Recull d'imatges del parc de vehicles de la ciutat de Còrdova en els anys 1970.

Procedent d'una guia turística de la ciutat de Còrdova que té la família Carbonell Rodés, de Sant Feliu de Codines, hem seleccionat unes poques imatges que contenen vehicles. Aquest fet permet de fer-nos una idea concreta i exacta de quin era el parc de vehicles que tenia una capital de província espanyola de segona fila.

La primera imatge correspon a l'arc del rei Felip II i el pont romà, amb uns quants camions de les cases Barreiros, Pegaso i Ebro que hi circulen pel seu davant:

Un mercat ambulant muntat en una plaça porticada amb els vehicles que posseïen els marxants. Una furgoneta Mercedes Benz L319D produïda a Barcelona per Enmasa, un furgó amb caixa de la casa Tempo que Barreiros fabricava sota llicència a llur fàbrica de Madrid, un motocarro Vespa, una fugoneta DKW Auto Union que Imosa  construïa a Vitòria i un Ebro de la sèrie C fabricat a la planta que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona:

Dos autocars retratats al centre de la ciutat de Còrdova:

Un Seat 1500 de color negre, el vehicle oficial per antonomàsia de les distintes administracions públiques espanyoles existents aleshores: 

Dos Seats 600, amb llurs baques i pintats amb els tons propis d'aquells anys, estacionats en una plaça porticada que reflecteix la riquesa arquitectònica d'aquesta ciutat andalusa:

El centre de Còrdova, amb llurs comerços, terrasses i alguns vehicles estrangers de l'incipient turisme estranger que assaboria l'extraordinari patrimoni arquitectònic i monumental de Còrdova i altres ciutats i pobles d'aquella regió del sud d'Espanya fuetejada per una emigració massiva:

Els parc de vehicles que tenia Còrdova a principis dels anys 1970 era anàleg al de la resta del país. Hi havia poques diferències car gairebé tots els vehicles procedien de fàbriques espanyoles. I l'oferta era, per força, limitada.

Segona trobada de vehicles de transport clàssic de Sant Vicenç de Torelló celebrada el passat 26 d'octubre (Osona) (II).

A la segona trobada de vehicles clàssics de transport de Sant Vicenç de Torelló la marca millor representada era Ebro. Fet lògic atès que Ebro fou la marca espanyola de camions que va matricular més unitats, en part perquè cobria el segment de petit i mitjà transport, que és el que té més demanda i vendes. 

Un Ebro B45 molt ben conservat. Segurament que era el camió més bonic dels exposats. Els seus propietaris van encertar-la plenament conservant-lo tal com era, amb els colors de la cabina i la caixa del dia que va deixar de treballar:

 

Un Ebro C550 carrossat amb una cisterna, de Roda de Ter, que havia participat en l'edició anterior. Presenta un estat de conservació òptim:

Un altre Ebro B35 procedent de la comarca del Bages. El color vermell de la cabina és l'original de fàbrica. Els laterals de la caixa de fusta, també vermell, que li conferia potser una uniformitat excessiva, eren iguals que els remolcs -a les comarques de Lleida en diuen carrosses- agrícoles. A destacar que les gomes de les rodes posteriors procedien de la casa Sanfeliu Comercial SA, concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA a Manresa i la comarca del Bages. Mirat des de qualsevol angle, aquest Ebro B35 és un camió interessantíssim i ben conservat: 

 

Un altre dels Ebros que participaren a l'encontre, i que repetia, era aquest E35 de xassís curt carrossat amb un bolquet. Aquest camió és de la fonda Vilaseca, de Sant Vicenç de Torelló mateix. El seu propietari ens explicà que l'havien comprat per atendre serveis de la fàbrica de l'empresa Filatures Fabra i Coats i la colònia de Borgonyà o dels anglesos com es coneix, que acollia els treballadors i llurs famílies, construïda al seu costat:

Un altre Ebro E60 que participava a l'encontre comprat usat a València. En Pere Liu, que se n'havia fet un fart de remenar i reparar els motors Perkins que muntaven aquests Ebros, assessorant fins i tot els mecànics del Garatge Camps, el concessionari oficial Ebro a Girona, per l'experiència acumulada en la reparació d'aquests motors que equipaven els vehicles Nazar, comprovava l'estat de conservació del motor de l'Ebro:

Aquest camió que procedia de Barcelona va sortir ben d'hora per poder ser a Sant Vicenç de Torelló a les 9 del matí, hora prevista d'arribada i exposició. Uns quants participants van haver de matinejar per ser a l'hora convinguda. El Fiat Abissini, per exemple, també va circular pel seu compte des de Barcelona fins a Sant Vicenç de Torelló, i tornada cap a casa per la tarda.   

