Transports Joan Corominas SL de Salt: la nau del polígon Torremirona de Salt (X).

El garatge on Transports Corominas hi tancava llurs camions era al carrer Àngel Guimerà 116 de Salt, un municipi a tocar de Girona. Com succeí amb d'altres empreses de transports familiars que tancaven els camions als garatges de tota la vida ubicats en els centres urbans de les viles i ciutats, la part superior dels quals constituïa generalment la residència de l'amo i llur família, amb la comoditat que se'n derivava, esdevingué aquest fet, amb el transcurs del temps, un greu problema. Els camions cada cop eren més grans; els garatges tenien unes dimensions poc aptes per l'aparcament de les tractores i llurs semiremolcs. Les maniobres d'entrada i sortida dels vehicles causava, en ocasions, embussos; i els plans urbanístics municipals i les ordenances de circulació locals han fet mans i mànigues per foragitar i allunyar el trànsit dels grans camions dels nuclis urbans. 

A Barcelona, les empreses de transports que disposaven de naus al barri del Poblenou de Barcelona foren bandejades per l'Ajuntament de Barcelona i reallotjades als polígons industrials del Vallès, singularment el Centre Internacional de Mercaderies CIM-Vallès ubicat a Santa Perpètua de Mogoda. S'ha de tenir en compte que els primers despatxos de recepció i lliurament de la mercaderia de les agències de transports que treballaven a Barcelona eren emplaçats al barri de Ribera de Barcelona. Per tant, abandonar el Poblenou fou una segona mudança. En tot cas, avui dia les molèsties que la circulació de grans camions causa en la mobilitat de ciutat densament poblades com Barcelona i els municipis limítrofs que formen part de la seva àrea metropolitana és un fet cert que no admet discussió possible.  Per al repartiment urbà hi ha petits camions i furgonetes, ideals per executar aquesta feina.

Aquest problema entronca amb polígons industrials executats a les darreries dels anys 1960 i la dècada de 1970 les naus dels quals són obsoletes per atendre els nous requeriments de circulació de camions i emmagatzematge de mercaderies. Hi ha nombrosos polígons industrials propers a Barcelona que registren poca demanda perquè les naus construïdes no reuneixen els requisits que avui dia es necessiten per l'emmagatzematge de palets: naus que no disposen de les alçades, accessos i espais diàfans suficients. Arribar-hi, a aquests polígons industrials, en les hores de major circulació és una odissea. Que els treballadors trobin lloc per aparcar-hi el seus vehicles particulars esdevé cada dia un cop de sort. I les amplades del carrers i vies d'accés, projectades i executades en les dècades de 1960 i 1970, tenen unes dimensions insuficients per a la circulació i maniobrabilitat dels grans camions. El gran problema és que el sòl consumit, en un país petit com Catalunya, és irreversible. La crisi econòmica que repercuteix en una davallada del preu d'aquestes naus fa inviable l'execució d'un pla de reforma interior o de millora urbana. I el resultat d'uns lloguers econòmics és la lenta degradació d'aquests polígons industrials.   

Atesos els problemes exposats sobre la circulació de grans camions en els nuclis urbans de les ciutats, a finals dels anys 1980 Transports Corominas es traslladà a una moderna nau del polígon industrial de Torremirona, a Salt. Una nau ample i grossa amb una gran pati exterior per aparcar-hi els camions. Treballs de construcció de la nau en aquest polígon:



Fotografies de l'estat actual que presenta la nau que Transports Corominas té al polígon de Torremirona:

Diverses tractores i els seus semiremolcs que can Corominas ha tingut en el transcurs dels anys. La flota integrada pels vehicles comprats en els anys 1990:

Vehicles més moderns comprats a partir de l'any 2000:

La nau que té Intereco, operador logístic de transports internacionals a la carretera de Girona a Anglès, la carretera de la vergonya per la gran quantitat d'accidents que registra:

 

Diversos semiremolcs de can Corominas:
















En el proper article, i últim, abordarem els darrers camions que ha tingut Transports Corominas.

Documentació administrativa de l'empresa de transports Josep Hereu i Vidal de Sant Feliu de Guixols (Baix Empordà).

El senyor Josep Hereu i Llebot guarda una valuosa documentació administrativa de l'empresa familiar de transports. La documentació oficial expedida per les administracions competents també és de gran interès per conèixer tots els aspectes de la història del transport. Així, els primers documents són dues targetes de transport atorgades per la Generalitat de Catalunya els mesos de gener i abril de 1936 que facultava a dos camions del senyor Hereu per a poder circular lliurement per tot el territori espanyol: 

En virtut de l'Estatut d'Autonomia de l'any 1932, conegut com l'Estatut de Núria, la Generalitat de Catalunya va assumir les competències en matèria de transport a Catalunya, sent l'administració competent per a expedir les targetes de transport, quina validesa s'estenia a tot el territori espanyol.

Curiosa autorització lliurada el 15 de novembre de 1938, a les acaballes de la Guerra Civil, per la Generalitat de Catalunya a favor d'un camió Mercedes Benz de l'empresa Josep Hereu Vidal, de Sant Feliu de Guíxols, destinat al servei del Departament d'Economia:

El camió Mercedes Benz autoritzat per la Generalitat de Catalunya, equipat amb un motor dièsel de vint-i-dos cavalls de potència i amb matrícula B-51551:

Targeta del recader Vidal, de Sant Feliu de Guíxols, amb l'adreça de la primera agència a Barcelona, al carrer Reg 51, al barri de Ribera, on hi havia molts transportistes i recaders:

Dues targetes més de l'empresa Josep Hereu Vidal, dels anys 1960 i 1970, amb els municipis que cobria el servei de recaderia (Sant Feliu de Guíxols, S'Agaró i Santa Cristina d'Aro) i les adreces de les dues agències que va tenir aleshores a Barcelona, al carrer de Sant Antoni Maria Claret i d'Almogàvers:

Esperem de poder difondre, amb temps i paciència, els documents més rellevants que conserva el senyor Josep Hereu, molt valuosos per saber els aspectes administratius i les relacions comercials dels transportistes.