Les tres versions de la cabina dels petits camions Nazar B de 1.500 a 3.500 quilos (1963-1965).

Hi ha empreses l'activitat de les quals és una autèntica caixa de pandora. Quan més les estudies, més sorpreses i incògnites suscita. El cas més significatiu en el sector de l'automoció espanyola és, en la nostra opinió, la producció de vehicles que féu Talleres Nápoles, més endavant transformada en Factorias Nápoles SA, en els sis anys de producció industrial. I un exemple d'aquest fet és que un model que només fou produït durant dos anys, des del 1963 fins el 1965, presenti tres versions distintes de cabina. Un fet insòlit que contrasta amb els criteris productius que Motor Ibérica SA, heretats dels acords de col·laboració amb Ford i que el constructor canadenc Massey Ferguson, principal accionista de la companyia en la dècada de 1970, mantingué i enfortí basats en la simplificació i racionalització de la producció i el control exhaustiu dels costos. Una empresa en la qual els comptables tenien un pes decisiu.

El petit camió Nazar B de 3.500 quilos, destinat a atendre un nínxol de mercat aleshores considerable, tingué en poc més de dos anys tres versions de cabina, fet insòlit si té en compte la producció limitada d'aquest model, gairebé testimonial en comparació dels seus competidors directes, els vehicles Ebro que fabricava Motor Ibérica SA i els Avia produïts per Aeronàutica Industrial SA.

La primera versió de la cabina B de 3.500 quilos presenta, com a trets distintius, la posició de l'estrep posat a la part davantera i l'acabament de la cabina just en la part posterior del pas de roda. Aquesta cabina fou anunciada l'any 1963 per la premsa del motor que informava del llançament d'aquest model:

Presentació del petit camió Nazar B de mil cinc-cents quilos al parc públic Primo de Rivera, avui dia de José Antonio Labordeta, amb el monument al cim del rei Alfons I el Batallador, de Saragossa, l'any 1963:

Un fet sorprenent, en aquesta imatge, és la col·locació del pany de la porta en l'extrem oposat de l'esglaó d'accés, fet que causava una incomoditat notable en obrir la porta i accedir a la cabina per causa de la col·locació de l'estrep.

La posició del graó davant del pas de roda dels petits camions Nazar B derivava directament del primer camió que produí Talleres Nápoles, el model A, que disposava de l'obertura de la porta a contramarxa:

Nazar A de Transportes Piriz de Salamanca:





Nazar A de Transports Homs de Barcelona:

Camió Nazar A, propietat del senyor Martí Fabra, acreditat productor de vins del poble de Sant Climent Sescebes, comarca de l'Alt Empordà:

Hi ha una unitat de la primera versió de la cabina B de tres mil cinc-cents quilos que afortunadament s'ha conservat fins els nostres dies, propietat de la família Aragonès de Reus. És un petit camió amb caixa de fusta, el primer propietari del qual fou el senyor Benito Gil de Cambrils, que transportava caixes de peix fresc, la cabina del qual fou allargada per encabir-hi les treballadores de l'empresa familiar. Presenta els trets que defineixen aquesta versió: esglaó davanter i acabament de la cabina en l'extrem posterior del pas de roda, talment s'aprecia en aquesta fotografia:

Aquest camió presenta la singularitat que l'obertura de la porta és a contramarxa per causa d'una intervenció executada per llur propietari, el senyor Benito Gil, per facilitar l'accés a la part posterior de la cabina. L'obertura de la porta a contramarxa, present en el model A, era coherent amb la col·locació de l'estrep en la part davantera del pas de roda.

La segona versió de la cabina B de tres mil cinc-cents quilos reposa o descansa sobre el pas de roda, amb la porta ocupant una posició central, l'obertura de la porta convencional i l'estrep, per facilitar llur funció, muntat en la part posterior del pas de roda. Fotografia d'aquest model procedent d'un catàleg i diverses cabines d'aquesta versió:

Last but not least, hi ha una tercera versió d'aquesta cabina, que és una modificació de l'anterior, amb dos trets principals: l'escurçament de la cabina en la part posterior i l'estrep en forma d'arc en la línia de tancament de la cabina. Distintes cabines d'aquesta última versió:

Si consultem el catàleg del camió Nazar B de tres tones que guarda la família Gil, de Cambrils, la perplexitat és absoluta. La portada està il·lustrada amb la segona versió de la cabina, en la qual la porta ocupa la posició central i l'estrep és posterior; en canvi la contraportada, que recull les mides del camió, la cabina és avançada respecte del pas de roda, amb l'estrep davanter i el pany de la porta en l'extrem posterior. Cal inferir per aquest catàleg que Nazar produïa les dues versions de cabina d'antuvi?

