un transportista que tenia un camió Nazar i transportava la llet procedent dels masos de Rupit, Pruit, Santa Maria de Corcó-L'Esquirol i Sant Martí Sescorts.

En Joan Gallach, de can Perot de Santa Cecília de Voltregà, tenia un Pegaso Comet equipat amb una cisterna amb una capacitat de vuit mil litres  i recollia la llet del seu poble, Les Masies de Voltregà, Sant Quirze i Santa Maria de Besora, Vidrà, Montesquiu, Les Lloses, Ripoll i Vallfogona del Ripollès.

L'Adjutori Rifà i Vilalta, en Tori, fill de Tavèrnoles, recollia la llet del cantó de Manlleu, Torelló, Orís, Granollers de la Plana i el seu poble. Quan en Pere Falgà abandonà el transport de la llet l'any 1984, el senyor Rifà prestà el servei en els pobles del cantó de Collsacabra: Santa Maria de Corcó-L'Esquirol, Tavertet, Rupit, Pruit i Sant Martí Sescorts. El primer camió que tingué era una desferra procedent del parc mòbil que participà en la dissortada Guerra Civil Espanyola. Després estrenà dos camions Barreiros, un 35 i un 75, comprats nous al concessionari oficial de Les Quatre Carreteres. Eren carrossats amb unes caixes per transportar bestiar: al matí recollien i transportaven els pots de llet; a la tarda transportaven el bestiar dels ramaders als mercats. L'any 1978 el senyor Rifà es tragué de sobre els dos Barreiros i comprà a can Rovira, el concessionari oficial Ebro-Motor Iberica SA d'Osona, un Ebro P-137 que equipà amb una cisterna d'alumini. 

L'Ebro P-137 que comprà el senyor Adjutori Rifà l'any 1978 per la recollida i transport de la llet per compte de la Letel, de Vic, i que conduí el seu fill Carles, dipositat en un mas de la plana de Vic. Llur matrícula era B-4500-DB. En Carles Rifà, que conduí aquest camió fins l'any 1990, quan fou donat de baixa i substituït per un Man, damunt d'un bidó: 

Aquest Ebro P-137 no sortí pas gaire bo. Calia engegar-lo amb èter i aquesta activitat era tota una cerimònia. En Carles Rifà començà a conduir aquest camió als catorze anys d'edat. Canviar d'un vell Ebro P-137, amb el problemàtic motor Perkins que equipava, per un modern Man fou, per en Carles Rifà, un esdeveniment inenarrable.

En Josep Tarradellas, en Curet, de cal Curet d'Oristà, tenia un camió Barreiros per la recollida de la llet als pobles i masies d'un tros del Lluçanès i del Moianès.

En Ramon Llimós, en Quica, de Roda de Ter, disposava d'un Pegaso Comet per recollir la llet al seu poble, les Masies de Roda, Manlleu, Sant Martí Sescorts i Vic.

En Pericas del poble del Brull, al Montseny, tenia un Pegaso Comet i recollia la llet a Viladrau, Aiguafreda, Centelles, Els Hostalets de Balenyà, Viladrau, Seva, Tona, Taradell, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes.

En Francesc Ricart, en Quico, de Sant Joan de les Abadesses, disposava d'un Pegaso 1100, equipat amb un motor de quatre cilindres i carrossat amb una caixa de fusta i vela per la recollida de la llet del cantó de la vall del Ter: Molló, Camprodon, Setcases, Llanars, Vilallonga del Ter, Ogassa-Surroca i Sant Pau de Segúries. De tornada portava càrregues generals: sacs de pinso, paqueteria, etc.

L'Àngel Rigat, de Ribes de Freser, recollia la llet dels pobles de la vall de Ribes: Queralbs, Campelles, Bruguera, Planoles, Fornells i Toses. 

