Transports Viñas de Sant Quirze de Besora (Osona).

En Ramon Viñas Basagaña va néixer l'any 1932 a Les Masies de Voltregà (Osona). De ben petit, als tres anys, en 1935, la seva família anà a viure a can Branques, una casa del municipi Orís. Als catorze anys, completats els estudis bàsics i com era costum en els anys costosos de la postguerra, entrà a treballar a Transports La Comarcal SA, una gran empresa de transports de Torelló l'amo de la qual era el senyor Ramon Vinyeta. A La Comarcal el senyor Viñas hi treballà vint anys, des del 1946 fins el 1966. 

El senyor Ramon Viñas al volant d'un camió Ford de La Comarcal, equipat amb un bolquet i que treballava a bosc: transportava els troncs dels boscos propers a Torelló que eren la matèria primera de les abundants torneries aleshores en funcionament (fotografia procedent del bloc Imatges sobre rodes): 

En 1966 el senyor Viñas es matriculà a l'autoescola Munell de Ripoll i obtingué el permís de conduir de primera que l'autoritzava a conduir camions i autocars. En possessió del permís de conduir treballà un any per La Sanquirsense, propietat d'en Gepino. Portava un autocar que feia les línies regulars que explotava la companyia -de Sant Quirze de Besora a Alpens, Prats de Lluçanès, Berga i Vidrà - i també serveis discrecionals, principalment cap a Barcelona i Andorra.

L'any 1967 s'establí pel seu compte com a transportista autònom. Comprà de segona mà un Dodge Carnero que muntava un motor dièsel Perkins. Treballava per Transports Parramon de Manlleu (Transports Canigó), per La Comarcal SA de Torelló i traginava materials de construcció, ferro, adobs. Els caps de setmana, els dissabtes i els diumenges, conduïa un autocar d'en Gepino que feia excursions i serveis discrecionals. Aquest primer camió, acabada la seva vida útil per l'esgotament dels seus elements mecànics, fou desballestat. 

El segon camió que tingué el senyor Viñas fou un Pegaso Comet amb matrícula B-283XXX, carrossat amb una caixa de fusta amb alces apte per transports generals, comprat de segona mà al Garatge Baulenas de Granollers. El Pegaso era d'un altre transportista de Sant Quirze de Besora, Transports Vicenç Bach.

El Pegaso Comet comprat per Transports Bach a can Morros, concessionari oficial Pegaso a Manresa, carregant fil al moll de càrrega de les Filatures Guixà SA de Sant Quirze de Besora, empresa tèxtil que plegà l'any 1987 (col·lecció família Bach):

El senyor Bach havia sol·licitat un Pegaso 1031, model aleshores en producció. Per recomanació del senyor Morros no féu pas l'operació i s'esperà la imminent comercialització del model que el substituïa, el Pegaso Comet. Fou, per aquest motiu, un dels primers Pegasos Comet matriculats a la província de Barcelona. El senyor Viñas el tingué uns quants anys fins que fou desballestat.

Aleshores el senyor Viñas descarregava a mà les mercaderies transportades en els vagons de càrrega de l'estació de tren de Sant Quirze de Besora: sacs d'adob, carbó, ferro; i per el senyor Joan Dot de Torelló, que regentava un negoci de venda de materials de construcció, traginava totxanes, sacs de ciment Porland, bigues, .... 

El tercer camió de la casa fou el Pegaso 1095 LDR amb matrícula B-771721. Aquest camió, comprat a AutoSuministres Vic SA, el concessionari oficial Pegaso a la comarca d'Osona, era de l'empresa Explasa, el major escorxador de Catalunya amb una planta a  Santa Eugènia de Berga que tancà les portes a finals dels anys 1980. Li fou llevada la caixa frigorífica i el taller de la Pegaso de Vic li muntà una caixa amb alces i vela per transports generals que el carrosser Sarquella de Banyoles li construí. Estigué en actiu fins l'any 1997.

El Pegaso 1095 LDR que el senyor Viñas ha tingut l'encert de conservar:  

El quart camió fou un Pegaso 1080 de dos eixos que muntava una cabina fixa, un motor de dos-cents cavalls de potència i una caixa per transports generals. Comprat d'ocasió a la Pegaso de Vic, feia transports generals i donà un resultat prou bo.  

