Retalls de publicitat de la Barcelona trista i grisa del batlle José Maria de Porcioles i Colomer.

A casa hi havia uns diaris vells publicats a Barcelona, de la dècada del 1960. Sovint, remenant per armaris i altells, et trobes diaris vells que desconeixes per quin motiu no es van llençar a la brossa al seu moment. Llegeixes les notícies per cercar i trobar la causa per la qual es va guardar el diari. Generalment, és un exercici inútil, no cal dir-ho.

Tanmateix, llegir un diari vell, amb els fulls esgrogueïts i polsosos, sempre és una sorpresa. Al cap dels anys, les notícies, les esqueles, la publicitat i la compaginació i el disseny dels diaris d'antany criden poderosament l'atenció. La seva lectura és una pura delícia, més encara si hom està avesat a llegir habitualment la premsa escrita.

La premsa d'aquells anys, en plena dictadura franquista, estava absolutament controlada. Els qui no combregaven amb el règim ho dissimulaven molt bé. Es practicava la censura pel govern espanyol i el nomenament dels directors dels diaris havia de tenir l'autorització del ministeri competent. Tanmateix, com succeeix avui dia, ja aleshores s'inseria publicitat de les actuacions que realitzaven les autoritats de l'època, fos la inauguració d'una carretera o actuacions municipals de tota mena.

En els diaris que vaig trobar per casa, de l'any 1971, s'informava de les inversions realitzades per l'Ajuntament de Barcelona per a modernitzar la flota dels camions de recollida de les deixalles. També hi havia un quadre amb els diners invertits en aquest programa referit a l'ampliació de l'incineradora de deixalles, l'adquisició de camions per aquest ús específic i de papereres.

Aquesta notícia tractava d'oferir una imatge de transparència de l'Ajuntament de Barcelona en l'ús dels diners públics, en uns anys, a principis de la dècada del 1970, que la gestió de l'alcalde de Barcelona, en José Maria de Porcioles i Colomer, començava a ser qüestionada i criticada per molts barcelonins. Els camions que il·lustraven aquesta publicitat eren Pegasos Comet i Austin-Sava:

Aquesta notícia també lloava la gestió de l'Ajuntament de Barcelona en la renovació i millora del parc mòbil d'autobusos. S'hi afegia un quadre amb les programa d'inversions executats en milions de pessetes, il·lustrat amb un petit bus Sava i un bonic Pegaso articulat amb carrosseria Monotral:

No és cap casualitat que aquestes notícies sobre les inversions que executava l'Ajuntament de Barcelona es publiquessin l'any 1971. Es tractava d'apaivagar l'enuig creixent que el mandat del notari José Maria de Porcioles i Colomer al capdavant de la batllia de Barcelona suscitava a molts ciutadans de Barcelona.

El gran creixement que va experimentar Barcelona a partir dels anys 1960, no va ser degudament planificat i correctament executat. La conseqüència fou que la qualitat de vida dels barcelonins se'n va ressentir greument, amb un augment de les protestes veïnals que provocarien la seva destitució l'any 1973.

Publicitat dels camions Austin Sava apareguda als diaris LA VANGUARDIA i EL NOTICIERO UNIVERSAL, adquirits per l'Ajuntament de Barcelona per a renovar la flota de camions de recollida de deixalles, amb els concessionaris oficials i llurs adreces:











Crec que és una pena que l'Ajuntament de Barcelona no hagués conservat cap d'aquests camions per a crear un museu que aplegués els vehicles que han tingut al llarg d'aquests darrers cent anys: camions de bombers, autobusos, cotxes oficials i camions de serveis municipals de tota mena.

Aquests museus del transport hi són a les principals ciutats europees. Els autocars restaurats per TMB poden ser la llavor d'aquest futur museu del transport de Barcelona, la ciutat que ha estat el bressol de la indústria de l'automoció a l'Estat espanyol.

Alguns dels autocars i camions conservats a Can Sagalés de Caldes de Montbuí.

