Final feliç pels camions Nazar de Matajudaica.

El mes de desembre, en la recta final de l'any, ens ha regalat una notícia meravellosa. La recuperació, a càrrec d'un conegut i generós col·leccionista asturià, dels tres camions Nazars dipositats en una masia del poble de Matajudaica, a la comarca del Baix Empordà. Avui dissabte ha tingut lloc la recuperació dels tres camions mitjançant una complicada i laboriosa carrega en una góndola i llur transport cap a Astúries.

Una manifestació de la labor que porta a cap el referit col·leccionista asturià. Un furgó Nazar B amb carrosseria tancada bellament restaurat, comprar a Castelló, i que integra la col·lecció privada més important de vehicles Nazar de l'estat espanyol fruit de l'esforç desinteressat d'un mecenes que vetlla per preservar el patrimoni industrial d'automoció espanyola: 

El senyor Joan Saló Borrell, propietari dels tres camions Nazar, morí a Corçà als vuitanta-quatre anys d'edat el passat disset de juny, pocs dies abans de celebrar llur sant. Malgrat haver-lo tractat aquests darrers anys no ens assabentarem pas del seu decés fins uns mesos més tard. En Pere Liu, que també l'havia tractat, en tingué notícia a través d'un mecànic de La Bisbal d'Empordà que li feia el manteniment dels seus vehicles. 

Contactarem amb el senyor Joan Galceran Estrabau, un seu nebot, també afeccionat als vehicles clàssics i col·leccionista de motocicletes. Recordava perfectament que acompanya el seu oncle, a bord del Nazar, carregat de bestiar cap als mercats o l'escorxador. El soroll eixordador que el motor del Nazar emetia impedia de mantenir una conversa entre l'oncle i el nebot. 

El senyor Joan Saló, abans de fer de tractant de bestiar, féu de tapisser pel carrosser Vert de Torroella de Montgrí. Feia els entapissats, una labor artesanal, que equipaven les carrosseries d'autocars que el senyor Josep Vert construí en el curs de les dècades de 1950 i 1960. En els anys 1970 canvià d'ofici i per traginar bestiar amunt i avall comprà d'ocasió a un altre tractant de bestiar de Salitja, en Puig, un Nazar B de tres tones i mitja que muntava una caixa per tal labor. 

Aquest Nazar B fou comprat nou pel senyor Puig al concessionari oficial de Girona, establiment que regentaven els senyors Fontàs i Costa. I amb el tancament de l'empresa i la desaparició del concessionari oficial, el manteniment i les reparacions foren confiades al senyor Pere Liu. En Pere, un gran i bon amic, amb l'ànim de resoldre les queixes formulades per alguns dels conductors dels camions Nazar que reparava per les molèsties que la posició de la palanca del canvi de marxes en la part posterior de la cabina els hi causava, aplicà una solució ben senzilla i eficaç consistent en acoblar la palanca del canvi de marxes al costat del conductor a través del túnel del motor. Aquesta transformació també l'aplicà el senyor Liu al Nazar B del senyor Puig, tal com s'aprecia en aquesta fotografia:



Instal·lació original de la palanca del canvi de marxes que té el camió Nazar B del senyor Xavier Castells i Quintana:

Els altres dos Nazars que el senyor Saló comprà i diposità a la finca familiar de Matajudaica subministraven les peces i recanvis que el seu Nazar requeria. El senyor Saló comprà el Nazar quan l'empresa del lleó feia anys que era extingida. I prudent i coneixedor de la mecànica com era, adquirí dos vehicles a poc preu per tal de tenir peces a l'abast. 

El Nazar B amb què treballà el senyor Saló fou un dels últims que estigué en actiu a la demarcació de Girona. L'adhesiu de la Targeta d'Inspecció Tècnica enganxada al vidre del Nazar era datada l'any 1993. Un vehicle amortitzat.