El cinquè camió fou un Scania amb matricula B-0577-LV comprat a can Font de Manlleu, una compra-venda de camions que els importava usats d'altres països europeus. Muntava una caixa per transports generals i treballà fins l'any 2008. Com el Pegaso Comet, també fou preservat. 

El garatge del senyor Ramon Viñas a Sant Quirze de Besora on hi ha tancats dos dels camions que tingué, el Pegaso Comet i el Scania:

En Jordi Viñas Vilarrasa, fill del fundador de l'empresa, davant del Scania:

Edifici aixecat al poble de Sant Quirze de Besora els baixos del qual acull l'antic garatge de Transports Viñas on hi ha tancats els dos camions:

Tingueren després dos camions Volvo comprats d'ocasió al Taller Blanco, concessionari oficial a Roda de Ter. El primer, un Volvo de tres eixos amb matrícula B-4333-BX; el segon, tenia la matrícula B-XXX-LG. Ambdós muntaven unes caixes per transports generals.

Jubilat el senyor Ramon Viñas l'any 1992, el succeïren en el negoci familiar de transport llurs fills Xavier i Jordi. Constituïren la societat Transports Viñas Vilarrasa SL que disposa d'una moderna nau al polígon industrial on hi tanquen els tres camions que constitueix ara per ara la flota. L'empresa s'ha especialitzat en els transports i serveis de grues. El primer camió és un Mercedes Benz de tres eixos amb matrícula 7331-BKG comprat a Riudellots de la Selva:

El segon camió és un Volvo amb la matrícula 8207-CPF, comprat nou al Taller Blanco de Roda de Ter i equipat amb una caixa i una grua Hiab que muntà el carrosser Tolosa de Vic: 

I el tercer camió de l'empresa és un Mercedes Benz, amb la matrícula 6945-FNW, estrenat nou per compra al concessionari oficial de la comarca d'Osona, AutoSuministres Motor SA. El carrosser Tolosa li muntà també una grua Hiab:

Els tres camions de Transports Viñas Vilarrasa SL, els dos Mercedes Benz i el Volvo:

Aquesta empresa familiar de transports de Sant Quirze de Besora amb gairebé cinquanta anys d'antiguitat, que començà en els transports generals de mercaderies i s'ha especialitzat en els serveis especials de grues,  té garantida la continuïtat pel relleu d'en Xavier i en Jordi, els dos fills del fundador, al capdavant del negoci. Agraïm a la família Viñas l'amabilitat amb què ens acolliren a casa seva i l'exposició de la biografia del fundador de l'empresa, el senyor Ramon Viñas, que hem recollit en aquest article. 

L'Unimog d'en Joan Vilà Planas de Banyoles (Pla de l'Estany).

Cap a l'any 1955, en Miquel Verdaguer, veí de Mieres, un poble de la comarca de La Garrotxa, metge i gran propietari rural de finques de boscos de pins i alzines ubicades a la serra de Finestres comprà un camionet Unimog per destinar-lo als treballs forestals. Atesa llur condició de gran propietari rural explotava directament les seves finques forestals a la serra de Finestres. En aquells anys l'extracció de la fusta i la producció de carbó vegetal procurava uns grans rendiments econòmics. Disposava d'una colla de treballadors que treballaven a bosc desemboscant i produint carbó vegetal, el qual, era transportat i baixat de les muntanyes en muls amb sàrries. 

L'Unimog transportava el carbó vegetal produït a les carboneres de la serra de Finestres fins a Mieres. Allà era carregat en camions que marxaven cap a la ciutat de Barcelona, on aquest producte registrava una gran demanda. Els camins de les finques del senyor Verdaguer foren eixamplats perquè l'Unimog hi podés circular; també s'obriren nous camins per accedir a les carboneres i boscos que s'explotaven. 

Amb la davallada de l'activitat forestal que es produí d'ençà dels anys 1960 per la pèrdua de rendiment econòmic de la fusta i el carbó, cessà l'explotació dels boscos que el senyor Verdaguer tenia a la serra de Finestres. El senyor Verdaguer tancà el vehicle a la seva casa de Mieres. 

Arran de la mort del senyor Verdaguer, els seus hereus vengueren l'Unimog a en Joan Pujol, un pagès de Sant Miquel de Campmajor que l'usava per traginar els sacs de pinso des dels establiments de Banyoles, on es proveïa, fins a la seva granja. Aquest vehicle, malgrat que fou comprat cap a l'any 1955, el senyor Pujol el matriculà l'any 1968, requisit indispensable per circular per les carreteres i vies públiques.  

