Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (II).

Continuem amb l'exposició de les furgonetes i petits camions que usaven els marxats per traginar llur mercaderia als mercats setmanals de les poblacions on hi muntaven la parada. Filera de furgonetes de les marques Mercedes Benz i Ebro, d'un gran popularitat aleshores, aparcades en un mercat molt concorregut: 

Imatge de mitjans dels anys 1970, amb les modes que imperaven. Al fons de la fotografia el Seat 124 i, darrere seu, una furgoneta Ebro F108. A la dreta, un Pegaso Monotral amb la part posterior inconfusible acabada en tres vidres arquejats:

Un altre mercat esdevingut un formiguer humà, amb una furgoneta Mercedes Benz i un furgó quadrat, una carrosseria que construïa Misar de Banyoles, autèntica caixa concebuda per a la venda ambulant. Aquesta carrosseria, que es muntava damunt de xassissos Avia i Ebro, creiem que es produïa sota llicència d'un carrosser italià: 

Un altre imatge del mercat anterior, captada des d'un altre angle, on s'aprecia amb més detall la carrosseria que construïa Misar de Banyoles. Un lateral era batent per exposar-hi millor la mercaderia:

En la dècada de 1970, els camions lleugers i furgonetes que Motor Ibèrica SA produïa i comercialitzava sota la marca Ebro, senyorejaven pertot el país. Un camió Ebro E i una furgoneta Ebro D154 en un carrer qualsevol d'una vila del país:

Un mercat ambulant en un polígon d'una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb els edificis residencials que evoquen la terrible arquitectura soviètica:

Imatge més tendre i amable. Mercat d'un poble amb l'exposició de la mercaderia sota les voltes:

Imatge que reflecteix com eren els comerços dels pobles en els anys 1970, amb els articles exposats a l'exterior de les botigues, penjats a les façanes dels establiments:

La presència del mercat amb llurs parades d'articles de tota mena animava la vida dels pobles, sovint força ensopida a l'hivern:

Els dies de mercat, mentre les dones es proveïen de productes que consumirien durant la setmana i ensems s'assabentaven de les novetats de la vida local, els homes anaven a cal barber o al bar a fer l'aperitiu i jugar a cartes. En els bars els hòmens també s'assabentaven dels assumptes del seu interès:

Un camió Ebro B45, amb la seva caixa de fusta amb marquesina i vela, d'un marxant de Tàrrega que venia fruita i verdura, en un mercat d'un poble de Lleida:

Exposició dels camions que produïa Motor Ibèrica SA a mitjans dels anys 1970 a les Fires de Sant Narcís que es celebra a la Devesa de Girona: els Ebros de la sèrie E i de la sèrie P:

Un furgoneta Ebro que derivava del model que Fadisa fabricava a la ciutat castellana d'Àvila sota llicència italiana:

Una mostra dels vehicles més populars que hi havia a Catalunya en la dècada de 1970:



Una parada de roba muntada un dia ventós:

La negociació del preu d'un article és una pràctica habitual amb els marxants de parades de mercats ambulants, sobretot a darrera hora, quan s'ha de recollir el gènere i tornar cap a casa:

Una furgoneta Ebro F275 capitoné transformada en bar ambulant que servia entrepans calents. La impressió que transmet aquesta fotografia, potser equivocadament, és que aquells anys no érem pas tan primirats amb la higiene:

Estació de tren de Vic amb una maquina que hi circulava amb parsimònia. Vic, la capital d'Osona i centre industrial de primera magnitud, celebra els dissabtes un mercat molt popular:

Un tren que circula per la línia de Girona a Figueres retratat al pas a nivell de Flaça. La la dreta, un Pegaso 1083 de l'empresa Suberolita SA, de Santa Cristina d'Aro, fabricant de materials de construcció. Aquesta empresa proveí de materials de construcció de tota mena a constructors i paletes que executaren el creixement urbanístic descomunal que experimentà la Costa Brava en els anys 1960 i 1970 amb el desenvolupament d'urbanitzacions, infraestructures diverses i edificis:

Continuarà.

Segona trobada de vehicles de transport clàssic de Sant Vicenç de Torelló celebrada el passat 26 d'octubre (Osona) (II).

A la segona trobada de vehicles clàssics de transport de Sant Vicenç de Torelló la marca millor representada era Ebro. Fet lògic atès que Ebro fou la marca espanyola de camions que va matricular més unitats, en part perquè cobria el segment de petit i mitjà transport, que és el que té més demanda i vendes. 