Una producció tan anàrquica porta causa segurament dels greus problemes econòmics que arrossegà l'empresa des que a finals de l'any 1962 presentà suspensió de pagaments i aquesta situació incidí en els proveïdors. Només subministraven si hi havia pagament efectiu. Tanmateix no cal donar-li més voltes. És l'apassionant i inescrutable món Nazar. Una distracció i caixa de sorpreses permanent.

Final feliç pels camions Nazar de Matajudaica.

El mes de desembre, en la recta final de l'any, ens ha regalat una notícia meravellosa. La recuperació, a càrrec d'un conegut i generós col·leccionista asturià, dels tres camions Nazars dipositats en una masia del poble de Matajudaica, a la comarca del Baix Empordà. Avui dissabte ha tingut lloc la recuperació dels tres camions mitjançant una complicada i laboriosa carrega en una góndola i llur transport cap a Astúries.

Una manifestació de la labor que porta a cap el referit col·leccionista asturià. Un furgó Nazar B amb carrosseria tancada bellament restaurat, comprar a Castelló, i que integra la col·lecció privada més important de vehicles Nazar de l'estat espanyol fruit de l'esforç desinteressat d'un mecenes que vetlla per preservar el patrimoni industrial d'automoció espanyola: 

El senyor Joan Saló Borrell, propietari dels tres camions Nazar, morí a Corçà als vuitanta-quatre anys d'edat el passat disset de juny, pocs dies abans de celebrar llur sant. Malgrat haver-lo tractat aquests darrers anys no ens assabentarem pas del seu decés fins uns mesos més tard. En Pere Liu, que també l'havia tractat, en tingué notícia a través d'un mecànic de La Bisbal d'Empordà que li feia el manteniment dels seus vehicles. 

Contactarem amb el senyor Joan Galceran Estrabau, un seu nebot, també afeccionat als vehicles clàssics i col·leccionista de motocicletes. Recordava perfectament que acompanya el seu oncle, a bord del Nazar, carregat de bestiar cap als mercats o l'escorxador. El soroll eixordador que el motor del Nazar emetia impedia de mantenir una conversa entre l'oncle i el nebot. 

El senyor Joan Saló, abans de fer de tractant de bestiar, féu de tapisser pel carrosser Vert de Torroella de Montgrí. Feia els entapissats, una labor artesanal, que equipaven les carrosseries d'autocars que el senyor Josep Vert construí en el curs de les dècades de 1950 i 1960. En els anys 1970 canvià d'ofici i per traginar bestiar amunt i avall comprà d'ocasió a un altre tractant de bestiar de Salitja, en Puig, un Nazar B de tres tones i mitja que muntava una caixa per tal labor. 

Aquest Nazar B fou comprat nou pel senyor Puig al concessionari oficial de Girona, establiment que regentaven els senyors Fontàs i Costa. I amb el tancament de l'empresa i la desaparició del concessionari oficial, el manteniment i les reparacions foren confiades al senyor Pere Liu. En Pere, un gran i bon amic, amb l'ànim de resoldre les queixes formulades per alguns dels conductors dels camions Nazar que reparava per les molèsties que la posició de la palanca del canvi de marxes en la part posterior de la cabina els hi causava, aplicà una solució ben senzilla i eficaç consistent en acoblar la palanca del canvi de marxes al costat del conductor a través del túnel del motor. Aquesta transformació també l'aplicà el senyor Liu al Nazar B del senyor Puig, tal com s'aprecia en aquesta fotografia:



Instal·lació original de la palanca del canvi de marxes que té el camió Nazar B del senyor Xavier Castells i Quintana:

Els altres dos Nazars que el senyor Saló comprà i diposità a la finca familiar de Matajudaica subministraven les peces i recanvis que el seu Nazar requeria. El senyor Saló comprà el Nazar quan l'empresa del lleó feia anys que era extingida. I prudent i coneixedor de la mecànica com era, adquirí dos vehicles a poc preu per tal de tenir peces a l'abast. 

El Nazar B amb què treballà el senyor Saló fou un dels últims que estigué en actiu a la demarcació de Girona. L'adhesiu de la Targeta d'Inspecció Tècnica enganxada al vidre del Nazar era datada l'any 1993. Un vehicle amortitzat.

