Els autocars de Can Olivet als anys 1980 (XII)

60) AUTOCAR PEGASO 5036-S amb matrícula GI-7186-Z
Xassís núm. VS15231T043RM1684
Places: 55 més guia i xòfer.
Pneumàtics: 315/80 R22'5
Carrosseria: Beulas Stergo
Butaques: Fainsa reclinables

Aquest autocar estava equipat amb nevera, aire condicionat i vídeo TV.

Aquest autocar es va comprar al carrosser Beulas, d'Arbúcies, l'any 1987. Es va matricular el 29 de juliol de 1987, inscrivint-se a nom de l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA, del carrer Canat 117, de Banyoles (Pla de l'Estany). Es va vendre l'any 2005 a DANI MAR.
Llurs xòfers foren els senyors Jordi Bartrina i en Marcel·lí Puig i Huig.























61) AUTOCAR PEGASO 5231 amb matrícula GI-3258-AG.
Xassís núm. VS15231T2J2V70171.
Places: 55 més xòfer i guia.
Pneumàtics: 295/80 R22,5
Carrosseria: Beulas Stergo.
Butaques: Fainsa reclinables.
Aquest autocar va comprar-se al concessionari oficial Pegaso de Girona, AUTOREMOLCS GIRONA SA. Es va matricular el 2 de març de 1989, inscrivint-se a favor de l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA, amb adreça al carrer Canat 117, de Banyoles. Es va vendre l'any 2005 a l'empresa TRANSCERDANYA, d'Alp (Baixa Cerdanya).
Els xòfers foren en Josep Pararols i Cos, l'Enric Contreras, en Josep Rost i en Xavier Merino.

















Diversos autocars de les empreses BRUGUÉS OLIVET SA i GIRONABUS SA fotografiats a l'aeroport de Girona-Costa Brava l'any 1989:































61) AUTOCAR FORD TRANSIT amb matrícula GI-4303-AJ.
Xassís núm. WF0ZXXGBVZKR03085
Places: 15
Pneumàtics: 185 x 14
Butaques: Batallé
Aquest autocar es va comprar a TALLERS PEDRO de Banyoles, matriculant-se el 8 de novembre de 1989. Es va inscriure a nom de l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA, amb domicili al carrer Canat 117, de Banyoles. Es va vendre el 9 d'abril del 2001 a AUTO LLOGUER SL, de Palma de Mallorca (Sr. Vaquer).



























62) AUTOCAR PEGASO 5237 amb matrícula GI-7652-AS.
Xassís núm. VS15237TOMA9T0032
Places: 55 més guia i xòfer.
Pneumàtics: 259/80 R22'5
Carrosseria: Beulas Stergo
Butaques: Volgel Emar

Aquest autocar estava equipat amb vídeo TV, nevera, aire condicionat Thermo King i doble vidre.

Es va comprar el maig de l'any 1992 al concessionari AUTOREMOLCS GIRONA SA, circulant des del 7 de maig del 1992 fins el 29 de maig amb placa verda. Es va inscriure a favor de l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA, amb domicili al carrer Canat 117, de Banyoles. Es va vendre a GIRONATRANSFER SA.
Els xòfers foren en Josep Pararols i Cos (1992-1996), en Daniel Feixes (1996), en Daniel Alarcon (2004) i en Xavier Merino (2006)

Els autocars de Can Olivet als anys 1980 (XI)

Durant els anys 1980 l'empresa AUTOCARS BRUGUÉS OLIVET continua renovant llur flota amb els vehicles més moderns del mercat: els Pegaso carrossats per Beulas, que incorporaven els darrers avenços en quant a seguretat i comoditat. Són autocars equipats amb lavabo, nevera, televisió, vídeo i aire condicionat.

57) AUTOCAR PEGASO 5036 amb matrícula GI-2525-S.
Xassís núm. VS15227TOC93PO201
Places: 53 més conductor i guia.
Pneumàtics: 315/80 R22,5
Carrosseria: Beulas Stergo
Butaques: Fainsa reclinables.

Aquest autocar estava equipat amb lavabo, nevera, televisió, vídeo i aire condicionat. Es va comprar al concessionari Pegaso de Girona, AUTOREMOLCS GIRONA SA, matriculant-se el 2 de maig de 1983. Es va inscriure a nom de l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA, amb domicili al carrer Canat 117, de Banyoles (Pla de l'Estany). Es va vendre el 9 d'abril de l'any 2000 a AUTO LLOGUER SL, de Palma de Mallorca, empresa propietat de la família Vaquer.