Un camió Renault Goulette amb la seva caixa de fusta procedent de Moià. Un disseny encertadíssim dels responsables de Renault:

La tractora Scania de l'amic Ramon Camprubí molt recarregada d'ornaments. Tancava la corrua de vehicles que feren un tomb per Torelló i Sant Vicenç de Torelló:

A la trobada també hi participaren vehicles lleugers, alguns d'ells d'una positiva ancianitat. Aquest camionet segurament que havia set un auto transformat en la postguerra:

Un altre camionet procedent d'una transformació amb una conservació volgudament envellida:

La versatilitat del disseny italià, que és capaç de dissenyar grans esportius bellíssims -els Ferrari, Maserati i Lamborghini en són una mostra- i camions d'una gran elegància -el Lancia Esatau, el Fiat 642N i els Alfa Romeo per exemple-, es manifesta en el disseny d'aquests dos vehicles, un Vespacar i una microfurgoneta Lambretta, d'una gran eficàcia malgrat la simplicitat de concepció i materials:

I en un indret com la Plana de Vic, d'una important activitat agrícola i ramadera, procedia aquest tractoret Pasquali per feines agrícoles:

Continuarà.

TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA de la Bisbal d'Empordà: la fundació de l'empresa (I).

L'Àngel Vilar i Comas va néixer a la ciutat de Girona l’any 1940. De ben petit, en quedar orfe de la mare el seu pare va resoldre que visqués a La Bisbal d’Empordà, a casa d’uns oncles paterns. En aquells anys, l'ambient era més amable i profitós en una vila petita com La Bisbal d'Empordà que no pas Girona, la capital de la província.

L'oncle del senyor Àngel Vilar era l'ordinari de La Bisbal d'Empordà a Girona. A la dècada dels anys 1940, disposaven d'un camió Chevrolet per atendre aquest servei. Cap als anys 1950, un camió GMC va substituir el Chevrolet. El senyor Vilar va créixer en una família dedicada al transport. Quan acaba els estudis, entra d’ajudant en els serveis de recaderia de la línia de La Bisbal d'Empordà a Girona que exercia un seu oncle.

Quan l'oncle va morir, el senyor Àngel Vilar entra a treballar de mecànic al Taller Creixell, on reparaven principalment bicicletes i motos, que eren els vehicles a l'abast de la gent de l’època que els permetia de desplaçar-se pertot arreu. Posteriorment  va entrar al Garatge Vidal on executava treballs de precisió, principalment cargols. 

Llicenciat el senyor Àngel Vilar del servei militar a principis dels anys 1960, va fundar una empresa que aleshores girava amb el nom comercial de Transports Puig Vilar dedicada als transports generals de mercaderies per les empreses de La Bisbal d'Empordà, una vila amb una important indústria de ceràmiques. També cobria el servei de paqueteria devers Girona. Va començar amb tres camions Ebro B45. El primer, amb matrícula GI-33027, va comprar-lo ja usat i muntava una caixa de fusta per transports generals. Va ser desballestat l'any 1973:

El segon Ebro B-45, amb matrícula GI-35909, també disposava d'una caixa de fusta per a transports generals. Va ser comprat de segona mà i donat de baixa l'any 1972. 

El tercer Ebro B45 va correspondre-li la matrícula GI-40681. Estava carrossat amb una caixa de fusta amb alces, ideal per a tota classe de mercaderies.

El quart vehicle de l'empresa va ser un Vespacar amb matrícula GI-42287 que havia repartit neveres per la ciutat de Girona. Comprat de segona mà, era destinat al repartiment de paqueteria pels carrers on no hi transitaven pas per dimensions els camions Ebro:

 

Amb el camió número 5 de l'empresa, un Nazar B que serà objecte del proper article, l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, aleshores Transports Puig Vilar, inicia el transport a nivell nacional arreu de l'Estat espanyol.