Els camions Kenworth de Transports Padrosa de Figueres (Alt Empordà).

Transports Padrosa disposa de tres camions Kenworth, dos de rígids i una tractora. D'ençà de finals dels anys 1940, per als transports generals per carretera el senyor Pere Padrosa va comprar camions Pegaso. Tampoc hi havia gaires més alternatives. La competència, aquells anys, era una pura quimera. Els transportistes més afortunats treballaven amb camions Pegaso i la resta, que eren gairebé tots, s'havien d'espavilar en el mercat de camions usats.

En el sector de les grues i auto-grues hi havia més oferta i competència procedent dels fabricants estrangers. Els responsables de la política industrial de l'estat espanyol, que coincidia fil per randa amb els interessos de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), no hi tenien interessos directes en aquest sector. I els pocs fabricants espanyols, que no s'havien pas constituït en cap grup de pressió, afavoria la importació de grues. A partir dels anys 1960 van començar a haver-hi grues estrangeres. D'ençà dels anys 1970, Grues Padrosa va treballar amb els principals fabricants de grues i auto-grues. 

Que Transports Padrosa treballés amb camions Pegaso no va ser un impediment perquè el senyor Pere Padrosa, a qui agradava el seu ofici i els camions, s'animés a comprar una tractora Kenworth de tres eixos dotada d'una cabina avançada. Aquest camió tenia un ús polivalent: el potent i fiable motor que equipava li permetia cobrir transports especials -com arrossegar maquinària d'obres públiques, d'un gran pes- i tirar d'un semiremolc de transports generals. Aquest camió, coronat amb un barret ben curiós, de gust nord-americà genuí, va recórrer més d'un milió de quilòmetres sense cap pana ni problema. Ara es conserva en un dels garatges que l'empresa té a Llers.

Tres fotografies de la tractora Kenworth de l'arxiu fotogràfic de l'empresa Transports Padrosa amb una matrícula simpàtica:

El segon Kenworth de la casa és un camió rígid de dos eixos carrossat amb una grua per arrossegar camions i autocars avariats i accidentats:

Aquest camió fotografiat al pati exterior de la central de Transports Padrosa a Hostalets de Llers:

El tercer Kenworth és un altre camió de quatre eixos, també equipat amb una grua per a remolcar vehicles de tonatge:

Fotografies d'algunes de les intervencions d'aquests dos Kenworths en accidents succeïts a l'Alt Empordà:

Aquestes dues grues tenen feina. És un fet dramàtic però real que colpeja l'Alt Empordà. La carretera Nacional II en el tram comprès entre Girona i La Jonquera registra una alta accidentalitat. Una carretera amb un trànsit incessant de camions disposa d'un sol carril en cada sentit. Mesos enrere els veïns de Bàscara, farts d'accidents, organitzaren una protesta. En un accident hi havia mort una veïna quan anava a mercat a Figueres. Va xocar frontalment amb un camió. 

Tanmateix les inversions en infraestructures del govern espanyol no preveuen pas el desdoblament de la carretera nacional II atès que no és prioritària. La principal entrada lliure de peatge a l'estat espanyol procedent d'Europa no s'ha de desdoblar segons el ministeri espanyol competent en aquesta matèria. Sembla un acudit dolent però no ho és. Tampoc n'és de prioritari desdoblar la nacional II en el tram de Fraga fins a Saragossa. Ens estalviem d'enumerar infraestructures completament inútils. Tothom en sap més d'una. 

Per acabar aquesta crònica, dues fotografies de dos camions Iveco fotografiats en un treball:  

En el proper article recordarem la Cirila, un dels camions més estimats de la casa.

El transport de tancs des de les casernes militars de Girona a Segovia.

Transports Padrosa representa amb exactitud la història del transport a Catalunya. Del carro i el cavall, la tracció animal, als primers camions amb motor d'explosió. Aquest canvi, gairebé revolució, va arruïnar transportistes que no s'hi van saber o poder adaptar. 

