Alguns vehicles que posseeix Autos Castellbisbal SA.

El passat dissabte acudirem a la nau que la família Roig té a Castellbisbal, on hi tanquen els autocars i autobusos de l'empresa Autos Castellbisbal SA, a recollir un autocar Pegaso per tal que en Joan Vallcorba el restauri. Aquesta visita ens donà l'oportunitat de conèixer alguns dels cotxes que té la família Roig. 

Els orígens d'aquesta empresa familiar de transports es remunta als primers anys del segle XX. El primer camió que comprà l'avi del senyor Josep Roig fou l'any 1919. Una època força reculada. I fou un dels primers vehicles amb motor d'explosió que hi hagué a Castellbisbal, un poble aleshores on predominaven els pagesos i les activitats del sector primari. 

La senyora Roig evocava amb nostàlgia l'època que Castellbisbal era ple de pagesos i el poble, petit, era envoltat de camps de vinyes. I no fa tants anys que la pagesia desaparegué de Castellbisbal. La gran planura ocupada per l'autopista AP-7, l'autovia A2 i els polígons industrials que acullen la Companyia Espanyola de Laminats SA (CELSA) i altres empreses, vall fèrtil que s'estén als peus de l'ermita de Sant Vicenç de Benviure o del castell, regada per l'aigua del riu Llobregat, fa cinquanta anys era plena a vessar de camps d'arbres fruiters.

Quan era arribada la temporada de la recollida de la fruita el poble s'omplia d'olor de pomes i préssecs dels arbres que el vent escampava. Des del poble estant, posat damunt d'un serrat, era meravellós la visió dels camps fruiters perfectament treballats i que mudaven en el decurs de l'any. Els pagesos en el nostre país foren els grans creadors del paisatge, havent-lo treballat i modelat en el transcurs de moltes centúries. El resultat, fruït d'un treball feixuc, constant i savi, transmès de generacions en generacions era sublim, excels, fecund. I en els pendents del serrat al cim del qual hi ha Castellbisbal, eren atapeïts de petits bancals de vinya. La finca que ara és ocupada pel garatge d'Autos Castellbisbal fou també, no fa pas gaires anys, un camp de conreu.    

L'execució de l'autovia AP7 i la proximitat a l'antiga carretera nacional II, la implantació de les fàbriques de la Seat i la Solvay a Abrera i Martorell i la proximitat a la ciutat de Barcelona afavorí el desenvolupament de grans polígons industrials sobre els antics camps fruiters. De mica en mica els pagesos i l'activitat agrícola a Castellbisbal declinaren de manera irreversible. Avui dia ja no queden pagesos a Castellbisbal. Sense terres, els fills s'han guanyat la vida en altres feines. Les vinyes, els horts i les rengleres d'arbres fruiters dels camps que conreaven els avis són una pura reminiscència.

L'únic vestigi que es conserva del passat agrícola de Castellbisbal és, tal vegada, l'ermita de Sant Vicenç. Aixecada en un extrem alt del serrat de les Garses, des de l'autovia AP7 i l'autovia A2 es manifesta com un punt blanc suspès i ingràvid sobre la terra rogenca on s'assenta; i des d'aquella posició avançada domina la vall trinxada per polígons industrials i infraestructures. Darrera, amagat, recòndit, hi ha el poble de Castellbisbal. 

La finca que acull el garatge d'Autos Castellbisbal SA, amb un gran patí i una nau moderna i funcional on es tanquen els cotxes: 

El senyor Roig enraonant amb el conductor d'un bus a punt d'abandonar el garatge:



Un dels cotxes de la casa, un Mercedes Benz, aparcat al pati:





Un altre autobús concebut per trajectes interurbans:





Dues fotografies de la part posterior d'aquest cotxe:

Tres cotxes més de la casa, dos autobusos interurbans i un autocar més gros per atendre serveis discrecionals:

Dues fotografies d'un autobús interurbà carrossat per Noge:





Un cotxe amb una reeixida carrosseria de l'Ayats d'Arbúcies:



Cotxes destinats als serveis discrecionals:



Un cotxe modern, amb un disseny afortunat, de l'empresa Transports Generals d'Olesa:



Un microbús Mercedes Benz amb uns quants anys:

Els protagonistes de la visita que tingué lloc a l'empresa de la família Roig el passat dissabte a Castellbisbal. De dreta a esquerra: Els senyors Roig, pare i fill, que exerciren d'amfitrions, en Joan Vallcorba, que ha assumit el repte de restaurar l'autocar Pegaso, empresa que coronà amb èxit, n'estem segurs, i en Toni Arimany que féu el transport amb una gran eficàcia i professionalitat:

Volem agrair ben sincerament a la família Roig l'extraordinària amabilitat amb què en acolliren a casa seva. I sens dubte, la història d'aquesta empresa de transports centenària mereix ser recollida i difosa per tal de recuperar els precursors del transports de persones i mercaderies en vehicles amb motor d'explosió al nostre país. 