Cal destacar que fou la primera carrosseria del model STERGO fabricat per l'empresa Beulas, d'Arbúcies (La Selva), essent exposat al Saló de l'Automòbil de Barcelona celebrat l'any 1983.

Els xòfers d'aquest autocar foren els senyors Joan Castellà i Mateu, Juan Godoy, Martí Pascual i Joaquim Fors.

58) AUTOCAR PEGASO 5036-S amb matrícula GI-4612-W.
Xassís núm. VS1522T1F4S10374
Pneumàtics 315/80 R-22'5
Carrosseria: Beulas Stergo
Butaques: Fainsa reclinables.

Aquest autocar fou comprat al concessionari AUTOREMOLCS GIRONA SA, matriculant-se el 6 de març del 1986. Es va inscriure a favor de l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA, amb domicili al carrer Canat 117 de Banyoles. Es va vendre l'any 2005 al senyor Pedro López, de Barcelona.

Els xòfers d'aquest autocar foren els senyors Josep Pararols i Cos (1986), l'Enric Contreras (1989), en Jaume Canudas (1992), en Daniel Feixas (1992), en Jordi Teis (1996), en Xavier Merino (1996) i en Pere Camps.

Fotografia de part de la flota de l'empresa de l'empresa GIRONABUS SA a Girona l'any 1983:

Diversos autocars Pegaso amb carrosseria Beulas Stergo de les empreses GIRONABUS SA i BRUGUÉS OLIVET SA:

59) AUTOCAR RENAULT amb matrícula GI-2629-Z
Xassís núm. VSYC19R4HGM000046
Places: 55 més xòfer i guia.
Carrosseria: Ugarte Corvo (Logronyo)
Butaques: Fainsa reclinables.

Aquest autocar estava equipat amb aire condicionat, vídeo i televisió.

L'empresa BRUGUÉS OLIVET SA va comprar-lo el 3 de desembre de 1993 al senyor Manuel Fernández. Anava inscrit a nom de l'empresa PUJOL & PUJOL, de Lloret de Mar (La Selva). El 9 d'abril de 2001 es va vendre a l'empresa AUTO LLOGUER SL de la família Vaquer, de Palma de Mallorca. Els xòfers foren els senyors Aniceto Vicens i en Josep Rost.

Relació de tots els vehicles i llurs matrícules que van pertànyer a l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA (B.O), senyor Joan Brugués i Prat (B.) i l'empresa OLIVET TOURS SA (O.):

Els viatges en autocar durant les dècades dels 1950 i 1960.

Durant els anys 1930 a Catalunya va començar a canviar el concepte del lleure i com practicar-lo. S'inicià la pràctica dels esports d'hivern a la Vall de Núria, les excursions a indrets emblemàtics com Montserrat o la descoberta de paisatges meravellosos com la Costa Brava. Aquestes activitats foren estroncades pel dramàtic esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939).

Durant els difícils anys 1940, aquestes pràctiques de lleure van gairebé desaparèixer. Per exemple, per a traslladar-se fins a zones properes a la frontera calia disposar d'una autorització administrativa. Les circumstàncies econòmiques, la pobresa generalitzada i l'estat policial imposat l'any 1939 amb la repressió i delacions, tampoc hi contribuïen gaire. La pobresa material i moral d'aquells anys es palesa en aquesta postal de l'avinguda de José Antonio de la ciutat de Lleida:



Molts pocs vehicles, magre activitat econòmica i la recuperació dels carros per al transport. El nivell de vida del país havia reculat considerablement.

Durant la dècada de 1940 i 1950 era habitual veure vehicles ben antics de vint i trenta anys enrera, com aquest Essex de la família Carbonell fotografiat a Sant Feliu de Codines el 1 de juliol del 1957:



En aquells anys, viatjar a l'estranger era gairebé impossible. Les poques excursions per països europeus s'organitzaven a través de les parròquies i institucions religioses, adreçades bàsicament a visitar Roma i Lorda. Era un bon motiu per a sortir del país i respirar altres aires.

