Més fotografies de la carregada del camió Nazar B que fou d'en Benito Gil de Cambrils.

El senyor Xavier Gil Tost en ha enviat les fotografies, fetes per en Toni Aragonès, de la carregada del Nazar B que fou del seu pare, en Benito Gil, el passat disset d'octubre a la base que Aragonès Transports SA té al polígon industrial de Constantí, al Tarragonès. El col·leccionista asturià que l'ha comprat amb l'ànim de restaurar-lo aprofità el transport per carregar en una masia del municipi de Sant Gregori, a la comarca del Gironès, un altre Nazar, model C, carrossat amb un bolquet que fou d'un constructor local. 

La góndola, arrossegada per una tractora Iveco Stralis, noliejada des d'Astúries en el pati de l'empresa d'Aragonès Transports SA per carregar el Nazar B de tres-mil cinc-cents quilos de pes que fou d'en Benito Gil del poble de Cambrils:

El petit camió Nazar C que fou d'en Narcís Costa Martí, en Patau de motiu, un constructor de la comarca del Gironès:

El camió Nazar B que transportava caixes de peix fresc des del port de Cambrils a distintes peixateries de Reus i altres pobles del Baix Camp:

El Nazar B, amb els llums davanters canviats i la pèrdua de la calandra del radiador, presenta una imatge molt diferent de quan fou comprat l'any 1963: 

Seqüència de la carregada del Nazar B a la góndola:












Els dos camions Nazar carregats a la góndola:





Detall de l'acabament de la caixa peixatera, corbada, de gran bellesa, que muntava el Nazar B:

El Nazar B del senyor Benito Gil Molas en la dècada de 1960:

En Benito Gil, d'acord amb la informació facilitada per llur fill Xavier, li canvià el motor dièsel Perkins equipat de fàbrica per un de nou pocs anys abans de vendre'l a un aficionat que li manifestà la intenció de restaurar-lo per la singularitat que presenta. L'aficionat desistí ben aviat de tal propòsit i cometé la imprudència d'abandonar el vehicle al ras en una finca de llur propietat. El grau de deteriorament que la planxa de la cabina i la fusta de la caixa pateixen són conseqüència directa dels anys passats pel vehicle a sol i serena. Aquest abandonament causa la desaparició de la calandra del Nazar, una peça singular i complicada de trobar. Un altre element que també ha desaparegut és el radiador del motor.

El vehicle té un tret addicional singular. Disposa de l'autorització, expedida per la prefectura de trànsit, que l'habilita a transportar cinc adult dins la cabina del Nazar. El senyor Gil engrandí la cabina per transportar la mercaderia i les peixateres que venien el peix fresc procedent del port de Cambrils. I tot plegat en un petit camió de tres-mil cinc-cents quilos de pes que qualsevol, en possessió del carnet de segona, pot conduir.

La restauració del vehicle és una tasca àrdua, delicada, complexa. Deixant de banda els treballs de reconstrucció de la cabina i de la caixa, per recuperar l'aspecte original caldrà proveir-se d'un eix davanter que incorpori les llantes i la barra de la direcció -l'eix davanter actual procedeix d'un camió de la casa Avia, fet que l'enlletgeix considerablement-, una calandra del radiador i els llums originals davanters rodons. També cal afegir-hi la visera davantera superior que la cabina muntava de fàbrica. Una tasca summament complexa i de resultats incerts.

En la primera meitat de la dècada de 1960 el constructor madrileny Aeronàutica Industrial SA, que fabricava els camions Avia equipats també amb motors dièsel Perkins, produïa una versió de vehicles amb la cabina gran per transportar alhora mercaderia i gent. Un Avia, de la primera serie amb la cabina gran de fàbrica, matriculat a Lleida:

Tant de bo que el Nazar B que fou del senyor Gil de Cambril recuperi llur esplendor original. Caldrà molta sort per tenir totes les peces requerides. La cabina, transformada per un taller, pràctica corrent aleshores, afegeix interès a llur restauració. I quant a l'altre Nazar, el C que equipa un bolquet, llur restauració tampoc és una labor assequible. L'absència dels vidres de la cabina fa que sigui una tasca titànica. Tenim però tota la confiança que aquests dos vehicles seran completament refets i tornaran a presentar la mateixa imatge que la del dia que foren carrossats.