Els tres camions Nazar del senyor Joan Saló Borrell fotografiats la primavera de l'any 2013 a Matajudaica. El primer, el Nazar B de tres tones i mitja que el senyor Saló comprà a en Puig de Salitja:

El Nazar B de quatre tones comprat per peces. Apuntem la hipòtesi, versemblant, que fos comprat al mas Casals de Rabós:









I el petit camió Nazar d'una tona i mitja, que fou d'un veí de Camallera, el senyor P.  Vicens, tal com s'aprecia en una de les dues portes conservades, la cabina del qual fou llevada del xassís i la caixa i usada pel senyor Saló de llenyer: 







L'estat de conservació dels tres Nazars, deixats sempre al ras, és miserable i penós. El podrimer que presenten les cabines en fa molt dificultosa llur restauració. El trasllat dels camions fins a la góndola fou una autèntica odissea malgrat la maquinària i ferramentes disponibles per executar aquest treball. L'estat que tenien els pneumàtics dels camions, completament podrits i desfets, obligava a arrossegar-los. Els Nazar de quatre i tres tones i mitja:

La feina que tingueren els operaris que treballaven en el trasllat dels Nazars és patent en aquestes dues fotografies. Sort n'hi hagué d'un robust i potent tractor Massey Ferguson que arrossegà els camions fins a la góndola: 





Una imatge meravellosa. Una tractora Iveco, la bellesa de la qual és inqüestionable, estacionada en un carrer del poble de Matajudaica, amb una góndola carregada amb dos Nazars. Tres vehicles que recullen la millor tradició del disseny italià, fresc, sublim, eteri, atemporal. La satisfacció que proporciona la feina ben feta:

Els tres Nazars al cim de la góndola camí d'Astúries. Del Nazar procedent de Camallera només se n'aprofità la cabina i el xassís amb el diferencial. La caixa, per les seves mides, fou deixada a Matajudaica:

El senyor Galceran ens ha lliurat la documentació que conserva del Nazar B que el seu oncle comprà a en Puig de Salitja. No hi ha gaire documentació disponible de vehicles Nazar, motiu pel qual, en la nostra opinió, presenta un notable interès. La primera, el permís de circulació del Nazar:



Certificat tècnic del camió:



Targeta de transport expedida l'any 1977: 

Aquest article, sobre el final feliç de tres camions Nazar, fet que ens congratula malgrat estiguin força corromputs, és també un sentit i merescut homenatge al senyor Joan Saló Borrell, traspassat enguany, que els comprà i que per causa del seu caràcter conservador s'han conservat fins el nostres dies. Un fet que només pot qualificar-se d'excepcional. Agraïm també les fotografies facilitades pel Sr. Galceran del trasllat dels camions des de la masia fins a la góndola que il·lustren aquest article.

La visita als camions Nazar conservats a les comarques del Baix Empordà i del Gironès.

El passat dissabte, un cop visitat el camionet Nazar d'en Xavier Castells vam fer via cap a Girona per l'autopista AP-7, molt atapeïda de vehicles que es desplaçaven al circuit de Catalunya per assistir als entrenaments del Gran Premi d'Espanya de Formula 1 i dels qui marxaven per gaudir del cap de setmana a les comarques gironines i a la Costa Brava. El temps agradable i els dies llargs conviden a sortir dels grans nuclis urbans per badar, disfressar-se de pagès o de mariner. 

El dia era fresquet, extremament agradable i un mantell verd ho cobria tot, conseqüència natural de les pluges generoses d'aquesta primavera. Els pobles de l'Empordà presenten un estat magnífic, superb. Un dels molts atractius de les comarques del Baix i de l'Alt Empordà per als afeccionats als camions vells són els Nazars conservats. 

A la benzinera de Celrà, que la gent gran del país anomena poste, vàrem trobar-nos amb en Pere Liu per marxar plegats cap a Foixà a visitar el Nazar que guarda el senyor Enric Casellas:

Aquest llum davanter del Nazar C del senyor Casellas és idèntic al que munta el Nazar B del senyor Castells. En aquells anys els proveïdors de vehicles es podien comptar amb els dits d'una mà. Detall de l'estrep que llueix el nom Nazar, una mostra de la continuïtat del detallisme d'acabats que sempre va fer gala aquesta empresa saragossana en tots els models comercialitzats.

Aquest Nazar va ser un dels últims vehicles matriculats a Girona. El senyor Casellas va carrossar-lo a Carrosseries Subiela, de Burjassot. Aquests excel·lents carrossers valencians de molta anomenada, avui dia instal·lats a Paterna, van construir-li una caixa de fusta amb alces pròpia del transport de fruita. El cost total del camió i la caixa, posat al carrer per treballar, va ser de dues-centes cinquanta mil pessetes, molts diners aquells anys. 

L'Enric Casellas en guarda un record excel·lent d'aquest Nazar. Va pujar-hi la família amb aquest camionet. Treballava a la farinera de Celrà i carregava quatre tones sense defalliment. Els seus fills van aprendre a conduir amb el Nazar.