Anys enrere, vaig començar a fotografiar camions i autocars que em trobava pel carrer i espais públics gràcies a una càmera fotogràfica que la família va regalar-me pel meu aniversari. D'aquell regal, molt encertat, en va néixer l'afició a retratar tota mena de vehicles abans que no desapareguessin per l'inexorable pas del temps.

Uns dels objectius fotografiats foren els camions i autocars que l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui tenia dipositats en un solar adjacent a la nau on hi guardava els autobusos i autocars. En Marc, el meu germà mitjà, els havia vist des de la carretera que mena a Sant Feliu de Codines.

Acompanyats d'en Josep Carbonell, un bon amic, un diumenge d'hivern fred, humit i rúfol, vàrem anar fins a Caldes de Montbui per fotografiar els vells autocars i camions de Can Sagalés, retirats del servei una colla d'anys enrere. Els vehicles allà dipositats tenien un notable valor per a qualsevol afeccionat. Eren un camió grua Pegaso, de la pròpia empresa, per a remolcar els vehicles avariats, i diversos autocars de la dècada dels anys 1950 i principis dels anys 1960.

Els orígens de Sagalés es remunten al segle XVII, quan transportava el glaç dels pous de les muntanyes a Barcelona i d'altres viles properes, prou importants aquells anys. Amb el transport de glaç també es transportava, si calia, a persones que es desplaçaven per a llurs necessitats o per anar a mercat. Poc a poc, es va consolidar el transport de viatgers en tartanes entre viles. Poques empreses fundades en aquells anys han arribat fins als nostres dies.

Sagalés, una important empresa de caràcter familiar, disposa també d'un notable fons documental que permet de resseguir les seves vicissituds i trajectòria empresarial durant aquests tres segles. Per aquesta causa, sobtava que uns vehicles antics i que formaven part de la història d'aquesta empresa es podrissin a l'exterior d'un solar d'un polígon, sense cap tancat ni protecció, amb l'exposició de possibles actes vandàlics, molt freqüents per desgràcia avui dia.

Un autobús de l'empresa Sagales SA (ESSA) carrossat sobre un xassís Pegaso 140, una autèntica raresa:

Un altre dels vehicles més coneguts de Can Sagalés: un camió Pegaso 140 equipat amb una grua per a vehicles espatllats. Havia patit poques modificacions i llur estat de conservació era prou bo:

Un altre autocar Pegaso de Can Sagalés, amb una carrosseria de gran bellesa i la característica xapa acanalada:

Un altre autobús de Can Sagalés dedicat a les línies regulars de viatgers del Vallès Oriental:

Els vehicles de l'empresa Sagalés dipositats al solar del polígon industrial de Caldes de Montbui. Un viatge a finals als anys 1950 i començaments dels anys 1960:

Un Pegaso 3060, amb grua, de Can Sagalés, concessionari i taller autoritzat Pegaso:

En Francesc Sagalés, gerent de l'empresa, és un gran afeccionat a l'automoció, particularment als autobusos i autocars. Com es va exposar en una crònica anterior, aquests darrers anys ha creat, impulsat i reunit una important col·lecció d'autocars, alguns dels quals, restaurats, són veritables peces úniques. Aquests autocars participen sovint en encontres i exposicions de vehicles clàssics.

Al cap de poc temps de fotografiar aquests vehicles exposats a sol i serena en aquest solar, van ser traslladats a una nau als afores de Caldes de Montbui, juntament amb d'altres vehicles de l'empresa Sagalés, a l'espera de ser meticulosament restaurats com els autocars més antics d'aquesta empresa vallesana.

La importància històrica de Can Sagalés i el creixement que ha experimentat aquests darrers anys, esdevenint una de les principals empreses de línies regulars i serveis discrecionals de Catalunya, justifiquen amb escreix la consolidació d'aquesta col·lecció d'autocars i autobusos clàssics, gairebé única en la seva categoria.