Després de la il·lusió que va despertar la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931, escapçada ben aviat, l'esclat de la Guerra Civil i la requisició de vehicles per atendre necessitats bèl·liques, la major part dels quals, mai recuperats, va ser un cop molt dur que va arruïnar uns quants transportistes. La primavera del 1939, amb el país ocupat i trinxat, hi va haver per força la represa. Una situació semblant a viscuda el 12 de setembre de 1714.

Les penúries dels anys de la postguerra es manifesten amb els motors alimentats amb gasògens o gas pobre, uns camions i autocars atrotinats i apedaçats i les transformacions de tota mena. Aquesta precarietat s'arrossegaria fins a la meitat dels anys 1960. Vint-i-cinc anys de misèria, pobresa i repressió.

En les notes publicades en aquest espai sobre la història de transports Padrosa de Figueres es palesa que en Pere Padrosa i Simon era un home extraordinàriament valent i un empresari de raça, sense defallences ni pors. Aquest era el seu tarannà. Va reconstruir la flota de camions acabada la Guerra Civil sense vacil·lar pas en la compra un camió Bussing, importat d'Alemanya, una inversió molt important aleshores. No hi havia camions però sí que hi havia necessitat de transport, demanda que calia cobrir i atendre.

El senyor Pere Padrosa disposava l'any 1942 d'una flota de camions encapçalada per un Man dièsel, que era el bo i millor que hom podia trobar aquells anys a les comarques gironines, acompanyat amb d'altres camions nord-americans, com s'aprecia en aquesta fotografia. Una flota important:

Com a gent complidora i professional que són, l'exèrcit espanyol els hi va confiar el transport del material per la construcció dels barracons i edificis que composava el campament militar de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà. L'eficàcia i pulcritud del servei, amb el lliurament de tot el material dins dels terminis estipulats va merèixer-los-hi el servei del transport diari, inclosos els diumenges, del pa que consumia la guarnició destacada en aquest campament. Els xuscos es coïen als forns que la intendència militar tenia a Figueres, exactament a la carretera de Roses, a prop del rec del Mal Pas, i els transportaven fins a Sant Climent Sescebes. 

En Pere Padrosa i Simon va ser un dels primers clients de can Forné, el concessionari oficial Pegaso per a les comarques gironines. També va ser el principal client de la Pegaso a Girona. Va treballar amb tots els models que va fabricar ENASA. Des dels primers Pegasos que equipaven un motor dièsel de 140 cavalls fins a les tractores Troner, el darrer camió produït abans que fos engolida per Iveco. 

En un pany de paret d'una de les sales de l'oficina de la central de Llers hi ha penjat un full d'un calendari esgrogueït i amb taques d'humitat, que correspon al desembre de 1978, el mes que es va aprovar en referèndum la Constitució Espanyola, instrument jurídic que presenta mostres clares d'esgotament per aluminosi. Aquest calendari és presidit per la fotografia d'una tractora Pegaso amb una gòndola cobrint un servei especial:

Les casernes militars de la ciutat de Girona es construïren a principis dels anys 1940. Ocupaven un gran espai, l'illa delimitada pels carrers de Barcelona, Emili Grahit, Migdia i Saragossa, al barri del Pla de Palau-Eixample. Amb l'adveniment de la democràcia els moviments veïnals reclamaren que l'espai que ocupaven les casernes tingués una nova ordenació urbana amb la implantació de nous usos: la construcció d'habitatges socials i un gran parc urbà. En Narcís Serra, que era el ministre de Defensa espanyol, va signar la cessió d'aquest espai a l'Ajuntament de Girona l'any 1985.

