La celebració de la festa de Sant Cristòfol a Banyoles el 8 de juliol de 2017 (I).

Avui dissabte, a primera hora del matí, hem marxat cap a Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l'Estany, convocats per en Toni Arimany i en Joan Mercader per celebrar Sant Cristòfol, una festa molt arrelada i popular per causa de la nombrosa presència de transportistes i carrossers que hi ha hagut en aquesta població.

A dos quart de deu del matí, després de donar unes quantes voltes fins a trobar una plaça d'aparcament, érem al pati exterior del pavelló esportiu de la Draga de Banyoles. La gran esplanada exterior d'aquest equipament públic s'ha omplert d'automòbils clàssics de totes les èpoques. I en l'espai adjacent a les escales d'accés al pavelló, uns quants representants de vehicles exposaven vehicles nous. És el cas del constructor holandès Daf amb aquesta tractora que era la mateixa que muntava, convenientment reformada i actualitzada per rejovenir-la, com fan les persones que envelleixen malament i la butxaca els hi ho permet, el Pegaso Troner comercialitzat l'any 1987. O sigui, una cabina que té trenta anys i encara és en el mercat, significa que fou un disseny reeixit:

Petit camió Mitsubishi Fuso, de concepció i acabats senzills i pràctics, al costat d'una furgoneta i una tractora Man:

Tallers Leonardo Sanz SA, de Besalú, servei oficial Iveco, ha muntat un estand amb una tractora Iveco Stralis i una furgoneta Iveco Daily: 

Admirable la capacitat que tenen els italians per reciclar productes comercials que porten molts anys al mercat i, a més, fer-los agradables i atractius a la vista, requisit primordial per atreure els compradors potencials:

En el mateix estand de Tallers Leonardo Sanz SA, que també és servei oficial Mercedes Benz, hi havia aquesta tractora del fabricant alemany, d'un disseny molt afortunat i encertat:

Scania també presentava la nova tractora que ha llançat fa uns pocs mesos, la qual suposa una millora objectiva i un salt qualitatiu del fabricant suec en comparació del model precedent:

I Renault, el fabricant francès sota l'òrbita de Volvo que és un dels grans constructors mundials de camions, hi era present amb aquestes dues tractores:

En Toni Arimany, que ens ha convidat a participar en aquesta festa amb molta tradició a Banyoles, des de Vic, ha portat el seu Pegaso amb carrosseria Setra Seida. Aquest vehicle, que fou de l'empresa Pous de Manlleu, era destinat als serveis discrecionals. El pare d'en Toni el conduí un temps. Per aquest motiu, quan el senyor Sagalés l'adquirí en comprar can Pous, li cedí a en Toni Arimany per restaurar-lo. Una restauració excel·lent que ha recuperat l'esplendor i elegància original del vehicle: 

Cotxes d'Autocars Solà, de Banyoles, aparcats en l'espai de l'esplanada del pavelló de la Draga de Banyoles reservada als autocars participants. Una flota equilibrada, compacta i versàtil:

Alguns dels automòbils clàssics exposats aquest matí a l'aparcament del pavelló esportiu. Dos dels cotxes més antics; el segon, munta una carrosseria de fusta construïda per en Quimet Duran:

Una raresa present a la festa de Sant Cristòfol. L'esnobisme anglès ha tingut, en el món de l'automoció, manifestacions d'un mal gust notori, d'un xaronisme acusat:

Petit cotxe italià d'una gràcia i encant indescriptible:



Més cotxes clàssics de la dècada de 1960 i 1970:

El tren Pinxo de Banyoles també ha participat en la festa transportant alguns dels assistents als esdeveniments programats:

Enguany, Autocars Solà, empresa fundada per el senyor Joan Terrades Solà, fill de Sant Andreu del Terri, l'any 1992, que començà amb dos autocars petits i avui dia en té més de deu, de mides i número de places distintes, ha estat l'encarregat del portar el penó de Sant Cristòfol fins a l'església de Santa Maria dels Turers.

