El senyor Josep Roig guarda uns papers familiars, segurament que adreçats al seu pare, propietari de l'empresa Autos Castellbisbal, que presenten un considerable interès per conèixer el marc en què es desenvolupaven les relacions comercials entre venedors i representants i eventuals compradors de vehicles industrials, en aquest cas concret, centrat en els autocars.
La primera comunicació, signada pel senyor Josep Maria Morera, amb adreça professional al passeig de Gràcia de Barcelona, via principal que aleshores, i avui dia encara més, era sinònim de prestigi i solvència, datada el mes de desembre de 1960, amb una prosa melindrosa i carrinclona molt en voga aquells anys, ofereix el seu assessorament per la compra o venda d'un vehicle, assessorament avalat segons llur pròpia manifestació amb més de quaranta anys d'experiència.
El senyor Morera facilitava l'adquisició de vehicles i xassissos nous i usats. També comprava vehicles d'ocasió. Una activitat de compravenda pròpia dels primers anys de la dècada de 1960, quan la gran demanda de vehicles no era pas satisfeta pels grans fabricants espanyols, bàsicament Pegaso i Barreiros. Aquest segment o nínxol de mercat desatès fou cobert, en part, per constructors més petits com Sava i Nazar.
La segona comunicació del mes de març de 1962, el representant
de la casa Nazar a Barcelona, que aleshores era Motorsol SA, li detallava al senyor Roig els preus de compra del xassissos, autobusos i autocars Nazar amb tots els elements que el vehicle incorporava. És
curiós que el 1962 encara fos corrent d'usar un concepte tan arcaic com ho és
avui dia el d'òmnibus.
Els vehicles Nazar equipaven el popular motor Perkins Hispania de vuitanta-tres cavalls de potència i els Massé Dièsel -una imitació matussera dels motors francesos de la casa Berliet- de cent vint i cent trenta cavalls de potència. En detalla, la comunicació, el preu de fàbrica i el cost del transport. I les places comprenen des de les vint-i-quatre fins a quaranta-dues, en versions urbana i interurbana, i acabats normal i luxós. Un document singular que aporta una mica més d'informació sobre l'intricat puzle que és desxifrar i conèixer la història de l'empresa Talleres Nápoles (després Factorias Nápoles SA), fabricant dels vehicles Nazar:
Aquesta comunicació fou acompanya d'una fotografia de l'òmnibus Nazar interurbà, versió de luxe, de trenta-dues places i que muntava el motor Perkins de vuitanta-tres cavalls de potència:
Fotografia d'un òmnibus Nazar de trenta-sis places facilitada per l'Antoni Rica. Aquest vehicle era equipat amb el motor Perkins Hispania de vuitanta-tres cavalls de potència i muntava una carrosseria en versió normal o estàndard. La companyia La Hispano Igualadina tingué una unitat d'aquest model:
Un òmnibus Nazar de quaranta-dues places, amb carrosseria normal o estàndard, que era servit de fàbrica amb un motor Massé Diesel de cent vint i cent trenta cavalls de potència:
Òmnibus Nazar en versió urbana que fou de Travimo (Transports de viatgers de Montcada) i un Pegaso Comet amb una carrosseria Zane, el següent projecte industrial fugaç en què s'embarcà el senyor Vincenzo Angelino Gervasio, després d'abandonar Nazar. La bellesa d'aquestes dues carrosseries és, segons el nostre parer, inqüestionable:
Un altre autobús interurbà que muntava una carrosseria Zane i treballava a la comarca de l'Anoia (col·lecció Sr. Antoni Rica):
El catàleg amb les característiques i preus de venda dels òmnibus Nazar l'any 1962 palesa l'ambició de l'empresa, que també disposava de microbusos, en cobrir tot el segment d'autocars i autobusos més demandats. Tanmateix la poca potència dels motors Perkins Hispania i la poca fiabilitat dels motors Massé Diesel i Henschel Sura foren una de les causes que arruïnà ben aviat aquest projecte industrial que tantes expectatives havia suscitat a Saragossa.