La recuperació de dos petits camions Nazar B i C a Girona i Tarragona.

Avui dimecres ha estat un dia rodó. Un esdeveniment que esperàvem des de feia temps s'ha fet realitat. Ahir al matí, des d'Astúries, vingué cap a Girona una tractora Iveco arrossegant una góndola amb un encàrrec específic, singular. Recollir dos petits camions Nazar i transportar-los fins al lloc d'origen. Tal dit tal fet. A primera hora del matí la tractora Iveco, ocupada per dos conductors, era en una masia de Sant Gregori, municipi de la comarca del Gironès, per recollir un camió Nazar C que fou d'en Narcís Costa Martí, constructor d'obres. Equipa un bolquet construït per Carrosseries Fluvià de Girona. 

Fotografies que recullen la carregada del Nazar C des d'un cobert fins a la góndola, una labor que no ha estat fàcil tal com s'acredita amb les imatges: 

L'estat que presenta aquest camió, amb tots els vidres, inclosos els dels llums davanters, trencats i desapareguts, és absolutament terrible, depriment. Hi ha molta feina a fer amb un cost econòmic considerable. 

Carregat el Nazar C a la masia de Sant Gregori, la tractora Iveco ha marxat cap a la nau que l'empresa Aragonès Transports SA té al grandiós, inacabable polígon industrial de Constantí. Allà ha recollit un Nazar B amb la cabina engrandida que fou del senyor Benito Gil de Cambril. El camió, que ha passat més de vint any al ras, és una pura ruïna. La desaparició de la calandra del radiador i de la visera frontal, la implantació d'uns llums més moderns i d'un eix davanter procedent d'un camió Avia, aguditzen la sensació de desferra. Tanmateix és un vehicle ben interessant car és la única unitat conservada actualment que munta l'estrep d'accés a la part davantera del pas de roda, fet que acredita que fou una de les primeres unitat d'aquest model produïdes pel constructor saragossà.

Carregada del Nazar B que fou del senyor Gil al pati de la nau que Aragonès Transports SA té al municipi de Constantí: 

Els dos camions Nazar, recollits avui dimecres, cara a cara:

Ens congratulem d'aquesta extraordinària notícia que confirma la preservació, a càrrec d'un col·leccionista asturià, de dues unitats produïdes per Factorias Nápoles SA els anys 1963 i 1965, equipats amb els populars motors Perkins Hispania que tan bon rendiment proporcionaven.

Transports Joan Corominas SL de Salt (I).

En Joan Corominas i Darné nasqué el 18 de maig de l'any 1930 a Santa Afra, un santuari amb quatre cases del llogarret de Ginestar, en el municipi de Sant Gregori. A Ginestar hi passà el senyor Corominas els tres anys que durà la guerra civil.

Completats els estudis bàsics, el senyor Corominas començà a treballar d'ajudant en un camió Chevrolet del senyor Josep Güell Pérez de la ciutat de Girona. El senyor Güell explotava uns boscos propis que tenia a Vilafreser, en el municipi de Vilademuls, a la comarca del Pla de l'Estany. Això fou en els anys 1950 i 1951. El servei militar el féu a Tetuan, ciutat del Nord del Marroc que fins l'any 1956 fou la capital del Protectorat Espanyol. S'hi estigué dos anys a l'Àfrica fent el servei militar.

