Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (i XVIII).

El darrer article consagrat a la difusió de l'arxiu fotogràfic i documental d'en Josep Vert versa sobre material ferroviari. Són imatges del cotxes o vagons de fusta per passatgers, alguns dels quals, construïts per als trens petits o carrilets de Girona a Palamós, de Girona a Sant Feliu de Guíxols i de Girona fins a Olot. Alguns d'aquests vagons de fusta foren construïts per la família Vert en llur taller de Torroella de Montgrí. 

Un vagó del tren petit o del carrilet de dos eixos:



Un vagó més gros de quatre eixos usat pel tren gros:

Interior d'un cotxe gros amb els seients de fusta que proporcionaven poca comoditat:

Interior del vagó d'un carrilet o tren petit:



Un vagó del carrilet:



Interior d'un vagó d'un tren gros:



Estat que presentaven uns vagons de fusta de tren, completament devastats: 

El transport de la plataforma d'un vagó del carrilet amb un tractor, un dels pocs mitjans aleshores disponibles: 

El transport de dos cotxes del carrilet a càrrec de Transports Josep Balaguer de La Bisbal d'Empordà,  amb un camió Ford que muntava un motor de benzina de vuit cilindres en V, i de la família Esquena de Torroella de Montgrí que tenia un camió Ford equipat amb un gasogen que repartia sacs de farina:

Amb aquest article tanquem la sèrie dedicada a la divulgació del material fotogràfic que recopilà el senyor Josep Vert. Una labor titànica i de gran interès que es recollí en els tres volums sobre la història del transport de viatgers a les comarques gironines. Aquests articles s'han publicat gràcies a l'amabilitat del senyor Miquel Graells, conservador de l'arxiu Vert. 

Carrosseries i transformacions produïdes per en Josep Vert i Planas a Torroella de Montgrí (III).

Acabada la guerra civil l'u d'abril de 1939, en Josep Vert va haver de recomençar de nou la seva activitat de carrosser. El seu merescut prestigi, tant per la qualitat i el disseny com del compliment dels terminis de lliurament dels vehicles carrossats, transformats i reparats, li va ser de gran ajut en aquells anys d'extrema dificultat i asfixiant intervencionisme administratiu en les activitats econòmiques i productives catalanes, les conseqüències del qual foren devastadores.

Carrosseria de microbús construïda i muntada sobre un xassís dels anys 1920, amb unes línies estètiques de filiació nord-americana, per l'empresa Sarreta. Foren els anys que els tres grans de Detroit senyoraven arreu del món:

Un carrosseria d'autocar fabricada als anys 1950:





Detall de la porta d'accés i sortida:



Bastidor d'un autocar d'aquells anys fotografiat a Torroella de Montgrí:

Estructura metàl·lica d'un autocar fotografiat al taller de Carrosseries Vert, a Torroella de Montgrí:

Una altre estructura metàl·lica construïda i muntada sobre un dels primers Pegasos, amb el volant a la dreta. Gairebé l'únic vehicle de fabricació espanyola amb cara i ulls d'aquells anys produït a les instal·lacions de l'empresa Hispano Suiza, nacionalitzada, ubicades al barri de la Sagrera de Barcelona:

Continuarà.

Altres vehicles carrossats pels Tallers Vert.

A la postguerra, calia reconstruir-ho absolutament tot, incloent-hi els pocs vehicles que s'havien salvat del conflicte bèl·lic. En aquesta tasca van treballar-hi i esmerçar-hi molts esforços nombrosos tallers i carrossers. També en Josep Vert.

La reconstrucció dels vehicles i llur transformació per a usos diversos va desenvolupar-se durant vint anys, fins a la primera meitat dels anys 1960. Va ser una bona escola de formació de mecànics, planxistes i fabricants de peces diverses enginyades com bonament es podia.