Una visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà) (II).

La visita a les instal·lacions de Can Padrosa va continuar amb els Pegasos que el senyor Padrosa hi té guardats dins d'uns garatges de la base de Llers. L'espectable fou, sense exager-ho, impressionat i sublim. Davant nostre hi havia tretze Pegasos 200 que el senyor Padrosa havia tingut l'encert de conservar, un cop retirats i donat de baixa del servei de transport. No m'imaginava pas que el senyor Padrosa n'hagués conservats tants, de Pegasos.

Aquests camions eren guardats a una nau propera a Figueres i recentment han estat traslladats a la base de Llers, al costat de la resta de camions clàssics de Can Padrosa: els Saurers, l'Opel grua i una tractora nordamericana. També cal afegir-hi en aquesta categoria de camions clàssics, les dues grues nordamericanes per arrossegar vehicles, amb un capó impressionant, que encara són en actiu.

Aquestes tractores Pegaso, destinades a transport internacional, eren de les empreses TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA, una altre empresa del GRUP PADROSA. Pintades de color blau i vermell, no han patit gaire modificacions atès que són camions d'empresa.

Per llurs matrícules, aquestes tractores Pegaso van comprar-se a la segona meitat dels anys 1960, i van estar en actiu fins a la segona meitat dels anys 1980, segons s'acredita amb els adhesius de la ITV. Gairebé vint anys. Bons vehicles i resistents, no n'hi ha dubte. Quan es van retirar del servei, funcionaven perfectament. Durant aquests anys han estat sempre guardades sota cobert.

Veure una filera de sis tractores Pegaso 200 dins d'un garatge et causava la impressió d'estar a la fàbrica Pegaso, a la secció de vehicles acabats i pendent de distribució. Era un miratge, és clar, però mai n'havia vist tants de Pegasos junts.

Aquesta cabina és possiblement la més bella de les produïdes per un fabricant espanyol, a partir dels anys 1940 -L'Hispano Suiza és un altre món-, i comparable a qualssevol de les cabines més elegants i distingides dels principals fabricants europeus. Dissenyada a Barcelona, s'hi reflecteix el gust i refinament que en Wifredo Ricart va saber dotar a les seves creacions, i que abans ja havia manifestat en el Pegaso Z-207.

En Sergio Lucena, un gran especialista dels camions Pegaso i particularment d'aquest model, m'ha aclarit quines sèries són els vehicles conservats pel senyor Padrosa. Tècnicament, la major part són tractores Pegaso 2011A, que muntaven uns motors de 200 cavalls de potència. Escatir-ne el model concret és fàcil comprovant-ne la part posterior on hi ha el motor.

Primera filera de tractores Pegaso de TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA guardats a la base de Llers:

Una tractora Pegaso 2011/A amb un motor de 200 cavalls de potència (dreta) i una altre 2011/50 amb motor i turbo que rendia 260 cavalls de potència (esquerra):

Dues tractores més del senyor Padrosa:



Un Pegaso 1060, equipat amb un motor de 165 cavalls de potència, que se li va muntar un tercer eix acerbi, de l'empresa GRUES PADROSA:

Un camió Ebro D que transportava diàriament tot el pa que consumien els soldats del campament militar de Sant Climent Sescebes:

Una tractora Pegaso 2011A, amb un motor de 200 cavalls:

Una autèntica relíquia, si amb consentiment eclesiàstic, aquest mot és aplicable a un camió. Una tractora Pegaso 2011/1, amb un motor de 200 cavalls de potència, i el seu filtre d'aire en forma de xemeneia. Munta unes llantes d'aranya, còncaves, de gran bellesa, que li confereix una faiçó antiga:

Fileres de tractores Pegasos 2011:

Una tractora Pegaso 2011/50, equipada amb un motor amb turbo que oferia 260 cavalls de potència:

TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA compraven els camions Pegaso a Can Forné, concessionari oficial de Girona. N'eren segurament els clients més importants de les comarques gironines. Quan un camió de can Padrosa entrava al taller de Can Forné, tothom anava de bòlit, incloent-hi el cap de vendes, el senyor Eduard Rodríguez i Enrich.