Un microbús Fiat amb el penó obria la comitiva. Ha circulat per la carretera que envolta l'estany de Banyoles i passa al costat de la parròquia de Santa Maria de Porqueres, fins a l'església de Santa Maria dels Turers, on s'ha oficiat una missa.

Els dos microbusos que han portat alguns dels assistents a la festa fins a l'església de Santa Maria dels Turers:

El microbús que enguany ha portat el penó de Sant Cristòfol:






El senyor Joan Terrades Solà acompanyat de llur família:

Acabat l'acte religiós, els vehicles han refet el camí d'anada, des de l'església de Santa Maria dels Turers fins a l'esplanada del pavelló esportiu de la Draga de Banyoles, per la carretera que envolta l'estany. Allà, sota unes carpes que protegien unes taules ben parades. per gentilesa del senyor Terrades, s'ha servit un vermut amb begudes i productes de picar. Al costat de les taules, mentre els cambres servien el refrigeri, s'han improvisat grups que xerraven animadament. Ha estat el moment que en Toni Arimany s'ha llançat a la recerca d'una peça que li cal per restaurar el seu Pegaso 1065 Europa. Ha estat de sort. El senyor Sanz, de Besalú, li ha confirmat que tenia el recanvi que necessitava. 

Quan ens n'hem adonat, eren quarts de tres de la tarda. Moment de marxar a dinar acompanyats d'en Pere Liu, en Xavier Pujol i en Toni Arimany. Tampoc disposàvem de gaire temps. A dos quarts de quatre era l'hora prevista per fer la volta amb els vehicles engalanats.

Continuarà.

El Pegaso Troner de Transports TRO SL d'Igualada i records conservats per l'Antoni Tomàs.

En el mateix moment que els vehicles clàssics que participaven en la trobada Esperit de La Panadella marxaren cap als pobles de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet per portar a terme la ruta programada, també nosaltres abandonàvem aquest petit nucli urbà carregat d'història per executar una activitat que sorgí improvisadament. Amb l'Antoni Tomàs, un transportista d'Igualada i en Joan Mercader, un altre transportista jubilat de Sant Julià de Ramis, férem via cap a Igualada on el senyor Tomàs volia ensenyar-nos alguns dels camions que té l'empresa per la qual treballa, Transports TRO SL.

En una nau d'un dels polígons industrials que envolten el nucli urbà d'Igualada, en Toni Tomàs ens mostrà dos dels camions de l'empresa Transports TRO SL que transporten farina arreu de Catalunya. El primer, un Iveco de tres eixos matriculat fa uns quants anys. Presenta un bon estat de manteniment fruit amb tota probabilitat de les mans professionals que el condueixen: 

L'altre camió, que en Toni condueix habitualment, és aquesta tractora Iveco matriculada fa uns pocs mesos:

El sostre de la tractora Iveco presenta una semblança notable amb el del Pegaso Tecno. No tenim cap dubte que si ENASA-Pegaso hagués sabut mantenir-se com a fabricant independent de vehicles, hipotesi sense cap ni peus car l'any anterior a llur adquisició per Iveco registrà unes pèrdues econòmiques considerables que posaven de manifest d'una manera objectiva que era absolutament inviable, la semblança de les cabines d'aquests dos fabricants seria evident, palès. Avala aquesta hipòtesi el fet que els responsables de ENASA o bé es formaren a Itàlia, com l'enginyer Wifredo Ricart Espina, el qual incorporà a l'empresa els trets que defineixen el disseny italià, incloent-hi la contractació d'enginyers d'aquell país, o bé recorregueren directament a dissenyadors italians per projectar noves cabines de camions, com fou el cas del dissenyador Aldo Sessano, que va concebre el Pegaso cabina quadrada, el qual, en distintes versions i muntada sobre distints models, estigué trenta anys en fabricació. 