Llicenciat del servei militar, i en possessió del carnet de conduir camions obtingut quan feia de soldat, tornà a Girona i entrà el desembre de l'any 1952 a Transports Barnadas, un dels transportistes gironins més importants que treballava exclusivament per la casa Torras Hostench SA, un dels principals fabricants espanyols de paper: proveïen les fàbriques dels socs descarregats a l'estació del tren de Girona; traginaven productes d'una fàbrica a l'altre; i transportava el producte acabat de paper arreu d'Espanya per subministrar-lo als representants i clients. També transportava la fusta importada en vaixells i desembarcada al port de Sant Feliu de Guíxols. A can Barnadas hi treballà des del desembre de 1953 fins l'octubre de 1954.

Un camió Berliet de Transports Barnadas SA assignat al senyor Joan Corominas i retratat en el moment de la benedicció de Sant Cristòfol a la Devesa de Girona. La tinença d'aquest camió en aquells anys posa de manifest la importància que tenia Transports Barnadas:   

 

El segon camió amb què treballà el senyor Joan Corominas fou un Bedford amb matrícula B-78380. Amb aquest Bedford, propietat del senyor Teodor Carreras, anava a bosc i feia transports generals; també traginava carbó. Recollia llenya als boscos que envoltaven el santuari dels Àngels, al cor del massís de les Gavarres, en el municipi de Sant Martí Vell, i també fusta procedent dels boscos de Lliurona al peu de la serra del Mont que acull el Santuari de la Mare de Déu del Mont, on hi féu estada mossèn Cinto Verdaguer i escriví part del seu poema èpic Canigó, inserit plenament en el moviment de la Renaixença. A les fàbriques de la Torras Hostench hi servien pins enters procedents d'aquests boscs. També traginaven farina, un article molt preuat i sotmès a un rigorós control administratiu, i treballaven per en Just de Banyoles. Pel senyor Carreras hi treballà des del novembre de 1954 fins el febrer de 1959.

El Bedford del senyor Carreras retratat a l'era de l'hotel Monterrey de Lloret de Mar després d'haver-hi descarregat carbó:

Fotografies del Bedford del senyor Carreras accidentat:

Establert pel seu compte l'hivern de l'any 1959, el primer camió que tingué el senyor Joan Corominas fou un Chevrolet equipat amb un motor de benzina que comprà a un constructor de Caldes de Malavella. La primera actuació fou substituir-li el motor de benzina per un de dièsel de la casa Barreiros; també li canvià el diferencial. Transportà molta estella de les oliveres mortes per la gelada del febrer de 1956 cap a Barcelona. També feia transports generals i anava a bosc. A finals dels anys 1950 la feina poquejava. El Chevrolet que comprà el senyor Corominas a Font-Sabeu, municipi de Sant Martí de Llémena-Llorà:

Amb el Chevrolet distribuïa arreu de la província de Girona maquinària agrícola de la qual n'era el representant la Societat Anònima Regàs. Per causa que Regas disposava de poc espai en el seu taller per guardar la maquinària nova, la dipositava a l'exterior, en un camp davant del casa seva. La maquinària que distribuïa Regàs SA la recollia amb el Chevrolet el senyor Corominas al port de Barcelona.

El senyor Corominas lliurant el tractor a Puigcerdà venut per la SA Regàs. Un viatge de Girona fins a Puigcerdà per Olot, els colls de Canes i de Coubet i la collada de Toses, en els anys 1960 amb la xarxa de carreteres existent, precària i en mal estat, era una odissea:

Amb el Chevrolet traginava canyissos d'una gran qualitat que produïa una fàbrica de Salt fins a Besiers, a França. Fou un dels primers transportistes gironins que disposà de les targetes de transport i autoritzacions administratives per a creuar la frontera i fer transports internacionals. Marxava a Llançà a carregar feldspat extret de la mina Carmina i el duia fins a la fàbrica que Roca tenia a Gavà on fabricava sanitaris. 

El segon camió que adquirí fou un Pegaso 1060 equipat amb un motor dièsel de cent seixanta-cinc cavalls de potència. El comprà a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona, i era d'un transportista de Serinyà. Solament tenia un any i estava en molt bon estat. Donà un excel·lent rendiment. El senyor Corominas el tingué una pila d'anys. Aquest camió també volien comprar-lo els els senyors Llenas, uns transportistes de Santa Eugènia de Ter. Una de les feines principals d'aquest Pegaso era el transport de caixes de Pepsi-Cola i Mirinda des del magatzem central de Barcelona fins el magatzem del distribuïdor de Girona que era a Salt. També traginà maquinària d'obra pública.