Aquesta penúria que patia el país no impedia pas que la dictadura franquista decidís de fabricar el cotxe Pegaso, amb un cost esbojarrat i no assumible per a una empresa que cerqués la seva viabilitat econòmica. Calia demostrar, portes enfora, l'èxit econòmic de l'autarquia. Aviat va haver-se d'abandonar aquest projecte industrial sense cap ni peus.

A "Veteranos y Clásicos", un llibre escrit per en Josep Vert i Planas i publicat en castellà per l'editorial benzina, hi explica les vicissituds que va haver de fer front per a refer els vehicles que li duien, molt picolats. I com se les empescava per aprovisionar-se de les peces dels vehicles abandonats per l'exèrcit republicà als passos fronteres de l'Alt Empordà i el Ripollès. També, si calia, es construïen artesanalment les peces que es necessitaven, origen d'AUTOMOVILES UTILARIOS SA de Manresa i FICOSA de Barcelona. Una qüestió de pura supervivència.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'abril del 1939, fins a les acaballes dels anys 1950, la producció industrial espanyola de vehicles era molt magre i no podia pas atendre la demanda existent. Tampoc era possible d'adquirir vehicles d'importació: eren pocs, molt cars, i generalment ja venuts abans d'importar-los a els privilegiats que podien adquirir-los satisfent-ne el preu gravat amb aranzels, o directament per recomanació.

La pobresa generalitzada impedia de poder adquirir un vehicle en condicions. Calia apedaçar com bonament es podia els pocs vehicles que hi havia. Malgrat que la Seat va començar a fabricar el 1953, llur producció els primers anys era molt magre. Aquesta poca producció també afectava ENASA i MOTOR IBÉRICA SA, fabricants respectivament dels camions Pegaso i Ebro.

A l'arxiu fotogràfic d'en Josep Vert hi ha aquestes fotografies de diversos treballs de carrosseria executats sobre vehicles dels anys 1930. Es recarrossaven aquests autos per a donar-los una nova utilitat. Un auto amb la carrosseria reconstruïda. Poder tenir un vehicle d'aquesta mena als anys 1940 i 1950 era un privilegi a l'abast de molt pocs ciutadans:

Una ambulància per al municipi de Blanes (La Selva):







Un bonic auto amb la carrosseria restaurada:

Un petit cotxe, inserible dins de la categoria de microcotxe. La il·lusió de poder tenir un auto i anar amunt i avall era molt viva, malgrat hagués de ser per força en vehicles d'aquesta mena:

A les darreries de la dècada del 1950, es va encetar la producció de les furgonetes DKW Auto-Unión a la factoria que IMOSA tenia a Vitoria-Gasteiz. En Josep Vert va transformar algunes DKW en microbusos. Un treball de condicionament d'una DKW en microbús:

Una altre DKW transformada en microbús:

Aquesta crònica clou el primer lliurament sobre la història del carrosser Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí, l'empresa TALLERS I CARROSSERIES VERT i la marca comercial Vertmetal, d'un alt interès històric.

Volem agrair a la família Vert, a en Jordi Planas i a en Miquel Graells llur amabilitat per a difondre aquest arxiu fotogràfic que permet la recuperació de nombrosos transportistes i vehicles de Catalunya i altres territoris de l'Estat Espanyol, particularment del País Valencià.

Algunes fotografies de carrosseries de furgonetes i camions fabricades per en Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí (I).

En Josep Vert i Planas va néixer a Torroella de Montgrí l'any 1914. Atès que procedia d'una família de carreters, va aprendre l'ofici a casa seva. A la primera meitat dels anys 1930 va començar a fabricar carrosseries d'autocars, construïdes de fusta, on hi destacava una gran preocupació estètica, moderna i reeixida. També fabricava caixes per a camions.

Després de la guerra civil, en Josep Vert va reemprendre l'activitat de fabricació de carrosseries al seu taller de Torroella de Montgrí. El prestigi i reconeixement assolit com a carrosser va permetre-li de treballar de valent en la reconstrucció de moltes carrosseries d'autocars d'empreses de molta anomenada. També va transformar camions i furgonetes.

