Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: la descarregada (I).

Ahir dissabte, a la tarda, uns quants vehicles clàssics escampats arreu del país arrencaren i escalfaren els motors per desplaçar-se fins a La Panadella, a prop de la partió de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. Alguns vehicles foren carregats en góndoles, com fou el cas dels quatre camions dels senyors Herguido, tres Barreiros i un Sava Berliet, i del camió Ford A del senyor Jordi Riera; d’altres, com el camió Nazar B del senyor Castells, el Pegaso 200 d’en Toni Ceballos, el Pegaso 1065 Europa del senyor Palau, que fou d’un firaire, i l’autocar Pegaso carrossat per Setra Seida que fou de l’empresa Pous de Manlleu i que en Toni Arimany ha restaurat, es desplaçaren sense cap ajut, pels seus propis mitjans.

Carregada ahir dissabte a Alcarràs dels quatre camions que els senyors Claudi i Eduard Herguido han portat a la trobada de vehicles clàssics que ha tingut lloc a La Panadella avui diumenge:

Els dos Barreiros Super Azor carregats en una góndola de l'empresa Grues Cabós:





Llestos per marxar per l'autovia A2 cap a La Panadella:









L'última góndola del grup que ha partit de la nau d'Alcarràs, carregada amb el Barreiros 2626: 

Des de la comarca del Pla d'Urgell, en Toni Ceballos ha aportat a l'encontre dos camions, un Pegaso 1061 i un Avia carrossat amb un bolquet:

Des de Castellví de Rosanes, comarca del Baix Llobregat, en Jordi Riera ha contribuït amb un camió Ford A de l'any 1928, un dels vehicles més antics que han participat en l'encontre:

A mitja tarda d’ahir aparegueren a La Panadella els primers vehicles, cotxes i camions. L’Ajuntament de Montmaneu, encapçalat pel seu alcalde, el Sr. Àngel Farré, i els responsables del restaurant Bayona reservaren el gran aparcament que disposa l’establiment per aixoplugar els vehicles clàssics convocats a aquest encontre. Una cinta de plàstic prima barrava l’accés al garatge dels vehicles aliens a l’encontre. 

Amb l’arribada  dels primers vehicles clàssics i dels afeccionats que els portaven començà, de fet, la primera edició de la trobada de clàssics batejada amb el nom afortunat de Esperit de La Panadella, feliç expressió encunyada pel senyor Claudi Herguido, que reflecteix d’una manera exacta la intenció i voluntat de l’encontre.

Arribada i descarregada davant del garatge de l'Hotel Bayona dels camions de la família Herguido:



L'allargat garatge de l'hotel Bayona on han estat dipositats els vehicles clàssics arribats ahir dissabte per participar en aquest encontre:



El Ford A del senyor Riera en el garatge de can Bayona:



Un altre vehicle clàssic desplaçat a bord d'un remolc:





Alguns dels vehicles participants aparcats en el garatge de l'Hotel Bayona:

Els quatre camions de ca l'Herguido i el Seat 124 Sport del senyor Ricardo Palomas Negre:



La il·lusió del retrobament dels amics. El senyor Castells i el senyor Herguido davant del Nazar del primer:

Els primers afeccionats que a bord dels seus vehicles acudiren ahir dissabte a La Panadella, soparen i dormiren en les habitacions que disposa l’Hotel Bayona. L’establiment lliura als seus hostes uns clauers pesats i grossos, com un gelat de bola, que s’estilaven en les dècades de 1960 i 1970, les claus dels quals permet d'accedir a unes habitacions exteriors amples i pràctiques. Fins i tot en aquests petits detalls, plens de nostàlgia, es palesa que a La Panadella s’ha aturat el temps definitivament. El temps remot que aquest indret indefectiblement evoca no incideix en el confort de les habitacions i la comoditat dels menjadors i sales d’estar dels dos establiments que són oberts, el Bayona i La Parada, fet que fa agradosa l’aturada.

Continuarà.

Primer encontre de vehicles clàssics a La Panadella el 14 de maig de 2017.

El reportatge produït i difós per Televisió de Catalunya fa temps sobre el paper que tingué La Panadella com a lloc de parada obligada en els trajectes de Barcelona cap a Lleida i més lluny, i de sentit contrari, de l'Aragó cap a Barcelona i llur àrea d'influència, amb els seus establiments -restaurants, benzinera i garatges- que conserven l'aroma d'una època -la prodigiosa dècada de 1960-, descobrí, per uns quants afeccionats als vehicles clàssics els avantatges que aquest nucli urbà presenta com a espai de trobades de tota mena. 