Els tres camions Nazar del senyor Joan Saló Borrell fotografiats la primavera de l'any 2013 a Matajudaica. El primer, el Nazar B de tres tones i mitja que el senyor Saló comprà a en Puig de Salitja:

El Nazar B de quatre tones comprat per peces. Apuntem la hipòtesi, versemblant, que fos comprat al mas Casals de Rabós:









I el petit camió Nazar d'una tona i mitja, que fou d'un veí de Camallera, el senyor P.  Vicens, tal com s'aprecia en una de les dues portes conservades, la cabina del qual fou llevada del xassís i la caixa i usada pel senyor Saló de llenyer: 







L'estat de conservació dels tres Nazars, deixats sempre al ras, és miserable i penós. El podrimer que presenten les cabines en fa molt dificultosa llur restauració. El trasllat dels camions fins a la góndola fou una autèntica odissea malgrat la maquinària i ferramentes disponibles per executar aquest treball. L'estat que tenien els pneumàtics dels camions, completament podrits i desfets, obligava a arrossegar-los. Els Nazar de quatre i tres tones i mitja:

La feina que tingueren els operaris que treballaven en el trasllat dels Nazars és patent en aquestes dues fotografies. Sort n'hi hagué d'un robust i potent tractor Massey Ferguson que arrossegà els camions fins a la góndola: 





Una imatge meravellosa. Una tractora Iveco, la bellesa de la qual és inqüestionable, estacionada en un carrer del poble de Matajudaica, amb una góndola carregada amb dos Nazars. Tres vehicles que recullen la millor tradició del disseny italià, fresc, sublim, eteri, atemporal. La satisfacció que proporciona la feina ben feta:

Els tres Nazars al cim de la góndola camí d'Astúries. Del Nazar procedent de Camallera només se n'aprofità la cabina i el xassís amb el diferencial. La caixa, per les seves mides, fou deixada a Matajudaica:

El senyor Galceran ens ha lliurat la documentació que conserva del Nazar B que el seu oncle comprà a en Puig de Salitja. No hi ha gaire documentació disponible de vehicles Nazar, motiu pel qual, en la nostra opinió, presenta un notable interès. La primera, el permís de circulació del Nazar:



Certificat tècnic del camió:



Targeta de transport expedida l'any 1977: 

Aquest article, sobre el final feliç de tres camions Nazar, fet que ens congratula malgrat estiguin força corromputs, és també un sentit i merescut homenatge al senyor Joan Saló Borrell, traspassat enguany, que els comprà i que per causa del seu caràcter conservador s'han conservat fins el nostres dies. Un fet que només pot qualificar-se d'excepcional. Agraïm també les fotografies facilitades pel Sr. Galceran del trasllat dels camions des de la masia fins a la góndola que il·lustren aquest article.

Alguns accidents que van patir els camions Bedford de l'empresa Transports Josep Hereu de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Que alguns camions d'una empresa amb la història i la importància de Transports Josep Hereu, que disposava d'uns quants vehicles, es veies implicat en algun accident és consubstancial a aquest ofici. Els Bedfords de la dècada dels anys 1950 no van ser aliens a aquest fet. I en Josep Hereu conserva unes fotografies de dues bolcades del camió Bedford matriculat a Madrid. En aquest cas, el Bedford va bolcar en un petit marge. La mercaderia fou carregada a un altre Bedford de l'empresa:  

Aquest Bedford va tenir una altre bolcada:

Probablement la mercaderia que transportaven, constituïda pel bales de taps de suro, era un risc evident de patir una bolcada per la seva alçada i poc pes. Davant d'un sot, freqüent en aquelles carreteres, hi havia el risc que el camions bolquessin. Tanmateix, recuperat el vehicle, el reparaven al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners i tornava a treballar. 

En el proper article abordarem els camions que l'empresa Transports Josep Hereu va tenir als anys 1960. Els primers Barreiros.  

Carrosseries i transformacions produïdes per en Josep Vert i Planas a Torroella de Montgrí (III).

Acabada la guerra civil l'u d'abril de 1939, en Josep Vert va haver de recomençar de nou la seva activitat de carrosser. El seu merescut prestigi, tant per la qualitat i el disseny com del compliment dels terminis de lliurament dels vehicles carrossats, transformats i reparats, li va ser de gran ajut en aquells anys d'extrema dificultat i asfixiant intervencionisme administratiu en les activitats econòmiques i productives catalanes, les conseqüències del qual foren devastadores.

Carrosseria de microbús construïda i muntada sobre un xassís dels anys 1920, amb unes línies estètiques de filiació nord-americana, per l'empresa Sarreta. Foren els anys que els tres grans de Detroit senyoraven arreu del món:

Un carrosseria d'autocar fabricada als anys 1950:





Detall de la porta d'accés i sortida:



Bastidor d'un autocar d'aquells anys fotografiat a Torroella de Montgrí:

Estructura metàl·lica d'un autocar fotografiat al taller de Carrosseries Vert, a Torroella de Montgrí:

Una altre estructura metàl·lica construïda i muntada sobre un dels primers Pegasos, amb el volant a la dreta. Gairebé l'únic vehicle de fabricació espanyola amb cara i ulls d'aquells anys produït a les instal·lacions de l'empresa Hispano Suiza, nacionalitzada, ubicades al barri de la Sagrera de Barcelona:

Continuarà.