Un Ebro B45 molt ben conservat. Segurament que era el camió més bonic dels exposats. Els seus propietaris van encertar-la plenament conservant-lo tal com era, amb els colors de la cabina i la caixa del dia que va deixar de treballar:

 

Un Ebro C550 carrossat amb una cisterna, de Roda de Ter, que havia participat en l'edició anterior. Presenta un estat de conservació òptim:

Un altre Ebro B35 procedent de la comarca del Bages. El color vermell de la cabina és l'original de fàbrica. Els laterals de la caixa de fusta, també vermell, que li conferia potser una uniformitat excessiva, eren iguals que els remolcs -a les comarques de Lleida en diuen carrosses- agrícoles. A destacar que les gomes de les rodes posteriors procedien de la casa Sanfeliu Comercial SA, concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA a Manresa i la comarca del Bages. Mirat des de qualsevol angle, aquest Ebro B35 és un camió interessantíssim i ben conservat: 

 

Un altre dels Ebros que participaren a l'encontre, i que repetia, era aquest E35 de xassís curt carrossat amb un bolquet. Aquest camió és de la fonda Vilaseca, de Sant Vicenç de Torelló mateix. El seu propietari ens explicà que l'havien comprat per atendre serveis de la fàbrica de l'empresa Filatures Fabra i Coats i la colònia de Borgonyà o dels anglesos com es coneix, que acollia els treballadors i llurs famílies, construïda al seu costat:

Un altre Ebro E60 que participava a l'encontre comprat usat a València. En Pere Liu, que se n'havia fet un fart de remenar i reparar els motors Perkins que muntaven aquests Ebros, assessorant fins i tot els mecànics del Garatge Camps, el concessionari oficial Ebro a Girona, per l'experiència acumulada en la reparació d'aquests motors que equipaven els vehicles Nazar, comprovava l'estat de conservació del motor de l'Ebro:

Aquest camió que procedia de Barcelona va sortir ben d'hora per poder ser a Sant Vicenç de Torelló a les 9 del matí, hora prevista d'arribada i exposició. Uns quants participants van haver de matinejar per ser a l'hora convinguda. El Fiat Abissini, per exemple, també va circular pel seu compte des de Barcelona fins a Sant Vicenç de Torelló, i tornada cap a casa per la tarda.   

Un camió Renault Goulette amb la seva caixa de fusta procedent de Moià. Un disseny encertadíssim dels responsables de Renault:

La tractora Scania de l'amic Ramon Camprubí molt recarregada d'ornaments. Tancava la corrua de vehicles que feren un tomb per Torelló i Sant Vicenç de Torelló:

A la trobada també hi participaren vehicles lleugers, alguns d'ells d'una positiva ancianitat. Aquest camionet segurament que havia set un auto transformat en la postguerra:

Un altre camionet procedent d'una transformació amb una conservació volgudament envellida:

La versatilitat del disseny italià, que és capaç de dissenyar grans esportius bellíssims -els Ferrari, Maserati i Lamborghini en són una mostra- i camions d'una gran elegància -el Lancia Esatau, el Fiat 642N i els Alfa Romeo per exemple-, es manifesta en el disseny d'aquests dos vehicles, un Vespacar i una microfurgoneta Lambretta, d'una gran eficàcia malgrat la simplicitat de concepció i materials:

I en un indret com la Plana de Vic, d'una important activitat agrícola i ramadera, procedia aquest tractoret Pasquali per feines agrícoles:

Continuarà.

Vehicles vells dipositats als dos patis de l'empresa Grues Viñolas de Vidreres.

Aquest article, el darrer dedicat a l'empresa Grues Viñolas de Vidreres, abordem alguns dels vehicles en desús que hi ha dipositats als dos patis exteriors de les instal·lacions ubicades al peu de la carretera Nacional II. 