La cessió de l'espai que ocupaven les casernes militars va comportar el trasllat dels tancs que hi havia dipositats a Segovia. El senyor Padrosa té penjades a la sala d'espera del seu despatx de la central de Llers unes fotografies del transport dels tancs amb unes gòndoles especials. Quatre tractores que participaven en aquest transport especial aturades en una àrea de servei:

Filera de camions de can Padrosa carregats amb els tancs de les casernes de Girona entrant per l'avinguda Meridiana de Barcelona escortats per membres del cos de policia. Aquesta avinguda avui dia disposa de més carrils per absorbir tot el trànsit procedent de Girona, Terrassa i Sabadell i les rondes, que encara no s'havien executat:

Una autogrua de can Padrosa circulant per la llera del riu Ritort, al seu pas per la vila de Camprodon, d'un gran interès turístic:

Fotografia de la plantilla de Transports Padrosa a principis dels anys 1990. Al mig, assegut en una cadira de rodes, el senyor Pere Padrosa i Simon:

En aquest article hem informat d'un transport inusual i que presenta un interès històric. El transport dels tancs que l'exèrcit espanyol tenia dipositats a les casernes militars de Girona cap a Segovia, dins de la política de tancament de casernes i campaments realitzat per l'exèrcit en aquests darrers trenta anys, derivat de l'ingrés de l'estat espanyol a la OTAN i la professionalització de l'exèrcit.

Retorn a can Padrosa de Hostalets de Llers (Alt Empordà).

A can Padrosa sempre gaudim d'una excel·lent acollida per part de la família Padrosa, sigui a la central de l'empresa de transports a Hostalets de Llers, a tocar de Figueres, on hi tanquen els camions, o bé al Museu de la Tècnica de l'Empordà, al centre urbà de Figueres, que exposa una part de les importants col·leccions creades pel senyor Pere Padrosa Puignau. 

L'extraordinària amabilitat i bonhomia de la família Padrosa envers nosaltres respon al seu tarannà, obert i generós. A més, el senyor Padrosa, com hem exposat en aquest espai, va estudiar als Fossos, que és el nom popular que a Figueres rep el col·legi dels Germans de La Salle -els hermanos amb les seves sotanes negres i pitets blancs-, amb el senyor Joan Brugués, que sent veí de Besalú formava part del nombrós grup d'interns de la institució. No hi havia gaire mobilitat ni desplaçaments als anys 1940. També s'ha d'apuntar la bona amistat que uneix el senyor Padrosa amb el senyor Josep Salarich, un antic xofer de la casa.

Transports Padrosa SA és una de les empreses familiars més antigues que hi ha a Catalunya. Amb la crisi econòmica que patim, les perspectives de la qual no sembla pas que millorin en un termini raonable, ha ajustat la flota de vehicles i el personal a la demanda real de feina. Han prioritzat i s'han centrat en aquelles activitats de major rendibilitat, una especialització convenient i saludable. Les grues i els serveis especials disposen encara de demanda, especialment a França. Sort n'hi ha de la feina al país veí. Una tractora Man de Transports Padrosa: 

Tractores Iveco, una marca que la família Padrosa hi confia, amb llurs gòndoles i semiremolcs concebuts per a serveis especials on el coneixement, el personal qualificat, la maquinària amb llur cost d'adquisició i manteniment, el prestigi en el sector i el preu del servei determinen el volum de feina:

Un Iveco amb llur semiremolc carregat de totxos d'una bòvila de Corçà amb destinació cap a França. De França venen els camions de can Padrosa carregats d'argila -la matèria primera- cap a la bòvila de Corçà i cap a França se'n tornen els camions carregats amb els totxos cuits:

Dues tractores de l'empresa, una italiana i l'altre francesa. Llur disseny traspua els caràcter dels dos pobles; l'una elegant i vivaç i l'altre pomposa i esmussada:

Aquesta tractora Volvo és una de les més antigues que encara té la casa en actiu:



Més camions Iveco, en llur configuració de tractora i rígida:





Un toro al pati de la central d'Hostalets de Llers:

El senyor Brugués al costat d'una tractora de can Padrosa, comprada de segona mà, per atendre serveis de carretera. S'ha respectat i mantingut el color original de la cabina:

La història de l'empresa Transports Padrosa és fascinant per als interessats en aquesta matèria, que també és la història econòmica del país, i resumeix les vicissituds del transport en camions a casa nostra, des dels anys 1920 fins avui dia. 