Tanmateix, alguns camions d'aquestes dues empreses de Figueres es matriculaven a Madrid per dos motius: tot el paperam administratiu es tramitava en un dia, mentre que a Barcelona o Girona trigava uns tres mesos; i s'autoritzava a dur més pes legalment. La legislació en aquest país és tan arbitrària i absurda que les càrregues permeses en un camió no es determinava en funció de les característiques del model autoritzat pel Ministeri d'Indústria, sinó d'on es matriculava.

Aquest actuació administrativa, absolutament arbitrària, tenia l'objectiu que Madrid encapçalés les matriculacions de vehicles front a Barcelona. Gran part dels vehicles del parc mòbil de l'Estat i també els importats, es matriculaven a Madrid per aquest motiu. No podien pas pair que en aquest extrem, completament anecdòtic, Barcelona passés davant de Madrid.

Era una actuació ridícula que palesa com en pot ser de grotesc el centralisme que es practica a l'Estat espanyol i que ho abasta tot -els aspectes econòmics, culturals i lingüístic- des de fa més de tres segles. Catalunya va protagonitzar una revolució industrial malgrat les guerres carlines i un Estat amb una administració corrupte, pobre, ineficaç, i contrària a llurs interessos bàsics, moderns i creadors de riquesa. Un mèrit extraordinari del qual els catalans sembla que no en som prou conscients.

Solament en l'aspecte econòmic, aquest centralisme ha afectat molt negativament l'execució d'infraestructures, la implantació d'empreses, l'espoli fiscal i la capacitat de decidir sobre les infraestructures essencials per al futur del país com ho són el corredor mediterrani, la connexió internacional de l'aeroport de Barcelona, ara supeditat a Madrid, o el creixement del port de Barcelona i llur connexió amb el TAV, un projecte que provoca la malfiança dels polítics espanyols, de dretes i esquerres.

Aquesta actuació planificada conscientment i fins les darreres conseqüències des de fa més de tres cents anys, està provocant l'ensorrada de Catalunya. I després encara n'hi ha que els sobta la creixent desafecció dels catalans envers Espanya.

El resultat del centralisme espanyol, grotesc i ridícul, que practicava el règim franquista en quant a la matriculació de vehicles era que algunes tractores Pegasos de l'empresa TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA, de Figueres, s'havien de matricular a sis cents quilòmetres de distància, a Madrid:

Una grua italiana que conserva el senyor Padrosa:

Fotografia del grup que ens vam aplegar a la base de TRANSPORTS PADROSA el dia 12 de novembre de 2011 i vam tenir el privilegi de gaudir d'aquesta col·lecció de Pegasos, única en la seva categoria. D'esquerra a dreta: en Joan Pujol, en Ramon Timoneda, en Josep Salarich, en Miquel Patinyo (darrera), en Joan Brugués, en Pere Padrosa Puignau i en Pere Padrosa Pierre, president de l'Associació Internacional del Transport per carretera (ASTIC):

Aquest bloc vol agrair l'amabilitat i el temps que els senyors Padrosa ens han dedicat en la visita a les seves instal·lacions, les quals possiblement que acullen la col·lecció de tractores Pegasos 2011 més important de l'Estat espanyol. En aquest sentit, diversos afeccionats ja han manifestat el seu desig de visitar aquests camions.

Una visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà) (I).

El passat mes de maig, gràcies a en Josep Salarich, vam tenir l'oportunitat de visitar el Museu de la Tècnica de l'Empordà, una iniciativa de la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre i Mallol. Aquest Museu és situat en un edifici del carrer dels Fossos, cantonada Calçada dels Monjos, al centre de la ciutat de Figueres, una vila amb un important oferta cultural de tota mena.