Com a carrosser, sempre va estar molt amatent a les novetats que apareixen al mercat. Va ser un pioner en la fabricació de les carrosseries metàl·liques per als camions i autobusos. A començaments dels anys 1960 va traslladar-se a una moderna nau industrial de Girona, creant l'empresa Vertmetal.

A més, sempre va tenir un gran interès per la història de Torroella de Montgrí i els seus voltants. Va ser confundador del Centre d'Estudis del Montgrí, entitat que va dirigir i que va esdevenir el Museu del Montgrí i el Baix Ter. Avui dia és el Museu de la Mediterrània.

Durant els anys 1960 i 1970 també va recuperar i restaurar vehicles clàssics, una activitat que l'apassionava. És autor d'una obra monumental i única sobre la història dels carreters, carrossers i empreses d'autocars de les comarques gironines, editada en tres volums. Aquesta activitat d'estudi, recopilació i redacció dels llibres va desenvolupar-la principalment un cop jubilat. Va morir a Torroella de Montgrí l'any 2002.

Dies enrere, en Joan Brugués i Prat va trobar-se casualment amb en Jordi Planas, de Torroella de Montgrí. Gràcies a en Jordi Planas i en Miquel Graells hem tingut accés a part del monumental arxiu fotogràfic que va aplegar el Josep Vert sobre els carrossers i vehicles de les comarques gironines, un dels més importants que s'han conservat sobre aquesta temàtica a Catalunya.

En aquesta crònica exposem algunes de les carrosseries fabricades per en Josep Vert de camions i furgonetes, que palesen la qualitat del seu treball. La primera fotografia correspon a un camionet Chevrolet, de l'empresa de lícors i begudes Víctor Auguet, de Girona, carrossat amb una caixa de fusta i una vela:



Una carrosseria metàl·lica sobre un camió:



Un camió Studebaker carrossat al taller de Can Vert de Torroella de Montgrí:



Una caixa de fusta amb vela muntada sobre un camió Studebaker nordamericà:



Un bonic Studebaker de la casa de Teixits, ca l'Arbossé, de Girona:



Un altre Studebaker carrossat per en Vert, una marca molt ben acollida a les comarques gironines abans de la guerra civil:



A la postguerra, va carrossar camions com aquest camió nord-americà de l'empresa de transports Vidal, de Sant Feliu de Guíxols:

Un altre camió nordamericà carrossat per en Josep Vert, de Can Martinoy de Torroella de Montgrí:

Un auto matriculada a València i carrossat com a furgó per en Josep Vert:









Un camió Mercedes Benz amb una cabina i una caixa de fusta, un treball excel·lent:



Un camió Bedford amb una caixa tancada:



Una DKW de la casa de rentadores Perco, una imatge característica de principis dels anys 1960:



Un camió Ebro B de les rentadores Perco:





Un furgó construït a la fàbrica de Girona, que palesa un acabat de gran qualitat i vistositat:















Unes furgonetes d'exposició mòbil de les rentadores Crolls, fabricades a Reus. Indubtablement, els anys 1960, tothom va començar a adquirir electrodomèstics de tota mena -neveres, rentadores, rentavaixelles, televisions i cuines. La misèria de la postguerra esdevenia poc a poc un malson llunyà i que calia oblidar el més aviat possible:



Una altre carrosseria metal·lica tancada:



Un Ebro C-150 amb una caixa de repartiment de cerveses Pripps:





Un camió Ebro C550 de distribució de la Pepsi-Cola:



I diversos furgons Sava dels estudis cinematogràfics Barcelona Films SA:







Volem agrair al senyor Brugués les gestions realitzades, i a la família Vert, i als senyors Jordi Planas i Miquel Graells les facilitats atorgades per a poder difondre aquest important arxiu en aquest bloc. Continuarà.