Ja hem consignat en aquest espai que fa un any, el 10 d'abril de 2016, el Club CL'Hàssics Hospitalencs féu una trobada de vehicles clàssics a La Panadella. Els vehicles participants s'exposaren davant de la benzinera principal que hi ha en sentit Lleida: 

En aquella trobada, on també hi comparegué el senyor Àngel Farré i Carulla, batlle de Montmaneu, municipi al qual pertany La Panadella, sorgí, en la conversa que entaularem, acompanyats dels senyors Arimany, Castells i Herguido, les immenses possibilitats que La Panadella presenta per fer un gran encontre de vehicles clàssics atès els serveis que disposa. Ben comunicada i amb bons accessos, és equidistant de les ciutats de Barcelona, Tarragona i Lleida. La seva posició estratègica, que fou la causa de la implantació de serveis per als transportistes i viatgers -que incloïa tallers i garatges-, la gran superfície asfaltada on antany aparcaven desenes de camions i els dos restaurants oberts que disposen d'un personal competent i amable que serveix una cuina casolana i gustosa, sense pretensions, a uns preus assequibles, els quals, a més, tenen una decoració i un estil de finals dels anys 1950, el fa un lloc ideal per aquesta mena d'activitats. 

Per portar a cap aquesta iniciativa el Club de Vehicles Històrics de Lleida assumí la responsabilitat de fer possible aital encontre per a vehicles amb una antiguitat superior als vint-i-cinc anys. Per a la gent de Lleida la Panadella és un indret amb una gran càrrega simbòlica i emotiva. Marcava l'equador dels seus viatges a Barcelona. 

L'alcalde de Sant Guim de Freixenet, el senyor Francesc d'Assís Lluch i Majoral, assabentat d'aquesta iniciativa, també s'hi ha sumat. Els vehicles clàssics que hi assisteixin completaran una visita al nucli de Sant Guim de Freixenet, el qual disposa d'una estació de la línia de tren de Barcelona a Lleida que discorre per Manresa i Calaf. 

Cartell que anuncia la celebració de la primera trobada de vehicles clàssics a La Panadella: 

De moment, i centrant-nos en els camions, alguns dels vehicles que hi assistiran són, en primer lloc, el petit camió Nazar B del senyor Xavier Castells i Quintana, fotografiat acompanyat d'un Alfa Romeo clàssic del senyor Jordi Riera Palmer:

 

 

Els quatre camions dels senyors Herguido d'Alcarràs, tres Barreiros i un Sava Berliet: 

 

El Pegaso de l'empresa Grues Nogués de La Panadella, que participà en el reportatge que Televisió de Catalunya féu d'aquest indret: 

 

 El Pegaso 1065 i l'autocar Pegaso Comet del senyor Miquel Gamon:

Els promotors d'aquest encontre, conscients de la significació que per a moltes famílies suscita La Panadella, us inviten a participar-hi. Hi sou tots convidats. I s'ha d'agrair l'esforç que els Ajuntaments de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet, juntament amb el Club de Vehicles Històrics de Lleida, estan duent a terme per tal que aquest esdeveniment sigui un èxit absolut. Tant de bo sigui l'estimul que li cal a La Panadella per esdevenir un lloc de trobades de vehicles clàssics de tota mena els caps de setmana i els dies festius.

La visita d'uns amics de Benicarló a Alcarràs (I).

Avui dissabte, al Parador d’Alcarràs, un  restaurant incrustat en una benzinera aixecada en un costat de l’antiga carretera nacional II, on serveixen esmorzars de forquilla, carns a la brasa i menús, un lloc tranquil i agradable pel poc trànsit que registra aquesta via, trànsit de caràcter local, arran de l’entrada en funcionament de l’autovia A2, ens hem trobat amb dos matrimonis de Benicarló, en José Vicente Lluch i la seua senyora Maria Dolores i el Jaime Ripollès Moles acompanyat de la seua senyora Mari Carmen, els quals han fet un forat en la seua atapeïda agenda per desplaçar-se fins Alcarràs, atrafegats com estan enmig de la temporada d’estiu. Al Parador també hi havia en Carlos Tomàs, el planxista del Taller Central d’Alcarràs que ha restaurat tres dels camions d’en Claudi i l’Eduard Herguido i que també participà en l’expedició a Gandesa i Benicarló la primavera d'enguany en la qual gaudirem intensament de la visita feta a uns camions Barreiros i que ja ha estat reportada en aquest bloc. 