A finals dels anys 1980 una gelada del motor provocà el trencament del bloc per una biela. El senyor Pujol guardà l'Unimog avariat uns anys fins que l'any 1992 el comprà el seu actual propietari, el senyor Joan Vilà, titular d'un taller mecànic a Banyoles. 

D'ençà de l'any 1992 fins l'any 2005, quan el senyor Vilà es jubilà, desmuntà sencer l'Unimog. Li netejà i pintà el bastidor, li féu motor, es repararen els dos eixos i se li feren els frens. L'any 2005, un cop jubilat, li donà l'impuls final a la restauració amb la renovació completa del sistema elèctric, la reparació i pintat de la cabina i la caixa de fusta; els pneumàtics també foren canviats. 

Acabada la restauració completa i exhaustiva, l'Unimog passà la Inspecció Tècnica de Vehicles. També es practicà la canvi de titular del vehicle. Aquests anys el senyor Vilà ha gaudit del vehicle pels camins i boscos de les comarques del Pla de l'Estany, el Gironès i la Garrotxa. 

El senyor Vilà pujant un marge d'un camí amb l'Unimog: 

 

Bonica imatge de l'Unimog enmig d'un marge:

El passat dia 19 d'agost el Sr Vilà ens convidà a conèixer el seu Unimog que guarda en un taller mecànic de Banyoles:

Els senyors Joan Mercader i Xavier Pujol drets, i el senyor Vilà al volant del vehicle:

Restauració pulcríssima de l'Unimog executada pel senyor Vilà al Taller Unió, concessionari oficial Mercedes Benz a Banyoles:

Els senyors Joan Vilà i Pere Liu al costat de l'Unimog:



Interior del vehicle, de concepció militar, espartà i funcional:



El motor de l'Unimog:



Escut de l'Unimog:



Façana del Taller Unió de Banyoles on fou restaurat i es guarda l'Unimog:

El grup que ens aplegarem el passat dia 19 d'agost al taller Unió de Banyoles per gaudir de l'Unimog. De dreta a esquerra: en Xavier Pujol, en Joan Vilà, en Joan Brugués, en Joan Mercader i en Pere Liu:

De dreta a esquerra, en Joan Vilà, en Joan Brugués, en Pere Liu, en Xavier Pujol i en Joan Mercader:



De dreta a esquerra, en Pere Liu, en Xavier Pujol i en Joan Mercader:

Aquest Unimog, que en coneixem la seva història, és una de les unitats més ben restaurades que hi ha a Catalunya. Agraïm al senyor Vilà l'exposició de la seva història i ens congratulem de l'excel·lent restauració que ha portat a cap. Desconeixíem que al país, des de temps tan reculats -cap a la meitat dels anys 1950-, hi haguessin Unimogs. 

Més sobre el llum verd posterior que equipaven camions i autocars.

L'amic Joan Mercader ens ha enviat l'edició oficial del manual de circulació de vehicles de l'escola d'automobilisme de l'exèrcit publicada l'any 1970. En l'apartat de l'enllumenat dels vehicles que regula l'avançament informa que els vehicles amb càrregues superiors als tres-mil cinc-cents quilos, d'una amplada major de dos metres o una longitud superior als sis metres, i també els vehicles articulats i tractores, havien de dur a la part posterior esquerra un llum verd que s'encenia per indicar al vehicle posterior que havia advertit la seva presència i l'indicaria el moment òptim per practicar l'avançament. Si el conductor del vehicle gros percebia un perill o obstacle qualsevol que impedia la maniobra d'avançament del vehicle posterior ho advertia amb l'intermitent esquerre. Si era possible de fer l'avançament, ho indicava encenent l'intermitent dret o amb la mà. 

Portada del manual oficial de circulació d'automòbils publicada per l'escola d'automobilisme de l'exèrcit l'any 1970: 

Capítol que regula l'ús del llum verd posterior dels camions i autocars:

L'incompliment d'aquesta norma, de caràcter imperatiu i obligat compliment, estava tipificada com a infracció administrativa i habilitava a l'autoritat governativa per a la imposició d'un sanció econòmica.