El primer vehicle és el xassís d'un camió Ebro B45 carrossat amb una grua per remolcar vehicles d'un gruista de Cassà de la Selva. Aquest camió va recuperar-lo la família Viñolas d'un desballestament, on li havien aixafat la cabina:

Al seu costat hi ha un altre Ebro B45 recuperat d'un transportista de Mataró, amb la cabina completament rovellada, i que conserva la caixa de fusta original per a transports generals i una vela verda, característica d'aquells anys. També hi ha una petita sobrecabina per traginar paqueteria. Un camió característic dels anys 1960, interessantíssim malgrat estigui completament devastat:

La família Viñolas és propietària d'aquest camió Ebro B35, amb llur caixa de fusta, adquirit amb la voluntat de restaurar-lo. Tanmateix la falta de temps ha impedit de portar a terme aquest projecte:

Aquest Ebro B35, basat en el model superior B45 però escurçat de capó, produït a la fàbrica que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona, al barri del Poblenou, rebia entre els transportistes barcelonins el sobrenom castellà de l'aborto (avortament) per llur acusada lletjor.

En aquest pati hi ha dipositat també un camió Ebro C350, una cabina que copiada sense gaire miraments dels mítics Ford Thames Trader, amb una caixa metàl·lica i vela, típica de la segona meitat dels anys 1960 i principis dels anys 1970. Igual que l'altre Ebro B35, que està al seu costat, la cabina està trinxada per l'exposició continuada a les inclemències del temps. L'escassa qualitat de les matèries primeres dels camions espanyols produïts en la dècada del 1960 agreuja el seu deteriorament progressiu:

També trobem aquesta furgoneta Citroen Dos Cavalls, amb la xapa acanalada i el color blau cel metàl·lic, que presenta un aixafament de la cabina:

Un Seat 600 D amb llur baca, que va arribar pels seus propis mitjans, i ara s'està podrint lentament:



Davant dels dos camions Ebros lleugers hi trobem aquest Seat 850 Spyder absolutament podrit:

En l'altre pati de l'empresa, ben emporlanat, hi ha aquest camió Pegaso 1063 que havia estat d'un transportista de Vidreres, en Jordi Rieradavall. Aquest camió treballava per l'empresa lletera RAM de Vidreres en el transport de marranxes de llet. Talment s'aprecia per la matrícula, va ser un dels darrers Pegasos 1063 venuts, just abans de l'aparició l'any 1972 del Pegaso 1083 amb una cabina avançada i quadrada que disposava d'un gran vidre panoràmic i incorporava els avenços més destacats d'aquells anys:

El senyor Jordi Rieradavall havia tingut un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet que treballava en les obres públiques d'arranjaments i ampliacions de les carreteres de les comarques gironines. Posteriorment, va treballar per empreses constructores d'obres públiques fins que va comprar aquest Pegaso 1063, matriculat a Barcelona, amb una caixa de transports generals per traginar les marranxes de llet de l'empresa RAM. 

En aquest espai hi ha un bonic Citroen DS Tiburon, completament capolat, que s'està perdent inexorablement:

Aquest furgó Mercedes Benz, amb matrícula estrangera que va patir un accident, també està dipositat en aquest pati tancat:

Un autocar de dos pisos amb una carrosseria Irizar de l'empresa Canals de Lloret de Mar:



Un autocar Pegaso 6038 força malmès que havia prestat el servei urbà a Lloret de Mar:



Una tractora Volvo desfeta:



Un camió Mercedes Benz, de tres eixos que munta una grua per a transports de maquinària:

Volem agrair al senyor Joan Viñolas l'amabilitat amb què va acollir-nos a casa seva i la història de la seva empresa de grues que és un fidel reflex de l'evolució d'aquest sector al nostre país. 

Les primeres carrosseries construïdes al taller de Carrosseries Vert de Girona (Gironès).

Entre els mesos de gener i febrer de 1962 es va iniciar l'activitat productiva al nou taller de Carrosseries Vert a Girona. La construcció de carrosseries d'autocars i autobusos, d'una gran importància als anys 1940 i 1950, havia minvat considerablement. En Josep Vert ho havia compensat especialitzant-se en la construcció de caixes metàl·liques tancades, incloses les refrigerades, i carrosseries especials per a furgons.

Carrosseries de camions a la nau de Girona. Un dels clients de Carrosseries Vert era l'empresa làctica Danone:

Una estructura metàl·lica d'una carrosseria:



Construcció d'unes carrosseries per uns furgons Sava:

Uns Pegasos 1031, model efímer de transició entre el Pegaso Z-207 i el Comet,  pendents de ser carrossats:

Uns furgons carrossats per Can Vert, acabats per ser lliurats: 

En properes cròniques ens endinsarem en les carrosseries produïdes per en Josep Vert, una activitat extraordinària i apassionant, plena de dificultats, en la qual va excel·lir i que reflecteix l'evolució de les carrosseries a Catalunya els darrers setanta anys.