La SOCIEDAD ANÓNIMA LECHERA INDUSTRIAL SA (SALI), propietat de la família Vinyes de Manlleu, tenia una planta embotelladora a tocar de l'estació del tren de Manlleu, l'antiga fàbrica de la Nestlé, i comercialitzava la llet sota la marca Sali. Al cap d'uns anys, traslladaren la fàbrica de Manlleu a Utebo, un municipi de la província de Saragossa. Sali acabà sent propietat del Grup Rumasa. Una quants ramaders osonencs proveïdors de llet a SALI fundaren l'any 1966 la COOPERATIVA AGRÀRIA COMARCAL PLANA DE VIC que pasteuritzava i embotellava la llet a l'antiga planta de la Sali ubicada al sector de l'estació del tren de Manlleu. Des de l'any 1975 endavant, per aquesta cooperativa lletera hi treballaren els següents transportistes:

En Josep Mas, de Santa Cecília de Voltregà, tenia un Pegaso 1121 per recollir la llet, Un camió força dolent que trencava sovint el diferencial i els paliers.

En Pere Comerma, de Seva, també tenia també un Pegaso 1121, un camió que substituïa el model Comet però d'una fiabilitat molt inferior. Abans havia treballat per Productos Lacteos Freixas SA, productora de la llet Rania.

En Jordi Mas, de Centelles, tingué un Pegaso Comet i després un Pegaso 1223.

En Lluís Morell, també de Centelles, treballava amb un Pegaso Comet. Abans havia treballat per la Llet Sant Pau, una petita empresa lletera de la comarca del Vallès.

Aquesta cooperativa, semblantment a la diversificació empresa anys enrere per la Cooperativa de Guissona, i coronada per un gran creixement de les vendes, facturació i beneficis, avui dia ofereix una àmplia gamma de productes alimentaris en llurs botigues, llets, carns i pinsos.

AGRUPACIÓ LLETERA DEL MONTSENY SA, de Balenyà, propietat del senyor Delfí Vila, successora de la llet fresca pasteuritzada en bosses Eslat, molt en voga els anys 1960, produïa llet i derivats que comercialitzava amb la marca Làctics Rabadà. Una caixa frigorífica per la distribució de les llets i derivats que produïa Làctics Rabadà a la planta de Balenyà:

Per Làctics Rabadà hi treballaven, entre d'altres, els següents transportistes:

En Jacint Verdaguer, en Cinto de Tona, tenia un Pegaso Comet per la recollida i el transport de la llet de les granges i masos propers a la planta que l'empresa tenia a Balenyà.

En Josep Maria Costa Espunya del mas Serrat, al Mallol, un poble del municipi de La Vall d'en Bas, a la comarca de La Garrotxa, recollia la llet d'aquell cantó per compte de Làctics Rabadà. Havia començat la recollida de llet a les granges de la Vall d'en Bas amb pots de llet a mitjans dels anys 1970 amb un Pegaso Comet carrossat amb una caixa de fusta. Els pots de llet els duia a la planta de recollida de la llet que la Sociedad Anònima Lechera Industrial (SALI) tenia a Mieres (La Garrotxa). Després transportà llet a la planta que Productos Lacteos Freixas SA, productora de la llet Rania, tenia a Santa Perpètua de Mogoda. En la dècada del 1970 i 1980 tingué un Ebro P-200 i un Pegaso Comet equipats amb cisternes. La família Costa continua l'activitat de la recollida i transport de la llet amb un camió Man amb remolc per compte de Verntallat-Cooperativa de la Vall d'en Bas, una cooperativa fundada l'any 1971 que disposa de restaurants i botigues on ofereixen els seus productes. 

El camió Man de tres eixos amb remolc, propietat de la família Costa, per la recollida de llet:

LACTARIA ESPANYOLA SA, productora de la llet RAM, tenia una fàbrica davant del camp de futbol de Vic que més endavant traslladaren a la carretera de Vic a Manlleu. Aquesta planta, propietat de la família Casellas, s'hi produeix actualment la Llet Nostra de Cooperatives Catalanes. Per la RAM hi treballaren els següents transportistes: 

En Joaquim Roca tenia un camió Sava carrossat amb una caixa i vela per recollir i transportar els pots de llet.