Els camions de Transports TRO SL d'Igualada, que treballen principalment en el transport de farina que serveixen a distints clients escampats arreu del país, tenen una radi d'acció de proximitat. Des d'Osca, serveixen a les demarcacions de Barcelona i Girona. Per aquest transport i els quilòmetres que recorren anualment, Iveco fa el fet. A més, hi ha un bon servei de manteniment i assistència.  

Acabada aquesta primera visita en Toni ens dugué al nucli urbà de Igualada. En els baixos d'un edifici d'habitatges, que és usat de garatge,  hi havia un Pegaso Tecno 370 de tres eixos que en Toni Tomàs conduí des de la primavera de l'any 1993, quan fou comprat al concessionari oficial de Manresa, fins l'any 2012, en què fou retirat de la circulació i tancat en aquest garatge.

El Pegaso Troner i un Renault també retirat del servei:



El Pegaso Troner munta una cisterna sitja de la casa Briab

El Pegaso Troner, fabricat l'any 1992, fou matriculat la primavera de l'any 1993. Féu, fins l'any 2012, quan fou tancat en aquest garatge, més d'un milió quatre-cents mil quilòmetres. Costà uns vuit milions de pessetes i donà un bon rendiment. Les llums davanteres originals, que oferien una il·luminació pobre, foren canviades al cap de pocs temps, tal com s'aprecia en les fotografies. Aquest operació fou acompanyada del canvi dels dos intermitents laterals acoblats a les llums. 

Més camions que té TRO d'Igualada. Un Man i un Iveco:

Fa anys, aquesta empresa treballava per les adoberies d'Igualada. La desaparició d'aquesta industria que tanta implantació i força tingué a Igualada, fou la causa que aquest transport sigui per Transports TRO SL crepuscular, residual.

Transports TRO SL, empresa de transports fundada a Igualada a principis dels anys 1960, començà llur activitat amb un Pegaso. A redós del creixement econòmic que el país experimentà en aquella dècada prodigiosa, l'empresa féu un creixement considerable. Amb els anys ha tingut l'encert d'adaptar-se al vaivé econòmic marcat per anys de crisi alternat amb els de bonança. Una història que té un gran interès ja que és el fidel reflex de moltes empreses catalanes de transports fundades aleshores sota les mateixes causes o circumstàncies.  

La darrera activitat que férem amb en Toni Tomas fou acudir a un garatge de Vilanova del Camí, municipi limítrof a Igualada, per visitar la col·lecció de records vinculada amb la seva professió de transportista i que ha acumulat en el transcurs dels anys. Un petit museu familiar que conté peces d'alt valor sentimental. El garatge també guarda les bicicletes per practicar una de les seves aficions en companyia d'en Toni Rica, el ciclisme en carretera. El primer record, meravellós, és un rètol rodó de la casa Pegaso que estigué penjat molts anys en la façana del Taller Nogués, que era aleshores servei oficial, a La Panadella:

Les matrícules dels camions, la majoria de la casa Pegaso, que ha tingut Transports TRO SL d'Igualada. La matrícula més antiga, a la part superior esquerra, B-224.472, correspon al primer Pegaso que compraren:

I un última detall que ens agradà intensament. L'estrella groga de sis puntes que identificava la marca Henschel, amb la S de Sura intercalada, i les lletres metàl·liques del constructor germànic que en Toni Tomàs conserva perquè fou a Òdena, municipi limítrof a Igualada i Vilanova del Camí, on hi hagué el taller que fabricava els camions Henschel Sura, els quals, més endavant i dotats d'una cabina més moderna, foren comercialitzats amb la marca Rubel: 

Presentació, l'any 1963, del camió Henschel Sura que l'empresa Motores Sura SA de Barcelona fabricava a Òdena l'any 1963:

Camió Rubel, que muntava l'anterior cabina modernitzada o actualitzada, fabricat també per Motores Sura SA cap a l'any 1965:

Per causa de problemes de diversa naturalesa, aquesta iniciativa industrial d'automoció impulsada pel senyor Sebastian Benasco Martin amb altres dos seus socis,  s'extingí cap a l'any 1967. Per contra, Transports TRO SL, coetània de l'anterior i que segueix treballant cada dia, té una història prou interessant per ser recollida i compilada en aquest espai. Agraïm al senyor Antoni Tomàs l'amabilitat i temps dedicat en les visites realitzades a distints punts d'Igualada, les quals hem reportat en aquest article pel seu interès. 

Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: cap a casa. (i IV).

Acabat l’acte al poble de Sant Guim de Freixenet, que posava fi a la trobada, uns quants vehicles han marxat cap a casa; d’altres han tornat a La Panadella on els seus ocupants han dinat. Després de prendre els cafès i relaxar-se en els dos restaurants de La Panadella, era l’hora de tornar a casa.

Els senyors Herguido han carregat llurs Barreiros i el Sava Berliet per completar el trajecte fins a Alcarràs. Dues fotografies meravelloses dels quatre camions dels germans Claudi i Eduard Herguido que ens transporten d'una manera immediata i directa als anys 1970, quan la Panadella era una petita ciutat bolcada al transport i als viatgers i lloc de parada obligatòria:  

Els darrer vehicle que abandonà La Panadella acabat l'encontre, avançada la tarda, tal com es posa de manifest en aquesta fotografia, fou el camió Nazar del senyor Xavier Castells, un fet ben natural si es té en compte els innumerables records que aquest esdeveniment li ha despertat. En el curs de la seva feina de transportista, concretament els primers anys, es féu un fart de fer la ruta de Barcelona a Madrid a bord dels Pegasos de l'empresa familiar de transports. Parada i fonda a La Panadella, incloent-hi alguna incidència inherent a l'ofici:

L'església de la Mare de Déu del Bon Viatge, edifici aixecat l'any 1975 i destinat a l'activitat de culte dels qui es desplaçaven passant per La Panadella, fou testimoni d'aquest encontre de vehicles clàssics. Sembla però que la funció per la qual fou concebuda té poc sentit avui dia, atrafegats els viatgers en llurs preocupacions diàries, sovint irrisòries:

Imatge de la Mare de Déu del Bon Viatge i oració recollida en una estampa que posseeix l'Antoni Tomàs, transportista d'Igualada:

Un cop celebrat un encontre que tantes il·lusions i feina ha generat als seus organitzadors, toca fer-ne balanç. I creiem que la nota és alta, un notable que frega l’excel·lent en tots els sentits: la implicació dels Ajuntaments de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet els alcaldes dels quals han donat ple suport a l’esdeveniment, i dels establiments del poble que també hi han col·laborat; l’eficaç i diligent organització de l’encontre assumida amb coratge i fermesa pels responsables del Club de vehicles històrics de Lleida, al capdavant del qual, llur president, l’Antoni Pomés Tosquella, i la seva esposa, la Maria Jesús Freixa Palau; les empreses patrocinadores, la principal de les quals, Transports i Excavacions Herguido SL d’Alcarràs; i per l’assistència multitudinària en aquest primer encontre, tenint en compte que molts participants s’han apuntat la darrera setmana i uns quants afeccionats més s’han quedat fora en no formalitzar la inscripció dins del termini establert, o sigui, com s’acostuma a dir en dret administratiu, en temps i forma. Què hi farem. A veure si en la propera edició s’actua amb més diligència. 

L’èxit clar i rotund de la primera edició de la trobada de vehicles clàssics Esperit de La Panadella ha engrescat els promotors i organitzadors a repetir l’experiència el proper any. Segurament que es modificarà el format. Sembla més adient que l’esdeveniment duri tot el cap de setmana. Des de divendres al vespre fins la tarda del diumenge. La Panadella disposa de bons establiments per dormir-hi i fer-hi tota mena d’àpats. I ensems és envoltada de distintes carreteres poc transitades que condueixen a espais i pobles poc freqüentats i de gran bellesa i interès. La transformació de La Panadella com un espai per la trobada de vehicles clàssics de tota mena és un fet, creiem, ben encarrilat. Ara només es tracta de persistir-hi una mica per consolidar-ho.