El senyor Padrosa recorda que el Bussing que el seu pare, en Pere Padrosa i Simon, va comprar als anys 1940 costava el mateix que un mas a l'Alt Empordà. Aquesta comparació permet d'entendre el valor d'un camió nou als anys 1940, agreujat per la dificultat de la seva compra si procedia de l'estranger, la importació del qual estava sotmès a quotes molt restrictives:

Als anys 1950 en Pere Padrosa i Simon va comprar uns camions Austin, anglesos, equipats amb motors de benzina que anaven a bosc. Els matxos i les mules traginaven els sarrions de carbó des de les muntanyes d'Albanyà fins al punt d'encontre on hi arribaven els camions Austin. Els sarrions eren carregats a les caixes dels Austin amb destí cap a Figueres. Els motors d'aquests Austins s'ofegaven perquè la benzina calenta no arribava pas al carburador. La solució era simple i eficaç: posar un sac de sorra moll o un drap humit per refredar la bomba de benzina.

Dues de les joies que el senyor Padrosa conserva a Llers són uns camions Saurer perfectament restaurats. Aquests camions, comprats a un desballestament de San Martin de la Vega, a prop de Madrid, que són els més grans de l'estat espanyol perquè s'hi dipositen vehicles militars i de les Administracions, organismes i empreses públiques, disposaven de les peces originals. Per la informació disponible i llurs caixes de fusta per transports generals, havien repartit carbó per Madrid, una activitat molt important abans de l'extensió de l'ús del gas. El senyor Padrosa, meticulós de mena, els ha sotmès a una acurada i completa restauració:

Que un Saurer estigui pintat de color blau cel i l'altre de vermell té una història curiosa al seu darrera. Transports Padrosa tenia per clients dues agències de duanes molts importants a la segona meitat del segle passat, Fernando Roqué SA i Muñoz i Cabrero SA, amb una competència ferotge. El senyor Padrosa tenia una gran flota de tractores Pegaso que treballaven per les dues agències de duanes: els Pegasos pintats de blau cel treballaven per Fernando Roqué SA i els de color vermell treballaven per Muñoz i Cabrero SA. El color d'aquests dos Saurers constitueix el reconeixement del senyor Padrosa a dos dels seus clients principals en la dècada de 1960 i 1970.

Aquesta grua Opel Blitz, coneguda com la Cirila, perquè la conduïa un xofer per nom Cirilo, i aquest país és donat a posar motius, també va ser comprada a un desballestament de San Martin de la Vega i adaptada al taller de can Padrosa. Llur conservació, com s'aprecia en aquesta fotografia, és excel·lent:

D'esquerra a dreta: els Srs. Pere Padrosa, Josep Salarich, Joan Brugués i Xavier Castells davant d'una tractora Iveco amb el cavall alat identificatiu de la casa Pegaso incrustat al frontal:

En el proper article us explicarem un transport especial que va realitzar can Padrosa des de Girona fins a terres castellanes.

El món de les joguines: un camió Nazar A de plàstic.

L'Àngel Duran, de Torelló, acompanyat d'en Xavier Castells coordinen la trobada de camions clàssics prevista el proper dissabte 26 d'octubre de 2013, al matí, a l'exterior del pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló, aprofitant la celebració, dins del pavelló, de la quarta mostra de maquetisme ferroviari organitzada eficaçment pels Amics del Ferrocarril de la vall del Ges, una associació d'afeccionats al ferrocarril de Torelló i pobles del voltant, durant tot el cap de setmana. El seu punt de trobada és el bar Sala, de Torelló, davant per davant de la línia del tren de Vic a Ripoll. La presència de la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà, que creua la comarca d'Osona, ha creat una gran afecció als trens i el maquetisme ferroviari.