En Vicenç Bach, d'Oristà, que tenia un Pegaso Comet.

En Josep Casellas, propietari de la planta de tractament i embotellament de la Llet Nostra de Cooperatives Catalanes a la carretera de Vic a Manlleu, era un dels principals transportistes que treballaven en el transport de la llet per la RAM. 

En Miquel Berenguer, de Sant Vicenç de Torelló, que havia conduït el Barreiros 75 del senyor Adjutori Rifà i Vilalta, es posà pel seu compte amb un Pegaso Comet. 

Un furgó Austin de la casa Subministres Làctics Font, de Girona, distribuïdor oficial de la llet RAM, carrossat per en Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí:

En Rosendo Quintana i Preseguer, de Roda de Ter, un dels transportistes osonencs més antics del gremi del transport de la llet treballà en els anys 1970 i 1980 per Centro Lacteo Balcells SA, fundat l'any 1963 per la família Balcells i que disposava d'una planta embotelladora a la Zona Franca de Barcelona per produir i comercialitzar la llet ATO, la qual tingué molta requesta en els anys 1970 i 1980. Un Pegaso Comet de can Quintana, retratat al pati de l'empresa, a Roda de Ter, que recollia la llet de les granges de la plana de Vic amb destí a la Zona Franca de Barcelona:

En Baltasar Dot, de Santa Maria de Besora, poble del qual en fou batlle, treballà per compte d'en Rosendo Quintana en la recollida i transport de la llet cap a la planta que Centro Lacteo Balcells SA tenia a la Zona Franca de Barcelona

PRODUCTOS LACTEOS FREIXAS SA, productora de la llet Rania, tenia una planta embotelladora a Santa Perpètua de Mogoda. Fotografia aèria de la planta procedent del fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, organisme autònom depenent de la Generalitat de Catalunya: 

Per Productos Lacteos Freixas hi treballaven uns quants transportistes que recollien la llet principalment a les granges del Vallès Oriental. En Pere Comerma, un transportista osonenc, començà el transport de la llet per compte de la Rania i després recollí llet per la Cooperativa Agrària Plana de Vic.

En Ramon Rodellas, de Sant Quirze de Besora, n'era el representant per al seu poble, Montesquiu, La Farga de Bebié i Borgunyà, Disposava d'un camió amb caixa i vela pel transport i distribució de les caixes de llet carregades a la planta de Santa Perpètua de Moguda entre els comerços i clients -bars, restaurants, hotels i fondes- d'aquests pobles. El representant a Ripoll era la família Salvans.

D'esquerra a dreta, en Carles Rifà i Cruells, en Josep Espelt, en Pesca (dret) i en Ramon Camprubí i Fageda, tots tres vinculats al transport d'Osona, retratats a la Fonda Vilaseca de Sant Vicenç de Torelló, on serveixen uns esmorzars de forquilla i  ganivet suculents: 

Aquest article, que recupera uns quants transportistes que treballaven en la recollida i transport de la llet, primer en pots i després amb cisternes, a les comarques d'Osona i del Ripollès, segueix la petja, més modestament, de l'extraordinari treball que el senyor Carles Dalmau i Robres ha escrit sobre el transport mixt de persones i llet a les comarques de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, i també d'Andorra, publicat per l'editorial andorrana A4. 

Agraïm al senyor Carles Rifà la relació dels transportistes osonencs i ripollesos que treballaren en la recollida i transport de la llet, compilada en aquest article, agraïment extensiu al senyor Camprubí que tingué la gentilesa de presentar-nos-el. Tenim pendent l'activitat de la recollida de la llet al Gironès i comarques limítrofs.