El Pegaso 1060 amb la caixa de fusta amb alces amb què era carrossat quan fou comprat a can Forné:

El Pegaso carregat de caixes d'ampolles de la Pepsi-Cola i Mirinda. Les ampolles buides eren retornades al magatzem de Barcelona. En aquells anys, a diferència del que succeeix avui dia, la reutilització de productes era constant:

Els dos primers camions de la casa, El Chevrolet i el Pegaso 1060, dipositats al garatge de l'empresa i absolutament esgavellats:

En aquells anys el senyor Corominas també tingué un Ebro B45 amb una caixa de fusta per transports generals. Transportava paper vell de la fàbrica de la Torras Hostench SA de Sarrià de Ter a la fàbrica de Besalú. Estrenà nou un Pegaso Comet carrossat amb una caixa de fusta amb alces per transports generals. Transportava pasta de paper descarregada dels vaixells i dipositada al port de Palamós; distribuïa maquinària, bàsicament tractors; i també transportava arreu de Catalunya bidons de la CAMPSA:

El Pegaso Comet amb la caixa danyada després de patir un accident:

L'any 1965 el senyor Corominas estrenà un Barreiros Azor que carrossà amb una caixa de fusta per transports generals. Fotografies de la celebració familiar de la compra del camió Barreiros carrossat, amb placa verda, al santuari dels Àngels, al massís de les Gavarres:

Aquest Barreiros Azor, que conduí en els primers temps, tot just estrenat, en Ricard Font, transportava caixes de la Pepsi Cola del magatzem central de Barcelona fins a Girona. A Barcelona carregava canyes que subministrava a can Galceran, una fàbrica de Salt que produïa escombres. També transportava el rebuig de la fosa de bateries de la foneria Ripoll de Bonmatí a Barcelona, una feina molt feixuga atès que el rebuig es carregava i descarregava a palades. En una serradora de Girona carregava la fusta transformada i la lliurava a un magatzem del carrer Pere IV del barri del Poblenou de Barcelona.

El senyor Corominas també tingué un Barreiros Saeta que era pintat de color blau. El Ebro B45 i el Barreiros Saeta, entre d'altres feines, treballaven per un parracaire de la pujada de Sant Daniel. I comprà nou a la Pegaso de Girona, propietat del senyor Josep Forné i Ponsà, un dels primers Pegaso 1095 Supercomet que corregueren per Girona. No podem pas afirmar amb rotunditat i seguretat que fos el primer.

En la segona meitat dels anys 1960 també comprà una tractora Barreiros Super Azor equipada amb un motor de quatre cilindres que arrossegava un semiremolc d'un únic eix; era una plataforma de deu metres de llarg sense laterals i amb el tap davanter que treballava principalment per la Pepsi Cola: ruta de Barcelona fins a Salt; la distribució posterior als clients era feta amb camions petits. També transportava vi des de Cariñena, a la província de Saragossa, fins a Girona. I traginava bidons de calç que produïa Derivats Càlcics SA (DECSA) al barri del Pont Major de Girona fins al port de Palamós per a la seva exportació en vaixells. També carregava teules produïdes per les teuleries que hi havia aleshores a Barcelona i les ciutats properes per atendre la demanda dels majoristes, constructors i paletes de Girona. Havia transportat lleixiu que la casa Guerrero produïa a Girona fins a València.

L'any 1971 l'empresa de transports del senyor Corominas es transformà en una societat limitada. La figura de l'empresari com a persona física no s'esqueia amb la paperassa administrativa i les obligacions tributàries i laborals que s'implantaren en aquells anys i que calia complimentar. En el proper article abordarem els anys 1970.