Els senyors Duran i Castells, que fa setmanes que treballen per tenir-ho tot a punt amb la concentració de camions i furgons, fotografiats al bar Sala de Torelló: 

 

Cartell publicitari de la segona trobada de vehicles clàssics de transport il·lustrada amb un Pegaso de Transports La Comarcal, de Torelló, que treballava per les indústries tèxtils de les comarques d'Osona i del Ripollès:

 

Cartell de la quarta trobada internacional de modelisme ferroviari de la vall del Ges que es celebrarà el cap de setmana del 26 i 27 d'octubre de 2013 a Sant Vicenç de Torelló:

L'Àngel Duran, que participa de la afecció als camions i als trens, i té la passió del col·leccionisme, s'acosta de tant en tant al mercat dels Encants Vells, a la plaça de Les Corts Catalanes, a la recerca d'articles per ampliar les seves col·leccions. 

Un dia va comprar un lot de quatre camions de joguina procedents del buidatge i desmantellament d'un pis. La quantitat d'objectes que s'acumulen als fons dels armaris de cases i pisos i que, de tant en tant, veuen la llum, és inquantificable. Uns d'aquests camions, fabricant a Alacant, és un bonic Nazar A amb visera. Una joguina de plàstic plena d'encant:

 

Els afeccionats a la marca Nazar podrem gaudir d'una maqueta d'aquest mateix camió que properament vendrà Otero Scale Models, uns acreditats maquetistes especialitzats en camions i autocars espanyols a escala. Ni la qualitat ni el preu són semblants.

Els Amics del ferrocarril de la Vall del Ges convida tothom a participar a l'encontre de camions clàssics, o vells, i a la trobada de maquetisme ferroviari que es celebrarà a finals d'octubre, coincidint amb els boscos d'Osona esclatant de vermells i ocres refulgents. Un altre motiu per visitar els pobles de la vall del Ges aquest cap de setmana. 

El camió Barreiros de l'entitat Òmnium Cultural per promoure la cultura i llengua catalana: el projecte Cultura en Ruta.

Òmnium Cultural, una entitat de promoció i defensa de la cultura i llengua catalana, va ser fundada el juliol de 1961 per uns industrials catalans en plena dictadura franquista. En Lluís Carulla i Canals, fundador de Gallina Blanca-Agrolimen, fabricant del popular Avecrem, en Joan Baptista Cendrós i Carbonell, fundador de Haugron Cientifical SA, en Fèlix Millet i Maristany, en Joan Vallvé i Creus, de Metales y Platería Ribera SA, i en Pau Riera i Sala, de l'empresa tèxtil Tecla Sala SA, van invertir una part important dels seus patrimonis en projectes editorials -Editorial Barcino, Proa, Gran Enciclopèdia Catalana-, fundacions, projectes culturals com la Nova Cançó i el diari Avui. L'any 1961 van fundar Òmnium Cultural a desgrat de la repressió implacable que la dictadura franquista imposava davant qualsevol mostra de catalanitat.

La Gisela Muñoz, d'Òmnium Cultural, ens ha fet a mans dues fotografies del camió Barreiros que aquesta entitat va adquirir pel projecte Cultura en Ruta, l'ànima del qual va ser en Lluís Carulla, promotor de la Fundació Jaume I i del Museu de la Vida Rural a l'Espluga del Francolí, poble on hi va néixer.

Per al projecte Cultura en Ruta, es va comprar una tractora Barreiros i un semiremolc DAF. Es van fer la  tractora i el semiremolc per separat per tal d'aconseguir una gran flexibilitat. El primer prototipus fou encomanat a la casa Sarquella de Banyoles que va lliurar l’autobús acabat a finals de l’any 1968. Feia 12 metres de llarg i pesava més de dotze tones:

Aparador amb els llibres, publicacions i discs en català que presentava el bibliobús:

El bibliobús Cultura en Ruta va ser presentat al públic el 19 de març de 1970 a Terrassa. L'any següent, el gener del 1971, Carrosseries Novell de l'Hospitalet del Llobregat va reformar-lo amb la incorporació d'unes comportes accionades mitjançant cilindres hidràulics que podien funcionar sense connexió elèctrica; funcionaven amb bateries. La darrera sortida del bibliobús va ser el mes de maig de 1978 a La Roca del Vallès.