En Pere Pons i Parramon: el transport de les mines d'Osor i la concessió de la Seat a Anglès (i II).

El senyor Pons de ben jovenet tingué clar quins eren els seus interessos professionals: la mecànica. Completat l'aprenentatge al Garatge Claret de Girona, com era costum aleshores, posà en pràctica llurs coneixements en el Garatge Andreu, que havia estat el concessionari oficial Citroen a Girona. Foren els anys de la reconstrucció, transformació i apedaçament de vehicles. Ve-t'ho aquí quin era el treball principal del sector de la mecànica en aquells anys de misèria i sofriment. 

El seu interès i coneixement devers la mecànica l'inclinaren indefectiblement cap al sector de l'automoció i el transport. L'activitat del transport, que exigia molt de sacrifici, era tanmateix una bona oportunitat professional.

L'exercici del transport era feixuc pel poc carburant a l'abast, les panes constants dels motors combinat amb l'absència de recanvis i les punxades sovintejades dels pneumàtics. Els caps de setmana calia repassar i reparar els camions per tenir-los a punt la següent setmana. Però hi havia feina i pocs camions per atendre-la. 

Els coneixements mecànics del senyor Pons li foren d'una gran utilitat en el transport del mineral procedent de les mines d'Osor, propietat de Minerales y Productos Derivados SA (Minersa), empresa bilbaïna propietat de la família Lipperheide, al port de Sant Feliu de Guíxols per llur exportació. 

Un camió Maudslay de doble eix davanter direccional, importat per la família Lipperheide del Regne Unit a través de Bilbao, que transportava feldspat i zenc extret de les mines d'Osor, comprat a mitges pels senyors Pere Pons Parramon i Antoni Coll Vilaró a Minerales y Productos Derivados SA:

L'any 1970, a quaranta-un anys d'edat, el senyor Pons plegà de l'activitat del transport, la qual fou continuada per llur soci, el senyor Coll. Aleshores esdevingué representant oficial de la casa Seat a Anglès. Seat, empresa participada pel govern espanyol, produïa automòbils sota llicència Fiat a la Zona Franca de Barcelona. 

Tenir la concessió dels automòbils Seat li procurava la satisfacció al senyor Pons de dedicar-se a allò que més li plaïa: l'exercici de la mecànica, la seva vocació, amb el manteniment i reparació de vehicles. 

Aixecà un edifici a la carretera de Girona, a l'entrada de poble d'Anglès, amb l'exposició al davant i el taller a la part posterior. L'edifici disposa d'unes grans obertures protegides per vidres, amb un disseny atractiu que costà un capital aleshores i permet de veure, des de la carretera estant, els vehicles exposats:

Els vehicles exposats a principis dels anys 1970 corresponen als models que oferia aleshores la casa Seat: el 850, el 124 i el 1430, més luxós i ben acabat adreçat a les classes acomodades i benestants. Eren models populars, senzills i pràctics, de gran acceptació i manteniment econòmic; gairebé totes les famílies espanyoles en possessió d'un vehicle tingueren algun d'aquests models aquells anys:

L'edifici que acollia el concessionari oficial Seat, tot just construït pel senyor Pons, amb la porta lateral del garatge de reparacions i manteniment; les obres d'urbanització de l'entorn restaven pendents d'execució:

Fotografies en color del concessionari oficial Seat d'Anglès, propietat del senyor Pere Pons i Parramon:

Sala d'exposició dels vehicles nous:

El taller mecànic en la part posterior de l'edifici, de grans dimensions i diàfan. Hi ha uns dels darrers Seat 600 produïts, pendent de matriculació, i un Seat 850 Sport Coupé, amb un disseny molt atractiu i reeixit:

Autos Seat en la primera meitat dels anys 1970:





Una cantonada del taller:





Lleixes d'alumini que emmagatzemaven els recanvis:

Un Seat 133, presentat l'any 1974, retratat davant de l'estudi de fotografia de la senyora Maria Tarrés, coneguda fotògrafa d'Anglès:

Dues fotografies més del concessionari Seat en la segona meitat dels anys 1970, amb les instal·lacions ampliades i els voltants completament urbanitzats:

Un altre fotografia del concessionari Seat, a la carretera de Girona ampliat i consolidat:

Anglès Motor, taller multimarca i també representant de la casa Seat a Anglès, ubicat en el mateix edifici que construí i amplià el senyor Pere Pons. En primer terme, l'exposició dels vehicles d'ocasió: 

D'esquerra a dreta: el senyor Joan Brugués Prat, el senyor Miquel Patinyo Bartomeu i el senyor Pere Pons Parramon:

Reportar la trajectòria professional del senyor Pons, que ara gaudeix d'una merescuda jubilació, ens ha permès de recuperar l'activitat del transport del mineral de les mines d'Osor al port de Sant Feliu de Guíxols, d'una gran importància fins a llur tancament, a finals dels anys 1970. Molts transportistes d'Anglès i pobles propers treballaren per les mines d'Osor que explotava Minerales y Productos Derivados SA (Minersa).