El Museu de la Tècnica de l'Empordà, inaugurat l'any 2004 a l'antic garatge de TRANSPORTS PADROSA, convenientment restaurat i condicionat, aplega una de les col·leccions de màquines d'escriure, estufes, salamandres i màquines de cosir més importants del món. També hi ha curosament restaurat, el segon vehicle matriculat a les comarques de Girona, un Hispano Suiza, al costat d'unes motos Vespa comprades pel senyor Padrosa en llur joventut, igualment admirablement restaurades.

En aquella visita ens va acompanyar el senyor Pere Padrosa Puignau, qui va oferir-nos tota mena d'explicacions de la peces exposades, com havia aplegat aquesta col·lecció, els criteris de selecció i anècdotes d'algunes de les peces, úniques al món.

Després vam visitar la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, on hi havia uns quants camions clàssics de Can Padrosa, també impecablement restaurats. En aquell encontre, el senyor Padrosa va comentar-nos que hi tenia guardats uns quants Pegasos en un nau propera a Figueres. Teníem curiositat de veure aquests camions que ara són guardats a uns garatges de la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers.

Gràcies a l'amistat del senyor Padrosa amb en Josep Salarich, un xòfer ja jubilat que va treballar a Can Padrosa vint-i-un anys, i amb el senyor Joan Brugués i Prat, quan estudiaven plegats a La Salle Figueres, coneguda popularment com "Els Fossos", van tenir l'oportunitat de poder visitar altre cop la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, al peu de l'entrada a l'autopista i que disposa de tots els serveis i instal·lacions que ha de menester un transportista.

Dit i fet. El senyor Pere Padrosa acompayat del senyor Castillo ens van rebre a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers el passat dissabte 12 de novembre. A l'exterior de les instal·lacions de Can Padrosa, hi havia un Iveco de l'empresa carregat amb un biga de grans dimensions:

Un Iveco i un Man fotografiat dins de la base de TRANSPORTS PADROSA. Els dissabtes també es treballa en feines de manteniment:

Una tractora Mercedes Benz de transports especials:

La flota de TRANSPORTS PADROSA està constituïda majorment per camions IVECO:

Una tractora Volvo de Can Padrosa carregada de material de construcció:

A la base de Llers, també hi ha uns quants camions vells, com aquest Ebro de material de construcció i el Pegaso 1090 d'una empresa tèxtil d'Olot, amb una carrosseria de Can Sarquella de Banyoles:

Una fotografia característica de principis dels anys 1970, un Pegaso 1090 i un Ebro, dues marques prou importants, desaparegudes:

Un camió de l'empresa GRUES PADROSA, retirat del servei. Deuria fer patxoca quan estava en actiu:

Un dels models fabricats per ENASA més ben acollits pels transportistes a mitjans dels anys 1980, una tractora Pegaso 1231, de l'empresa INTER EUROPA, pertanyent al GRUP PADROSA, especialitzada en transport internacional:

Un Pegaso Comet, de la primera època amb el tablier al mig, equipat amb un bolquet, d'un constructor de Figueres:

Una altre meravella del senyor Padrosa. Un Scammell amb un motor Rolls Royce que funciona amb la precisió d'un rellotge suís:

Un altre tractora Pegaso 1231, també de l'empresa INTER EUROPA, força picolada:

Un camió Simca-Unic de l'exèrcit francès:



Una furgoneta Citroën Dyane, conservada pel senyor Padrosa:



Tractores Iveco de TRANSPORTS PADROSA, destinades a transport internacional i especial:

Un tractoret de fabricació nordamericana per a aeroports. El senyor Padrosa va comprar-lo al desballestament més gros de l'Estat espanyol, a San Martin de la Vega. El seu motor d'origen, de benzina, li fou substituït per un motor dièsel Ebro fabricat per Motor Ibérica SA:

No hi ha dubte que visitar la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers és per a qualsevol afeccionat als camions un plaer i un munt de sorpreses. Continuarà.