OBRES COMPLEMENTÀRIES, un dels àlbums fotogràfics d'ENHER, conté les diverses infraestructures executades per aquesta empresa hidroelèctrica per a assolir els seus projectes.
Si la xarxa viària de carreteres a Catalunya ha estat històricament molt precària i insuficient, aquest dèficit s'agreujava a les comarques pirinenques i muntanyoses del país.
El debat públic actual sobre les infraestructures al nostre país, en el qual ens hi juguem la competitivitat en un món cada cop més globalitzat, palesa que aquest dèficit no s'ha pas solucionat en els trenta anys de democràcia i malgrat les importants inversions de la Generalitat de Catalunya. El desdoblament de la Nacional II a les comarques gironines o la construcció del túnel del port de l'Ordal, a la carretera Nacional 340, per esmentar dos exemples actuals, en són la punta de l'iceberg.
Per contra, l'Estat ha malbaratat quantiosos recursos públics transferits per la Unió Europea, en concepte de fons de cohesió, per criteris estrictament polítics i bandejant absolutament principis de racionalitat econòmica. La conseqüència és un país més empobrit. Tanmateix, sembla que l'actual crisi econòmica està provocant un replantejament per part de les Comunitats Autònomes afectades per aquesta política d'infraestructures demencial. El corredor mediterrani n'és una mostra clara.
En cròniques anteriors s'ha constatat els esforços de tota mena que ENHER va emprendre per a fer realitat la construcció de les centrals hidroelèctriques i la fàbrica de Xerallo. Atenent als mitjans disponibles i els esforços de tot el personal, crec que aquesta aventura hidroelèctrica, com l'ha definida encertadament l'escriptor Llorenç Sànchez i Vilanova, va ser una obra èpica.
ENHER va obrir camins i pistes per transportar i fer arribar la maquinària als indrets on es construïen les centrals i embassaments. També va executar la variant de carreteres que transcorrien dins del nucli urbà de pobles per a estalviar les molèsties del pas constant de camions. Un exemple n'és la variant de Sarroca, a la carretera que enllaçava La Pobla de Segur amb El Pont de Suert. Aleshores no hi havia normes mediambientals que entorpissin la construcció de camins i vies.
D'aquest àlbum, n'hem seleccionat dues fotografies. La construcció d'una carretera, incloent-hi dos túnels. En aquells anys, aquestes obres s'executaven a pic i pala. Per tant, va caldre d'esmerçar-hi moltes energies:
L'explotació hidroelèctrica de la Noguera Ribagorçana per ENHER va ser un projecte que va requerir d'una planificació absoluta, que abastava també carreteres, camins i pistes. Malgrat que el finançament i execució d'aquestes infraestructures corresponia a l'Estat i a les Diputacions, aquestes Administracions ni hi eren ni se les esperava pas. Davant d'aquesta tessitura, ENHER va haver-se-les d'empescar pel seu compte.
Tanmateix, aquestes dificultats es van superar i l'explotació del riu Noguera Ribagorçana va ser una realitat. Cal valorar el coratge dels responsables d'ENHER que van actuar com una Administració pública territorial assumint competències que no li pertocaven ni tenien atribuïdes. Avui dia són tot un exemple quan molts ciutadans s'han instal·lat en la mentalitat de la queixa, la reivindicació i la cultura del no, que ha agreujat l'actual crisi econòmica.
El debat públic actual sobre les infraestructures al nostre país, en el qual ens hi juguem la competitivitat en un món cada cop més globalitzat, palesa que aquest dèficit no s'ha pas solucionat en els trenta anys de democràcia i malgrat les importants inversions de la Generalitat de Catalunya. El desdoblament de la Nacional II a les comarques gironines o la construcció del túnel del port de l'Ordal, a la carretera Nacional 340, per esmentar dos exemples actuals, en són la punta de l'iceberg.
Per contra, l'Estat ha malbaratat quantiosos recursos públics transferits per la Unió Europea, en concepte de fons de cohesió, per criteris estrictament polítics i bandejant absolutament principis de racionalitat econòmica. La conseqüència és un país més empobrit. Tanmateix, sembla que l'actual crisi econòmica està provocant un replantejament per part de les Comunitats Autònomes afectades per aquesta política d'infraestructures demencial. El corredor mediterrani n'és una mostra clara.
En cròniques anteriors s'ha constatat els esforços de tota mena que ENHER va emprendre per a fer realitat la construcció de les centrals hidroelèctriques i la fàbrica de Xerallo. Atenent als mitjans disponibles i els esforços de tot el personal, crec que aquesta aventura hidroelèctrica, com l'ha definida encertadament l'escriptor Llorenç Sànchez i Vilanova, va ser una obra èpica.
ENHER va obrir camins i pistes per transportar i fer arribar la maquinària als indrets on es construïen les centrals i embassaments. També va executar la variant de carreteres que transcorrien dins del nucli urbà de pobles per a estalviar les molèsties del pas constant de camions. Un exemple n'és la variant de Sarroca, a la carretera que enllaçava La Pobla de Segur amb El Pont de Suert. Aleshores no hi havia normes mediambientals que entorpissin la construcció de camins i vies.
D'aquest àlbum, n'hem seleccionat dues fotografies. La construcció d'una carretera, incloent-hi dos túnels. En aquells anys, aquestes obres s'executaven a pic i pala. Per tant, va caldre d'esmerçar-hi moltes energies:
L'explotació hidroelèctrica de la Noguera Ribagorçana per ENHER va ser un projecte que va requerir d'una planificació absoluta, que abastava també carreteres, camins i pistes. Malgrat que el finançament i execució d'aquestes infraestructures corresponia a l'Estat i a les Diputacions, aquestes Administracions ni hi eren ni se les esperava pas. Davant d'aquesta tessitura, ENHER va haver-se-les d'empescar pel seu compte.
Tanmateix, aquestes dificultats es van superar i l'explotació del riu Noguera Ribagorçana va ser una realitat. Cal valorar el coratge dels responsables d'ENHER que van actuar com una Administració pública territorial assumint competències que no li pertocaven ni tenien atribuïdes. Avui dia són tot un exemple quan molts ciutadans s'han instal·lat en la mentalitat de la queixa, la reivindicació i la cultura del no, que ha agreujat l'actual crisi econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada