dimarts, 19 de novembre del 2013

Transports Soler de Tossa de Mar: recaders a Girona i Barcelona.

La família Soler procedia de Sant Feliu de Guíxols, on treballaven en la manufactura del suro -l'elaboració de taps. A finals dels segle XX s'instal·len a Tossa de Mar, un poble pescador. En Joan Soler i Balmaña va néixer a Tossa de Mar els primers anys del segle XX.

A finals dels anys 1920, en Joan Soler fa companyia amb el seu cunyat Pere Tort i Bofill i funden una empresa de transports amb la compra d'un camió Chevrolet usat que muntava un motor de benzina de quatre cilindres i carrossat amb una caixa de fusta. Llur matrícula era GI-5221. Realitzaven transports generals, allò que sortia.

Cap a l'any 1934 en Joan Soler Balmaña i en Pere Tort i Bofill dissolen la societat i el senyor Soler continua l'activitat del transport pel seu compte. El mes de maig de 1936 el senyor Soler estrena un camió Chevrolet, model de 1936, amb un motor de benzina de sis cilindres. Comprat al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners, era carrossat amb una plataforma sense baranes. Poc més d'un mes i mig el va poder gaudir. Fou requisat al començament de la Guerra Civil Espanyola. Mai més tingueren cap notícia d'aquest camió. En Joan Soler va poder conservar el Chevolet més vell. Poc treballaren en els tres anys de guerra. 

Acabada la Guerra, un dels problemes principals era el poc carburant disponible. Per pal·liar aquest inconvenient en Joan Soler li instal·là al Chevrolet un gasogen que fabricava en Pere Capellera, de Vidreres. Molts camions de Girona aleshores muntaven uns gasògens de la marca GASNA, acrònim de Gas Natural.

L'any 1944 en Joan Soler compra un altre Chevrolet, de segona mà i carrossat amb una caixa de fusta. La seva matrícula era GI-7354 i fou reconstruït pel Garatge Boada de Santa Coloma de Farners. Amb els dos Chevrolets, comença cap a l'any 1945 el servei de recaderia a Girona i posteriorment a Barcelona. Giraven amb el nom de Transports Soler. La línia de recaderia de Tossa de Mar a Girona tenia parada a Llagostera i Cassà de la Selva. El Chevrolet amb matrícula GI-7354 enramat per la participació a la festa de Sant Cristòfol:

IMG_0526

De tornada de Girona, carregaven un o dos porcs dins d'unes gàbies de fusta, a Can Fèlix, una granja de Cassà de la Selva, per encàrrec de l'Àngel Cruz, el carnisser de Tossa de Mar. El pagès de can Fèlix, una masia allunyada de la carretera general, traginava els porcs engabiats amb el seu carro fins al punt d'encontre convingut, a la carretera general, on eren carregats al Chevrolet. En Cruz els matava i especejava per elaborar els embotits i les carns que oferia al seu establiment.

El servei de recaderia els anys 1940 i 1950 traginava tota mena d'articles: carbó, mobles, productes dels comerços i empreses i paquets per particulars. A la ciutat de Girona hi havia tres centres de recaders on els clients hi dipositaven els articles que havien de ser transportats pels respectius ordinaris a destí. L'un era el de l'empresa de transports Mateu i Mateu, amb un establiment al carrer Macià, posteriorment traslladat al carrer Pare Claret. L'altre centre de recaders era de Transports Corcoy, amb un local al pas a nivell de la carretera de Santa Eugènia de Ter; al seu costat hi havia l'exposició de camions Barreiros de Dimasa, el concessionari oficial a Girona. I Transports Sureda amb adreça a l'avinguda de Jaume I número 60 de Girona també feia de central de recaders. La central de recaders de Barcelona era al carrer Reg 51, al cor del barri de Ribera.

La família Soler també feia càrregues completes de material de construcció -totxanes, cobertes, ceràmiques, sacs de ciment- per la construcció incipient que es produïa a Tossa de Mar, un poble turístic, i també suro i llenya que s'extreia del massissos propers. 

El manteniment i les reparacions dels dos camions Chevrolets era confiat al Taller Codina, propietat dels germans Àngel i Enric Codina, fills de Girona, ubicat a l'avinguda Jaume I número 62. Una pana habitual era el trencament de paliers per l'ús de marxes curtes en pendents acusats atesa la poca utilitat dels frens de vareta.

El darrer tram de la carretera de Llagostera a Tossa de Mar, just abans d'arribar-hi, era asfaltada, estreta i amb un pendent que es prolongava uns quants quilòmetres. A mitja baixada, al paratge de la Terra Negra, hi havia el revolt de la mort. Aquest nom deriva de l'accident que va patir un autocar que transportava un equip de futbol que s'estimbà barranc avall el 1 de març de l'any 1931 amb el resultat de dos morts i diversos ferits.

Cap a l'any 1945 el senyor Joan Soler començà a prestar el servei de taxi a Tossa de Mar paral·lelament a l'activitat del transport. Compra a Llagostera un turisme Studebaker Erskine, importat dels Estats Units i equipat amb un motor de benzina de sis cilindres. Tenia la matrícula GI-7752. El destina al servei de taxi per turistes i vilatans. El va vendre a en Gelabert, del poble de Blanes, un comerciant de licors i vins que va transformar-lo en un furgó. El segon auto destinat al servei de taxi va ser un Fiat de set places comprat a en Bataller, un compravenda d'autos de Cassà de la Selva; i l'últim taxi va ser un automòbil Buick amb matrícula BI-13836 comprat en un botiga de compravenda de cotxes de la plaça Tetuan de Barcelona. Disposava d'un motor de benzina de vuit cilindres. El Buick fotografiat al mirador de Tossa de Mar:

IMG_0528

Un dissabte un camió Bedford de can Soler amb matrícula L-5562 tornava cap a Tossa de Mar carregat de sacs de ciment pòrtland. Just al revolt de la mort va bolcar quedant panxa amunt amb totes les rodes enlaire i una escampada dels sacs de ciment pòrtland al seu voltant. En Pere Soler Tort amb una colla d'amics del poble van marxar fins el lloc de l'accident i amb molts d'esforços van poder aixecar el camió. El dilluns, amb una bateria nova, van engegar el Bedford que de recules amb la marxa enrere posada va sortir fins a la carretera. Feina tingueren a recuperar els sacs de ciment escampats.  

A principis dels anys 1950 en Joan Soler adquireix a un compravenda de camions de Barcelona un Bedford amb matrícula V-21527. Muntava una caixa de fusta amb baranes altes pel transport de taronges. El garatge on hi tancaven els camions era al carrer Tarull, a prop de l'església. Els camions pujaven el carrer Tarull reculant marxa enrere des de la plaça de l'església. En Josep Ferrer, en Pepet Mateu per motiu, també hi guardava un camió Chevrolet del 1935 amb caixa de transports generals al garatge de can Soler. Tenia una carboneria a Tossa de Mar: comprava el carbó que produïen els carboners dels massissos de Cadiretes-l'Ardenya i el distribuïa als comerços i cases particulars de Tossa de Mar. També feia transports ocasionals: llenyes i materials de construcció principalment.

El carrer Tarull, que els camions de can Soler pujaven de recules, amb la porta del garatge a l'esquerra, oberta, i l'església de la vila, al fons: 

IMG_0597

Garatge que ocupa l'espai de l'antic garatge de Transports Soler, enderrocat l'any 2003:

IMG_0595

En Pere Soler Tort fotografiat l'any 1952 a la caserna de Gardeny, a Lleida, on feia el servei militar, al costat d'un Ford de vuit cilindres assignat a un coronel que ell conduïa:

IMG_0529


Un altre recader de Tossa de Mar que cobria la línia a Girona i Barcelona era Transports Cruañas. Eren competència directa de Transports Soler. Un dels xofers de Transports Cruañas era en Francesc Gomis, fill de Tossa de Mar, en Xicu per motiu; en Xicu era molt simpàtic i procurava d'arrencar abans que el camió de can Soler per carregar la paqueteria a les parades de Llagostera i Cassà de la Selva. Una manifestació de la ferotge competència de la recaderia d'aleshores.

Transports Cruañas també anava diàriament a Barcelona. En Josep Serra, un dels treballadors, proveït amb el mocador de farcells, agafava l'autobús d'en Maymí que cobria la línia regular de Tossa de Mar fins a Lloret de Mar; a Lloret de Mar prenia l'autobús d'en Pujol i Pujol fins a Blanes on hi havia l'estació de tren de la línia de Barcelona a Girona. Tots els divendres, invariablement, el servei de recaderia a Barcelona el cobrien amb un camió. Quan va plegar en Cruañas, en Josep Serra es va establir pel seu compte. Continuà traginant paqueteria a Barcelona i els anys 1960 va comprar un camió Barreiros. Un camió de Transports Cruañas de Tossa de Mar: 

IMG_0565

El senyor Cruañas tenia dues filles que no volien continuar el negoci del transport. Una de les filles, la Camil·la  Cruanyas, una cuinera excel·lent, va obrir l'any 1954 amb el seu marit Agustí Canadell el Restaurant Bahia que oferia una cuina casolana amb ingredients de primera qualitat. Les seves receptes de cuina es van recollir en un llibre molt celebrat per gastrònoms i afeccionats a la cuina. Els seus fills i néts continuen en el món de la restauració amb dos restaurants.

El senyor Soler comprà els dos camions de Transports Cruañas amb matrícules B-43928 i MU-7978. En aquells anys a l'empresa familiar de transports hi treballaven el fundador, en Joan Soler i Balmaña, dos fills seus, l'Esteve i en Pere Soler Tort i dos xofers llogats. S'ha de tenir present que arribats a destí, Girona o Barcelona, s'havia de repartir tota la paqueteria encarregada.

Fotografies dels quatre camions de Transports Soler engalanats per la celebració de la festa del patró, Sant Cristòfol. De dreta a esquerra: el Chevrolet amb matrícula MU-7978 comprat a Transports Cruañas; el tercer camió de la casa, el Chevrolet amb matrícula GI-7354; l'altre camió procedent de can Cruañas amb matrícula B-43923 i el Bedford amb la matrícula V-21527: 

IMG_0562

Els anys 1950, per la recollida i repartiment de la paqueteria disposaven d'un Isocarro amb caixa; van estrenar-lo nou per compra a en Roura, el representant oficial a Girona amb un establiment al carrer Figuerola. Més endavant van comprar un moto Derbi amb una caixa posterior i tendal al representant de Girona, en Birulés, amb un local a l'avinguda Jaume I de Girona. La Derbi també era nova. 

L'any 1963 en Pere Soler Tort i la seva esposa Joaquima obrem l'Hotel Tarull, al carrer del mateix nom, just al costat del garatge on hi tancaven els camions de casa, i a prop de l'església de la vila. Començava el turisme. En aquells anys la temporada durava molt més que no pas ara. I per aquest motiu, va haver de deixar la feina de transportista. Façana actual de l'hotel Tarull:

IMG_0594

Imatges del turisme de Tossa de Mar a la dècada del 1970. Les dues primeres fotografies corresponen al comiat d'uns clients de l'hotel:

IMG_0522

IMG_0523

IMG_0518

El servei de recaderia i transport va continuar-la l'Esteve Soler i Tort, el germà gran d'en Pere. Donà de baixa els vells camions de la postguerra. Els va desballestar un ferroveller de Cassà de la Selva, en Joan de Cassà com era conegut. Per substituir-los comprà al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners, que eren representants oficials, un modern Barreiros Azor de 115 cavalls de potència, amb la cabina de color granat i una caixa de fusta de transports generals fabricada pel carrosser Terradas de Riudarenes.

Més endavant l'Esteve Soler va comprar un camionet Sava amb una caixa de fusta i tendal al concessionari oficial de Girona. N'era el representant el senyor Jaume Font, oriünd d'Olot, amb una exposició dels vehicles a la Carretera de Barcelona de Girona. Quan hi havia poca paqueteria, es carretejava a Girona o Barcelona amb el camionet Sava en comptes del Barreiros.

En Pere Soler és un gran manyà. Treballa molt bé el ferro i altres metalls. Per aquest motiu, tenia una gran facilitat per reparat els cops de planxa dels vehicles. Entre els seus clients, hi havia particulars i fins i tot l'Ajuntament de Tossa de Mar. El senyor Soler fotografiat amb la pistola pintant el camionet municipal de recollida de la brossa al carrer. Eren altres temps:

IMG_0536

Per atendre l'augment de feina que tenia en les reparacions de planxa i pintura, per la qualitat de la feina, en Pere Soler va aixecar un taller als afores del poble, a la Carretera de Llagostera número 58 que girava amb el nom de Planxisteria i Pintura Soler. Un autocar jardinera construït sobre un xassís Ebro destinat a l'ús intern del càmping Cala Llevado, propietat del senyor Tomàs Collado, a la carretera de Tossa a Lloret de Mar, repassat de pintura en aquest taller:

IMG_0521

Una ambulància Seat 1500 de doble far accidentada davant del taller:

IMG_0537

Un camió Pegaso 1135 d'en Josep Serrat de Tossa de Mar, representant i distribuïdor de les cerveses Damm. Els estius se'n feia un fart de pujar carretades fortes de caixes de cervesa des de la fàbrica que la casa Damm tenia a Barcelona fins a Tossa de Mar. El Pegaso fotografiat al taller Soler per repassar-lo de pintura un cop carrossat en Terradas de Riudarenes:

IMG_0545

A mitjans dels anys 1980, el senyor Pere Soler esdevé concessionari oficial Renault a Tossa de Mar. Amplia el taller de planxa i pintura de la Carretera de Llagostera 58 amb un cos per l'exposició dels vehicles nous i d'ocasió. Són els anys de l'extensió de la xarxa de concessionaris i tallers dels fabricants d'automòbils per augmentar les vendes i guanyar quota de mercat. El senyor Soler, un bon planxista, compaginava les dues ocupacions laborals, a l'hotel i al taller. Fotografia del taller a la segona meitat dels anys 1980:

IMG_0549


L'Esteve Soler i Tort, el germà d'en Pere, continuava l'activitat de transportista. Compra un Ebro D700 amb caixa de transport generals per substituir el Barreiros Azor. Hi va haver uns quants models de la casa Ebro -els models D550 i D700 i el E90 i E110- molt demandats pels recaders i empreses de paqueteria: tenien una cabina per trajectes curts i la capacitat de càrrega era òptima per aquests serveis.

El negoci de la recaderia a poc a poc va davallar per la irrupció de l'empreses de missatgeria urgent. Aquest fenomen, manifestat a la segona meitat dels anys 1980, es va accentuar en la dècada dels anys 1990. A principis dels anys 1990, amb la jubilació de l'Esteve Soler, va tancar Transports Soler.

L'any 2003 la família Soler abandonà la representació dels vehicles Renault i continuà amb el negoci de mecànica i planxa al taller de la Carretera de Llagostera 58.

La família del senyor Pere Soler Tort regenta l'Hotel Tarull de Tossa de Mar. Enguany s'escau el cinquantè aniversari de la seva posada en funcionament. Un hotel familiar al centre de la vila que ofereix una atenció personalitzada i de qualitat. Aquest fet determina que molts dels clients, majorment famílies, atrets per la bellesa de Tossa de Mar i pel tracte rebut tornin any rere any. Des del terrat de l'hotel que gestiona en Lluís, fill d'en Pere i la Joaquima, es contemplen unes vistes admirables sobre la platja i a la vila vella de Tossa de Mar. Un dels nombrosos atractius que presenta aquest hotel per llurs clients és de prendre la fresca les nits d'estiu al terrat de l'establiment gaudint de les vistes excel·lents sobre la vila i la mar. Visió que ofereix el terrat de l'hotel de la platja i la vila vella de Tossa de Mar:

IMG_0593

IMG_0592


El grup que gaudirem de l'extraordinària amabilitat i acolliment de la família Soler davant de l'entrada de l'Hotel Tarull. D'esquerra a dreta, en Joan Brugués, en Lluís i la seva filla Abril, la Joaquima i en Pere Soler, en Martirià Brugada, en Joan Mercader i en Pere Liu:


IMG_0596

Agraïm la generositat i atencions que el senyor Pere Soler i la seva família ens va dispensar, així com la informació facilitada per recuperar la història d'un dels recaders que hi va haver al país.

divendres, 15 de novembre del 2013

Fotografies d'ambulàncies d'època procedents de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas.

L'arxiu fotogràfic d'en Josep Vert i Planas conté uns retrats d'ambulàncies. La primera ambulància era de la Creu Roja de Girona, amb la bandera i la campana per advertir de la preferència de pas:

IMG_4029

Les altres fotografies són d'ambulàncies produïdes en els anys 1940 i 1950. Corresponen a vehicles transformats com a ambulàncies mitjançant la construcció d'una nova carrosseria. La primera fotografia és d'una ambulància, amb la campana i la bandera, adscrita al serveis d'urgències mèdiques de Blanes, un municipi de gran anomenada pels estiuejants:

IMG_4031

IMG_4032

L'altre ambulància pertanyia a l'Assemblea Local de la Creu Roja de Sant Feliu de Guíxols. Sobre un xassís d'un vehicle matriculat a Badajoz, es va construir una carrosseria de grans dimensions per encabir-hi dues lliteres i la preceptiva campana. Sant Feliu de Guíxols era aleshores un municipi important -lloc d'estiueig, indústria surera i activitat portuària i pesquera- i calia aprofitar els pocs vehicles disponibles. El seu disseny no és gaire lluït:

IMG_4024

IMG_4023

IMG_4026

Porta posterior de l'ambulància amb el seient a la dreta i les dues lliteres a l'esquerra:

IMG_4033

IMG_4025

Un altre ambulància la carrosseria de la qual construí en Josep Vert o Planas al seu taller de Torroella de Montgrí per encàrrec de l'Institut de Sanitat:

IMG_3648

IMG_4027

IMG_4028

IMG_3649

Les carrosseries produïdes per en Josep Vert i Planas, ambulàncies incloses, es difonien a través de targetes postals que recollien fotografies dels vehicles:

IMG_4030

Tot plegat va canviar als anys 1960. Les fàbriques establertes a l'estat espanyol van començar a satisfer a poc a poc la demanda de vehicles. El parc automobilístic va créixer i es va renovar. Aquesta renovació va estendre's també a les ambulàncies amb els primers Seat 1500 de La Creu Roja.

El Seat 1500 era un dels autos dels anys 1960 d'un ús més polivalent: el vehicle representatiu de la classe mitjana que no podia adquirir el Dodge Dart, dels cossos policials, cotxe oficial dels Ministeris de l'estat i d'altres administracions, dels taxistes que treballaven a les principals ciutats equipats amb motors dièsel Barreiros i Matacás, i usat com a ambulància. Una ambulància Seat 1500 de la Creu Roja de Ripoll fotografiada a lloc de socors que hi havia a l'entrada de la vila:

IMG_3377

Aquestes fotografies d'ambulàncies que comprenen cinquanta anys il·lustren l'evolució d'aquests vehicles el creixement dels quals ha estat paral·lel al creixement de la població i l'augment de vehicles que ha experimentat l'estat espanyol.

dijous, 14 de novembre del 2013

Segona trobada de vehicles de transport clàssic de Sant Vicenç de Torelló celebrada el passat 26 d'octubre (Osona) (i III).

La segona trobada de vehicles clàssics de transport de Sant Vicenç de Torelló va ser molt anunciada arreu. Hi va haver un gran desplegament d'esforços per difondre-la. Moltes comerços i locals dels pobles de les comarques d'Osona, la Garrotxa, el Bages i el Ripollès, com aquest bar musical del casc antic de Ripoll, penjaven els dos cartells de la trobada de modelisme ferroviari i dels camions clàssics:

IMG_0114

Les pàgines d'internet que tracten aquesta temàtica també se n'havien fet ressò de la celebració d'aquest encontre. Els responsables van maldar perquè tots els afeccionats del país als camions vells sabessin de llur celebració. 

El camió més modern que va participar, rematriculat, és de la Xurreria Ramos de Torelló; un Daf de dos eixos ben cuidat:

IMG_0273

En trobades d'aquesta classe sempre hi apareixen vehicles singulars com aquest Jeep militar amb el seu propietari completament disfressat:

IMG_0214

I els Seat 600, el popular cotxe creat per la Fiat italiana i produït a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona que va motoritzar l'estat espanyol en la dècada del 1960, hi era present amb dues unitats restaurades:

IMG_0125

IMG_0119

Un altre vehicle singular era aquest Citroen Dos Cavalls:

IMG_0446

Alguns esportius clàssics van fer acte de presència, com aquest Renault 8:

IMG_0414

Un agraïment especial mereix l'empresa Transports Arimany-Piella SL que va posar a disposició dels organitzadors una tractora Scania proveïda d'una gòndola per al transport d'alguns dels camions exposats:

IMG_0181

Un Furgó Nissan Trade equipat amb un grua també va transportar un dels vehicles exposats:

IMG_0307

L'Associació per la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA), de Sabadell, encapçalada per en Marcel Estadella, va facilitar un autobús Pegaso Monotral per a transportar els assistents des de l'estació del tren de Torelló fins al pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló, un trajecte de franc. Van optar per un autobús articulat per encabir-hi més persones. En alguns trajectes de l'edició anterior, amb molta afluència d'usuaris, l'autocar disponible era curt de places.

En Marcel ens explicà que havien hagut d'arrencar a les set del matí perquè aquest vehicle, per l'antiguitat i llur concepció per trajectes urbans, tenia una velocitat màxima de 50 quilòmetres per hora. El Pegaso aparcat a la parada de l'estació de tren de Torelló:

IMG_0319

Fotografiat aparcat a la parada improvisada del pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló:

IMG_0326

Segons que informava en David Arriola i Miró, membre d'ARCA, als usuaris de l'autobús, el Pegaso Monotral articulat equipat amb un motor de 170 cavalls de potència disposat horitzontalment va ser adquirit per Transports Metropolitans de Barcelona i entrà en funcionament l'any 1968; l'any 1992, el dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'havien retirat del servei amb l'ànim que Barcelona presentés una imatge moderna; va prestar servei en els trajectes interiors de les facultats que integren la Universitat Autònoma de Barcelona fins l'any 2003, en què es retirà del servei. El mateix any 2003, any de fundació d'ARCA, els seus socis se'n feren càrrec restaurant-lo per recuperar l'aspecte original, interiors inclosos. 

La feina d'ARCA és impagable. Unes guardioles lligades a les barres de l'autobús per a practicar petites donacions econòmiques per finançar part del cost econòmic dels treballs que executa ARCA en la restauració i conservació d'autobusos i autocars estava plenament justificada. 

Un dels artífexs d'aquesta trobada va ser el senyor Xavier Castells i Quintana, transportista jubilat, els fills del qual continuen en el món del transport. Ha treballat intensament els darrers mesos per l'èxit de la trobada de camions clàssics.

El senyor Castells fotografiat per la tarda, en l'espai que al matí havien ocupat els camions exposats, distès i amb l'agradable i reconfortant sensació de la feina ben feta. Al seu darrere, un Mercedes Benz dúmper de l'empresa Excavacions Tuneu, de Torelló, que havia exposat un camió Dodge de dos eixos carrossat amb un bolquet:

IMG_0456

Les facilitats administratives prestades l'equip de govern i els funcionaris de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, juntament amb l'èxit i consolidació d'aquesta trobada de vehicles clàssics de transports planteja la possibilitat -i alhora repte- que es celebri amb caràcter anual. D'afició n'hi ha al país i de ganes de l'equip responsable encapçalat per en Xavier Castells i l'Àngel Duran també. Sí és així, ja us n'informarem.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Segona trobada de vehicles de transport clàssic de Sant Vicenç de Torelló celebrada el passat 26 d'octubre (Osona) (II).

A la segona trobada de vehicles clàssics de transport de Sant Vicenç de Torelló la marca millor representada era Ebro. Fet lògic atès que Ebro fou la marca espanyola de camions que va matricular més unitats, en part perquè cobria el segment de petit i mitjà transport, que és el que té més demanda i vendes. 

Un Ebro B45 molt ben conservat. Segurament que era el camió més bonic dels exposats. Els seus propietaris van encertar-la plenament conservant-lo tal com era, amb els colors de la cabina i la caixa del dia que va deixar de treballar:

 IMG_0341

Un Ebro C550 carrossat amb una cisterna, de Roda de Ter, que havia participat en l'edició anterior. Presenta un estat de conservació òptim:

IMG_0233

Un altre Ebro B35 procedent de la comarca del Bages. El color vermell de la cabina és l'original de fàbrica. Els laterals de la caixa de fusta, també vermell, que li conferia potser una uniformitat excessiva, eren iguals que els remolcs -a les comarques de Lleida en diuen carrosses- agrícoles. A destacar que les gomes de les rodes posteriors procedien de la casa Sanfeliu Comercial SA, concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA a Manresa i la comarca del Bages. Mirat des de qualsevol angle, aquest Ebro B35 és un camió interessantíssim i ben conservat: 

IMG_0359

Un altre dels Ebros que participaren a l'encontre, i que repetia, era aquest E35 de xassís curt carrossat amb un bolquet. Aquest camió és de la fonda Vilaseca, de Sant Vicenç de Torelló mateix. El seu propietari ens explicà que l'havien comprat per atendre serveis de la fàbrica de l'empresa Filatures Fabra i Coats i la colònia de Borgonyà o dels anglesos com es coneix, que acollia els treballadors i llurs famílies, construïda al seu costat:

IMG_0272

Un altre Ebro E60 que participava a l'encontre comprat usat a València. En Pere Liu, que se n'havia fet un fart de remenar i reparar els motors Perkins que muntaven aquests Ebros, assessorant fins i tot els mecànics del Garatge Camps, el concessionari oficial Ebro a Girona, per l'experiència acumulada en la reparació d'aquests motors que equipaven els vehicles Nazar, comprovava l'estat de conservació del motor de l'Ebro:

IMG_0365

Aquest camió que procedia de Barcelona va sortir ben d'hora per poder ser a Sant Vicenç de Torelló a les 9 del matí, hora prevista d'arribada i exposició. Uns quants participants van haver de matinejar per ser a l'hora convinguda. El Fiat Abissini, per exemple, també va circular pel seu compte des de Barcelona fins a Sant Vicenç de Torelló, i tornada cap a casa per la tarda.   

Un camió Renault Goulette amb la seva caixa de fusta procedent de Moià. Un disseny encertadíssim dels responsables de Renault:

IMG_0397

La tractora Scania de l'amic Ramon Camprubí molt recarregada d'ornaments. Tancava la corrua de vehicles que feren un tomb per Torelló i Sant Vicenç de Torelló:

IMG_0344

A la trobada també hi participaren vehicles lleugers, alguns d'ells d'una positiva ancianitat. Aquest camionet segurament que havia set un auto transformat en la postguerra:

IMG_0276

Un altre camionet procedent d'una transformació amb una conservació volgudament envellida:

IMG_0204

La versatilitat del disseny italià, que és capaç de dissenyar grans esportius bellíssims -els Ferrari, Maserati i Lamborghini en són una mostra- i camions d'una gran elegància -el Lancia Esatau, el Fiat 642N i els Alfa Romeo per exemple-, es manifesta en el disseny d'aquests dos vehicles, un Vespacar i una microfurgoneta Lambretta, d'una gran eficàcia malgrat la simplicitat de concepció i materials:

IMG_0275



IMG_0200

I en un indret com la Plana de Vic, d'una important activitat agrícola i ramadera, procedia aquest tractoret Pasquali per feines agrícoles:

IMG_0208

Continuarà.