Del cantó de Girona hem comparegut a Alcarràs acompanyats del senyor Pere Liu, l’antic cap del taller Fontàs-Costa, concessionari oficial Nazar a la província de Girona. En el transcurs del viatge d’anada i tornada el senyor Liu ha desgranat els seus records de mecànic de la Nazar, inimaginables avui dia. Activitats com haver de marxar de casa a qualsevol hora del dia o la nit per tal de reparar, en la mateixa carretera, algun camió Nazar en pana d’un client. Les visites periòdiques a la fàbrica de Saragossa per fer els cursos de formació dels nous models, conèixer altres representants i aprofitar el viatge de tornada conduint vehicles nous amb placa verda que s’havien de lliurar als compradors. O l’assessorament que féu, per mediació de la senyora Catalina Camps, propietària del Garatge Camps SA, concessionari oficial Ebro a Girona, a dos enginyers de Motor Ibérica SA vinguts expressament de Barcelona per tal de resoldre un petit problema sorgit en els primers motors Perkins que muntaren els camions Ebro E. Els seus profunds coneixements sobre els motors de la casa Perkins resolgueren satisfactoriament el problema plantejat pels dos enginyers.

El motiu de la visita que ha tingut lloc a Alcarràs era de correspondre una anterior visita que nosaltres férem a Benicaró per conèixer el senyor Antonio Esbri i en José Vicente, i de pas, veure el camió Barreiros Azor que comprà el pare del senyor Esbri i que en José Vicente està restaurant.

Aquest cop el senyor Esbri no ha pogut pas venir. És fora, de viatge, amb la seua senyora, fruint d’uns dies de vacances. En José Vicente ha vingut acompanyat de la seua senyora i d’un matrimoni amic. En Jaime Ripollès és un gran afeccionat als camions i tenia un gran interès, com en José Vicente, en veure els camions restaurats pels senyors Claudi i Eduard Herguido. La seua esposa, la Mari Carmen, està vinculada amb el món del transport car son pare tingué una empresa de transports a Alcanyís.

A dos quarts de deu en punt ens hem trobat al Parador d’Alcarràs per fer un bon esmorzar. Des de Benicarló a Alcarràs hi ha una bona tirada i el fet de matinejar sempre obre la gana. A la dreta, en Carlos Tomàs Roure i en Jaime Ripollès Moles; a l'esquerra, en Pere Liu, en José Vicente Lluch i la seua senyora Maria Dolores: 

En Pere Liu, en Gonzalo Latorre Ratés i en Claudi Herguido, que juntament amb son germà Eduard han exercit d'amfitrions de la trobada que avui ha tingut lloc a Alcarràs:

 

Al parador d’Alcarràs, tal com estava programat, ha comparegut en Gonzalo Latorre Ratés, transportista autònom de Lleida i col·leccionista de cotxes clàssics, a bord d’un Peugeot 203, matriculat a Barcelona el desembre de l’any 1954 i ben restaurat.

El Peugeot fou comprat per en Gonzalo el juliol de l’any 1997 al senyor Frederic Tarrés, l’avi Tarrés per motiu, un senyor molt gran de Banyoles que regentava un negoci de compravenda de vehicles clàssics. El seu primer propietari fou en Jaume Sanmartí Rigol, un ginecòleg que residia al carrer Iradier 21 de Barcelona i treballava a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. No hi ha cap dubte que el senyor Sanmartí tenia una bona posició econòmica car poca gent, a Barcelona, aquells anys, estava en disposició d’estrenar un cotxe d’importació d’aquesta categoria. Peugeot era aleshores una casa de prestigi i ben considerada, no pas la marca popular i assequible que avui dia és. L’avi Tarrés havia comprat anteriorment el cotxe a un veí de Castellar del Vallès.

Placa de l'automòbil estampada de fàbrica: 

Placa preceptiva en la dècada de 1950 que consigna el primer propietari de l'automòbil, en metge Sanmartí de Barcelona, i el seu domicili:

Un cop comprat, el senyor Latorre conduí el Peugeot 203 des de Banyoles fins a la ciutat de Lleida, on resideix. La bomba de l’aigua li donà més d’un maldecap en el viatge entre Banyoles i Lleida. L’ha sotmès a una acurada restauració. Sort n’hi ha que a França hi ha força recanvis dels vehicles que han produït. La restauració ha consistit en refer-li la pintura, tapisseria i cromats,  repassar i reforçar la mecànica i demés elements mecànics.

Ben esmorzats hem fet cap a la nau on hi són tancats els camions. Allà ens hem trobat amb l’Eduard Herguido, i el senyor Joan Gòdia Tarragó, que col·labora en la restauració de Barreiros 2626. També hi era en Carlos Cerdà Meseguer, el pare del qual, treballà a la casa Peugeot a París uns quants anys i també tingué un 203 amb matrícula francesa. Una d’aquelles causalitat que constantment la vida t’ofereix.

El curt trajecte entre el Parador i el garatge de la família Herguido en Gonzalo l’ha fet acompanyat d’en Pere Liu i de la Maria Dolores i la Mari Carmen:

En Jaime Ripollès fotografiant l'interior de l'automòbil portat per en Gonzalo Latorre:



La Mari Carmen, al volant, i la Maria Dolores al seu costat, assegudes dins l'habitacle irrisori del Peugeot 203 en comparació dels paràmetres d'amplitud que presenten els automòbils avui dia:

En José Vicente, mentre subjecta la porta de l'acompanyant, la seua senyora treu el cap pel sostre del cotxe: 

En José Vicente, la Maria Dolores i la Mari Carmen:

Concepció de cotxe luxós que imperava a l'Europa Occidental en la dècada de 1950:

Primer hem vist la fase en què es troba la restauració del Barreiros 2626. Malgrat que està a les beceroles, el camió estarà a punt, lluint l’encertada, original i bonica combinació de colors que identifica d’una hora lluny els vehicles de Transports Mariano Herguido, a la gran trobada de vehicles que tindrà lloc la primavera vinent a La Panadella.









L’Eduard Herguido i en Gonzalo Latorre, refugiats de la calor tòrrida que aquesta època de l'any envaeix la comarca del Segrià, dins la nau on es restaura el Barreiros 2626, fent-la petar: 

Aquest camió presenta detalls com és la separació dels dos eixos davanters direccionals per facilitar la instal·lació d’una ploma, que posen de manifest que els enginyers de Barreiros, comandats pels nord-americans de la Chrysler, pensaven bé les coses i improvisaven poc.



Per gaudir plenament dels dos camions restaurats, el Sava-Berliet i el Barreiros Super Azor, en Claudi els ha tret del seu cau i els ha exposat al pati. Els dos camions tancats dins el seu cau: 

Els amics de Benicarló han accedit a la cabina del Sava-Berliet per fer el tomb de rigor. Per a qualsevol afeccionat als camions és una gran experiència, car no tothom en té l’oportunitat de pujar-hi. Un cop completada la volta amb el Sava-Berliet, la Mari Carmen s'ha enfilat al para-xocs del camió per fotografiar el seu home i a en José Vicente asseguts dins la cabina. 

La Mari Carmen baixant del para-xocs, en Carlos Tomàs i la Maria Dolores:



En Carlos Tomàs fotografiant els quatre amics de Benicarló apinyats dins la cabina del Berliet. Hi ha moments que s’han d’immortalitzar:

Examinant minuciosament la restauració portada a cap en el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet, les quals, són admirables pel detallisme i perfeccionisme assolit. No s’han escatimat esforços de cap mena i això, malgrat no ser un entès en la matèria, és percep d’una hora lluny. 

El llamp de motor que el Berliet té atreu i concentra poderosament l’atenció. El seu costat el Barreiros, un bon camió de fabricació nacional, presenta una imatge esquàlida. En José Vicente i la Maria Dolores recolzats en el para-xocs del Berliet:

En José Vicente Lluch al costat de la cabina del Sava-Berliet, un camió que és cosí germà del Barreiros Azor que té a Benicarló:

Més tard ha comparegut a la nau en Ricard Palomas acompanyat amb la seua xiqueta Anna a bord d’un dels dos autos clàssics que té, un Seat 850 Spider, molt bell i excel·lentment ben restaurat: 

L'Anna Palomas al costat del seu pare, en Ricardo, l'Eduard Herguido, en Carlos Tomàs i en Gonzalo Latorre:

El Peugeot francès dels anys 1950 i el Fiat de la segona meitat dels anys 1960, dos dissenys reeixits en les seves respectives categories:

També hem vist el grau de restauració que presenta el Barreiros Super Azor, comprat a un senyor de les terres de l’Ebre per suggeriment del senyor Jordi Ramos Ortiz, el qual munta la cabina del Super Azor Gran Ruta. La dificultat principal que la restauració d’aquest camió ha plantejat ha estat en disposar del parabrisa davanter. Sort n’hi ha hagut de la generositat i ajut prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, vila carregada d’història de la província castellana de Valladolid, gran afeccionat als vehicles que Barreiros produí i que disposa de força de peces de recanvi.

Tal com s’aprecia en les fotografies, encara s’ha d'acabar l'interior de la cabina i folrar-la. El pont del motor té unes dimensions per encabir-hi el motor de sis cilindres que equipava el Barreiros Super Azor Gran Ruta, no pas el motor més petit de quatre cilindres que equipa aquest model del Gran Ruta a seques.









El túnel del motor, projectat per el motor de sis cilindres del Super Azor Gran Ruta és balder respecte del motor de quatre cilindres que munta aquest vehicle:

Els quatre vehicles clàssics que aquest matí s’han aplegat al pati de la nau d’Alcarràs on hi ha tancats els quatre camions clàssics que tenen en Claudi i l’Eduard Herguido:

Continuarà.