Un cop jubilat, el senyor Casellas va guardar-lo sota cobert. El darrer canvi d'oli del motor del Nazar va ser fet l'any 1993 per en Pere Liu. Aquesta data assenyala els anys que el Nazar és guardat sota cobert sense treballar. El senyor Casellas confiava el manteniment i reparacions del Nazar a en Pere Liu.

Acomiadats del senyor Casellas i la seva muller Montserrat vàrem arribar-nos a Matajudaica, un petit poble proper a Casavells, bastit damunt d'un petit turó. En aquest poble, dins del clos d'una masia, el senyor Joan Saló i Borrell hi té tres camions Nazars completament devastats per la seva exposició a les inclemències del temps. El senyor Saló, tractant de bestiar, va comprar els tres Nazars usats.

El primer Nazar, encerclat de vegetació, munta els eixos i diferencial d'un camió Avia. Com s'aprecia en la fotografia, està completament capolat:

En Pere Liu no recorda pas haver vist aquest camió Nazar. I en Joan Saló, el seu propietari, tampoc recorda pas a qui va comprar-lo. Sí té present que el seu anterior amo va reforçar-li la potència del motor per enfilar una costa.

El segon Nazar que el senyor Saló té dipositat dins del clos de casa seva correspon a una camioneta Nazar B, de roda senzilla, amb caixa de transport de bestiar que va comprat usada a un senyor de Figueres. Va llevar-li la cabina del xassís per a usar-la de llenyer. El sostre d'aquesta cabina té una tira de ferro completament rovellada, de sabor britànic, que segurament indicava el nom i cognoms de l'antic propietari del camió i llur activitat professional: 

La caixa d'aquest camionet Nazar:

La matrícula d'aquest camionet Nazar comprat pel senyor Saló a un tractant de bestiar de l'Alt Empordà, GI-56162:

En Víctor Lacarta, que està duent a terme un gran treball sobre la relació de tots els vehicles Nazar -autocars i autobusos, camions i furgons i furgonetes- que han aparegut aquests darrers anys, aquesta dada li serà profitosa. Lamentem no poder-li oferir informació addicional.

El tercer Nazar que té el senyor Saló correspon a aquest camionet model B de 3.500 quilos, amb caixa de bestiar que havia estat d'en Puig de Salitja, un conegut tractant de bestiar que va plegar. 

En Pere Liu, que feia el manteniment d'aquest camionet Nazar, va modificar-li la posició de la palanca del canvi de marxes a l'alçada del motor, en lloc de la part posterior muntada de fàbrica, per la comoditat del conductor. Recorda perfectament que en Puig va treballar de valent amb aquest Nazar transportant bestiar amunt i avall per fires i mercats. Duia a sobre molts de quilòmetres recorreguts. Va ser el darrer camió del senyor Saló en actiu. El Nazar parcialment cobert de vegetació:  

Els senyors Saló i Liu fent-la petar; en primer terme, el camionet Nazar de 3.500 quilos i, al fons, al límit del clos, el xassís i la caixa del segon Nazar desproveït de la cabina:

Aquest camionet Nazar de 3.500 quilos va treballar fins l'any 1993, que és l'any de la darrera inspecció tècnica de vehicles. L'absència d'interès en la seva correcta conservació, tancant-lo sota cobert com s'esqueia, l'ha arruïnat completament.

Malauradament, després de tants anys a sol i serena aquests tres camions Nazar són absolutament irrecuperables. La vegetació, que té la tendència natural a l'ocupació del territori si les condicions li són favorables, està embolcallant lenta però inexorablement aquests tres camions Nazar. Llur única utilitat és proveir de peces d'altres Nazars que s'hagin de restaurar. 

Després de dinar, per la tarda vàrem visitar el Nazar C que en Patau, un constructor gironí, té tancat a Canet d'Adri. Munta un bolquet i va comprar-lo en Patau, a dinou anys d'edat, a un constructor de Palafrugell que l'usava per al transport de graves i sorres. El Nazar carregat amb un Renault Ondine:

Uns brètols van trencar-li el parabrisa i els altres vidres de les cabina, talment s'aprecia en aquesta fotografia. Llevat del volant, la resta de components que munta aquest Nazar són originals atenent al resultat de la inspecció practicada per en Pere Liu. Al seu costat hi ha un camió Ebro D350, també d'en Patau, carrossat amb un bolquet per treballs de construcció:

En Patau va informar-nos que fa dos anys va arrencar-lo. Els motors Perkins que equipaven aquests camionets eren inacabables.

Després de visitar aquest Nazar varem emprendre el camí cap a Sant Climent de Sescebes on hi ha un altre camió Nazar: un Nazar A que el senyor Martí Fabra té dipositat a la seva finca on produeix vins.