Carrosseries i transformacions produïdes per en Josep Vert i Planas a Torroella de Montgrí (II).

Carrosseries Vert sempre va excel·lir en la construcció de carrosseries d'autocars. Aquesta crònica palesa dues menes de carrosseries amb estils i dissenys ben diferents fabricades a taller de Torroella de Montgrí.

Una carrosseria produïda per encàrrec de l'empresa ANÒNIMA ALSINA GRAELLS D'AUTO-TRANSPORTS, un bon client de Carrosseries Vert de Torroella de Montgrí, amb un disseny característic dels anys 1930:

Un altre carrosseria fabricades per a l'ANÒNIMA ALSINA GRAELLS D'AUTO-TRANSPORTS, amb un disseny molt semblant a l'anterior:

Interior d'aquest autocar, amb uns acabats luxosos:

Un autocar del Garatge Estació de La Bisbal d'Empordà, equipat amb un gasogen, amb un carrosseria dels anys 1930. El gasogen simbolitza en el món del motor els anys de privacions i misèria:

En Josep Vert va ser capdavanter en la fabricació de carrosseries metàl·liques. La major part de carrossers n'eren refractaris a aquesta mena de carrosseries. El senyor Vert sabia que aquestes carrosseries eren construïdes amb gran èxit pels francesos i calia adaptar-s'hi.

A la dècada del 1950, Carrosseries Vert va construir dues carrosseries metàl·liques de dos graons, per l'empresa AUTOCARS ABC, de Barcelona, empresa que destacava pels seus autocars, senzillament espectaculars:

Tant de bo que s'hagués conservat un d'aquests dos autocars de l'empresa ABC de Barcelona, amb aquestes carrosseries molt de moda a la dècada dels anys 1950 i que no han tingut pas continuïtat en el temps.

Continuarà.

Carrosseries i transformacions produïdes per en Josep Vert i Planas a Torroella de Montgrí (I).

L'octubre del 1946, l'empresa Carrosseries Vert de Torroella de Montgrí va participar a la Fira Provincial de Mostres de Girona amb un estand on hi exposava una tartana i un petit auto amb la carrosseria de fusta.

Eren els anys més durs i difícils de la postguerra, amb el país completament arruïnat, isolat i empobrit. Després de la guerra civil, l'absència de vehicles i carburant va provocar el retorn de l'ús de carros i tartanes. Es reculava trenta anys enrere. Conseqüències d'una guerra fratricida.

Fotografia de l'estand de Carrosseries Vert a la Fira provincial de mostres de Girona la tardor de 1946:

En aquells anys, els de la immediata postguerra, Carrosseries Vert va fabricar diverses carrosseries d'autos. Antics cotxes se'ls hi construïa i muntava una carrosseria de fusta, semblantment als autos nord-americans d'aquells anys, popularment conegudes com "rubies". S'havia de refer el magre i malmès parc de vehicles d'aquells anys, els de la supervivència, la repressió, la por, la fam i les malalties.

Tres carrosseries de fusta construïdes al taller d'en Josep Vert de Torroella de Montgrí muntades sobre tres cotxes:

Als anys 1940, de pobresa i privacions, imperava el disseny nord-americà, clarament perceptible en aquest cotxe. Carrosseria original d'aquest auto abans de ser transformat per en Josep Vert:

 Aquest auto, matriculat a Sevilla, un cop transformat per en Josep Vert. Conservava poques coses original de quan fou matriculat per primer cop. Els vehicles aquells anys es reconstruïen completament, fins al darrer cargol:

Una altre carrosseria de fusta muntada sobre un auto fabricada per Carrosseries Vert a Torroella de Montgrí, amb l'estil dels autos nord-americans d'aleshores:

La necessitat de vehicles comercials, furgonetes, furgons i camions als anys 1940 era palesa. Les requisicions de vehicles arran de la guerra civil i les destruccions als fronts de batalla van provocar que n'hi hagués molts pocs i no es podés pas atende llur demanda. La solució va ser la transformació d'autos per l'ús de furgonetes i vehicles comercials, una activitat principal dels carrossers catalans d'aquells anys.

Dues transformacions de cotxes a furgons tancats realitzades a can Vert de Torroella de Montgrí:

Continuarà.