El servei militar també permetia a molts joves de conèixer altres ciutats i regions, completant en ocasions els estudis o la formació. En Josep Carbonell i Florensa, fotografiat amb un company, complint el servei militar obligatori als regulars de Melilla:



A mitjans dels anys 1950, l'intervencionisme administratiu de l'Estat en la planificació econòmica va minvar un xic. Hi hagué un petit reviscolament que es va traduir en una tímida represa de l'activitat productiva i comercial. En aquells anys va desvetllar-se les activitats turístiques en indrets emblemàtics com Mallorca. Postal d'un autocar fotografiat a les Coves de Mallorca:



A finals dels anys 1950, i especialment durant els anys 1960, el país va experimentar un fort creixement econòmic, qualificat de miracle, paral·lel a l'augment del benestar, nivell de vida i ocupació que van gaudir els països europeus des de l'any 1945 fins el 1975, que a França són qualificats amb enyorança com els "trenta anys gloriosos". Durant la dècada del 1960 les excursions en autocars descobrint els pobles d'Espanya van sovintejar cada cop més. Diversos autocars fotografiats el 1 de juliol de 1956:



Una altra excursió a mitjans dels anys 1960:



Fotografia de sis dels autocars que van participar en una sortida el 9 de juny de 1965 des de La Granja fins a Segòvia creuant el túnel de Guadarrama:



Autocar Pegaso llogat per a un excursió als jardins d'Alfàbia, a la serra de Tramuntana de Mallorca, el setembre de 1967:



Autocar fotografiat a Sóller el setembre del 1967:

Aquest creixement econòmic experimentat en els anys 1960 va permetre que les incipients classes mitjanes podessin disposar de llur propi vehicle, tant per motius laborals com per a gaudir dels caps de setmana. S'acomplia el desig del President Macià de la caseta i l'hortet, veritable antídot contra les dèries i impulsos revolucionaris dels anys 1930 que van trinxar el país. Seat 1400 de la família Carbonell fotografiat a la carretera de Sant Miquel del Fai de Sant Feliu de Codines, el 12 d'agost del 1963, constitueix un símbol de la motorització de l'Estat espanyol en aquella dècada prodigiosa:

Amb la motorització del país, van sorgir les cues en les carreteres, agreujades per unes infraestructures completament deficients. Aquest dèficit a Catalunya va solucionar-se parcialment amb l'execució de les autopistes de pagament a partir del 1965. Fotografia de la carretera N-340 en el tram comprès entre Tarragona i Altafulla, amb una cua de cinc quilòmetres i tres hores aturats el dia 12 de setembre de 1963.



Han transcorregut gairebé cinquanta anys d'aquesta imatge, i el país continua patint greus dèficits d'infraestructures. Tampoc disposem d'un control efectiu i real sobre infraestructures bàsiques per al desenvolupament econòmic com el port de Barcelona, l'aeroport del Prat, o el corredor mediterrani per a enllaçar amb la resta de països europeus.

El Chevrolet de TRANSPORTS DUÑACH de Castelló d'Empúries (Alt Empordà)

TRANSPORTS DUÑACH és una empresa històrica de caràcter familiar, dedicada als transports, de Castelló d'Empúries (Alt Empordà). Llurs orígens es remunten a l'any 1929, quan l'Antoni Duñach, en Tonet com era popularment conegut, va començar a transportar mercaderies i realitzar petits encàrrecs des de Castelló d'Empúries i altres pobles propers fins a Figueres, la capital de l'Alt Empordà, que sempre ha gaudit d'una forta empenta comercial. En Josep Pla en el seu llibre més famós i celebrat, el Quadern gris, en fa un elogi del comerç de Figueres.

En aquells anys, aquests traginers duien a la capital de comarca productes agrícoles, principalment els dies de mercat. Tornaven carregats de la capital de la comarca amb els productes manufacturats que havien de menester els vilatans.

El negoci anà creixent fins a l'esclat de la guerra civil el 18 de juliol de l'any 1936. Un cop acabada la guerra civil l'abril del 1939, calgué començar de nou, amb els pocs mitjans que hi havia aleshores. En aquells anys sovintejaven els camions nordamericans, principalment Ford i Chevrolet.

En aquesta fotografia hi ha un camió Chevrolet de la família Duñach amb llur caixa de fusta de transports generals:

Durant la dècada dels anys 1960, ja vindrien els moderns camions d'aleshores, els Pegasos i els Ebros. Avui dia TRANSPORTS DUÑACH disposa de tres camions de vint tones, una furgoneta i una retroexcavadora. Són camions equipats amb grues i equips de ganxo.

En Pere Duñach Soler, representant d'aquesta nissaga de transportistes, fou guardonat el novembre de l'any 2007 per la Cambra de Comerç de Girona per la trajectòria històrica d'aquesta empresa familiar.