Volem agrair als promotors i organitzadors de l’encontre els records sublims que aquest esdeveniment ens ha deixat. Esperem amb deler la celebració de la propera edició. Felicitem al senyor Àngel Farré, alcalde de Montmaneu, per la iniciativa en haver encarregat a un professional de la imatge la producció d’un vídeo d’aquest encontre que pot veure a Youtube. Moltes gràcies a tots els qui han fet possible la primera trobada de vehicles clàssics Esperit de La Panadella.

Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: el automòbils (III).

La major part dels vehicles que han participat en aquest encontre foren automòbils i motocicletes, fet per altra banda ben natural. Era admirable la perfecta col·locació de les rengleres de vehicles que creaven amples passadissos que facilitava el trànsit dels vianants que contemplaven els vehicles exposats. Un dels vehicles més antics exposats, matriculat abans de la guerra civil i que fou portat en un remolc:

Al fons de la imatge, davant de la cisterna, la carpa on l'organització dirigida eficaçment per la Sra. Maria Jesús Freixa Palau acreditava els participants i lliurava els objectes propis d'aquesta mena d'esdeveniments:

Un altre vehicle ben singular, un Citroen Stromberg:



Cotxe clàssic anglès amb les línies i cromats característics: 

Un altre automòbil anglès, un Rover, empresa també desapareguda com gairebé tots els constructors britànics de vehicles:

Un Doge Dart 3700 GT, ben restaurat. Aquest vehicle, pintat d'un color negre tètric, fou usat pels alts òrgans de l'estat espanyol com el cap de govern i ministres en les darreries del franquisme i en els anys de la transició política:

Un dels automòbils més interessants que comparegué a la trobada de La Panadella fou aquest Citroen Maserati. En Johan Cruyff, quan aterrà a Barcelona, en posseí una unitat. Fou una insòlita, innovadora i agosarada proposta del constructor francès del temps que era propietari de Maserati, proposta però que no tingué continuïtat per causa de la crisi del petroli, el preu de compra del vehicle i greus problemes de fiabilitat manifestats ben aviat. Llur disseny presentava una gran elegància i distinció:

Selecció d'alguns dels automòbils clàssics presents en aquest encontre: el popular Mini anglès també fabricat sota llicència a Espanya per Authi, el Seat 124 i 1430, veritables super vendes, i dos Mercedes Benz amb les seves carrosseries voluminoses i feixugues, les quals, a diferència del Dodge 3700 GT, acusen considerablement el pas del temps:

També comptà l'encontre amb diverses jeeps:

Al costa de la benzinera que hi ha en sentit Lleida fou muntada una carpa que reproduïa l'exposició sobre la història dels transportistes d'Alcarràs que tingué lloc a l'ermita de Montagut el juliol de l'any passat:

Cap a les onze del matí, una certa calma envaí La Panadella. L’acumulació de gent als restaurants minvà i la major part s’encaminà amb pas decidit cap als vehicles. Els participants engegaren els motors i pausadament, ordenats en fila índia, un rere l’altre, marxarem cap al nucli urbà de Montmaneu, municipi on pertany La Panadella. Els visitants s’apinyaren als vorals de l’antiga carretera nacional que travessa el poble per veure passar la desfilada dels vehicles.

En Gonzalo Latorre Ratés, transportista de Lleida i bon professional que començà l'ofici amb un Pegaso 260 que fou de son pare, al volant del Pegaso 1061 de l'Antoni Ceballos que conduí fins a Montmaneu i Sant Guim de Freixenet: 

Quins records que li revenien a en Gonzalo en accionar el canvi de bola per ajustar la marxa del Pegaso:

Des de la Panadella, encapçalats pel Nazar B del senyor Castells que obria la comitiva, seguiren la ruta cap a Sant Guim de Freixenet on, amb la participació dels alcaldes dels referits dos municipis, els senyors Àngel Farré Carulla i Francesc Lluch, es repartiren les distincions i reconeixements entre els participants, els promotors de l’encontre i els organitzadors.

Continuarà.