Abandonat el Taller Central ens desplaçarem, per camins de terra, fins al desballestament que en Joaquim Bernadó, en Quimet, té a Soses. L'espessa boira desdibuixava el paisatge trist i desolat que el pla de Lleida ofereix a finals de desembre.
Arribats que fórem a cal Quimet, la sorpresa fou grossa en topar-nos amb tot un seguit de camions clàssics que si hi ha interès es poden comprar. El dos primers, uns Pegasos procedents de l'exèrcit espanyol. El segon, amb una cabina que ens és desconeguda, passà la inspecció tècnica de vehicles l'any 1994:
Tres camions més produïts a Espanya: un Pegaso 3040 amb doble cabina assignat a una agrupació de protecció civil, un Nissan també amb cabina doble del Ministeri de Foment espanyol i un Dodge de dos eixos:
Un Ebro C550 amb la seva cabina de color vermell i el bolquet de color gris, un vehicle que fou un èxit esclatant de Motor Ibèrica SA en la segona meitat dels anys 1960:
Un camió Dodge que munta una caixa per tranportar cereals i farratges:
Dos camions Ebro D i E, dos models que també foren en els anys 1970 uns autèntics supervendes:
El camió Ebro D, amb la cabina aixecada:
Un autocar Pegaso amb carrosseria Beulas model Eurocar d'una autoescola de Fraga que presenta un estat de conservació excel·lent, per fora i per dins, també en venda:
Un Nissan proveït d'una cisterna per repartir gasoli a domicili:
Un Dodge carrossat amb un bolquet d'un transportista de Fraga:
Un camió Pegaso Tecno de tres eixos:
Un Renault amb cabina doble del Ministeri de Foment espanyol, adscrit al manteniment de la xarxa de carreteres de l'estat:
Un Daf 3300, model dotat d'una cabina molt reeixida quant a disseny i que no se'n matricularen gaires unitats a Catalunya i Espanya:
Un camió Pegaso que treballava en la conservació de les carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya i que fou exposat en la trobada de camions clàssics que tingué lloc a Sant Vicenç de Torelló l'any 2011:
Un Scania de tres eixos amb grua:
Un Man del servei de recollida de deixalles d'una parròquia d'Andorra:
Un Dodge de dos eixos:
Un camió Scammell de tres eixos, marca que fou del fabricant britànic Leyland:
Un Nissan d'una serralleria de Lleida:
Un camió petit Avia desballestat de l'autoescola Trailer:
Un camionet Mercedes Benz:
Un Pegaso 1095 equipat amb un bolquet:
Els xiprers i els camions embolcallats per la boira produïa una imatge amb un punt d'irrealitat, de somni, evanescent. Mes l'existència dels camions, la seva presència física, era real com la vida, com la terra que trepitjaven.
El senyor Joaquim Bernadó, que és un dels ferrovellers més ben considerats del pla de Lleida per la seva seriositat en els tractes convinguts, motiu pel qual també desballesta camions andorrans, li agraden els camions i autocars. La seva feina és, des d'aquest punt de vista, vocacional. I és la causa per la qual alguns dels camions vells que li arriben i que creu que són susceptibles de tenir un interès per als col·leccionistes i afeccionats, els arracona sense desballestar-los per vendre'ls si hi ha cap interessat. A diferència d'altres ferrovellers que només malden per desballestar tots els vehicles que li cauen a les seves mans, independentment del valor que tinguin o representin, en Quimet el satisfà que alguns vells camions que ell ha conegut en el curs dels anys i espeteguen en el seu establiment, es conservin.
En els propers articles veurem algunes de les peces que en Quimet té en el seu establiment. Per a nosaltres fou una sorpresa incommensurable. Pegasos i més Pegasos; Ebros i Nissans i algun Dodge. També dos camions Avia. Ens faltà temps per assaborir una experiència inoblidable. La visita a cal Quimet se'ns féu curta. Continuarà.