Autocar Sava Austin amb una carrosseria construïda per Factorias Zane SA de Saragossa i retratat al parador de Caldes de Malavella, al peu de la carretera Nacional II. A l'esquerra hi duu el preceptiu llum verd:

Això del llum verd són coses d'aquells temps remots. L'estat de les carreteres i la poca potència dels motors dels vehicles grossos, que per força circulaven lentament, determinava unes relacions distintes entre els conductors. L'auxili d'un conductor d'un vehicle en pana o facilitar els avançaments en són una manifestació clara.

Tercera edició de la trobada de camions clàssics a Sant Vicenç de Torelló el proper dia 17 d'octubre de 2015.

El proper dissabte dia 17 d'octubre de 2015, al matí, tindrà lloc a l'exterior del pavelló municipal d'esports de Sant Vicenç de Torelló la tercera edició de la trobada de camions clàssics, encontre que té una periodicitat anyal.

La celebració de l'encontre a Sant Vicenç de Torelló és un encert absolut. Aquest poble està ben comunicat per l'eix transversal i la carretera C-17, dues autovies que ofereixen un desplaçament ràpid, còmode i segur des de qualsevol punt del país; també és posat sobre l'eix dels túnels de Bracons.

Aquest encontre, en què hi col·laboren l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, Transports Arimany Piella, Vintage Camió Club i els afeccionats al tren, es celebra per l'esforç que desinteressadament hi esmerça en Xavier Castells Quintana, fill de Torelló i vinculat al món del transport. El senyor Castells malda perquè hi assisteixin el major nombre possible de camions.

Cartell que difon la tercera edició de la trobada de camions clàssics presidida per un camió Sisu que tingué en els anys 1950 el senyor Josep Maria Castells i Llorens, fundador de Transports Torelló i pare d'en Xavier:

Una de les novetats que hi haurà enguany serà la presentació del camió petit Nazar B que ha restaurat el senyor Xavier Castells. Un dels pocs Nazars B conservats fins els nostres dies, propietat d'en Bonaventura Parramon i Cabanes, un ordinari de Roda de Ter, i que ha estat adquirit i curosament restaurat pel senyor Castells:

La presència d'aquest camió, únic a Catalunya, justifica amb escreix l'assistència a la trobada de Sant Vicenç de Torelló. Hi ha poques ocasions, per als afeccionats, de contemplar i gaudir d'un camió tan singular, únic. També han confirmat llur presència a aquest encontre uns quants afeccionats als camions de les terres de Lleida. A mig matí és prevista una rua dels camions pels carrers del poble de Sant Vicenç de Torelló.

Us hi esperem el proper dissabte dia 17 d'octubre de 2015, al matí, a Sant Vicenç de Torelló. La qualitat dels vehicles exposats i l'afany dels organitzadors, renovada cada any, en són un motiu suficient.

Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (i XVIII).

El darrer article consagrat a la difusió de l'arxiu fotogràfic i documental d'en Josep Vert versa sobre material ferroviari. Són imatges del cotxes o vagons de fusta per passatgers, alguns dels quals, construïts per als trens petits o carrilets de Girona a Palamós, de Girona a Sant Feliu de Guíxols i de Girona fins a Olot. Alguns d'aquests vagons de fusta foren construïts per la família Vert en llur taller de Torroella de Montgrí. 

Un vagó del tren petit o del carrilet de dos eixos:



Un vagó més gros de quatre eixos usat pel tren gros:

Interior d'un cotxe gros amb els seients de fusta que proporcionaven poca comoditat:

Interior del vagó d'un carrilet o tren petit:



Un vagó del carrilet:



Interior d'un vagó d'un tren gros:



Estat que presentaven uns vagons de fusta de tren, completament devastats: 

El transport de la plataforma d'un vagó del carrilet amb un tractor, un dels pocs mitjans aleshores disponibles: 

El transport de dos cotxes del carrilet a càrrec de Transports Josep Balaguer de La Bisbal d'Empordà,  amb un camió Ford que muntava un motor de benzina de vuit cilindres en V, i de la família Esquena de Torroella de Montgrí que tenia un camió Ford equipat amb un gasogen que repartia sacs de farina:

Amb aquest article tanquem la sèrie dedicada a la divulgació del material fotogràfic que recopilà el senyor Josep Vert. Una labor titànica i de gran interès que es recollí en els tres volums sobre la història del transport de viatgers a les comarques gironines. Aquests articles s'han publicat gràcies a l'amabilitat del senyor Miquel Graells, conservador de l'arxiu Vert.