Òmnium Cultural s'ha adherit a l'Assemblea Nacional Catalana que promou la Via Catalana, una cadena humana que travessa tot el país, des del Pertús fins a Alcanar, amb l'objectiu, si ho expressen lliurement la majoria dels catalans d'una manera democràtica, que Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa.  

L'Assemblea Catalana sol·licita un darrer esforç per garantir que la cadena humana sigui completa, sense cap baula, a les Terres de l'Ebre. No es pot fer figa.

Agraïm a la Gisela Muñoz les fotografies i la informació del camió Barreiros i llur semiremolc que va fer realitat el projecte Cultura en Ruta, finançat pel mecenatge d'uns industrials catalans i de centenars de socis decidits a defensar la llengua, la cultura i la identitat del país durant la dictadura del general Franco i que actualment, al cap de trenta-cinc anys de democràcia, han de continuar lluitant per aquests objectius.

Transportes Izquierdo de Bilbao: una empresa especialitzada en transports especials que treballava principalment per companyies elèctriques (i VIII).

Arribat a destí, es va desembarcar la góndola modular de can Trabosa carregada amb l'alternador produït per Westinghouse SA per la central tèrmica de As Pontes, al municipi de As Pontes de García Rodríguez, promoguda per ENDESA:

L'element principal del transport especial realitzat per Transportes Izquierdo SA, de Bilbao, va ser la góndola modular fabricada per TRABOSA, acrònim de Tràilers Bartomeu Ochoa SA, a la planta de Mollet del Vallès, vila on també hi havia l'empresa Rabasa-Derbi, acrònim de Derivats de Bicicletes, fabricant de motocicletes fundada pel senyor Simeó Rabasa i Singla l'any 1922 que va ser campiona del món.

Els fundadors de Rabasa-Derbi i de Trabosa eren gent d'ofici, que havien completat l'aprenentatge endegat de ben petits, treballadors infatigables, discrets, valents i amb empenta. Les circumstàncies que els va tocar de viure, amb una guerra civil i la postguerra, van ser extremament complicades. Van fundar unes empreses els productes de les quals van tenir una gran acollida en els mercats exteriors, molt competitius i exigents, per llur qualitat, fiabilitat i modernitat. 

En el cas de Trabosa, els coneixements de ferrer van aplicar-se a la construcció de carrosseries per camions; més endavant s'especialitza en la construcció de carrosseries especials ajustades als interessos i necessitats dels clients. I a la dècada dels anys 1960 i 1970 desenvolupa les construccions de góndoles modulars per a transports especials. Les solucions aplicades procedien de l'experiència acumulada i les innovacions aplicades, pròpies i alienes. 

El problema principal d'aquestes empreses familiars amb la empremta del seu fundador, personalíssima i abassegadora, és la successió i els grans canvis que experimenten els temps presents. Aquests dos elements sovint en provoquen llur extinció. Fotografies de les peces que integraven la góndola modular de Trabosa:

Fotografia que il·lustra la dificultat i els mitjans necessaris per a realitzar un transport especial. Un treball d'una precisió i dificultat evidents:

Acabem amb una fotografia de l'època en què va realitzar-se el transport especial per Transportes Izquierdo SA amb llurs tractores Mack. La foto, que té quaranta anys, presenta un palès anacronisme. Les autoritats abillades amb els vestits de l'època i els complements característics com les agulles daurades a la corbata tan en voga durant els darrers anys de la dictadura del general Franco i la tansició política:

Al mig, amb una elegant americana creuada amb botons daurats hi ha el senyor Juan Antonio Samarranch i Torelló, amb la seva trajectòria camaleònica. I a l'esquerra, hi trobem el senyor Claudio Boada Villalonga, amb la seva calba i bigotet retalladet, màxim responsable de ENASA.